Així es qualificava Juan Batlle Planas en una entrevista al diari Clarín al 1965, un any abans de morir. Al Museu d’Art de Girona es pot veure la primera exposició sobre aquest destacat surrealista argentí d’origen empordanès.
Crítica
Roi Soleil, els límits del poder
L’ull de la càmera no té compassió: tant se val el que li posis davant. En el cas de «Roi Soleil» Albert Serra torna a escollir, de nou, el cos agònic de Lluís XIV, encarnat per un altre cos mític, el de Lluís Serrat, àlies Sanxini, que el cineasta ha utilitzat en gairebé tots els seus projectes.
L’única diferència entre un boig i jo…
La figura de Joan Obiols Vié acumula més d’un encaix. Psiquiatre reconegut i acadèmic, col·leccionista d’art, activador de cultura en moments d’estretor franquista… fins avui no se li havia dedicat cap exposició completa.
Ignasi de Solà-Morales. La violència resistent
“En realitat tota operació d’arquitectura és una imposició, una colonització que implica violència”. Una exposició a La Virreina repassa el llegat intel·lectual i crític de l’arquitecte Ignasi de Solà-Morales. No deixarà ningú indiferent.
Sentiment i sensibilitat al CaixaForum
Un interessant assaig, en format exposició, aborda les emocions a través de l’art occidental. Sentim el mateix ara que fa cinc-cents anys? Pot l’art mentir i ser, alhora, sincer?
Estrany-de la Mota, epíleg deconstruït
Estrany-de la Mota ha anunciat que clourà les seves portes com a galeria comercial.
Roma, una esplèndida pel·lícula d’Alfonso Cuarón
Crec que és un fet infreqüent, fins i tot excepcional, que una pel·lícula s’acosti a la saviesa vital mitjançant la saviesa cinematogràfica de la manera que ho fa «Roma», d’Alfonso Cuarón.
Bermejo, la Gestapo i la Corona d’Aragó
Bartolomé Bermejo va sortir d’una Andalusia que era conquerida per les tropes castellanes i va marxar cap a Aragó on sembla que els vents que bufaven no eren tan virulents.
Je ne veux pas travailler
Una exposició col·lectiva sobre el temps aplega filosofia i art contemporani a Can Felipa. Amb nou artistes i un títol heideggerià que diu “Perdre el temps i adquirir un rellotge amb aquest propòsit!”.
La nostra artística relació amb la tecnologia
«La nostra senzilla relació amb la tecnologia», l’exposició que la Mobile Week Barcelona 2019 organitza com a estrella del programa cultural paral·lel a la fira, reflexiona sobre la transformació digital de la nostra societat a través de 14 obres d’artistes internacionals.
Lina Bo Bardi dibuixa el futur de la Fundació Miró
La Fundació Miró presenta la mostra de dibuixos de la italobrasilera Lina Bo Bardi, una de les arquitectes més rellevants del segle XX, després de l’huracà generat pels acomiadaments i les notícies sobre el dèficit de la institució.
L’últim muntador d’Isaki Lacuesta
“Fa temps que faig videoinstal·lacions. Em permeten continuar fent cinema de maneres diferents. Perquè el cinema de les sales hi ha coses que no admet, pel suport, pel context o pel públic, que s’ha tornat molt conservador.”
L’estètica kitsch, al servei de la denúncia
Al col·lectiu artístic AES+F no li importa que se’l titlli de frívol o kitsch. La seva estètica està al llindar molts cops d’allò considerat generalment de mal gust.
Venus i Adonis by Estudi Giró
Un dels quadres més famosos del Tizià és «Venus i Adonis», i va tenir tant d’èxit ja a l’època que en va fer un munt de rèpliques, amb mínimes variants. En l’obra, l’artista no se centra en el mite evocat per Ovidi, sinó que en fa una versió lliure, i encara avui no se sap si de la seva pròpia invenció.
Univers Casas
El pintor Ramon Casas va ser el gran cronista d’un dels períodes més brillants i convulsos de la història de Catalunya. La galeria Gothsland li dedica una magnífica exposició, que acompanya la presentació del primer volum del Catàleg complet de l’artista.
Incombustible Guinovart
La densitat de tècniques, materials i continguts que es poden arribar a concentrar en una sola peça de Josep Guinovart és gairebé infinita.
El paisatge minúscul de Terra-lab.cat
Jordi Mitjà, Jon Uriarte i Ingrid Guardiola han portat al Museu de l’Empordà de Figueres i al Museu de l’Exili de la Jonquera el quart episodi d’aquest laboratori visual del territori que és Terra-lab.cat.
Saliva, suor i sang al Festival SÂLMON
El Festival SÂLMON, que celebra la seva setena edició amb un programa expandit, és sempre un marc estimulant per a prendre-li el pols a les darreres tendències en dansa, performance i arts vives contemporànies.
Noces de plata per episodis a La Capella
Les parets de La Capella de l’Antic Hospital de Barcelona supuren història. Història sanitària, història religiosa i història artística.
La diferència entre “enfonsar” i “aixecar”
L’austríac Oliver Ressler presenta a la galeria àngels barcelona la seva primera exposició individual a la ciutat.
El paradís perdut (o no) de Domènec
Després de l’exposició Ni aquí ni enlloc que es va poder veure al Macba l’any passat, Domènec torna a mostrar les tensions entre utopia i realitat en l’àmbit de l’arquitectura moderna.
Velázquez, l’or de les Índies i els capitans Alatriste
Felip IV va contractar Diego de Velázquez quan el pintor tenia vint-i-quatre anys. Acabava d’arribar a un Madrid que vivia la febre d’or.
Un Dalí explosiu
Dalí és la bomba. Va inventar els rellotges tous, el mètode paranoic-crític, el museu com a teatre de l’experiència i, encara després de mort, l’exposició en dos actes.
Joaquim Chancho, la vibració del blanc i negre
En un moment en què costa tant de veure bones exposicions de pintura-pintura al nostre país, l’exposició de Chancho a l’Ana Mas Projects és una alenada d’aire fresc.
Sergio Mora: dibuix expandit i èxit internacional
Sergio Mora pot expressar-se amb la mateixa frescor en una exposició de pintura, un llibre il·lustrat per a adults o per a tots els públics, un còmic bizarre, una portada d’un disc o un disseny de moda o d’interiorisme subjectiu i antineutre. El llibre Moraland recull una tria de la seva obra, realitzada pel mateix artista.
La ciutat no ens fa lliures
El projecte Umbral al metro de Barcelona: tretze intervencions artístiques suburbanes sobre la migració i les seves contradiccions polítiques, socials i simbòliques.
Elogi del Guinovart més subtil
Una dècada després de la seva desaparició, s’ha fet més evident que mai la necessitat de revisar l’obra de Guinovart.
El tot Tharrats
Una exposició a la Fundació Tharrats d’Art Gràfic commemora el centenari del naixement d’aquest artista gironí, i explora les seves múltiples facetes creatives.
Tintín a la Lluna
CosmoCaixa ens convida a una exposició que relaciona el còmic d’Hergé “Objectiu: la Lluna” (1950) amb el viatge de l’Apollo 11 (1969).
Amb la rebel·lia neixen les consciències… i les suspicàcies
La galeria Mayoral exhibeix un conjunt de peces del millor informalisme espanyol.
El MNAC serà flexible o no serà
El MNAC acaba d’obrir dues noves sales dedicades a l’art català del 1940 al 1980.
Lorenza Böttner, l’art de l’extrema delicadesa
L’obra de Lorenza Böttner, artista alemanya nascuda a Xile, ens fa oblidar que la seva autora no té braços i a més fa que ens deixem de preguntar si és un home, una dona o una persona transgènere.
La memòria intervinguda de Concha Martínez Barreto
A Concha Martínez Barreto li interessa mostrar els mecanismes de construcció de la memòria.
DelicARTessen o la diversitat de l’art no institucional
DelicARTessen ofereix una molt bona ocasió als que vulguin conèixer una part significativa de l’art actual que es fa a Barcelona.
Alicja Kwade, explorant l’espai-temps
En el moment del màxim espoli de temps a la humanitat, l’artista polonesa Alicja Kwade (1979) ens convida a traspassar, escoltar i observar l’espai-temps.
Charlotte Salomon, l’art guaridor
L’obra de Charlotte Salomon conté la mítica de l’artista fèmina redescoberta molt després de morta.
Mela Muter, finalment!
Una exposició al Museu d’Art de Girona ens apropa a l’obra pictòrica i escrita d’aquesta artista polonesa, que va deixar petja a la Girona de començament del segle XX.
Dalí sota el geni de Rafael
La “Verge de la Rosa”, de Rafael, surt del Museu del Prado i visita el Teatre-Museu Dalí, per acomplir un somni del geni empordanès.
El rostre com a bandera
Foto Colectania planteja el tema de la identitat a través de la representació fotogràfica, tot bussejant en l’extraordinari fons de la Walther Collection.
Picasso i Sabartés, amics per sempre
Jaume Sabartés, en determinades èpoques, va ser una baula fonamental en la vida quotidiana de Picasso.
Berga i Boada: sexe i violència
Josep Berga i Boada es revela com un dels creadors catalans més interessants del canvi de segle entre el XIX i el XX.
Picasso i Picabia, paral·lelismes forçats
L’exposició «Picasso Picabia. La pintura en qüestió» és una de les millors propostes artístiques d’enguany.
La veu dels més febles
Més enllà de la violència, la guerra i la política, hi ha persones que pateixen, vides destrossades i traumes incurables. L’artista turc Erkan Özgen dóna veu a les seves històries silenciades.
Liberxina, el gas de la llibertat creativa
A Catalunya, en ple franquisme, un grup d’artistes s’afanyava a capgirar normes i traspassar disciplines.
Vindicacions d’Ismael Smith
L’any 1951, Isaac, Ana Maria, Ismael i Paco Smith Marí embalaven les pertinences de la luxosa mansió que tenien al poble d’Irvington, a la riba del Hudson, indret residencial predilecte dels novaiorquesos més acabalats.
Lee Miller: “M’estimo més fer una foto que ser-ne una”
Lee Miller no era una “femme fatale”, era una “femme différente”.
La llar del cavaller
Una lectura alternativa a l’exposició “L’esplendor dels castells catalans” al Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Geni i figura de Manuel Duque
De tant en tant, la Fundació Vila Casas assoleix petits grans encerts malgrat que, sovint, quedin entelats per un excés d’eclecticisme i d’hiperactivitat expositiva.
El temps no existent de Frederic Amat
És molt difícil resistir-se a l’encant dels gabinets de curiositats.
Lee Miller, una geni en la trama del surrealisme britànic
Si hi ha una exposició de la qual puguem dir que “té moltes lectures” sense caure en cap tòpic ni exageració, aquesta és, sens dubte «Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya», que es pot veure a la Fundació Miró de Barcelona.
Picasso blau i rosa, a París
Si Pablo Picasso hagués mort el maig del 1904, abans d’instal·lar-se definitivament a França, ara seria també a tots els manuals d’història de l’art mundial. Ho demostra l’exposició Picasso bleu & rose, al Musée d’Orsay de París.
Toulouse-Lautrec i les noves tecnologies
A CaixaForum Barcelona acaben d’inaugurar una exposició de títol enganyívol, però que paga molt la pena visitar. Serem testimonis d’una de les més importants revolucions de la història cultural.
MACBA. A la 34ena vegada, va la vençuda?
Des que el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) va obrir les seves portes definitivament al públic el novembre del 1995, el museu ja ha exposat 34 presentacions de la seva col·lecció.
macaparana-barcelona o l’etèria sensualitat
L’artista brasiler José de Souza Oliveira Filho, més conegut com a Macaparana, exposa per primera vegada al nostre país. És un destacat continuador de la geometria paulista, l’abstracció geomètrica dels constructivistes russos i en fa cites i homenatges constants.
Incertesa, pampallugues… i una Biodramina per caritat
Dalí es lamentava davant una obra d’Alexander Calder: “si una sola cosa se li pot demanar a una escultura és que no es bellugui”
Pinzellades d’òpera
Dues exposicions saluden la nova temporada d’òpera al Gran Teatre del Liceu.
Art per a després del naufragi
Vicenç Viaplana exposa a la Galeria Marc Domènech una simfonia visual amb al·lusions indirectes al desastre econòmic del 2008.
La revolució fotogràfica de la “Cinquena generació”
Una exposició a La Virreina repassa la revolució estètica de la fotografia catalana durant la dècada de 1970.
El cas Saul Leiter
El fotògraf Saul Leiter fou un precursor en l’ús conscient i encertat del color com a element expressiu. Una exposició i un llibre sobre la seva obra coincideixen enguany a Barcelona.
La resurrecció de Gustau Violet
Tres iniciatives recents han revifat l’interès per l’obra de l’escultor rossellonès Gustau Violet.