En agraïment infinit a l’Arnau Puig

En agraïment infinit a l’Arnau Puig

Ens ha deixat l’Arnau Puig (Barcelona, 1926 – 2020). Tots els que l’hem conegut guardem un trosset d’aquest Arnau enèrgic, de reflexions lúcides, molt ben construïdes, i colpidores.

1.001 gravats per al Museu de Lleida

1.001 gravats per al Museu de Lleida

El col·leccionista i mecenes Antoni Gelonch ha donat 1.001 gravats al Museu de Lleida. Obres de grans artistes com Dürer, Rembrandt, Goya, Piranesi, Picasso, Warhol…

Barcelona dibuixa la pandèmia (de 1918)

Barcelona dibuixa la pandèmia (de 1918)

La pandèmia de grip de 1918 va matar entre 50 i 100 milions de persones. A Barcelona va haver-hi 150.000 afectats. Malgrat la dimensió de la tragèdia, el setmanari satíric “L’Esquella de la Torratxa” li va dedicar nombrosos acudits. Malauradament, tornen a estar d’actualitat.

No t’ho perdis!

Plany per un Botticelli (o la història de Marullo i Cambó)

Plany per un Botticelli (o la història de Marullo i Cambó)

La família Guardans-Cambó posarà a la venda, a la fira londinenca Frieze Masters, l’obra de Botticelli Retrat de Michele Marullo. Es tracta d’una obra catalogada com a bé d’interès cultural (BIC). Què està passant, en realitat?

La nova esplendor d’Aurèlia Muñoz

L’Aurèlia Muñoz (1926-2011) és una de les artistes catalanes més internacionals. La seva obra forma part de la col·lecció permanent del MOMA. I ara acaba d’ingressar al MNAC, gràcies a una donació de la família de l’artista.

L’art del tripijoc

Existeix una mirada idealitzada, espiritual i extremadament respectuosa cap al món de l’art. I existeix la realitat: un mercat on tot s’hi val, sense llei ni més valors que el benefici a qualsevol preu. Com més diners, més tripijocs.

La mirada “satisfyer”

La setmana passada, una senyora de Callosa de Segura (Alacant) va robar 40 succionadores Satisfyer i les va repartir entre les seves veïnes.

L’art de l’engany

El Museu d’Art de Girona exposa falsos, alguns de propis i d’altres cedits. La mostra “Falsos verdaders” ens explica un segle de fraus artístics a Catalunya.

L’Hora de Barcelona (i 2)

La manera moderna de viure a la gran ciutat comença probablement quan els seus habitants tenen la necessitat de saber quina hora és amb detallada exactitud per aprofitar millor el temps.

L’hora de Barcelona (1)

A finals del segle XIV, a Barcelona es construeix una enorme campana, l’Honorata, per tocar les hores del dia i de la nit perquè la nova moral dels comerciants ha convençut tothom que el temps és or i que aquesta riquesa ha de ser mesurada i administrada amb encert.

L’art com a medicina

Els artistes i la indústria farmacèutica sempre han tingut una relació complexa. Els artistes són usuaris, com la resta dels humans, de medicines; però també han dissenyat la publicitat i el packaging d’innombrables xarops i pastilles.

El Picasso poeta

Picasso pinta, escriu, sobre o amb objectes i estris que, quan són vistos, oïts, t’impulsen, et sacsegen, però no has de saber de què va perquè només és per la poètica plàstica o escrita que són tolerables.

D’un temps, d’uns salons

Des que, el 2017, va complir el 140è aniversari, la Sala Parés està duent a terme una sèrie d’exposicions retrospectives que celebren la seva extraordinària història.

Les hores de l’art

Com explicar, des de l’art, el pas del temps? Ara que encetem any és un bon moment per estudiar alguns casos interessants.

Subscriure’s a la Newsletter

T'has subscrit satisfactòriament!