Microvisites emocionals

Les microvisites a l’exposició “Poètiques de l’emoció”, que cada cap de setmana s’ofereixen a CaixaForum, són una manera senzilla i fàcil, sense reserva i sense cap cost addicional, d’apropar-se a l’art contemporani.

La Biennal de Venècia de 1976 com a símptoma

El dirigisme cultural del PCE i del PSUC va prendre el relleu a les polítiques d’aparador del franquisme. La Biennal de Venècia del 1976, en plena transició democràtica, en fou clar testimoni.

He estat, sóc i moriré sent surrealista

Així es qualificava Juan Batlle Planas en una entrevista al diari Clarín al 1965, un any abans de morir. Al Museu d’Art de Girona es pot veure la primera exposició sobre aquest destacat surrealista argentí d’origen empordanès.

Art polític. Un difícil equilibri

Fa un parell d’anys vaig poder visitar l’espai de la Fundació Proa de Buenos Aires. Exposava Ai Weiwei. La mostra, anomenada “Inoculación”, consistia en una gran quantitat d’obres de contingut polític presentades com a treball públic i intervenció social, com a art dissident.

Roi Soleil, els límits del poder

L’ull de la càmera no té compassió: tant se val el que li posis davant. En el cas de “Roi Soleil” Albert Serra torna a escollir, de nou, el cos agònic de Lluís XIV, encarnat per un altre cos mític, el de Lluís Serrat, àlies Sanxini, que el cineasta ha utilitzat en gairebé tots els seus projectes.

L’única diferència entre un boig i jo…

La figura de Joan Obiols Vié acumula més d’un encaix. Psiquiatre reconegut i acadèmic, col·leccionista d’art, activador de cultura en moments d’estretor franquista… fins avui no se li havia dedicat cap exposició completa.

Cau Barcelona. Cau i segueix…

En aquestes quatre dècades de democràcia, s’ha passat la major part del temps creant un fake cultural; essent aquest utilitzat com a màrqueting d’un país que necessitava amb urgència demostrar que podia posar-se a l’altura de la cultura europea.

Ignasi de Solà-Morales. La violència resistent

“En realitat tota operació d’arquitectura és una imposició, una colonització que implica violència”. Una exposició a La Virreina repassa el llegat intel·lectual i crític de l’arquitecte Ignasi de Solà-Morales. No deixarà ningú indiferent.

Sentiment i sensibilitat al CaixaForum

Un interessant assaig, en format exposició, aborda les emocions a través de l’art occidental. Sentim el mateix ara que fa cinc-cents anys? Pot l’art mentir i ser, alhora, sincer?

L’àvia gòtica

La nena escanya amb les seves mans el nen i mira fixament la càmera. L’òrbita dels seus ulls assassins travessa el fotògraf mentre la llengua de la seva víctima li surt de la boca. Tot emmarcat per la foscor i les ombres d’un bosc.

Je ne veux pas travailler

Una exposició col·lectiva sobre el temps aplega filosofia i art contemporani a Can Felipa. Amb nou artistes i un títol heideggerià que diu “Perdre el temps i adquirir un rellotge amb aquest propòsit!”.

La nostra artística relació amb la tecnologia

“La nostra senzilla relació amb la tecnologia”, l’exposició que la Mobile Week Barcelona 2019 organitza com a estrella del programa cultural paral·lel a la fira, reflexiona sobre la transformació digital de la nostra societat a través de 14 obres d’artistes internacionals.

Arts infinites a l’Hospitalet

La Infinita, de L’Hospitalet, és un nou espai de creació pluridisciplinar impulsat per l’artista Jordi Colomer i la seva companya, la productora Carolina Olivares.

Quadres amb cartel·les

Molts quadres antics que pengen a les parets dels pisos de la ciutat porten una cartel·la daurada amb el nom del pintor, sempre un dels grans Mestres de la pintura: Murillo, Ribera, Velázquez, Zurbarán.

L’automòbil en l’art català

Per l’època mateixa de la seva invenció, l’automòbil no pot ser, com a tema artístic, gaire més antic que del tombant de segle XIX-XX.

Lina Bo Bardi dibuixa el futur de la Fundació Miró

La Fundació Miró presenta la mostra de dibuixos de la italobrasilera Lina Bo Bardi, una de les arquitectes més rellevants del segle XX, després de l’huracà generat pels acomiadaments i les notícies sobre el dèficit de la institució.

L’últim muntador d’Isaki Lacuesta

“Fa temps que faig videoinstal·lacions. Em permeten continuar fent cinema de maneres diferents. Perquè el cinema de les sales hi ha coses que no admet, pel suport, pel context o pel públic, que s’ha tornat molt conservador.”

Venus i Adonis by Estudi Giró

Un dels quadres més famosos del Tizià és “Venus i Adonis”, i va tenir tant d’èxit ja a l’època que en va fer un munt de rèpliques, amb mínimes variants. En l’obra, l’artista no se centra en el mite evocat per Ovidi, sinó que en fa una versió lliure, i encara avui no se sap si de la seva pròpia invenció.

Una Barcelona de videojoc

Quan Barcelona no comptava per a res en la indústria del videojoc, hi apareixia representada sovint com a escenari. Ara que n’ha esdevingut una capital indiscutible, ja no apareix als videojocs. Algú ho entén?

Univers Casas

El pintor Ramon Casas va ser el gran cronista d’un dels períodes més brillants i convulsos de la història de Catalunya. La galeria Gothsland li dedica una magnífica exposició, que acompanya la presentació del primer volum del Catàleg complet de l’artista.

Incombustible Guinovart

La densitat de tècniques, materials i continguts que es poden arribar a concentrar en una sola peça de Josep Guinovart és gairebé infinita.

El paisatge minúscul de Terra-lab.cat

Jordi Mitjà, Jon Uriarte i Ingrid Guardiola han portat al Museu de l’Empordà de Figueres i al Museu de l’Exili de la Jonquera el quart episodi d’aquest laboratori visual del territori que és Terra-lab.cat.

Angulema, una capital del còmic

Existeix en aquest món una ciutat gairebé tan inversemblant com Les ciutats invisibles descrites per Italo Calvino. És una ciutat on els dos carrers més cèntrics es diuen Rue Hergé i Rue Goscinny.

Saliva, suor i sang al Festival SÂLMON

El Festival SÂLMON, que celebra la seva setena edició amb un programa expandit, és sempre un marc estimulant per a prendre-li el pols a les darreres tendències en dansa, performance i arts vives contemporànies.

Quan Dalí va fer les paus amb el seu pare

Un fragment del dietari inèdit de Rafael Santos Torroella ens revela, a través d’Anna Maria Dalí, com va ser la reconciliació de Salvador Dalí amb el seu pare, després d’haver estat expulsat de la família per la seva relació amb Gala i la “secta” surrealista.

Misericòrdia per al MACBA

Al ja clàssic dilema sobre “qui t’estimes més, el papa o la mama?” els barcelonins hi han afegit un de nou: “què prefereixes, cultura o salut?”

Tres jovenetes impertinents

Ara que els robots censuradors de Facebook posen en pràctica els dictats, implacables i eficients, del puritanisme, blanc i bullit, del Silicon Valley, ve a to una interessant i divertida polèmica que es va donar a Barcelona, en plena Dictadura de Primo de Rivera.

La purga fundacional

El teixit artístic i patrimonial de Catalunya és extens… i prim, massa prim. Són, els recents acomiadaments de personal a la Fundació Joan Miró, i el “canvi estratègic” a la Fundació Antoni Tàpies, avisos de futures escabetxades?

El paradís perdut (o no) de Domènec

Després de l’exposició Ni aquí ni enlloc que es va poder veure al Macba l’any passat, Domènec torna a mostrar les tensions entre utopia i realitat en l’àmbit de l’arquitectura moderna.

Un Dalí explosiu

Dalí és la bomba. Va inventar els rellotges tous, el mètode paranoic-crític, el museu com a teatre de l’experiència i, encara després de mort, l’exposició en dos actes.

El Caravaggio perdut

Tots els antiquaris que ens dediquem al noble ofici de la pintura antiga hem somiat amb trobar un Caravaggio.

Sergio Mora: dibuix expandit i èxit internacional

Sergio Mora pot expressar-se amb la mateixa frescor en una exposició de pintura, un llibre il·lustrat per a adults o per a tots els públics, un còmic bizarre, una portada d’un disc o un disseny de moda o d’interiorisme subjectiu i antineutre. El llibre Moraland recull una tria de la seva obra, realitzada pel mateix artista.

Què passa a la Fundació Miró?

La institució, una de les més prestigioses de Barcelona, ha presentat la seva programació per a 2019. I la veritat és que ha estat una sorpresa…

La ciutat no ens fa lliures

El projecte Umbral al metro de Barcelona: tretze intervencions artístiques suburbanes sobre la migració i les seves contradiccions polítiques, socials i simbòliques.

Els retrats d’encàrrec (i 2)

A mesura que anava avançant el segle XX, el retrat anava quedant, al menys entre nosaltres, com un gènere arraconat, quan no maleït.

Els retrats d’encàrrec (1)

Els darrers temps hi ha hagut una certa polèmica arran de l’encàrrec d’un retrat del rei d’Espanya al pintor Hernán Cortés Moreno, especialista en aquest tipus de tasques.

Sobrecàrregues a Olot

L’art polític té molt mala fama, quan el que hauria de tenir mala fama és l’art que no transmet res.

Game over. Insert coin

“Sobrecàrregues” és una iniciativa de l’Assemblea d’Artistes de la Garrotxa. Cada mes, l’Assemblea convida un artista a penjar a la façana de l’ajuntament d’Olot una interpretació a mida natural de “La càrrega” (1902), l’obra més famosa de Ramon Casas.

El tot Tharrats

Una exposició a la Fundació Tharrats d’Art Gràfic commemora el centenari del naixement d’aquest artista gironí, i explora les seves múltiples facetes creatives.

Tintín a la Lluna

CosmoCaixa ens convida a una exposició que relaciona el còmic d’Hergé “Objectiu: la Lluna” (1950) amb el viatge de l’Apollo 11 (1969).

La invisible col·lecció

Rebo una trucada estranya d’una dona que per la veu dolça sembla jove. M’explica que el seu pare té una important col·lecció de dibuixos i em cita a veure-la a Argentona.

Entre l’Onyar i el Ripoll, Mela i Antoni

D’entre tots els artistes estrangers que va exposar el marxant Josep Dalmau, Mela Muter (Varsòvia, 1876 – París, 1967) va ser qui va tenir més incidència a Catalunya.

Mela Muter, finalment!

Una exposició al Museu d’Art de Girona ens apropa a l’obra pictòrica i escrita d’aquesta artista polonesa, que va deixar petja a la Girona de començament del segle XX.

Dalí sota el geni de Rafael

La “Verge de la Rosa”, de Rafael, surt del Museu del Prado i visita el Teatre-Museu Dalí, per acomplir un somni del geni empordanès.

La tradició nadalenca més barcelonina

Si hi ha una tradició nadalenca que aplegui més seguidors que qualsevol altra, almenys a la ciutat de Barcelona, aquesta és criticar el pessebre que es posa a la plaça Sant Jaume.

El rostre com a bandera

Foto Colectania planteja el tema de la identitat a través de la representació fotogràfica, tot bussejant en l’extraordinari fons de la Walther Collection.

La veu dels més febles

Més enllà de la violència, la guerra i la política, hi ha persones que pateixen, vides destrossades i traumes incurables. L’artista turc Erkan Özgen dóna veu a les seves històries silenciades.

Vindicacions d’Ismael Smith

L’any 1951, Isaac, Ana Maria, Ismael i Paco Smith Marí embalaven les pertinences de la luxosa mansió que tenien al poble d’Irvington, a la riba del Hudson, indret residencial predilecte dels novaiorquesos més acabalats.