ARCOmadrid. Els artistes, el ninot i els seus “súbdits”

ARCOmadrid. Els artistes, el ninot i els seus “súbdits”

Com a mirall de la realitat que és, ARCOmadrid, la principal fira d’art contemporani d’Espanya, ha obert les seves portes amb el sinistre ninot de Felip VI que, des dels seus més de 4 metres d’altura, domina “els seus súbdits” i els visitants en general.

Tot parafrasejant el poeta, alguna cosa fa olor de podrit a Espanya, potser per això el ruixen diverses vegades al dia amb la seva colònia preferida.

Fito Conesa, Helikon. Espai Tactel.

Més enllà de la polèmica causada per la peça de Santiago Sierra i Iván Merino a la galeria italiana Prometeu, polèmica que, amb diferència de temes, ja forma part de les previsions mediàtiques, ARCO ha començat a rodar com un engranatge ben engreixat. Acabava d’obrir els seus pavellons (durant els primers dos dies només per a col·leccionistes i professionals) i Polígrafa ja havia venut una aiguafort de Plensa per 30.000 euros, la prova de que crítica i mercat, en el tema Plensa, per descomptat no semblen anar de la mà. Després dels primers passos, les galeries catalanes en general semblaven contentes: molta concurrència, molt d’interès i ganes de comprar malgrat que el mercat sembla encara lluny d’haver-se recobrat completament. “Hem trobat una fira neta amb bons espais i un nivell cada vegada millor. El comprador ve amb les idees clares a buscar la peça, no a veure què hi troba “, assegura Miguel Marcos tot interrompent la seva xerrada amb Carlos Cuadro, el director del Centre Niemeyer d’Avilés, on exposa fins a finals de maig els seus amplis fons de Joan Brossa.

Santiago Sierra & Eugenio Merino, Ninot, Prometeogallery.

Comptant Marlborough i NoguerasBlanchard, que també tenen seu a Madrid, un any més les catalanes són 16: ADN, Ana Mas Projects, Àngels Barcelona, Espai Tactel, etHALL, Joan Prats, Marc Domènech, Mayoral, Miguel Marcos, Polígrafa, Senda, ProjecteSD, RocioSantaCruz i Bombon Projects, l’única nova incorporació, que participa a Opening, la secció de galeries joves (menys de set anys). El conjunt, amb els seus artistes, també és com un mirall, en aquest cas el panorama de la creació contemporània que es veu a ARCO, és a dir pintura, fotografia i escultura/objecte en aquest ordre. “El vídeo pràcticament ha desaparegut”, lamentava Han Nefkens, col·leccionista especialitzat en aquesta disciplina, que presenta l’obra de la guanyadora del seu premi, Maya Watanabe a La Casa Encendida.

Stand d’Ana Mas Projects a ARCO.

D’entre els pocs vídeos que queden, es troba el que forma part del tríptic (vídeo, partitura i trompeta) de Helikon, el projecte de Fito Conesa (ell el defineix “un viatge musical apocalíptic a les mines de La Unión”) exposat a l’Espai Tactel, que ara també té seu a Barcelona, juntament amb el col·lectiu de dissenyadors Toormix i Patricia Carrasco. Un altre projecte que inclou una animació i té al darrere una història fascinant és el de Martín Vitaliti per a etHALL, una investigació sobre el còmic i el concepte d’original i publicació que, en el cas de les històries gràfiques, revela aspectes sorprenents. L’artista deconstrueix el que defineix com a ” lògica de la distorsió”, tot posant de manifest com es modifiquen els còmics, que ell al seu torn intervé, i el nul control dels autors sobre les seves obres.

La Fundació dedicada al dictador es vantava d’haver desterrat l’artista de la fira.

ADN no ha renunciat a portar obres d’Iván Merino, malgrat que, després de l’escàndol del Franco a la nevera, malauradament premonitori del ressorgiment de la dreta més rància i perillosa, la Fundació dedicada al dictador es vantava d’haver desterrat l’artista de la fira. I ves per on no només no ha estat desterrat, sinó que està en dues galeries. Més subtil però extremadament contundent, l’al·legat antibel·licista d’Antoni Miralda, que des de les parets de Senda demostra com els seus soldadets van contaminant monuments, places i mobiliari urbà: són petits, lil·liputencs en comparació amb Felipe, però igual de temibles. Aquestes fotografies de la sèrie Soldats Soldés, totes còpies vintage, van ser preses per Miralda a París. Revelades en blanc i negre entre 1965 i 1973, van romandre ocultes al seu estudi fins ara, quan la seva paròdia de la mitologia de la violència i dels arquetips patriòtics resulta més que actual i necessària.

Àngels Ribé, L’esprit de la loi, Ana Mas Projects.

Fotografia també a l’estand de RocioSantaCruz, que descobreix una formidable parella d’artistes: Palmira Puig-Giró i Marcel Giró, a més d’haver expandit i conquerit un espai excel·lent per a Arts Libris, la fira internacional de llibre d’artista i edició contemporània, que va crear a Barcelona el 2009 i aquest any reuneix 34 expositors, 10 dels quals són barcelonins.

NoguerasBlanchard i Àngels Barcelona aposten per alguns dels seus artistes fetitx, Leandro Erlic i Ruben Grilo, i Esther Ferrer i Joan Foncuberta, respectivament. Grans formats de José María Sicília presideixen Marc Domènech i Joan Prats, mentre Joaquim Chancho fa el mateix a l’estand d’Ana Mas Projects, acompanyat per les fotos d’Àngels Ribé, una artista que en la imaginació col·lectiva queda com a símbol dels anys 70, mentre que segueix fent fotos molt interessants. ARCO, que l’any que ve estrena directora catalana (Maribel López, que codirigeix, amb Carlos Urroz, la seva novena i última edició), espera el divendres la visita de la consellera de Cultura, Laura Borràs, un costum que només es va interrompre l’any passat a causa de la intervenció de la Generalitat de Catalunya a través de l’aplicació de l’article 155.