Claudia Andujar: representación y cosmovisión
Quina és l’aportació de Claudia Andujar a la representació fotogràfica de les tribus indígenes?
De Piero a Morandi
El 1926, Longhi va publicar una monografia sobre Piero della Francesca que va retornar al mestre de Borgo Sansepolcro al mapa de la història de la pintura.
Manic Street Preachers: Between the Clock and the Bed
“Entre el rellotge i el llit” (1940) és una de les darreres pintures d’Edvard Munch, en la qual s’autoretrata a la seva habitació.
Ciutadà Kane (1941): L’emperador desolat
Durant els propers mesos celebrarem el 125è aniversari del cinema publicant una sèrie de textos de Juan Bufill sobre algunes de les millors pel·lícules de la història.
El mític FOOD de Nova York al Bòlit de Girona: cuina, art i utopia
Una exposició col·lectiva i un comissariat col·lectiu vinculen, d’una manera sorprenent, l’experiment del mític restaurant FOOD del SoHo novaiorquès amb l’Empordà.
La reivindicació de Stanislaw Szukalski
El documental “Struggle: la vida y arte de Stanislaw Szukalski”, produït per Leonardo di Caprio, aborda la vida d’aquest artista gairebé oblidat.
Tori Amos: 16 Shades of Blue
La cantant Tori Amos mai ha amagat el seu feminisme, i en aquesta cançó denuncia com de difícil és per a una dona arribar segons a on.
Cherchez le Mormon
Una eina desenvolupada pels mormons facilita la vida als historiadors de l’art.
El museu de Marina Tsvietáieva
Veuen la llum els records paterns de la poetessa Marina Tsvietáieva. El seu progenitor va fundar l’actual museu Puixkin, de Moscou.
Leonard Cohen: Ballad Of The Absent Mare
Cohen va transformar un text zen clàssic, il·lustrat pels millors artistes orientals, en una cançó de cowboys.
L’obra és l’acció
Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani acull dues exposicions que qüestionen l’essència d’allò expositiu.
Apologia de la ignorància
Extirpant la cultura no construirem una societat millor, ans el contrari.
Madama Fritz: pionera de la fotografia
En exclusiva: descobrim la primera foto feta, a Barcelona, per una dona.
Black Lips: Modern Art
“Modern Art”, dels Black Lips relata un viatge al·lucinant pel Teatre-Museu Dalí de Figueres. Ai, les drogues…
L’hora Calsina
Ramon Calsina (el Poblenou, 1901-Barcelona, 1992) és un dels artistes catalans contemporanis més injustament arraconats.
Som tal com parlem
Als nostres mitjans audiovisuals cada dia es parla pitjor.
Domenico Modugno: Nel blu dipinto di blu (Volare)
“Volare, oh, oh, volare, oh, oh, oh!”. Qui no ha cantat mai aquesta tornada?
La “summa artis” del gravat català
Cinc segles de gravat a Catalunya, en un extraordinari volum d’Enciclopèdia Catalana dirigit per Artur Ramon.
La Llei de Patrimoni: una reflexió
Fa trenta cinc anys que funcionem amb la mateixa llei de patrimoni i el món ha canviat de manera exponencial.
Paul McCartney & Wings: Picasso’s Last Words
“Picasso’s Last Words” és filla d’una feliç casualitat.
El nen inadvertit dels Dalí
José Ángel Montañés ens descobreix la figura del nen Joan Figueras, i reivindica la importància de la seva relació amb els Dalí.
Cultura, maleïda paraula
De tant fer-la servir, la paraula cultura ja no vol dir res.
The Modern Lovers: Pablo Picasso
Picasso és el de menys en una cançó musicalment hipnòtica.
Els quaderns del Picasso jove, desxifrats
Una gran exposició al Museu Picasso de Barcelona repassa i desxifra dinou quaderns del geni malagueny.
El Museu Episcopal de Vic
MNAC a part, el Museu Episcopal de Vic és el millor museu d’art medieval català.
Prince/Sheila E.: Dear Michaelangelo
Ambientada en la Florència renaixentista, aquesta és la història d’una pagesa bojament enamorada de Michelangelo.
Woody Allen: timbes, amors i monstres
L’autobiografia de Woody Allen atrapa els lectors des de la primera pàgina, gràcies al seu punyent sentit de l’humor i a una franquesa confessional salvatge.
A propòsit de Botticelli
El proper 28 de gener se subhasta un Botticelli a Sotheby’s Nova York. Mentrestant, a Barcelona, polèmica està servida.
Mecano: “Eungenio” Salvador Dalí
Encara no havia mort Dalí, i Mecano ja en demanava la reencarnació.
Artistes que anuncien coses a la tele
Va haver-hi un temps en què grans artistes eren emprats com a reclam televisiu.
El Museu Marès
M’agrada visitar el Museu Marès, aquesta cova d’Alí Babà que dorm el somni dels justos a l’ombra de la catedral.
El cànon vampíric en el cinema
El cicle “Por i plaer. Cinema de vampirs”, al CaixaForum Barcelona, ens mostra com aquest personatge gòtic i aristocràtic va conquerir les nostres pantalles.
Coldplay: Viva la Vida
El títol d’aquest hit de Coldplay està inspirat en una natura morta de Frida Kahlo.
Totes les cares de Beethoven
La Fundació ”La Caixa” desglossa en nou vídeos divulgatius la vida i obra del genial compositor Ludwig van Beethoven.
Pla-Narbona (1928-2020)
Pintor, dibuixant, gravador i renovador del grafisme català, cultivà la publicitat comercial… i la cultural. Ara fa tres setmanes que ens va deixar.
2020
Durant el confinament, la cultura va ser un refugi, ara sembla que és un destorb.
Modernisme impressionant
Una exposició al Museu Maricel de Sitges ens descobreix el llibre modernista, quan art i indústria van caminar de la mà i van donar llum a sector editorial de nivell global.
Ikebanes per a Alexandre de Riquer
Roser Pintó ha maridat, en el centenari de la mort d’Alexandre de Riquer, els motius florals d’aquest creador modernista amb la simbologia japonesa de l’ikebana.
La mirada enigmàtica
Més de tres-cents anys de mirades artístiques esguarden l’espectador.
Un passeig per la vida i obra de Beethoven
La Fundació ”la Caixa” ofereix un concert teatralitzat a les xarxes que repassa la biografia de Beethoven, amb motiu del 250 aniversari del geni alemany.
Un conte de Nadal
M’agrada mirar l’edifici del davant, un bloc anodí de pisos de luxe de Nuñez y Navarro, que es lloguen a preu d’or, amb piscina al terrat i tot.
Cigarrillos París: l’art de la publicitat
Els concursos de cartells dels “Cigarrillos París” (1900-1901) són, encara, els més ben dotats de la història.
Del rei Alfons dit el Magnànim
La galeria Artur Ramon Art presenta una exposició d’una sola peça, l’extraordinari retrat del rei Alfons el Magnànim. Però, qui fou realment aquest monarca?
L’efecte Plensa
L’obra de Jaume Plensa agrada gairebé tothom. Per què?
Exposicions: William Kentridge
L’exposició de William Kentridge al CCCB, és una de les millors mostres que he vist a la ciutat en anys.
King Crimson: The Night Watch
Els King Crimson van trencar la barrera del temps i les disciplines, en la que sembla gairebé una lectura sonora de la fascinant escena de Rembrandt.
Mirador de les Arts, Premi GAC al mitjà de comunicació
En el segon aniversari de la seva fundació, Mirador de les Arts ha rebut el Premi GAC al mitjà de comunicació.
Bill Brandt: veritats i ficcions fotogràfiques
El nou centre de fotografia KBr, de la Fundació Mapfre, ha obert a Barcelona amb una important exposició retrospectiva dedicada a Bill Brandt.
Art: real o virtual?
L’art es basa en un intercanvi físic entre els objectes passius –les obres– i nosaltres –les persones– molt difícil de reemplaçar per un simulacre virtual, per bo que aquest sigui.
David Bowie: Andy Warhol
Poc abans de convertir-se en Ziggy Stardust, David Bowie va visitar per primer cop Andy Warhol a La Factory la tardor del 1971.
Passarel·la de consciències
Un any més, li demano al mateix fotògraf un favor d’amic: que m’acompanyi al World Press Photo (WPPh). Però aquesta vegada el noto amb un punt menys de mandra.
De la hiperactivitat a la contemplació
Una exposició sobre l’evolució del concepte de mandra tanca el cicle de CaixaForum dedicat als joves comissaris.
Breviari: La cultura catalana o la regressió
De tant en tant convé mirar enrere per veure d’on venim, i així poder presagiar cap a on anem. Amb aquest esperit històric, em pregunto com estava la cultura catalana fa un segle, el 1920.
Nat King Cole: Mona Lisa
La veu vellutada de Nat King Cole és perfecta per a “Mona Lisa”, balada dolça que parla sobre el misteri del somriure de “La Gioconda”.
Disseny d’emergència
L’exposició “Emergència! Dissenys contra la COVID-19” visualitza l’esforç col·lectiu del món del disseny contra l’actual epidèmia vírica.
Breviari: El col·leccionista
D’entre els diversos tipus de col·leccionistes, el de papallones és el més genuí perquè conjuga la caça d’imatges belles amb la seva classificació.
Don McLean: Vincent (Starry Night)
En una càpsula del temps que hi ha enterrada sota l’edifici del Museu van Gogh d’Àmsterdam, hi ha un joc de pinzells de l’artista i una partitura de la cançó “Vincent (Starry Night)”, del cantautor nord-americà Don McLean.
L’art de la simbiosi
L’art contemporani de la Fundació Suñol visita les col·leccions permanents del MNAC, en un arriscat assaig de “Diàlegs intrusos”.
Breviari: Performance al Palau de la Generalitat
Diumenge passat vaig acostar-me a la plaça sant Jaume per veure com estava la façana del Palau de la Generalitat, després de l’atac que havia rebut feia tot just una setmana.
El pòsit del modernisme
Sis anys després d’obrir portes, el Museu del Disseny de Barcelona incorpora el modernisme al seu relat expositiu.
De màscares i mascarades
Ara que anem tot el dia amb el nas i la boca tapats, és l’ocasió de repassar el paper de la màscara –i la mascarada– en la història de l’art.
Breviari: Retrats del Faium
Disseminats per museus de tot el món, hi ha uns retrats pintats sobre taules primes de fusta, rostres que ens miren ençà i enllà del temps.
Nova York pintada per catalans
Un repàs per la poc coneguda història dels paisatges urbans de Nova York, pintats per artistes catalans durant gairebé un segle (1870-1960).
El rescat del vampir
L’exposició “Vampirs. L’evolució del mite” (CaixaForum Barcelona) fa honor al mite en la seva versió vuitcentista perquè sedueix, escalfa la sang, i en surts amb el coll torçat.
Breviari: L’art com a luxe. Comparació i prejudici
Quines són les vares de mesurar el que és elitista i el que no, el que és prescindible i el que no?
Arnau Alemany
Arnau Alemany, un del pintors més personals de la Catalunya dels darrers temps, morí l’abril passat en mig d’un silenci total.
Els déus de l’Olimp són entre nosaltres
CaixaForum Barcelona acull una exposició sobre art i mitologia grecorromana, amb obres del Museu del Prado.
Breviari. L’art com a gènere
L’afany per trobar obres de dones artistes pot portar al ridícul. És el que recentment ha succeït en l’exposició “Invitadas” del Museu del Prado.
Les dones creadores de l’Alt Empordà surten de les cambres silencioses
L’exposició “Pintar, crear, viure. Dones artistes a l’alt Empordà (1830-1939)” planteja una reflexió sobre els condicionants d’ésser dona creadora.
KBr en l’univers fotogràfic barceloní
Acaba d’obrir portes el Centre de Fotografia KBr, de la Fundació Mapfre. Com encaixa en el panorama i la tradició de l’exhibició fotogràfica a Catalunya?
Breviari: Retrat de Jaume Barrachina
“Tots duem una necròpolis en el nostre cor” deia Flaubert. I a la meva s’hi ha sumat recentment l’amic Jaume Barrachina.
La veu dels humans i de les coses
El centre d’art Fabra i Coats comença la temporada amb dues exposicions de tall polític.
Breviari: Vermeer de Fake
Quan van Meegeren fou detingut per haver venut obres de Vermeer als nazis, va haver de confessar la veritat: aquelles obres les havia pintat ell mateix.
Óscar Domínguez: l’art com a cuirassa
La Galeria Marc Domènech acull l’exposició Óscar Domínguez. El “triple traç”. 1948–1952, amb voluntat de posar llum a una de les darreres etapes del pintor canari.
Breviari: Pintar el món
Amb menys de divuit anys, una noia a Valladolid va demanar al seu pare un llenç gran per pintar el món.
Alfons Borrell, a contracorrent
El camí de l’Alfons Borrell no va ser fàcil. En un moment en el qual començava a imposar-se un altre tipus de pintura, i l’art conceptual agafava força, ell nedava a contracorrent.
Presència de la dona en l’art català contemporani: quatre xifres
Qui no té feina el gat pentina. I jo m’he posat a pentinar xifres sobre la presència de la dona en l’ecosistema artístic català.
Breviari: Giacomo Ceruti
La faceta de Ceruti –pintor de temes socials, en diríem avui–, com a especialista en natures mortes és poc coneguda.
Jugant amb el buit
Una exposició a la galeria Artur Ramon Art il·lustra l’evolució de la ceràmica des que es va desprendre del llegat de la tradició.
Breviari: La Font de l’Oreneta
Un dels temples més bells del Noucentisme no és de pedra sinó de vegetació. Es troba en un paratge natural presidit per una font.
El meu Rafael Santos Torroella… i algunes coses més sobre l’Ángeles (2)
Als 18 anys de la mort de Rafael Santos Torroella, encara no sabem quines obres de la seva col·lecció no han anat a Girona. D’entre aquestes, alguns olis d’Ángeles Santos.
El meu Rafael Santos Torroella… (1)
El proper 30 de setembre es compliran 18 anys de la mort del poeta i crític d’art Rafael Santos Torroella. Va ser el meu mestre.
Breviari: Uccello
Vaig passar part dels meus anys d’estudiant a la National Gallery. I sovint m’aturava davant de la “Batalla de san Romano de Paolo Uccello”.
Joan Rebull, denunciat per antifranquista
Primera Bienal Hispanoamericana de Arte, 1951. Està previst que l’escultor Joan Rebull rebi el Gran Premi d’Escultura, però un rival el denuncia… Un capítol desconegut extret del dietari inèdit de Rafael Santos Torroella.
Breviari: Guerau de Liost
Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates) és un dels grans escriptors catalans. Avui, però, pocs el recorden.
Dalí, Miró i la guerra de les corbates
Mourinho vs Guardiola? Un joc de nens, comparat amb la guerra dialèctica entre Miró i Dalí, a compte d’unes corbates.
Què val més, un Miró o un Dalí?
L’altre dia, una amiga, mentre omplíem el silenci d’un llarg viatge en automòbil, em va demanar: “Què val més, un Miró o un Dalí?”
Breviari: Rembrandt
Solter i sense fills, va dedicar la seva vida a una sola persona, Rembrandt, a qui va estudiar de dia i de nit sense parar.
El dia que Miró va decidir assassinar la pintura
L’1 de desembre de 1926 Miró arribava a Viena trasbalsat i inquiet, sense saber ben bé què hi feia allà. Portava la direcció escrita en un paper: carrer Berggasse número 19.
Federico García Lorca, atropellat
L’acabada d’estrenar Casa Seat, de Barcelona, acull la instal·lació “Recreativos Federico”, una reflexió sobre la mercantilització del llegat artístic d’aquest creador universal. La polèmica està servida.
Mirador de Ficció: L’escultor i el seu deixeble
Tommaso volia ser pintor. Amb l’excusa de la seva vocació incipient, va demanar d’entrar com a aprenent al taller de Michelangelo.
El retrat de Juan Ramón Jiménez que es va perdre per sempre
Quan pensem en Juan Ramón Jiménez, ens ve a la memòria el retrat que li va fer Vázquez Díaz, el que trobàvem en els bitllets de 2.000 pessetes. No obstant, aquest dibuix porta més de vuitanta anys desaparegut.
Mirador de Ficció: “No trobaràs en ta vida millors dibuixos que els meus”
És divendres 31 de juliol de l’any de la pandèmia. Estic a punt de començar unes vacances estranyes quan rebo una trucada d’una dona que per la veu sembla jove.
El misteri dels vitralls més antics de Catalunya (i 2)
El finestral amb nou plafons descoberts recentment a la seu de Girona només fou conservat com a ocasional i provisional cobriment de l’obertura del mur i més tard oblidat durant 457 anys.
Ballar a l’aire
La companyia de “dansa vertical” Delrevés posarà el punt i final a les Nits d’Estiu de CaixaForum Barcelona amb el seu espectacle “Finale”.
Mirador de Ficció: El paraigua
Quan les coses anaven malament, l’Amèlia sempre recordava aquell paraigua.
El misteri dels vitralls més antics de Catalunya (1)
L’aparició el 17 d’octubre de 2019 d’una col·lecció de deu plafons en un finestral cegat de la seu de Girona, inesperats i desconeguts, ha causat expectació.
Mirador de Ficció: La barbàrie postmoderna (Relat del que els va passar a Dante, Leonardo i Bernini a principis de segle XXI)
Dante ofereix els seus poemes a un editor i aquest no els vol ni llegir. Leonardo da Vinci intenta que algú contempli els seus quadres i no aconsegueix ni un minut d’atenció. Bernini ha esculpit un èxtasi que ningú ha volgut mirar excepte alguns familiars i col·legues.
Isidre Nonell & Josep Pla: Les arengades lluminoses
Aquest no és un article sobre Josep Pla, ni potser sobre Nonell, és més aviat sobre el “Nonell de Pla” que, per diferents motius, acaba sent altra cosa.
Mirador de Ficció: El cap trobat
No s’ho podia creure. Tants anys remenant entre els Encants Vells, però en Manel estava segur: mai havia fet una “pescada” com aquesta.
Dansar i empoderar-se amb Sol LeWitt
El cicle “Nits d’Estiu” del CaixaForum s’ha transformat i té lloc exclusivament online, amb propostes d’arts escèniques que reivindiquen la capacitat transformadora de l’art.
Sense mascareta: Comiat
L’ahir no tornarà. És l’ombra d’un record tan llunyà com feliç: nostàlgia. Refugiem-nos en la cultura com a salvavides.
Mirador de Ficció: Aquella nit en St. Petersburg
Arrenquem, aquest Sant Jordi de la “nova normalitat”, una secció estiuenca: “Mirador de Ficció”. Els historiadors i crítics d’art habituals del “Mirador” es transformen en narradors. L’art, però, hi segueix present.
Lectures retrobades
Si enguany celebrem Sant Jordi tres mesos tard, per què no fer-ho recuperant llibres publicats poc abans del confinament? La proposta, l’aposta del “Mirador”, és interessant i interessada: “Art trobat”, d’Artur Ramon (Comanegra).
Memòria de la Canuda
El llibre de Manuel Llanas, “La Canuda i el comerç del llibre vell” (Comanegra), és un llarg diàleg amb Santi Mallafré sobre els 66 anys d’aquesta emblemàtica llibreria, on podies trobar veritables tresors bibliogràfics.
El Teatre-Museu Dalí exhibeix el seu tresor surrealista
La represa del Teatre-Museu Dalí de Figueres, després del seu tancament forçat per la COVID-19, arriba marcada per l’exposició temporal “’El Surrealisme soc jo!’. Paisatges fora de temps”.
Atribucions gratis
Si tingués un gos i el volgués pentinar, no se m’acudiria d’anar a una perruqueria canina i marxar sense pagar. En canvi, sorprèn que quan algú em truca dient que té un quadre que no sap de qui és, una vegada li he dit el que penso no em pregunti si em deu alguna cosa.
Anna Belsa: “Viure exclusivament d’això és francament heroic”
L’Anna Belsa té una novel·la. I un blog, i una galeria… i avui, una entrevista al Mirador on no ens estalvia cap detall sobre la seva experiència a món del galerisme barceloní.
Sense mascareta: Robar i vendre patrimoni
Erik el Belga (1940-2020) va perpetrar més de sis-cents atracaments en esglésies i museus entre Navarra, Aragó i Catalunya… Aquí, però, encara el venerem i li riem totes les gràcies.
Surrealisme i objectes, una obscura relació de desig
L’exposició “Objectes de desig. Surrealisme i disseny, 1924-2020”, al CaixaForum Barcelona, ens explica com el disseny d’objectes ha manllevat influències, idees, dèries i obsessions del surrealisme.
Sense mascareta: Elogi de la boca (i 2)
Quan penso en les boques més belles que he vist en l’art apareix la Mona Lisa, amb els seus llavis creats per al petó forçant un enigmàtic somriure.
El ‘Viva la Vida’ de Coldplay uneix més de 600 cantaires a la xarxa
La Fundació ”la Caixa” ha llançat per primera vegada una activitat participativa digital al so del tema ‘Viva la Vida’, de Coldplay, i ha aconseguit una xifra rècord de participació, amb més de 640 persones.
Sense mascareta: Elogi de la boca (I)
En el paisatge de la cara la boca és la cova. Els seus llavis emmarquen aquest orifici singular, mitjançant el qual ens nodrim, parlem, somriem i estimem.
I si el carrer fos el museu més viu? Els grafits i el poder
“Els carrers seran sempre nostres”, criden els manifestants. Però una part important d’aquests manifestants estan d’acord en una cosa, fins i tot amb aquells en contra dels qui protesten: les parets no que no ho són, de nostres.
Sense mascareta
Ara que comencem a veure la llum a la fi del túnel, l’Artur Ramon torna al Mirador amb una columna sense mascareta… ni pèls a la llengua.
Christo, Colom i la maleïda hemeroteca
Les hemeroteques estan per recordar-nos que som fills de les nostres contradiccions i errors. El cas del projecte de Christo, entre 1975 i 1984, per embolcallar l’estàtua de Colom, a Barcelona, és paradigmàtic.
Christo en la memòria: records d’una exposició
Christo va exposar a la galeria Joan Prats-Artgràfic l’any 2008. Amb motiu de la desaparició de l’artista, recuperem la intrahistòria d’aquell esdeveniment. I de propina, una deliciosa anècdota: què té a veure Christo amb els CDR?
Xavier Grau, (gairebé) sense paraules
Amb la Covid-19 de rerefons, aquests darrers mesos hem tancat, al món de les arts, massa parèntesis cronològics. Xavier Grau ha estat, de moment, el darrer.
El quadre de Dalí que va volar pels aires
Un cotxe a gran velocitat recorre els Alps. Els viatgers volen arribar com més aviat per poder gaudir d’una de les obres mestres de joventut de Salvador Dalí. Però el quadre no arribarà en les millors condicions al seu destí final.
Picasso, el gitano Manitas i els Gipsy Kings
A finals de maig del 1955 –fa 65 anys–, el fotògraf Lucien Clergue i el guitarrista Manitas de Plata (Ricard Baliardo) es van conèixer durant la peregrinació gitana a Les Santes Maries de la Mar (Camarga). Clergue li va presentar Manitas a Picasso. Manitas també es farà amic de Dalí… i encara serà pare i oncle dels fundadors dels Gipsy Kings. La seva història és apassionant.
COVID-ART BCN
L’estat d’alarma i el confinament a causa de la pandèmia de la COVID-19 han tingut importants conseqüències en el món de l’art. El Street art de Barcelona n’és testimoni.
Museus: modern és més nou que contemporani
Els primers museus públics van néixer a Europa occidental a les darreries del segle XVIII. Aleshores, els artistes contemporanis volien expulsar dels museus els “mestres antics” perquè els feien la competència.
Art en erupció
Els volcans són una forma, tan bona com qualsevol altra, d’emergència artística.
Retrats pictòrics per a films
Força pel·lícules nord-americanes de la dècada del 1940 estan construïdes a l’entorn d’un retrat pictòric creat expressament. Es tracta d’obres que tothom ha vist però de les quals gairebé ningú coneix l’autor.
Elogi de Luis Eduardo Aute
Fa uns dies ens va deixar Luís Eduardo Aute, un home d’aquells que fan que un encara pugui mantenir la fe en la humanitat a pesar de tot. Aute tenia l’hàbit de ser amable, atent i sol·lícit amb les persones del seu voltant. I són molts els que ho poden testificar.
Els quadres més cars
Des que va esclatar la crisi del 2008, els preus han assolit xifres mai vistes. Els compradors, són sempre bilionaris (amb b) del sector financer (fons d’inversió, capital privat, etc.) o gent vinculada al capitalisme d’estat, com oligarques russos o magnats àrabs. Aquesta és la llista dels cinc quadres més cars de la darrera dècada.
En agraïment infinit a l’Arnau Puig
Ens ha deixat l’Arnau Puig (Barcelona, 1926 – 2020). Tots els que l’hem conegut guardem un trosset d’aquest Arnau enèrgic, de reflexions lúcides, molt ben construïdes, i colpidores.
1.001 gravats per al Museu de Lleida
El col·leccionista i mecenes Antoni Gelonch ha donat 1.001 gravats al Museu de Lleida. Obres de grans artistes com Dürer, Rembrandt, Goya, Piranesi, Picasso, Warhol…
Barcelona dibuixa la pandèmia (de 1918)
La pandèmia de grip de 1918 va matar entre 50 i 100 milions de persones. A Barcelona va haver-hi 150.000 afectats. Malgrat la dimensió de la tragèdia, el setmanari satíric “L’Esquella de la Torratxa” li va dedicar nombrosos acudits. Malauradament, tornen a estar d’actualitat.
Sis pintures de Flaugier sobre Santa Eulàlia troben nova casa al MUHBA
Un col·leccionista anònim ha donat sis plafons amb passatges de la vida de santa Eulàlia màrtir. Es tracta d’olis pintats a principis del segle XIX, atribuïts al pintor neoclàssic Josep Bernat Flaugier.
Les formes són cossos o són només perímetres?
Auguste Rodin i Aristides Maillol encarnen dos conceptes de l’escultura, de l’art i, potser, de la vida que marquen fortament la modernitat creativa.
De la granota de Manolo a les venus de Maillol i el ferro que canta de Juli Gonzalez
Conta Josep Pla a la Vida de Manolo –i Manolo sempre ho recordava– que infinitat de vegades a París i a Ceret havia assajat de fer una Venus hel·lènica i sempre, al final, li sortia una granota.
La nova esplendor d’Aurèlia Muñoz
L’Aurèlia Muñoz (1926-2011) és una de les artistes catalanes més internacionals. La seva obra forma part de la col·lecció permanent del MOMA. I ara acaba d’ingressar al MNAC, gràcies a una donació de la família de l’artista.
Giambattista Piranesi i Humberto Rivas: l’arquitectura de les ruïnes
L’exposició Piranesi – Rivas. Gravats i fotografies pretén establir un diàleg entre l’obra de dos artistes distanciats en tècnica i temps, però guiats per una mateixa pulsió.
Joan Brossa i Josefa Tolrà, l’ateu i la mèdium
Sembla paradoxal que Joan Brossa, el poeta que proclamava el seu ateisme ajuntant un crucifix amb una hèlix, visités una mèdium. No era creient, però li agradava allò desconegut com a possibilitat i com a joc.
L’art del tripijoc
Existeix una mirada idealitzada, espiritual i extremadament respectuosa cap al món de l’art. I existeix la realitat: un mercat on tot s’hi val, sense llei ni més valors que el benefici a qualsevol preu. Com més diners, més tripijocs.
La mirada “satisfyer”
La setmana passada, una senyora de Callosa de Segura (Alacant) va robar 40 succionadores Satisfyer i les va repartir entre les seves veïnes.
L’art de l’engany
El Museu d’Art de Girona exposa falsos, alguns de propis i d’altres cedits. La mostra “Falsos verdaders” ens explica un segle de fraus artístics a Catalunya.
Jaume Sans i l’Avantguarda natural
La Galeria Marc Domènech de Barcelona recupera la figura de Jaume Sans, destacat protagonista del surrealisme català.
L’Hora de Barcelona (i 2)
La manera moderna de viure a la gran ciutat comença probablement quan els seus habitants tenen la necessitat de saber quina hora és amb detallada exactitud per aprofitar millor el temps.
L’hora de Barcelona (1)
A finals del segle XIV, a Barcelona es construeix una enorme campana, l’Honorata, per tocar les hores del dia i de la nit perquè la nova moral dels comerciants ha convençut tothom que el temps és or i que aquesta riquesa ha de ser mesurada i administrada amb encert.
L’art com a medicina
Els artistes i la indústria farmacèutica sempre han tingut una relació complexa. Els artistes són usuaris, com la resta dels humans, de medicines; però també han dissenyat la publicitat i el packaging d’innombrables xarops i pastilles.
El Picasso poeta
Picasso pinta, escriu, sobre o amb objectes i estris que, quan són vistos, oïts, t’impulsen, et sacsegen, però no has de saber de què va perquè només és per la poètica plàstica o escrita que són tolerables.
D’un temps, d’uns salons
Des que, el 2017, va complir el 140è aniversari, la Sala Parés està duent a terme una sèrie d’exposicions retrospectives que celebren la seva extraordinària història.
Picasso i Paul Éluard. Cercadors de la llibertat no condicionada
“Qu’est-ce que la douleur picassienne? Une épée dont le pommeau est un poignard”. El Museu Picasso de Barcelona celebra l’amistat entre el pintor malagueny i el poeta Paul Éluard, amb l’extraordinària mostra “Pablo Picasso, Paul Éluard. Una amistat sublim”.
Les hores de l’art
Com explicar, des de l’art, el pas del temps? Ara que encetem any és un bon moment per estudiar alguns casos interessants.
Modest Urgell, definitivament més enllà de l’horitzó
El Museu d’Art de Girona presenta, amb tota la seva complexitat i les seves contradiccions, a Modest Urgell (Barcelona, 1839-1919), en el marc de l’any dedicat a aquest pintor amb motiu del centenari de la seva mort.
Llibres d’art per al tió
Arriba Nadal, l’excusa perfecta per regalar –o regalar-nos– un bon llibre d’art. Al Mirador de les Arts us fem unes quantes propostes, d’entre les nombroses novetats que han arribat a les llibreries les darreres setmanes.
Lotte Reiniger: mestra d’ombres
CaixaForum recupera la figura de la pionera de l’animació Lotte Reiniger, amb una sessió de contes animats, i música en directe del pianista Josep Maria Baldomà.
Catàlegs raonablement gratuïts
Els catàlegs raonats ens permeten d’estudiar l’obra completa dels artistes, d’una manera que ni els propis artistes, fins fa poc, han estat capaços de veure. Ara, gràcies a internet, tenim la possibilitat de veure catàlegs raonats en línia d’una pila d’artistes.
Beckett. Dir o no dir
Amb motiu del 30è aniversari de la mort de Samuel Beckett, Fabra i Coats-Fàbrica de la Creació i Centre d’Art Contemporani de Barcelona acull un petit cicle dedicat a aquest escriptor universal.
Joguines d’artista
Les joguines i l’art contemporani estan estretament vinculats. Tot va començar quan els nobles francesos es van negar a pagar més impostos…
La vida a les ciutats modernes
L’exposició “Càmera i ciutat. La vida urbana en la fotografia i el cinema” reuneix a CaixaForum Barcelona 244 obres de 80 autors, realitzades entre els anys 1910 i 2010. El conjunt ve a ser una mena d’assaig visual o de reflexió mitjançant imatges fixes i en moviment.
Reflexions sobre una banana artística
L’obra més celebrada –i retratada– de la darrera edició d’Art Basel Miami Beach ha estat Comedian, de l’artista italià Maurizio Cattelan. Consisteix en una banana –adquirida en un supermercat de Miami– enganxada amb cinta adhesiva a la paret de l’estand de la galeria Perrotin. Preu: 120.000 dòlars. Un espontani se l’ha menjat…
Art fred
Baixen les temperatures i a Madrid celebren la Cimera del Clima (COP25), l’art contemporani també celebra la seva fredor.
Museu de l’Empordà: Inquietant de Juana
Passejar per la darrera exposició d’Eudald de Juana al Museu de l’Empordà (Figueres) és com transitar un somni; dóna la sensació que les seves escultures ens observen i que, tot d’una, siguin capaces d’esvanir-se.
La mort del mercat artístic català?
El mercat català de l’art viu un moment complicat. Internet i la globalització han canviat la percepció, la distribució i fins i tot la manera de consumir art, alhora que la tecnologia ens ofereix nous vehicles de creativitat.
Museu de la Garrotxa: exposar és participar
El Museu de la Garrotxa, a Olot, ha organitzat una mostra en la qual els veïns escullen les peces a exposar.
Museu de Lleida: reivindicació del barroc
El Museu de Lleida ha renovat les sales de renaixement i barroc. Aquesta remodelació ens brinda la possibilitat de fer justícia, i de conèixer millor un període, el barroc català, poc conegut pel públic.
MACBA o NYAPBA?
El MACBA renuncia a la capella de la Misericòrdia i accepta el Convent dels Àngels per expandir-se. El CAP, finalment, tindrà un edifici a mida de les necessitats sanitàries del barri a la capella.
La nova vida de la Fabra i Coats
La Fàbrica en Obert reunirà totes les activitats que la Fabra i Coats – Fàbrica de Creació i Centre d’Art Contemporani de Barcelona organitza amb motiu de la Festa Major del districte de Sant Andreu, que tindran el seu punt àlgid a la Jornada de Portes obertes del 30 de novembre.
Museu de Reus: Si no ho pots dibuixar és que no ho entens
El Museu de Reus mostra una tria dels millors dibuixos del seu fons, amb obra de Fortuny, Tapiró, Gaudí, Casas… però que, alhora, ens fa reflexionar sobre el dibuix mateix com a fenomen.
La Ricarda: un projecte arquitectònic i cultural
En el marc de la Chicago Architecture Biennial, s’ha presentat una exposició sobre La Ricarda (1949-1963), la mítica casa que Ricardo Gomis i Inés Bertrand van encarregar a l’arquitecte Antonio Bonet Castellana.
Obres mestres a 20 euros (i menys)
Cinc obres mestres del disseny que podem trobar al MoMA de Nova York… i a la botiga de la cantonada. Per menys de vint euros.
Papanek, disseny, política i el bricolatge militant
El Museu del Disseny de Barcelona exposa una gran retrospectiva centrada en el dissenyador, teòric i activista Victor Papanek (1923-1998).
Com expliquem el patrimoni? De la immersió i el 3D a la narrativa multisensorial
Les noves narratives, el 3D i les experiències immersives estan arrelant en el món dels museus. L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat va organitzar, a finals d’octubre, unes jornades professionals del patrimoni artístic i la museografia.
La lluna té nom de dona
Palau Antiguitats dedica una mostra a la relació entre Dona i Lluna, un llarg viatge per la història de l’art damunt paper –gravat, dibuix i fotografia– que abarca quatre segles, autors anònims i noms de la categoria de F. de Goya, W. Hogarth, G. Doré, M. Urgell, J. Miró o Perejaume.
L’estat li fot llenya al poble
Això de reprimir de manera violenta els teus administrats és més vell que l’anar a peu. Podríem dir que existeix com a gènere pictòric des del naixement de l’Estat Modern. Aquí hi teniu alguns exemples destacats.
Museu Morera: inventari de futur
El Museu d’Art Jaume Morera, de Lleida, estrenarà en dos o tres anys la seva seu definitiva: l’antic Palau de Justícia. Jesús Navarro, el seu director, ens explica com serà el nou museu.
Llorenç Balsach: quan Sabadell cavalcava la cultura
El Museu d’Art de Sabadell dedica una reveladora exposició a la figura de Llorenç Balsach Grau (1922-1993), industrial, pintor, mecenes i col·leccionista.
Artistes a la presó
L’espai natural de l’artista és el seu estudi, però molts creadors han passat per la presó. Analitzem els casos de Caravaggio, van Meegeren, Ai Weiwei i Salvador Dalí.
Galerie Mirador: Catalunya com a miratge
Una exposició a la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell recupera la memòria de la galeria Mirador de París, un espai de cultura catalana en l’exili parisenc de postguerra.
Abisme o refugi?
L’exposició “En caiguda lliure” –CaixaForum Barcelona– explora la situació d’incertesa, preocupació i de vegades fins i tot pànic, que pateixen moltes persones en aquest moment de crisi estructural.
Joaquim Capdevila: l’orfebreria com a expressió artística
Joaquim Capdevila és un renovador de la joia com a via d’expressió artística. El Museu del Disseny de Barcelona li dedica una mostra retrospectiva.
Marullo, l’home insatisfet
El prodigiós “Retrat de Michele Marullo”, de Sandro Botticelli, és el retrat d’un individu que ja no es deixa mirar sense més ni més, com era l’antic costum, perquè ara ha pres la iniciativa. És el virtuosisme d’un art més interessat per les persones individuals, pels temperaments, i no tant per les idees o els ideals de bellesa.
Consol Villaubí i el Ballet Experimental de l’Eixample de Barcelona
La ballarina, coreògrafa i pedagoga Consol Villaubí, fundadora del Ballet Experimental de l’Eixample de Barcelona, va morir el passat dimecres.
Les trampes del mag Bill Viola
L’art de Bill Viola (Nova York, 1951) té una qualitat hipnòtica tan intensa que pot fascinar i molestar a parts iguals. Passa el mateix amb el substrat místic i espiritual de la seva obra.
Si “This is Art” són els mínims, per dessota ja no hi ha més que llot i excrements
Si “This is Art” suposés el mínim cultural que el nostre país necessita, com sosté la Clàudia Rius, estaríem pitjor del que ens podíem imaginar: per dessota ja no hi ha més que llot i excrements.
This is NOT art
214.000 persones van veure el darrer episodi del programa “This is Art”. Hauran après alguna cosa sobre art? Em temo que cal ser pessimista.
L’òpera fa història
CaixaForum Barcelona ens explica la història de l’Europa moderna a través de vuit òperes. Una exposició d’alta fidelitat que cal visitar amb audioguia.
Solsona donarà nova vida a les pintures de Sant Quirze de Pedret
A Solsona, les pintures de Sant Quirze de Pedret són l’estrella del museu, situat a l’interior de l’imponent edifici neoclàssic del Palau Episcopal, a tocar de la catedral.
Premis Nacionals de Cultura… i el videojoc, quan?
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) no ha fet encara justícia al món del videojoc, el sector més dinàmic, més creatiu i més exportador de tota la cultura catalana.
Museu d’Art Modern de Tarragona: Cent anys amb Julio Antonio
El Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT) té la millor col·lecció d’escultures de Julio Antonio. El centenari de la seva mort és una bona ocasió per descobrir l’obra d’un artista difícil de classificar.
MAC: Cerdanyola hi té molt a celebrar
El Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) celebra el seu desè aniversari, i la proclamació dels vitralls “Dames de Cerdanyola” com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). És una bona ocasió per descobrir els seus tresors.
Un Marès de novel·la
El Museu Marès organitza un passeig literari pel “museu sentimental”, un recorregut per les seves col·leccions a través de la literatura catalana de final del segle XIX i principi del XX.
Plany per un Botticelli (o la història de Marullo i Cambó)
La família Guardans-Cambó posarà a la venda, a la fira londinenca Frieze Masters, l’obra de Botticelli Retrat de Michele Marullo. Es tracta d’una obra catalogada com a bé d’interès cultural (BIC). Què està passant, en realitat?
Manresa 2022: el futur és barroc
El Museu Comarcal de Manresa es renovarà completament l’any 2022 amb l’objectiu d’esdevenir un referent en l’art barroc català. Mentrestant, podem visitar-hi dues petites exposicions.
MEV: Medieval i digital
El Museu Episcopal de Vic (MEV) conserva extraordinàries col·leccions d’art romànic i gòtic. Però té una cosa encara millor: la seva sensibilitat pedagògica. Si un museu no se sap explicar, millor que plegui.
De Reus a l’Olimp de les arts electròniques
La Col·lecció BEEP d’Art Electrònic es presenta amb sis noves adquisicions –i una important peça de bioart– a l’Ars Electronica Festival, la cita més important de l’any del món de l’art i la tecnologia, que celebra el seu 40è aniversari, amb la seva edició més àmplia i ambiciosa.
El Prado a Vilanova i la Geltrú
La Biblioteca Museu Víctor Balaguer mostra el seu extraordinari dipòsit d’obres del Museu del Prado, amb motiu del bicentenari de la pinacoteca madrilenya.
Juan Bufill. El vestíbul invisible
El creador Juan Bufill presenta una hipnòtica instal·lació al vestíbul de la Fundació Miró, “Invisible visible (la llum animal)” on juga amb la llum i el temps.
Valls, capital per amor a l’art
La ciutat de Valls té 24.000 habitants. El seu museu, 2.000 obres, que formen una interessant selecció dels darrers 150 anys d’art català.
Buster Keaton, slapstick i jazz al CaixaForum Barcelona
El December Quintet posa jazz a “El rostre pàl·lid” (1922) de Buster Keaton, al CaixaForum Barcelona. Es tracta de les divertides sessions “Escolta el cinema mut”, adreçades al públic familiar.
Abelló-Dalí, crònica d’una amistat
El Museu Abelló de Mollet del Vallès és un d’aquells tresors artístics que cal redescobrir cada cert temps.
Christian Marclay: les imatges dels sons
“Christian Marclay. Composicions” és una exposició radical i recomanable per a un públic ampli, que requereix del visitant una actitud sense prejudicis, una disposició espiritual i sensorial oberta, atenta i lliure.
L’Ibex 35 de l’art
Diu la revista “Fortune” que, el 1948, una tal senyora Walter comprà a les Galeries Charpentier, de París, l’oli de Cézanne Pommes et biscuits, per 33 milions de francs, i que aquest fet significà l’inici del mercat de l’art modern.
El Museu Marès redescobreix el Marès escultor
Sabíeu que Frederic Marès és l’escultor més present a l’espai públic de Barcelona? A la plaça Catalunya, al passeig de Gràcia, a la Diagonal o dins de Santa Maria del Mar i del Palau de la Generalitat, per exemple.
Una artista en vigilància permanent
Nora Ancarola presenta a La Virreina un projecte sobre l’evolució del concepte de vigilància; des del panòptic de Jeremy Bentham fins a la mirada creuada i horitzontal dels dispositius digitals contemporanis, i la seva relació amb les poblacions immigrants i exiliades.
Les dones de la Bauhaus
Plantegem-ho com un homenatge, o potser com un joc, tot coincidint amb el centenari de l’escola que va marcar un punt i a part en l’art del segle XX. Quantes artistes dones de la Bauhaus coneixes?
“El Víbora” al MNAC: el còmic entra al museu (per quedar-s’hi)
El millor de l’exposició sobre la revista “El Víbora” que presenta el MNAC a Barcelona és el simple fet que s’hagi arribat a celebrar.
F*king Money Art
Per què ens fa tanta por proclamar el nostre amor al diner? De veritat la Rosalia vol ser mil·lionària? Salvador Dalí, com en tantes altres coses, va ser el primer artista català a trencar aquest tabú.
Ombres, esplendor i melangia en l’art català
L’exposició “Realisme(s) a Catalunya 1917-1936” explora com alguns artistes van optar per la renovació del seu llenguatge plàstic sense renunciar a la figuració.
L’enigma de la visibilitat
“la caixa” exposa la seva col·lecció de pintura contemporània.
La fotografia intervinguda d’Òscar Holloway: on són els animals?
Òscar Holloway presenta una exposició a Can Felipa a l’entorn dels grans noms del “camera hunting”, fotògrafs que cacen amb la càmera.
Hereus de les avantguardes
Collage, cartellisme, dibuix, fotografia… Una petita gran mostra amb els fons de les avantguardes històriques de l’IVAM de València que no us podeu perdre.
Hannah Collins, una raó política i una força lírica
En les fotografies de Hannah Collins es dona una doble particularitat: la raó conceptual i política, i la força lírica i evocativa, singular.
Un bosc ple de lletres
Una mirada particular, a través dels elements gràfics, a l’exposició central de l’Any Brossa.
Prince, res no es pot comparar a l’original
Prince deia que amb tot el material inèdit que hi havia a la seva mítica vault –la cambra cuirassada on es guarda tot el seu arxiu musical i visual– donava per fer un disc anualment durant un segle.
Pierrette Gargallo se n’ha anat
Pierrette Gargallo era molt més que la filla del gran escultor Pau Gargallo. Tot i que va complir, amb escreix, amb la seva “obligació” de vetllar per la memòria del seu pare, Pierrette tenia personalitat pròpia i va ser també escultora i dibuixant.
Una subhasta memorable
La firma barcelonina Soler y Llach va celebrar ahir dijous la seva subhasta extraordinària de cartells d’època de la col·lecció Josep Torné. El cartell de la barreteria Ernest, de Cassandre, va assolir els 27.000 euros. Un rècord.
Sónar Summer Camp
En la seva recerca de formats nous, aquest any Sónar + D es converteix en un campus d’estiu, amb experts internacionals en creació d’experiències immersives i Intel·ligència Artificial aplicada a les arts.
L’antiquari somnàmbul
Dominique Lambert té vint anys i viu a París. La seva mare, Isabelle, és una reconeguda psiquiatra i el seu pare, Christophe, un antiquari o cronopi.
Miró-Gaudí-Gomis, mirades creuades
Aquesta exposició, organitzada a partir dels fons de la fundació, confronta les afinitats estètiques i creatives de Gaudí i Miró, vistes a través de Joaquim Gomis.
Frank Horvat: “Please don’t smile”
Els Espais Volart de la Fundació Vila Casas exposa “Please don’t smile”, del fotògraf Frank Horvat qui, després d’haver picat la pedra de la vida a ritme d’instantànies, ofereix un recull de fotografies que realitzà en el terreny de la moda durant els anys 50, 60 i 70.
Renau: art i revolució
Arriba a Barcelona l’exposició antològica del valencià Josep Renau (1907-1982), el cartellista de la revolució. Introductor a Espanya de les avantguardes internacionals als anys vint i trenta, i referent per a l’esquerra catalana als setanta, la seva crítica a la societat americana és d’una actualitat alarmant.
Bellesa XXL
Soler y Llach subhasta, el proper 27 de juny, 212 cartells extraordinaris de la col·lecció Josep Torné. Es tracta d’obres mestres del cartellisme, d’autors tan emblemàtics com Josep Renau, Ricard Opisso, Capiello, Cassandre, A. de Riquer, Ramon Casas o Segrelles.
Gino Rubert: retaules i delícies del segle XXI
La nova exposició de Gino Rubert a la galeria Senda aconsegueix transmetre una sensació de llibertat fora del comú.
Dos genis cara a cara: Fages i Dalí
No es pot llegir plenament l’obra de Salvador Dalí sense conèixer el llegat literari de Carles Fages de Climent, així ho demostra l’especialista dalinià Josep Playà en el seu llibre “Fages Dalí, genis i amics”.
Pactes i lluites per la cultura
Quan parlem de cultura alguns creuen que ens trobem en el terreny d’allò utòpic o, el que és pitjor, del luxe i el prescindible. Ideologies oposades abandonen, d’una manera oposada però semblant, la cultura a la iniciativa privada.
El políptic del Vallès
“Vallés: fabricar passats, fabricar futurs” és un projecte amb el qual Claudio Zulian recorre la memòria proletària de la comarca del Vallès, una zona històricament i políticament adscrita a l’anomenat “cinturó roig” de Barcelona.
En el nom de Picasso
Una mostra al museu barceloní reinterpreta les diferents facetes de l’artista des de la mirada de deu creadors contemporanis. El Picasso polític i el Picasso poètic, el Picasso passional i el Picasso intel·lectual, tots es donen cita al relat que articula la comissària Rosa Martínez.
Lluís Hortalà o la mirada com a trampa
Cal anar a l’exposició de Lluís Hortalà a Tecla Sala de L’Hospitalet disposats a un doble joc: el de l’ull, sotmès a la lògica enganyosa del trompe-l’oeil, i al del concepte, articulat en el sòlid relat d’Oriol Fontdevila entorn de l’exposició. Anem a pams.
Richard Learoyd, inquietant i monumental
Learoyd exerceix la fotografia d’una manera força original. No és que al seu estudi hi tingui una càmera, és que la càmera és una habitació del seu estudi.
L’operació rescat d’Antoni Fabrés
Al MNAC, com a museu nacional que és, li tocava recuperar l’obra d’Antoni Fabrés, artista versàtil i efectiu que va anar més enllà de l’academicisme i l’orientalisme de la seva primera època.
Franco, pintor
Tots els dirigents polítics tenen el seu hobby artístic: el president Clinton tocava el saxòfon, Neró la lira, Alfons XIII produïa cinema per a adults i Franco pintava.
Últim acte a La Capella
Es titula “Tancar obrint”, l’escena sisena de “La Capella 25 anys després”, una exposició per entregues que des de gener ha recorregut la història d’aquest centre dedicat a l’art emergent, a través dels artistes que hi han exhibit les seves obres.
Churchill, Hitler, Eisenhower… pintors
Tothom els coneix com a protagonistes de la història, dirigents que van manegar els fils de la Segona Guerra Mundial… però quan tenien un moment, es posaven a pintar relaxadament com si no haguessin trencat mai un plat.
Enciclopèdia Breu de Falsificadors
Si ara mateix tinguéssim davant els ulls una factícia “Enciclopèdia de reconeguts artistes falsificadors”, l’índex inclouria creadors tan famosos com Miquel Àngel i Picasso.
D’un encenedor a una làmpada portàtil: el Museu del Disseny es renova
Sabíeu que l’encenedor recarregable de plàstic Clipper, que es pot trobar arreu del món, és un disseny d’Enric Sardà de principis dels anys 70? O que l’ós de peluix de Tous va ser creat per Rosa Maria Oriol el 1985 sense cap intenció que es convertís en l’icona de la joieria?
Germanes desconegudes
Més enllà dels tòpics sobre les afinitats entre Itàlia i Espanya, la veritat és que els intercanvis culturals i artístics entre els dos països són menys intensos del que es podria esperar.A Barcelona, una mostra, una instal·lació urbana, tallers i d’altres iniciatives intenten pal·liar aquesta manca de coneixement recíproc.
Retrats d’August Sander: ¿aparences que no enganyen?
La retrospospectiva d’August Sander a La Virreina és excepcional pel seu rigorós respecte a l’estructura original del gran projecte que aquest fotògraf va dur a terme a la primera meitat del segle passat: “Gent del segle XX”.
Combat per amor a l’art
Només entrar a l’exposició Cinc anys a les trinxeres, una espècie de mirall amb forma de filacteri penjat a la paret, obra de Jesús Galdón, reflecteix a qui acaba d’entrar a la galeria El quadern robat.
Retrat d’una dama veneciana
Un dels somnis de tot antiquari-cronopi és que vingui un client-fama i et compri tota la botiga. Les possibilitats són mínimes però en aquest ofici, com en la vida, tot pot passar. De fet, li va passar a un col·lega meu el dia que…
On és el Jeff Koons català?
El passat 15 de maig, a Christie’s de Nova York, es va adjudicar l’obra Rabbit (1986), de Jeff Koons, per 91 milions de dòlars.
El temps dóna veu als vençuts
Tot just quan Estats Units torna a demostrar el seu afany d’ingerència en els assumptes interns d’Amèrica Llatina, i quan Pedro Sánchez reconeix un president autoproclamat a Veneçuela, el Macba inaugura la necessària i encertada exposició Territoris indefinits. Perspectives sobre el llegat colonial.
Una mirada cap al cel des del refugi de l’art
El passeig per la magnífica i malauradament pòstuma exposició de Jordi Fulla a Can Framis és silenciós. No pot ser d’altra manera.
Imaginari plural a la Capella
Ciutats globals, distòpies futuristes i figures universals de l’imaginari literari i lingüístic s’apleguen a La Capella en una col·lectiva amb deu propostes heterogènies entorn la idea de capes o de temps acumulat.
L’estètica com a anestèsia
És un impecable fotògraf internacional al qual li he demanat un favor d’amic: que m’acompanyi al World Press Photo. M’interessa la seva visió íntima de la tragèdia. Perquè el WPPh és una gran tragèdia: a les seves fotos gairebé ningú hi somriu.
Els altres catalans de la Biennal
Hi ha vida més enllà del Pavelló. L’escena artística catalana a Venècia es filtra en projectes institucionals per a la Biennal i en iniciatives paral·leles.
Halloween al Museu
Hi ha un dia per a cada cosa. Però si vols atreure el públic jove, l’has de celebrar de nit. Això és exactament “La Nit dels Museus”, la versió guai i divertida del formal “dia dels museus”.
Compte amb les estàtues!
El projecte de Pedro Azara per al Pavelló de Catalunya a la Biennal de Venècia enfronta el visitant amb la seva debilitat emocional a partir de les reaccions viscerals d’amor i odi que susciten les imatges.
Memòria, dolor… i politiqueta
Mauthausen va tornar a ser notícia. Parlem sobre el pes de la memòria amb Jesús Galdón, l’autor de la placa que, a través del buit, rememora les víctimes de la barbàrie nazi.
Exorcismes sobre el paper
S’exposen a la N2 una catorzena d’obres sobre paper d’onze destacats artistes, unides “per les tendències estètiques trencades per la guerra, els exilis interiors, les diferents temptatives de conservació de la llibertat creativa en la primera postguerra i l’eclosió després de l’inici de la democràcia”.
Girona homenatja la fotografia pionera de Valentí Fargnoli
Què tenen les fotografies de començament de segle que ens agraden sempre? Tres exposicions recuperen el fons de Valentí Fargnoli, fill d’italians establert a Girona que va deixar un valuós treball etnogràfic i de fotografia patrimonial.
Espurnes i sorpreses
El món del galerisme està recobrant el pols, però sobretot està vivint una profunda transformació. No només obren noves galeries, sinó que canvien els formats, els models de negoci, el plantejament de les propostes i també els públics.
La màgia invisible de la física quàntica
L’ambiciosa exposició “Quàntica”, que es pot veure al CCCB, intenta explicar la teoria de la física quàntica, incloent un diàleg entre ciència i art.
Ciutats que vessen: massa turisme massiu a Barcelona?
Qui no ha volat en un low cost fins a una ciutat europea i s’ha allotjat en un AirBnB? Qui no ha fet de “turista acrític” i de “consumidor de llocs” per uns dies? No és fàcil fer créixer el debat sobre l’excés de turisme a les ciutats si no es vol caure en la contradicció.
Ecografia a l’avortament il·legal
Laia Abril ha universalitzat i contemporaneïtzat el problema de l’avortament il·legal en el seu projecte artístic On Abortion, que es presenta ara a la Fundació Foto Colectania, de Barcelona.
Damià Campeny a Mataró
“Reflexos. L’obra de Damià Campeny”, a Ca l’Arenas de Mataró, és una mostra que pretén posar l’accent en el mètode de treball de l’artista i en el seu context.
10 instruccions per licitar en una subhasta
Us penseu que comprar art en una subhasta és fàcil? Doncs us equivoqueu. L’Artur Ramon, que d’això en sap un niu, us dona deu consells bàsics per, com a mínim, no fer el ridícul en una subhasta.
Max Beckmann: perdre el paradís i descobrir l’estranyesa
El paradís perdut de Max Beckmann no era una utopia, sinó una certa harmonia desitjable i possible, que va ser destruïda per voluntat imperialista.
La geografia emocional de Miró
El Mas Miró de Mont-roig del Camp completa el “triangle Miró”, una mena de cartografia emocional de l’artista.
Escenes mutants a La Capella
La Capella celebra el 25 aniversari com a espai de promoció de l’art emergent. I ho fa en episodis. Vet ací el quart lliurament.
10 llibres d’art que et recomanem
Assaig, antologia, guia, anecdotari, novel·la gràfica… Aquest 2019 arriba carregat de novetats bibliogràfiques sobre art. I el dia de Sant Jordi és l’excusa perfecta per comprar-ne un (o més). Aquí tens les nostres recomanacions.
Tres llibres d’art per a una illa deserta (i 2)
Abans no arribi el Dia del Llibre, hem preguntat als col·laboradors del “Mirador de les Arts” quins tres llibres sobre art s’endurien a una illa deserta. Les respostes són sorprenents.
Tres llibres d’art per a una illa deserta (1)
Abans no arribi el Dia del Llibre, hem preguntat als col·laboradors del “Mirador de les Arts” quins tres llibres sobre art s’endurien a una illa deserta. Les respostes són sorprenents.
Dispositiu de despreniment
A l’Espai Busquets de l’Escola Massana s’hi exposa “Absències”, una petita retrospectiva de Ramon Guillen-Balmes.
Van Gogh, a mig camí
L’exposició “Meet Van Gogh” es ven com si fos una experiència immersiva i no ho és.
El (doble) secret de Víctor Silva
Un misteriós artista anomenat Víctor Silva exposa a la galeria Víctor Saavedra una sèrie de pintures en petit format, acompanyades de la seva reproducció fotogràfica a mida monumental. Per què?
Anem de galeries?
Quan va ser la darrera vegada que vas entrar en una galeria d’art? Pots dir, de memòria, el nom de tres galeries de la teva ciutat? Has suspès l’examen? No et preocupis, ets a temps per a la repesca.
CaboSanRoque porta per tot Catalunya la seva interpretació sonora i transversal de Joan Brossa
CaboSanRoque no para. La instal·lació sonora transitable No em va fer Joan Brossa, que explora la prosa més desconeguda del poeta des d’una aproximació sonora, continua la seva exitosa gira.
Dulcemente suaves…
…cómodas, resistentes, fáciles de lavar. Així s’anunciaven, als anys setanta, les noves fibres elàstiques que sortien de les tèxtils de Mataró, una ciutat especialitzada en el gènere de punt que avui mostra el seu patrimoni industrial a l’antiga nau de Can Marfà.
Jordi Baron i les engrunes del temps
Jordi Baron Rubí és antiquari (de tercera generació), col·leccionista de fotografia antiga, i fotògraf d’autor. Cadascuna d’aquestes facetes alimenta les altres dues.
La vida erràtica de l’Art i la Cultura a l’Educació Pública
En una societat on la gran majoria dels creadors i creadores ens dediquem a activitats de mediació o educació, sorprèn el poc pes que tenen les assignatures humanístiques i d’art en l’ensenyament reglat.
Uri Geller i Salvador Dalí, una amistat paranormal
Poca gent ho sap, però Uri Geller i Salvador Dalí es van conèixer a Barcelona i van mantenir el contacte força temps. L’un va pintar la primera cullera torta; l’altre torçava culleres amb el poder de la ment. Surrealisme paranormal?
Miralda desplega de nou el seu anyell de Déu laic al MNAC
Quasi vint-i-cinc anys després, Miralda torna a instal·lar el seu tapís gegantí a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Una ocasió única per recuperar la ritualitat festiva d’aquest artista mag.
Gabriel Cualladó és nostre
Com passa amb les bones pel·lícules o els bons llibres, l’exposició de Gabriel Cualladó a la seu de la Fundació Catalunya La Pedrera roman present passat un temps després de visitar-la.
Berenice Abbott: absolutament moderna
Una àmplia retrospectiva a la Fundació Mapfre de Barcelona ressalta l’aposta per la llibertat, la modernitat i la creativitat d’aquesta fotògrafa nord-americana.
Xavier Vendrell: doble cronopi singular
Xavier Vendrell és un chercheur baudelerià que no passeja pel spleen de París sinó pels Encants de Barcelona.
Què n’hem de fer de fra Josep Maria de Vera?
Fa ben poc s’ha conegut que el nom d’un caputxí ja traspassat, radicat a Barcelona, s’afegia a la considerable llista d’eclesiàstics acusats darrerament d’assetjament sexual a menors.
Sexe, biblioteques i lumpen
Quina relació hi ha entre el sexe “trash” de Johnny Zipper i una biblioteca abandonada? I entre la Pantera Rosa i una nina inflable? Ho sabreu si visiteu l’exposició d’Evaristo Benítez, “Décalage”, a la galeria Contrast.
El Disseny no és Cultura, o això creuen
Aquest dies hem conegut els Premis Nacionals de Cultura 2019, atorgats pel CoNCA. Felicitats a tots els guardonats. No, aquest any tampoc tenim cap dissenyador/a entre els premiats.
Anarxiu sida, documents que omplen buits
Intersexuals, persones racialitzades, transexuals, homosexuals, guerrillers, persones amb VIH. Podríem dir que, gràcies a la mostra “Anarxiu Sida”, organitzada pel Centre d’Estudis de Documentació del MACBA, el museu està menys buit de nosaltres.
Microvisites emocionals
Les microvisites a l’exposició “Poètiques de l’emoció”, que cada cap de setmana s’ofereixen a CaixaForum, són una manera senzilla i fàcil, sense reserva i sense cap cost addicional, d’apropar-se a l’art contemporani.
La Biennal de Venècia de 1976 com a símptoma
El dirigisme cultural del PCE i del PSUC va prendre el relleu a les polítiques d’aparador del franquisme. La Biennal de Venècia del 1976, en plena transició democràtica, en fou clar testimoni.
Louise Bourgeois, lliçó de supervivència i llibertat
Supervivència i vulnerabilitat però també coratge i llibertat. Aquest és el missatge que traspua tota l’obra de Louise Bourgeois, per mi un dels millors artistes del segle XX, homes i dones inclosos.
He estat, sóc i moriré sent surrealista
Així es qualificava Juan Batlle Planas en una entrevista al diari Clarín al 1965, un any abans de morir. Al Museu d’Art de Girona es pot veure la primera exposició sobre aquest destacat surrealista argentí d’origen empordanès.
Art polític. Un difícil equilibri
Fa un parell d’anys vaig poder visitar l’espai de la Fundació Proa de Buenos Aires. Exposava Ai Weiwei. La mostra, anomenada “Inoculación”, consistia en una gran quantitat d’obres de contingut polític presentades com a treball públic i intervenció social, com a art dissident.
El cultiu de la irrellevància o el dolç confort de la mediocritat
Porto un cabreig de tres collons de mico i espero que es noti en el to amb què escric aquest text.
Roi Soleil, els límits del poder
L’ull de la càmera no té compassió: tant se val el que li posis davant. En el cas de “Roi Soleil” Albert Serra torna a escollir, de nou, el cos agònic de Lluís XIV, encarnat per un altre cos mític, el de Lluís Serrat, àlies Sanxini, que el cineasta ha utilitzat en gairebé tots els seus projectes.
La invasió del digital als museus
La gamificació és només una de les maneres d’aplicar les noves tècniques digitals al sector dels museus i del patrimoni cultural.
L’única diferència entre un boig i jo…
La figura de Joan Obiols Vié acumula més d’un encaix. Psiquiatre reconegut i acadèmic, col·leccionista d’art, activador de cultura en moments d’estretor franquista… fins avui no se li havia dedicat cap exposició completa.
Cau Barcelona. Cau i segueix…
En aquestes quatre dècades de democràcia, s’ha passat la major part del temps creant un fake cultural; essent aquest utilitzat com a màrqueting d’un país que necessitava amb urgència demostrar que podia posar-se a l’altura de la cultura europea.
Ignasi de Solà-Morales. La violència resistent
“En realitat tota operació d’arquitectura és una imposició, una colonització que implica violència”. Una exposició a La Virreina repassa el llegat intel·lectual i crític de l’arquitecte Ignasi de Solà-Morales. No deixarà ningú indiferent.
Sentiment i sensibilitat al CaixaForum
Un interessant assaig, en format exposició, aborda les emocions a través de l’art occidental. Sentim el mateix ara que fa cinc-cents anys? Pot l’art mentir i ser, alhora, sincer?
Estrany-de la Mota, epíleg deconstruït
Estrany-de la Mota ha anunciat que clourà les seves portes com a galeria comercial.
Roma, una esplèndida pel·lícula d’Alfonso Cuarón
Crec que és un fet infreqüent, fins i tot excepcional, que una pel·lícula s’acosti a la saviesa vital mitjançant la saviesa cinematogràfica de la manera que ho fa “Roma”, d’Alfonso Cuarón.
ARCOmadrid. Els artistes, el ninot i els seus “súbdits”
Les 16 galeries catalanes presents a ARCOmadrid, la principal fira d’art contemporani d’Espanya, esgrimeixen les seves propostes: no sorprenen, però convencen.
L’H. El centre és a la perifèria
L’Hospitalet va camí de convertir-se en un dels centres neuràlgics de l’art català, però què el fa tan atractiu als ulls de galeristes i creadors?
L’àvia gòtica
La nena escanya amb les seves mans el nen i mira fixament la càmera. L’òrbita dels seus ulls assassins travessa el fotògraf mentre la llengua de la seva víctima li surt de la boca. Tot emmarcat per la foscor i les ombres d’un bosc.
Bermejo, la Gestapo i la Corona d’Aragó
Bartolomé Bermejo va sortir d’una Andalusia que era conquerida per les tropes castellanes i va marxar cap a Aragó on sembla que els vents que bufaven no eren tan virulents.
Je ne veux pas travailler
Una exposició col·lectiva sobre el temps aplega filosofia i art contemporani a Can Felipa. Amb nou artistes i un títol heideggerià que diu “Perdre el temps i adquirir un rellotge amb aquest propòsit!”.
La nostra artística relació amb la tecnologia
“La nostra senzilla relació amb la tecnologia”, l’exposició que la Mobile Week Barcelona 2019 organitza com a estrella del programa cultural paral·lel a la fira, reflexiona sobre la transformació digital de la nostra societat a través de 14 obres d’artistes internacionals.
Arts infinites a l’Hospitalet
La Infinita, de L’Hospitalet, és un nou espai de creació pluridisciplinar impulsat per l’artista Jordi Colomer i la seva companya, la productora Carolina Olivares.
Quadres amb cartel·les
Molts quadres antics que pengen a les parets dels pisos de la ciutat porten una cartel·la daurada amb el nom del pintor, sempre un dels grans Mestres de la pintura: Murillo, Ribera, Velázquez, Zurbarán.
L’automòbil en l’art català
Per l’època mateixa de la seva invenció, l’automòbil no pot ser, com a tema artístic, gaire més antic que del tombant de segle XIX-XX.
Lina Bo Bardi dibuixa el futur de la Fundació Miró
La Fundació Miró presenta la mostra de dibuixos de la italobrasilera Lina Bo Bardi, una de les arquitectes més rellevants del segle XX, després de l’huracà generat pels acomiadaments i les notícies sobre el dèficit de la institució.
L’últim muntador d’Isaki Lacuesta
“Fa temps que faig videoinstal·lacions. Em permeten continuar fent cinema de maneres diferents. Perquè el cinema de les sales hi ha coses que no admet, pel suport, pel context o pel públic, que s’ha tornat molt conservador.”
L’estètica kitsch, al servei de la denúncia
Al col·lectiu artístic AES+F no li importa que se’l titlli de frívol o kitsch. La seva estètica està al llindar molts cops d’allò considerat generalment de mal gust.
Venus i Adonis by Estudi Giró
Un dels quadres més famosos del Tizià és “Venus i Adonis”, i va tenir tant d’èxit ja a l’època que en va fer un munt de rèpliques, amb mínimes variants. En l’obra, l’artista no se centra en el mite evocat per Ovidi, sinó que en fa una versió lliure, i encara avui no se sap si de la seva pròpia invenció.
Una Barcelona de videojoc
Quan Barcelona no comptava per a res en la indústria del videojoc, hi apareixia representada sovint com a escenari. Ara que n’ha esdevingut una capital indiscutible, ja no apareix als videojocs. Algú ho entén?
Univers Casas
El pintor Ramon Casas va ser el gran cronista d’un dels períodes més brillants i convulsos de la història de Catalunya. La galeria Gothsland li dedica una magnífica exposició, que acompanya la presentació del primer volum del Catàleg complet de l’artista.
Incombustible Guinovart
La densitat de tècniques, materials i continguts que es poden arribar a concentrar en una sola peça de Josep Guinovart és gairebé infinita.
El paisatge minúscul de Terra-lab.cat
Jordi Mitjà, Jon Uriarte i Ingrid Guardiola han portat al Museu de l’Empordà de Figueres i al Museu de l’Exili de la Jonquera el quart episodi d’aquest laboratori visual del territori que és Terra-lab.cat.
Angulema, una capital del còmic
Existeix en aquest món una ciutat gairebé tan inversemblant com Les ciutats invisibles descrites per Italo Calvino. És una ciutat on els dos carrers més cèntrics es diuen Rue Hergé i Rue Goscinny.
Saliva, suor i sang al Festival SÂLMON
El Festival SÂLMON, que celebra la seva setena edició amb un programa expandit, és sempre un marc estimulant per a prendre-li el pols a les darreres tendències en dansa, performance i arts vives contemporànies.
Noces de plata per episodis a La Capella
Les parets de La Capella de l’Antic Hospital de Barcelona supuren història. Història sanitària, història religiosa i història artística.
Dalí i el seu pare. Un conflicte en tres etapes
Més declaracions inèdites d’Anna Maria Dalí sobre el prolongat conflicte que va sostenir l’artista amb el seu pare.
Quan Dalí va fer les paus amb el seu pare
Un fragment del dietari inèdit de Rafael Santos Torroella ens revela, a través d’Anna Maria Dalí, com va ser la reconciliació de Salvador Dalí amb el seu pare, després d’haver estat expulsat de la família per la seva relació amb Gala i la “secta” surrealista.
Misericòrdia per al MACBA
Al ja clàssic dilema sobre “qui t’estimes més, el papa o la mama?” els barcelonins hi han afegit un de nou: “què prefereixes, cultura o salut?”
Tres jovenetes impertinents
Ara que els robots censuradors de Facebook posen en pràctica els dictats, implacables i eficients, del puritanisme, blanc i bullit, del Silicon Valley, ve a to una interessant i divertida polèmica que es va donar a Barcelona, en plena Dictadura de Primo de Rivera.
La diferència entre “enfonsar” i “aixecar”
L’austríac Oliver Ressler presenta a la galeria àngels barcelona la seva primera exposició individual a la ciutat.
La purga fundacional
El teixit artístic i patrimonial de Catalunya és extens… i prim, massa prim. Són, els recents acomiadaments de personal a la Fundació Joan Miró, i el “canvi estratègic” a la Fundació Antoni Tàpies, avisos de futures escabetxades?
El paradís perdut (o no) de Domènec
Després de l’exposició Ni aquí ni enlloc que es va poder veure al Macba l’any passat, Domènec torna a mostrar les tensions entre utopia i realitat en l’àmbit de l’arquitectura moderna.
Velázquez, l’or de les Índies i els capitans Alatriste
Felip IV va contractar Diego de Velázquez quan el pintor tenia vint-i-quatre anys. Acabava d’arribar a un Madrid que vivia la febre d’or.
Un Dalí explosiu
Dalí és la bomba. Va inventar els rellotges tous, el mètode paranoic-crític, el museu com a teatre de l’experiència i, encara després de mort, l’exposició en dos actes.
El Caravaggio perdut
Tots els antiquaris que ens dediquem al noble ofici de la pintura antiga hem somiat amb trobar un Caravaggio.
Joaquim Chancho, la vibració del blanc i negre
En un moment en què costa tant de veure bones exposicions de pintura-pintura al nostre país, l’exposició de Chancho a l’Ana Mas Projects és una alenada d’aire fresc.
Sergio Mora: dibuix expandit i èxit internacional
Sergio Mora pot expressar-se amb la mateixa frescor en una exposició de pintura, un llibre il·lustrat per a adults o per a tots els públics, un còmic bizarre, una portada d’un disc o un disseny de moda o d’interiorisme subjectiu i antineutre. El llibre Moraland recull una tria de la seva obra, realitzada pel mateix artista.
Què passa a la Fundació Miró?
La institució, una de les més prestigioses de Barcelona, ha presentat la seva programació per a 2019. I la veritat és que ha estat una sorpresa…
La ciutat no ens fa lliures
El projecte Umbral al metro de Barcelona: tretze intervencions artístiques suburbanes sobre la migració i les seves contradiccions polítiques, socials i simbòliques.
Els retrats d’encàrrec (i 2)
A mesura que anava avançant el segle XX, el retrat anava quedant, al menys entre nosaltres, com un gènere arraconat, quan no maleït.
Els retrats d’encàrrec (1)
Els darrers temps hi ha hagut una certa polèmica arran de l’encàrrec d’un retrat del rei d’Espanya al pintor Hernán Cortés Moreno, especialista en aquest tipus de tasques.
Sobrecàrregues a Olot
L’art polític té molt mala fama, quan el que hauria de tenir mala fama és l’art que no transmet res.
Game over. Insert coin
“Sobrecàrregues” és una iniciativa de l’Assemblea d’Artistes de la Garrotxa. Cada mes, l’Assemblea convida un artista a penjar a la façana de l’ajuntament d’Olot una interpretació a mida natural de “La càrrega” (1902), l’obra més famosa de Ramon Casas.
Elogi del Guinovart més subtil
Una dècada després de la seva desaparició, s’ha fet més evident que mai la necessitat de revisar l’obra de Guinovart.
Rembrandt van Rijn: florins, tulipes i hoquei
El Centre Cultural Terrassa acull una sòbria i encertada mostra de gravats de Rembrandt, procedents de la col·lecció Furió.
El tot Tharrats
Una exposició a la Fundació Tharrats d’Art Gràfic commemora el centenari del naixement d’aquest artista gironí, i explora les seves múltiples facetes creatives.
Tintín a la Lluna
CosmoCaixa ens convida a una exposició que relaciona el còmic d’Hergé “Objectiu: la Lluna” (1950) amb el viatge de l’Apollo 11 (1969).
Colonitzant nous espais per a l’art
La investigació de Jordi Abelló a la recerca de nous formats i llocs per compartir la seva creació pictòrica i audiovisual, no deixa de sorprendre i fascinar.
Pocket Art Connoisseur, millor aplicació d’art 2018
Pocket Art Connoisseur és com dur un crític d’art a la butxaca.
Amb la rebel·lia neixen les consciències… i les suspicàcies
La galeria Mayoral exhibeix un conjunt de peces del millor informalisme espanyol.
El MNAC serà flexible o no serà
El MNAC acaba d’obrir dues noves sales dedicades a l’art català del 1940 al 1980.
Lorenza Böttner, l’art de l’extrema delicadesa
L’obra de Lorenza Böttner, artista alemanya nascuda a Xile, ens fa oblidar que la seva autora no té braços i a més fa que ens deixem de preguntar si és un home, una dona o una persona transgènere.
La memòria intervinguda de Concha Martínez Barreto
A Concha Martínez Barreto li interessa mostrar els mecanismes de construcció de la memòria.
La invisible col·lecció
Rebo una trucada estranya d’una dona que per la veu dolça sembla jove. M’explica que el seu pare té una important col·lecció de dibuixos i em cita a veure-la a Argentona.
DelicARTessen o la diversitat de l’art no institucional
DelicARTessen ofereix una molt bona ocasió als que vulguin conèixer una part significativa de l’art actual que es fa a Barcelona.
Alicja Kwade, explorant l’espai-temps
En el moment del màxim espoli de temps a la humanitat, l’artista polonesa Alicja Kwade (1979) ens convida a traspassar, escoltar i observar l’espai-temps.
Entre l’Onyar i el Ripoll, Mela i Antoni
D’entre tots els artistes estrangers que va exposar el marxant Josep Dalmau, Mela Muter (Varsòvia, 1876 – París, 1967) va ser qui va tenir més incidència a Catalunya.
Charlotte Salomon, l’art guaridor
L’obra de Charlotte Salomon conté la mítica de l’artista fèmina redescoberta molt després de morta.
Rafael Lozano-Hemmer, el megalodemòcrata
Rafael Lozano-Hemmer ha estrenat a Barcelona, “Megalodemocrat”, el documental que recull l’última dècada de la seva extraordinària trajectòria.
Bernardo Bertolucci i L’últim tango a París
El fantasma de la mantega persegueix Bertolucci també en la seva vida pòstuma.
Mela Muter, finalment!
Una exposició al Museu d’Art de Girona ens apropa a l’obra pictòrica i escrita d’aquesta artista polonesa, que va deixar petja a la Girona de començament del segle XX.
Dalí sota el geni de Rafael
La “Verge de la Rosa”, de Rafael, surt del Museu del Prado i visita el Teatre-Museu Dalí, per acomplir un somni del geni empordanès.
Cal fer canvis a l’Acadèmia
Una anàlisi dels convulsos fets que han alterat la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
La tradició nadalenca més barcelonina
Si hi ha una tradició nadalenca que aplegui més seguidors que qualsevol altra, almenys a la ciutat de Barcelona, aquesta és criticar el pessebre que es posa a la plaça Sant Jaume.
El rostre com a bandera
Foto Colectania planteja el tema de la identitat a través de la representació fotogràfica, tot bussejant en l’extraordinari fons de la Walther Collection.
Picasso i Sabartés, amics per sempre
Jaume Sabartés, en determinades èpoques, va ser una baula fonamental en la vida quotidiana de Picasso.
Berga i Boada: sexe i violència
Josep Berga i Boada es revela com un dels creadors catalans més interessants del canvi de segle entre el XIX i el XX.
Picasso i Picabia, paral·lelismes forçats
L’exposició “Picasso Picabia. La pintura en qüestió” és una de les millors propostes artístiques d’enguany.
La veu dels més febles
Més enllà de la violència, la guerra i la política, hi ha persones que pateixen, vides destrossades i traumes incurables. L’artista turc Erkan Özgen dóna veu a les seves històries silenciades.
Liberxina, el gas de la llibertat creativa
A Catalunya, en ple franquisme, un grup d’artistes s’afanyava a capgirar normes i traspassar disciplines.
Vindicacions d’Ismael Smith
L’any 1951, Isaac, Ana Maria, Ismael i Paco Smith Marí embalaven les pertinences de la luxosa mansió que tenien al poble d’Irvington, a la riba del Hudson, indret residencial predilecte dels novaiorquesos més acabalats.
Lee Miller: “M’estimo més fer una foto que ser-ne una”
Lee Miller no era una “femme fatale”, era una “femme différente”.
El caçador caçat
Que un caçador vulgui caçar un altre caçador, és missió impossible. Segon lliurament de la sèrie “Històries d’antiquaris i de fames”.
Miralda: “Quan ets artista, has de regalar coses”
Entrevista amb Antoni Miralda, premi Velázquez d’arts plàstiques 2018, amb motiu de la seva nova exposició a la galeria Senda.
Els moviments de l’art en moviment
Les propostes imprescindibles del Loop Festival 2018.
La llar del cavaller
Una lectura alternativa a l’exposició “L’esplendor dels castells catalans” al Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Bibliofília i procés
Dijous passat va tenir lloc a Barcelona una subhasta extraordinària de llibres antics i manuscrits. L’organitzava Soler y Llach, la firma referent en aquest tipus de subhastes. La major part dels lots es va vendre.
Geni i figura de Manuel Duque
De tant en tant, la Fundació Vila Casas assoleix petits grans encerts malgrat que, sovint, quedin entelats per un excés d’eclecticisme i d’hiperactivitat expositiva.
El temps no existent de Frederic Amat
És molt difícil resistir-se a l’encant dels gabinets de curiositats.
El cinema segons Stanley Kubrick
La primera característica que defineix Stanley Kubrick i el seu cinema és una alta i excepcional ambició artística.
Eppur si muove!
No és fàcil apropar-se a l’art cinètic des del món de la pantalla i de l’univers digital. Acostumats al paradigma del moviment constant i líquid, les propostes de l’art cinètic i el seu compromís amb l’estudi del moviment tenen alguna cosa de mètode antic, de procediment mecànic, de màgia. Com si et parlessin d’altres temps.
Lee Miller, una geni en la trama del surrealisme britànic
Si hi ha una exposició de la qual puguem dir que “té moltes lectures” sense caure en cap tòpic ni exageració, aquesta és, sens dubte “Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya”, que es pot veure a la Fundació Miró de Barcelona.
Picasso blau i rosa, a París
Si Pablo Picasso hagués mort el maig del 1904, abans d’instal·lar-se definitivament a França, ara seria també a tots els manuals d’història de l’art mundial. Ho demostra l’exposició Picasso bleu & rose, al Musée d’Orsay de París.
Tresors de paper
De la mateixa manera que a Jep Gambardella, el protagonista de La grande bellezza, li agradava l’olor de les cases de la gent gran, hi ha qui es deixa fascinar per les subhastes de llibres antics i manuscrits.
Toulouse-Lautrec i les noves tecnologies
A CaixaForum Barcelona acaben d’inaugurar una exposició de títol enganyívol, però que paga molt la pena visitar. Serem testimonis d’una de les més importants revolucions de la història cultural.
MACBA. A la 34ena vegada, va la vençuda?
Des que el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) va obrir les seves portes definitivament al públic el novembre del 1995, el museu ja ha exposat 34 presentacions de la seva col·lecció.
Històries d’antiquaris i de fames: breu autòpsia
“Un antiquari és un caçador d’obres d’art, algú que busca o segueix les peces obsessivament fins que les aconsegueix.” L’antiquari Artur Ramon ens oferirà en aquest espai, cada mes, les seves vivències professionals més apassionades. Sense filtres.
macaparana-barcelona o l’etèria sensualitat
L’artista brasiler José de Souza Oliveira Filho, més conegut com a Macaparana, exposa per primera vegada al nostre país. És un destacat continuador de la geometria paulista, l’abstracció geomètrica dels constructivistes russos i en fa cites i homenatges constants.
Incertesa, pampallugues… i una Biodramina per caritat
Dalí es lamentava davant una obra d’Alexander Calder: “si una sola cosa se li pot demanar a una escultura és que no es bellugui”
Pinzellades d’òpera
Dues exposicions saluden la nova temporada d’òpera al Gran Teatre del Liceu.
Art per a després del naufragi
Vicenç Viaplana exposa a la Galeria Marc Domènech una simfonia visual amb al·lusions indirectes al desastre econòmic del 2008.
“Vitriol” contra un “Tàpies protector”
Una obra rescatada del passat, un sarcàstic retrat d’Antoni Tàpies, ens revela el cruent debat entre informalisme i realisme, entre l’ètica i la voluntat de poder de l’art.
La revolució fotogràfica de la “Cinquena generació”
Una exposició a La Virreina repassa la revolució estètica de la fotografia catalana durant la dècada de 1970.
La joia i el setge
Un viatge en el temps a dues ciutats assetjades, amb un nexe en comú: la joieria.
Driving Miss Dalí
Blai Matons (Barcelona, 1934) treballà com a xofer de luxe. Entre els anys 1969 i 1977 transportà en el seu Mercedes Classe E l’artista Salvador Dalí i la seva esposa, Gala.
La resurrecció de Gustau Violet
Tres iniciatives recents han revifat l’interès per l’obra de l’escultor rossellonès Gustau Violet.
Gala Dalí, Valls i una magdalena de Kazan
La ciutat de Valls va obsequiar Gala Dalí amb la seva emblemàtica àliga. Per què? Una pista: en l’univers Dalí, res és el que sembla…