Ciutats que vessen: massa turisme massiu a Barcelona?

Ciutats que vessen: massa turisme massiu a Barcelona?

Qui no ha volat en un low cost fins a una ciutat europea i s’ha allotjat en un AirBnB? Qui no ha fet de “turista acrític” i de “consumidor de llocs” per uns dies?

No és fàcil fer créixer el debat sobre l’excés de turisme a les ciutats si no es vol caure en la contradicció.

Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS),  Videomanifest fundacional de la xarxa SET.

Amb el títol Turistització/Decreixement turístic es presenta a La Virreina Centre de la Imatge, a Barcelona, una exposició en línia promoguda per l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, l’ABTS. S’hi presenten setze peces audiovisuals, les podeu veure aquí. Venen signades per artistes, teòrics i col·lectius com Javier Camarasa, Jorge Luis Marzo, Irati Gorostidi, Jonander Agirre Mikelez, Ana Aitana Fernández Moreno, Valeriano López, Rogelio López Cuenca, José M. Palmeiro, Óscar Pérez, Pedro Ortuño i la mateixa ABTS.

Són peces irregulars, algunes d’un parell de minuts i d’altres de quasi seixanta, produïdes entre els anys noranta i avui que giren entorn del turisme de masses. Algunes funcionen com a petits assaigs visuals, d’altres com a microrelats publicitaris i d’altres com a propostes documentals, ja sigui en format de vídeomanifestos o com a recull d’accions col·lectives i de fòrums veïnals sobre turisme duts a terme en els darrers anys a Barcelona. Més que peces aïllades, funcionen com una composició de conjunt. Més que peces d’art, són vídeos que inciten al diàleg mostrant allò que hi ha en joc en la lògica, plana i unidireccional, del turisme de masses.

Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), Desmuntant Airbnb.

Les bondats, que semblaven inqüestionables, d’aquest model turístic fa temps que han mostrat els interessos de classe que encobrien. Els que vivim en zones de costa allunyats de la metròpoli catalana, coneixem bé els efectes devastadors d’aquells qui ens “visiten” massivament cada estiu. Ja sabem en nom de quin fals progrés s’ha destrossat el paisatge, quina renda per càpita es té quan els sous són els de sol i platja, quins són els preus de l’habitatge que ha imposat la població flotant, com es satura l’espai públic i quins problemes mediambientals es pateixen. Una denúncia fins avui situada en l’àmbit “rural” que finalment arriba a les grans ciutats, impulsada pels moviments socials i de barris. Si l’any 2015 es constituïa a Barcelona l’ABTS, en paral·lel s’ha anat articulant la SET (Sud d’Europa davant Turistització), que aplega unes vint ciutats enfront l’anomenada Turistització.

I d’això, ras i curt, se’n diu capitalisme.

L’exposició en línia es situa en aquest context dialèctic. Quin turisme? A costa de què? El debat obert a la Barcelona dels megacreuers posa l’accent en la lògica invasiva d’un model turístic que uniformitza conductes i prioritza els ingressos d’uns pocs per davant de la qualitat de vida de tots el qui habiten la ciutat. I d’això, ras i curt, se’n diu capitalisme. Fixem-nos amb el prefix “des” dels neologismes incorporats en el debat. “Desturistització”, “decreixement turístic”, “desurbanització”… Un prefix que nega allò que anomena i que revoca la totalitat. Una acció verbal que insisteix en la frenada d’un model de vida que, tot i uniformitzar conductes, perpetua les diferències socials.

Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), Acció Stop Abús Turístic.

És bo recordar la simplicitat, desarmant, amb què planteja el debat un dels textos fundacionals sobre la ciutat, l’Ètica a Nicòmac d’Aristòtil, quan insisteix que la idea de ciutat només té sentit en la mesura que fa possible el “ben viure”. Què entenem per “ben viure”? Són, les nostres metròpolis, llocs de ben viure? I d’altra banda, com és el nostre ben viure que imposa la necessitat imperant del viatge? Quin tipus de viatge practiquem? I ara sí, tornem a la pregunta amb què començàvem: estem (tots) disposats a canviar de model de viatge? Sense aquest exercici de veritat, el debat no té molt sentit.

Ecografia a l’avortament il·legal

Ecografia a l’avortament il·legal

En uns moments de regressió tan perillosos en què qualsevol dona que defensi mínimament qualsevol dret de les dones, pot ser acusada de feminazi o de vés a saber què, l’exposició de Laia Abril a la Fundació Foto Colectania és especialment oportuna.

Abril és nascuda el 1986. A l’Estat espanyol, feia només un any que s’havia despenalitzat l’avortament parcialment en els tres supòsits bàsics: perill per a la mare, violació i malformacions del fetus. L’avortament no es va despenalitzar totalment a Espanya fins al 2010.

Vista de l’exposició de Laia Abril.

Laia Abril ha universalitzat i contemporaneïtzat el problema de l’avortament il·legal en el seu projecte artístic On Abortion, que es presenta ara a Barcelona, després d’haver-se exposat per primer cop i premiat a les Trobades d’Arle el 2016, i d’itinerar per països com Brasil i Turquia, tant en el seu format expositiu com en el de fotollibre.

Malgrat la seva joventut, Laia Abril ja és un nom elogiat en l’àmbit de la fotografia documental; però el seu treball s’obre més enllà d’allò visual, per a desenvolupar projectes amb una metodologia més pròpia del periodisme d’investigació i les pràctiques artístiques documentals. De fet, On Abortion és el primer capítol d’un ambiciós projecte dedicat a la misogínia, amb el tema de la violació com a següent etapa. En té per a tota la vida.

Laia Abril, Kit d’instruments il·legal. © Cortesía Laia Abril / Les Filles du Calvaire.

A On Abortion Abril ha recopilat punyents testimonis de dones que han avortat il·legalment a Polònia, Perú o Xile, que es reflecteixen a la mostra amb fotos i textos. Per exemple, la relaxant foto d’un bany d’aigüa fumejant, esdevé en el context de la mostra una imatge sinistra. I per descomptat, també les imatges d’objectes quotidians que han acabat convertint-se en símbols de la lluita en favor de l’avortament, com els penjadors de roba.

Se sent una dona confessant el seu avortament a un sacerdot.

En el seu propòsit de presentar el tema de l’avortament il·legal d’una manera atemporal, l’exposició té un cert tuf de gabinet de curiositats, afegint peces com una cadira ginecològica antiga i altres estris mèdics, prestats pel Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. Abril també ha fotografiat en sèpia objectes com condons que s’utilitzaven a finals del XIX, fets amb budells de peix o ovella, i altres artefactes històrics, que pertanyen al Museu de l’Avortament i la Contracepció de Viena. També s’ha inclòs una sala en la qual se sent una dona confessant el seu avortament a un sacerdot a Itàlia, que fa feredat.

Laia Abril, Bany d’aigua bullint. © Cortesia Laia Abril / Les Filles du Calvaire.

Sense renunciar a l’objectiu de remoure consciències per tantes morts i dolor innecessaris, la lúcida mirada de Laia Abril és volgudament la d’una mena d’entomòloga. Potser per això, en aquesta fugida de l’emotivitat fàcil, l’aparent fredor de tot plegat fa que el visitant, sigui de la ideologia que sigui, no pugui sortir de l’exposició indiferent.

L’exposició Laia Abril. On Abortion es pot visitar a la Fundació Foto Colectania, de Barcelona, fins al 9 de juny.