Ara fa tres setmanes va entrar en erupció el volcà Krakatoa, a Indonèsia. Afortunadament, no hi ha mort ningú.

No oblidem que el 2018, la darrera erupció important del Krakatoa, van morir 439 persones arran del tsunami que va provocar. I que la gran erupció del Krakatoa, l’agost del 1883, va provocar més de 36.000 morts. El so va ser tan eixordador, que a 160 km de distància va assolir nivells de 180 dB, el més alt mai registrat. Es va escoltar fins a 4.800 km de distància, i mariners que estaven a 40 km de distància es van quedar sords.

Portada del setmanari ¡Cu-cut! del 22 de maig de 1902. L’estat espanyol entra en erupció.

El coronavirus és terrible, però els volcans també poden infligir danys globals. Posem per cas, l’erupció del volcà del mont Tambora (Indonèsia, 1815): el 1816 no hi va haver estiu enlloc del món. Es van perdre tantes collites, que es batejar aquest succés com “la darrera gran crisi de supervivència de la humanitat”. Per cert, l’escriptora Mary Shelley era a Suïssa, aquell estiu, amb el seu marit havien anar a visitar Lord Byron. Byron els va reptar a escriure un conte de terror. D’aquí va sortir el Frankenstein, la primera història moderna de ciència-ficció. I és que els volcans són una forma, tan bona com qualsevol altra, d’emergència artística.

Vila dels Misteris, Pompeia, segle II a. C.

Molts dels habitants van morir degut al flux piroclàstic (gasos, aire i materials sòlids que circulen arran de terra) de l’erupció del Vesuvi del 24 d’agost de l’any 79. I van fer de motlle involuntari… Això va ajudar a preservar una ciutat romana rica en pintures, com la de la Vila dels misteris, una residència suburbana construïda al segle II a. C. En una habitació, que podríem considerar la “Capella Sixtina” de la pintura romana, hi trobem escenes d’un culte mistèric a Dionís. Només per aquest conjunt mural paga la pena viatjar al sud d’Itàlia.

Diego Velázquez, La forja de Vulcà, 1630. Museu del Prado, Madrid.

Posem-nos en situació. Vulcà és el deu romà del foc, i patró dels gremis que fan servir el forn, com els forners de pa, els forjadors, etc. L’escena que descriu La forja de Vulcà (1630) de Diego Velázquez és alhora divina i humana: Apol·lo visita Vulcà per explicar-li que la seva senyora, Venus, l’enganya amb el deu de la guerra, Mart. Vulcà, que es diu que forjava els llamps de Júpiter, es queda de pedra. Segons Ovidi (a Les metamorfosis, lectura molt recomanable), Vulcà va sorprendre els amants i els va atrapar amb una xarxa. Com sempre, Velázquez tracta molts temes, alhora d’elevat pensament estètic –com la visita d’una art major a una de menor, l’artesania– i de costumisme realista.

Joseph Wright of Derby, El Vesuvi des de Portici, 1774-1780. Huntington Art Collections, San Marino, CA.

El pintor anglès Joseph Wright of Derby va fer una breu estada a Nàpols l’any 1774. Va prendre unes notes del Vesuvi des de diferents angles. El volcà estava tranquil, aleshores. Però va dedicar sis anys seguits a pintar fins a 30 olis amb el Vesuvi en erupció. Erupcions imaginàries que són preciosos estudis de clarobscurs. No es ven igual una postaleta amb un paisatge del sud d’Itàlia que una emocionant manifestació de la naturalesa desfermada. Era l’arrencada del romanticisme, i tampoc calia fer curt. Wright of Derby, que era famós pels seus retrats a la llum d’una espelma, es va mantenir fidel a les seves solucions tècniques preferides.

Hokusai, La gran onada de Kanagawa, 1830-1833.

Katsushika Hokusai, l’artista japonès més famós de la història, va viure 89 anys. Ell mateix explicava que fins als 73 anys no va aprendre gaire sobre la veritable forma de les coses, i que quan arribés als 110, cada punt i línia dels seus dibuixos posseirien vida pròpia.

El 1826 va iniciar la sèrie de 36 vistes del Mont Fuji, que en realitat eren 46 gravats en color, la seva obra més coneguda. El volcà del Mont Fuji era sagrat per als japonesos des del segle VIIè, i Hokusai pertanyia, a més a més, a l’ordre budista de Nichiren. La gran onada de Kanagawa, pertanyent a la seva sèrie de 36 vistes… compara les onades amb el Mont Fuji. Les barques mostren la petitesa humana al costat de la immensitat i el poder de la naturalesa. Hokusai va influir enormement en els pintors impressionistes.

William Ashcroft, Apunt, 26 de novembre de 1883.

L’estiu del 1883, arran de l’erupció del Krakatoa (Indonèsia), el món sencer va quedar afectat. Al Regne Unit, la Royal Society va encarregar al pintor William Ashcroft, conegut pels seus estudis atmosfèrics, de registrar l’estat del cel sobre Londres arran d’aquest insòlit fenomen. Especialment es feia notar durant la sortida i a la posta del sol. Semblava l’Apocalipsi.

Per cert, diuen alguns especialistes que el cel del famós quadre El crit, d’Edvard Munch, està influït per aquest fenomen. Però el quadre és de 10 anys després de l’erupció. El seu color rogenc pot ser degut a que l’artista no emprava, com tants d’altres del seu temps, els colors d’una manera literal, o al fenomen dels núvols estratosfèrics polars o núvols mareperla, que donen al cel una tonalitat de pastel. Aneu a saber…