Més enllà de les convulsions, les crisis o les catàstrofes provocades pels humans, la natura sempre s’obre camí. Aquest és el missatge que sembla que es desprèn de les darreres obres del pintor Vicenç Viaplana (Granollers, 1955), incloses a la seva primera exposició a la galeria Marc Domènech. Les formes suposadament naturals, siguin fulles o flors només suggerides sobre les veladures de pintura, envaeixen una vintena de grans papers en un joc fronterer entre abstracció i figuració. L’ambigüitat és intrínseca en l’obra de Viaplana però en aquesta gran sèrie d’obres sobre paper es manifesta sense complexos.

Sota el títol de The Solo Recording Sessions que evoca les superposicions musicals en els enregistraments en estudi-, les obres que formen part d’aquesta gran simfonia visual amb variacions són el resultat indirecte del desastre econòmic del 2008. Literalment. En una operació de reciclatge de material a gran escala, Viaplana es va topar un dia per casualitat amb un conjunt de 200 serigrafies que havien quedat abandonades al seu estudi, després que l’empresa editora que les havia encarregat fes fallida abans que es fes la impressió de l’última peça.

Vicenç Viaplana, The Solo Recording Sessions 16.

L’artista va decidir intervenir en cadascuna d’elles juxtaposant obra gràfica, fotografia i pintura. Així, els papers van passar de l’abandonament al fons del magatzem a una nova vida de color i transparències. Fent gala del concepte de no permanència, la vida s’expressa lliurement sobre el paper amb verds vegetals esplèndids o en blaus cosmològics. L’atzar ha ajudat de manera molt positiva al ball entre el fons de la serigrafia i la intervenció posterior. Malgrat que es poden reconèixer trets de la peça original en moltes de les peces, com és el cas de les bandes separadores que travessen el paper o dels fons granulosos, cada vella serigrafia ha transmutat. Són restes del naufragi que han renascut en noves formes i línies lluminoses i translúcides i en taques i esquitxades de pintura sobre el paper.

Vicenç Viaplana, The Solo Recording Sessions 3.

Viaplana, que en la seva anterior exposició en una galeria (Tot és possible, Carles Taché 2013) ja assegurava que les obres havien sorgit d’un fort sentiment d’inconformisme i rebel·lia per “l’obscurantisme” que patim, ha exorcitzat el seu malestar actual amb aquest llarg projecte, que constarà de quatre capítols, dels quals en la mostra hi ha obres del primer i del segon. Quan estigui enllestit, amb les fotografies de les 200 obres que la conformaran, la idea de l’artista és filmar una pel·lícula que tancarà el cercle. Reinterpretació de la reinterpretació com a sinònim d’esperança.

L’exposició The Solo Recording Sessions es pot visitar a la Galeria Marc Domènech fins al 23 de novembre de 2018.