El Museu Abelló de Mollet del Vallès és un d’aquells tresors artístics que cal redescobrir cada cert temps. Està bastit a l’entorn d’un personatge força interessant: el pintor i col·leccionista Joan Abelló i Prat (Mollet del Vallès, 1922-Barcelona, 2008).

Abelló va reunir més de 10.000 peces, d’entre les quals obra de Picasso, Dalí, Miró, Saura, Sorolla… Però tal vegada les obres d’art més interessants siguin les que pertanyen a grans noms de l’art català que, en el moment de la seva adquisició, no eren gaire valorades. Per exemple, quan a la dècada del 1960 Abelló s’acostà a la vídua de l’escultor i pintor Manolo Hugué, aquest era un artista mig oblidat. Actualment, la col·lecció de “manolos” del Museu Abelló és una de les més importants de Catalunya.

Fotografia dedicada per Dalí a Joan Abelló, a l’habitació de l’hotel Ritz on es va instal·lar el cavall dissecat que el de Mollet li va regalar al de Figueres. Museu Abelló .Fundació Municipal d’Art, Mollet del Vallès.

Abelló no era pas ric, però tenia entusiasme i un gran sentit de l’oportunitat. D’aquesta manera, en la seva col·lecció es multipliquen les obres de grans noms de l’art català com Marià Fortuny, Joaquim Mir, Isidre Nonell, Modest Cuixart o Antoni Tàpies.

I precisament, gràcies a Marià Fortuny, Abelló arribarà a fer-se amic d’un dels artistes catalans més universals. Era l’any 1965 quan, escoltant la ràdio, va sentir una entrevista amb l’artista empordanès en la qual aquest declarava que li encantava Fortuny.

Dalí havia pintat i exposat al Saló del Tinell, el 1962, la seva particular versió de La batalla de Tetuán. Abelló tenia un esbós de Fortuny de La batalla…, realitzat per l’artista de Reus cap al 1860 durant el seu primer viatge al Marroc.

Salvador Dalí, Retrat del pintor Joan Abelló, 1965. Museu Abelló. Fundació Municipal d’Art, Mollet del Vallès. © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona, 2019.

I sense pensar-s’ho dues vegades, va anar a Portlligat, on va trobar Dalí prenent el sol. Es va presentar i li va regalar l’obra. Dalí li va dir que tornés l’endemà, i el va correspondre amb un retrat a la tinta del pintor de Mollet, amb un coll tipus “Cervantes”.

A partir d’aleshores, Abelló es convertirà en col·leccionista dalinià, i en proveïdor dels capricis més insòlits de l’artista: que si un cavall o una girafa dissecats, un pinzell de dos metres, etc.

Abelló va adquirir algunes peces directament a l’artista, però sobre tot es nodrí d’escrits de joventut que tenia la seva germana, Anna Maria Dalí. El fons Dalí del Museu Abelló està compost per un oli primerenc, Paisatge del Cap de Creus (c. 1918), diversos dibuixos dedicats entre el 1965 i el 1973, ceràmica seriada, obra gràfica i una important col·lecció de manuscrits anteriors al 1928.

Cadascú volia fer un museu. I tant Dalí com Abelló el van fer “a la seva manera”.

D’entre aquests manuscrits, podem destacar dos extensos fragments de relats: Tardes d’estiu (c. 1920) i La immensa Maria (c. 1926), un interessantíssim bloc d’apunts sobre la seva obra entre 1918 i 1922; Ninots. Assajos sobre pintura. Catàleg dels quadres amb notes (1922), i originals d’articles publicats en revistes com La Gaseta de les Arts o L’Amic de les Arts. A més de poemes, s’hi troben assajos de teoria artística i cartes adreçades per Dalí a companys generacionals com J. V. Foix, Federico García Lorca, Joan Xirau, Juan Vicens o el seu oncle Anselm Domènech; i encara lletres adreçades a Dalí per Sebastià Gasch, Luis Buñuel o Joan Subias. Molts d’aquests manuscrits inclouen dibuixos i esbossos.

Salvador Dalí, Detall d’una pàgina del manuscrit Tardes d’estiu (c. 1920). Museu Abelló. Fundació Municipal d’Art, Mollet del Vallès. © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona, 2019.

Dalí i Abelló tenien un objectiu comú. Cadascú volia fer un museu. I tant Dalí com Abelló el van fer “a la seva manera”. En el cas d’Abelló, tot adquirint i reformant cases adjacents al seu domicili natal de Mollet. D’aquesta manera, bastí un museu-casa-laberint particular que mostrava a tothom que volgués les 10.000 peces de la seva col·lecció, un variadíssim gabinet de curiositats. L’any 1999, aquestes peces passarien a formar part del Museu Abelló-Fundació Municipal d’Art, amb seu en un altre edifici, més adient a les necessitats museogràfiques, al centre de Mollet.

Una de les aportacions més sonades d’Abelló a Dalí va tenir lloc el juliol del 1971. Dalí volia obsequiar la seva esposa, Gala, amb un cavall blanc. Abelló, desitjós de complaure el geni, va contactar l’empresari taurí Pedro Balañá. Li va adquirir un cavall blanc i el va fer dur a l’escorxador de Terrassa. A continuació, el taxidermista Joaquim Jover Roig l’embalsamà sense llevar-li els òrgans interns.

Operaris amb el cavall dissecat al hall de l’hotel Ritz, 1971.

Per què li va deixar els òrgans interns? L’encàrrec corria pressa. No hi havia temps. Dalí havia llogat una suite a la cinquena planta de l’hotel Ritz –el més selecte de Barcelona–, per col·locar-hi el cavall, i va convocar la premsa. Però el cavall, que amb els òrgans pesava uns 300 quilos, no cabia a l’ascensor, i va haver de ser carregat, escales amunt, per una colla d’operaris que van suar la cansalada. L’endemà, el xou eqüestre-dalinià va aparèixer en una pila de diaris nacionals i internacionals,. Dalí, orgullós, batejà el cavall “Rocibaquinante”, en record de Babieca –el cavall del Cid– i Rocinante –el del Quixot–. Actualment, està instal·lat al museu Castell Gala Salvador Dalí de Púbol.

Salvador Dalí, Rocibaquinante. Al Museo Abelló, 1971. © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona, 2019.

Dalí, en agraïment, va regalar a Joan Abelló un projecte de cartell per al seu futur museu.

El Museu Abelló, a Mollet del Vallès, es pot visitar, fins a l’octubre, les tardes dels dijous i divendres, els dissabtes, i els matins de diumenge.