Tres jovenetes impertinents

Ara que els robots censuradors de Facebook posen en pràctica els dictats, implacables i eficients, del puritanisme, blanc i bullit, del Silicon Valley, ve a to una interessant i divertida polèmica que es va donar a Barcelona, en plena Dictadura de Primo de Rivera.

La purga fundacional

El teixit artístic i patrimonial de Catalunya és extens… i prim, massa prim. Són, els recents acomiadaments de personal a la Fundació Joan Miró, i el “canvi estratègic” a la Fundació Antoni Tàpies, avisos de futures escabetxades?

El paradís perdut (o no) de Domènec

Després de l’exposició Ni aquí ni enlloc que es va poder veure al Macba l’any passat, Domènec torna a mostrar les tensions entre utopia i realitat en l’àmbit de l’arquitectura moderna.

Un Dalí explosiu

Dalí és la bomba. Va inventar els rellotges tous, el mètode paranoic-crític, el museu com a teatre de l’experiència i, encara després de mort, l’exposició en dos actes.

El Caravaggio perdut

Tots els antiquaris que ens dediquem al noble ofici de la pintura antiga hem somiat amb trobar un Caravaggio.

Sergio Mora: dibuix expandit i èxit internacional

Sergio Mora pot expressar-se amb la mateixa frescor en una exposició de pintura, un llibre il·lustrat per a adults o per a tots els públics, un còmic bizarre, una portada d’un disc o un disseny de moda o d’interiorisme subjectiu i antineutre. El llibre Moraland recull una tria de la seva obra, realitzada pel mateix artista.

Què passa a la Fundació Miró?

La institució, una de les més prestigioses de Barcelona, ha presentat la seva programació per a 2019. I la veritat és que ha estat una sorpresa…

La ciutat no ens fa lliures

El projecte Umbral al metro de Barcelona: tretze intervencions artístiques suburbanes sobre la migració i les seves contradiccions polítiques, socials i simbòliques.

Els retrats d’encàrrec (i 2)

A mesura que anava avançant el segle XX, el retrat anava quedant, al menys entre nosaltres, com un gènere arraconat, quan no maleït.

Els retrats d’encàrrec (1)

Els darrers temps hi ha hagut una certa polèmica arran de l’encàrrec d’un retrat del rei d’Espanya al pintor Hernán Cortés Moreno, especialista en aquest tipus de tasques.

Sobrecàrregues a Olot

L’art polític té molt mala fama, quan el que hauria de tenir mala fama és l’art que no transmet res.

Game over. Insert coin

“Sobrecàrregues” és una iniciativa de l’Assemblea d’Artistes de la Garrotxa. Cada mes, l’Assemblea convida un artista a penjar a la façana de l’ajuntament d’Olot una interpretació a mida natural de “La càrrega” (1902), l’obra més famosa de Ramon Casas.

El tot Tharrats

Una exposició a la Fundació Tharrats d’Art Gràfic commemora el centenari del naixement d’aquest artista gironí, i explora les seves múltiples facetes creatives.

Tintín a la Lluna

CosmoCaixa ens convida a una exposició que relaciona el còmic d’Hergé “Objectiu: la Lluna” (1950) amb el viatge de l’Apollo 11 (1969).

La invisible col·lecció

Rebo una trucada estranya d’una dona que per la veu dolça sembla jove. M’explica que el seu pare té una important col·lecció de dibuixos i em cita a veure-la a Argentona.

Entre l’Onyar i el Ripoll, Mela i Antoni

D’entre tots els artistes estrangers que va exposar el marxant Josep Dalmau, Mela Muter (Varsòvia, 1876 – París, 1967) va ser qui va tenir més incidència a Catalunya.

Mela Muter, finalment!

Una exposició al Museu d’Art de Girona ens apropa a l’obra pictòrica i escrita d’aquesta artista polonesa, que va deixar petja a la Girona de començament del segle XX.

Dalí sota el geni de Rafael

La “Verge de la Rosa”, de Rafael, surt del Museu del Prado i visita el Teatre-Museu Dalí, per acomplir un somni del geni empordanès.

La tradició nadalenca més barcelonina

Si hi ha una tradició nadalenca que aplegui més seguidors que qualsevol altra, almenys a la ciutat de Barcelona, aquesta és criticar el pessebre que es posa a la plaça Sant Jaume.

El rostre com a bandera

Foto Colectania planteja el tema de la identitat a través de la representació fotogràfica, tot bussejant en l’extraordinari fons de la Walther Collection.

La veu dels més febles

Més enllà de la violència, la guerra i la política, hi ha persones que pateixen, vides destrossades i traumes incurables. L’artista turc Erkan Özgen dóna veu a les seves històries silenciades.

Vindicacions d’Ismael Smith

L’any 1951, Isaac, Ana Maria, Ismael i Paco Smith Marí embalaven les pertinences de la luxosa mansió que tenien al poble d’Irvington, a la riba del Hudson, indret residencial predilecte dels novaiorquesos més acabalats.

El caçador caçat

Que un caçador vulgui caçar un altre caçador, és missió impossible. Segon lliurament de la sèrie “Històries d’antiquaris i de fames”.

La llar del cavaller

Una lectura alternativa a l’exposició “L’esplendor dels castells catalans” al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Bibliofília i procés

Dijous passat va tenir lloc a Barcelona una subhasta extraordinària de llibres antics i manuscrits. L’organitzava Soler y Llach, la firma referent en aquest tipus de subhastes. La major part dels lots es va vendre.

Geni i figura de Manuel Duque

De tant en tant, la Fundació Vila Casas assoleix petits grans encerts malgrat que, sovint, quedin entelats per un excés d’eclecticisme i d’hiperactivitat expositiva.

Eppur si muove!

No és fàcil apropar-se a l’art cinètic des del món de la pantalla i de l’univers digital. Acostumats al paradigma del moviment constant i líquid, les propostes de l’art cinètic i el seu compromís amb l’estudi del moviment tenen alguna cosa de mètode antic, de procediment mecànic, de màgia. Com si et parlessin d’altres temps.

Lee Miller, una geni en la trama del surrealisme britànic

Si hi ha una exposició de la qual puguem dir que “té moltes lectures” sense caure en cap tòpic ni exageració, aquesta és, sens dubte “Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya”, que es pot veure a la Fundació Miró de Barcelona.

Picasso blau i rosa, a París

Si Pablo Picasso hagués mort el maig del 1904, abans d’instal·lar-se definitivament a França, ara seria també a tots els manuals d’història de l’art mundial. Ho demostra l’exposició Picasso bleu & rose, al Musée d’Orsay de París.

Tresors de paper

De la mateixa manera que a Jep Gambardella, el protagonista de La grande bellezza, li agradava l’olor de les cases de la gent gran, hi ha qui es deixa fascinar per les subhastes de llibres antics i manuscrits.

Toulouse-Lautrec i les noves tecnologies

A CaixaForum Barcelona acaben d’inaugurar una exposició de títol enganyívol, però que paga molt la pena visitar. Serem testimonis d’una de les més importants revolucions de la història cultural.

MACBA. A la 34ena vegada, va la vençuda?

Des que el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) va obrir les seves portes definitivament al públic el novembre del 1995, el museu ja ha exposat 34 presentacions de la seva col·lecció.

Històries d’antiquaris i de fames: breu autòpsia

“Un antiquari és un caçador d’obres d’art, algú que busca o segueix les peces obsessivament fins que les aconsegueix.” L’antiquari Artur Ramon ens oferirà en aquest espai, cada mes, les seves vivències professionals més apassionades. Sense filtres.

macaparana-barcelona o l’etèria sensualitat

L’artista brasiler José de Souza Oliveira Filho, més conegut com a Macaparana, exposa per primera vegada al nostre país. És un destacat continuador de la geometria paulista, l’abstracció geomètrica dels constructivistes russos i en fa cites i homenatges constants.

La joia i el setge

Un viatge en el temps a dues ciutats assetjades, amb un nexe en comú: la joieria.

Driving Miss Dalí

Blai Matons (Barcelona, 1934) treballà com a xofer de luxe. Entre els anys 1969 i 1977 transportà en el seu Mercedes Classe E l’artista Salvador Dalí i la seva esposa, Gala.