Imaginari plural a la Capella

Ciutats globals, distòpies futuristes i figures universals de l’imaginari literari i lingüístic s’apleguen a La Capella en una col·lectiva amb deu propostes heterogènies entorn la idea de capes o de temps acumulat.

L’estètica com a anestèsia

És un impecable fotògraf internacional al qual li he demanat un favor d’amic: que m’acompanyi al World Press Photo. M’interessa la seva visió íntima de la tragèdia. Perquè el WPPh és una gran tragèdia: a les seves fotos gairebé ningú hi somriu.

Els altres catalans de la Biennal

Hi ha vida més enllà del Pavelló. L’escena artística catalana a Venècia es filtra en projectes institucionals per a la Biennal i en iniciatives paral·leles.

Halloween al Museu

Hi ha un dia per a cada cosa. Però si vols atreure el públic jove, l’has de celebrar de nit. Això és exactament “La Nit dels Museus”, la versió guai i divertida del formal “dia dels museus”.

Compte amb les estàtues!

El projecte de Pedro Azara per al Pavelló de Catalunya a la Biennal de Venècia enfronta el visitant amb la seva debilitat emocional a partir de les reaccions viscerals d’amor i odi que susciten les imatges.

Memòria, dolor… i politiqueta

Mauthausen va tornar a ser notícia. Parlem sobre el pes de la memòria amb Jesús Galdón, l’autor de la placa que, a través del buit, rememora les víctimes de la barbàrie nazi.

Exorcismes sobre el paper

S’exposen a la N2 una catorzena d’obres sobre paper d’onze destacats artistes, unides “per les tendències estètiques trencades per la guerra, els exilis interiors, les diferents temptatives de conservació de la llibertat creativa en la primera postguerra i l’eclosió després de l’inici de la democràcia”.

Espurnes i sorpreses

El món del galerisme està recobrant el pols, però sobretot està vivint una profunda transformació. No només obren noves galeries, sinó que canvien els formats, els models de negoci, el plantejament de les propostes i també els públics.

Ciutats que vessen: massa turisme massiu a Barcelona?

Qui no ha volat en un low cost fins a una ciutat europea i s’ha allotjat en un AirBnB? Qui no ha fet de “turista acrític” i de “consumidor de llocs” per uns dies? No és fàcil fer créixer el debat sobre l’excés de turisme a les ciutats si no es vol caure en la contradicció.

Ecografia a l’avortament il·legal

Laia Abril ha universalitzat i contemporaneïtzat el problema de l’avortament il·legal en el seu projecte artístic On Abortion, que es presenta ara a la Fundació Foto Colectania, de Barcelona.

Damià Campeny a Mataró

“Reflexos. L’obra de Damià Campeny”, a Ca l’Arenas de Mataró, és una mostra que pretén posar l’accent en el mètode de treball de l’artista i en el seu context.

10 instruccions per licitar en una subhasta

Us penseu que comprar art en una subhasta és fàcil? Doncs us equivoqueu. L’Artur Ramon, que d’això en sap un niu, us dona deu consells bàsics per, com a mínim, no fer el ridícul en una subhasta.

Escenes mutants a La Capella

La Capella celebra el 25 aniversari com a espai de promoció de l’art emergent. I ho fa en episodis. Vet ací el quart lliurament.

10 llibres d’art que et recomanem

Assaig, antologia, guia, anecdotari, novel·la gràfica… Aquest 2019 arriba carregat de novetats bibliogràfiques sobre art. I el dia de Sant Jordi és l’excusa perfecta per comprar-ne un (o més). Aquí tens les nostres recomanacions.

Dispositiu de despreniment

A l’Espai Busquets de l’Escola Massana s’hi exposa “Absències”, una petita retrospectiva de Ramon Guillen-Balmes.

El (doble) secret de Víctor Silva

Un misteriós artista anomenat Víctor Silva exposa a la galeria Víctor Saavedra una sèrie de pintures en petit format, acompanyades de la seva reproducció fotogràfica a mida monumental. Per què?

Anem de galeries?

Quan va ser la darrera vegada que vas entrar en una galeria d’art? Pots dir, de memòria, el nom de tres galeries de la teva ciutat? Has suspès l’examen? No et preocupis, ets a temps per a la repesca.

Dulcemente suaves…

…cómodas, resistentes, fáciles de lavar. Així s’anunciaven, als anys setanta, les noves fibres elàstiques que sortien de les tèxtils de Mataró, una ciutat especialitzada en el gènere de punt que avui mostra el seu patrimoni industrial a l’antiga nau de Can Marfà.

Jordi Baron i les engrunes del temps

Jordi Baron Rubí és antiquari (de tercera generació), col·leccionista de fotografia antiga, i fotògraf d’autor. Cadascuna d’aquestes facetes alimenta les altres dues.

Uri Geller i Salvador Dalí, una amistat paranormal

Poca gent ho sap, però Uri Geller i Salvador Dalí es van conèixer a Barcelona i van mantenir el contacte força temps. L’un va pintar la primera cullera torta; l’altre torçava culleres amb el poder de la ment. Surrealisme paranormal?

Gabriel Cualladó és nostre

Com passa amb les bones pel·lícules o els bons llibres, l’exposició de Gabriel Cualladó a la seu de la Fundació Catalunya La Pedrera roman present passat un temps després de visitar-la.

Berenice Abbott: absolutament moderna

Una àmplia retrospectiva a la Fundació Mapfre de Barcelona ressalta l’aposta per la llibertat, la modernitat i la creativitat d’aquesta fotògrafa nord-americana.

Sexe, biblioteques i lumpen

Quina relació hi ha entre el sexe “trash” de Johnny Zipper i una biblioteca abandonada? I entre la Pantera Rosa i una nina inflable? Ho sabreu si visiteu l’exposició d’Evaristo Benítez, “Décalage”, a la galeria Contrast.

El Disseny no és Cultura, o això creuen

Aquest dies hem conegut els Premis Nacionals de Cultura 2019, atorgats pel CoNCA. Felicitats a tots els guardonats. No, aquest any tampoc tenim cap dissenyador/a entre els premiats.

Anarxiu sida, documents que omplen buits

Intersexuals, persones racialitzades, transexuals, homosexuals, guerrillers, persones amb VIH. Podríem dir que, gràcies a la mostra “Anarxiu Sida”, organitzada pel Centre d’Estudis de Documentació del MACBA, el museu està menys buit de nosaltres.

Microvisites emocionals

Les microvisites a l’exposició “Poètiques de l’emoció”, que cada cap de setmana s’ofereixen a CaixaForum, són una manera senzilla i fàcil, sense reserva i sense cap cost addicional, d’apropar-se a l’art contemporani.

La Biennal de Venècia de 1976 com a símptoma

El dirigisme cultural del PCE i del PSUC va prendre el relleu a les polítiques d’aparador del franquisme. La Biennal de Venècia del 1976, en plena transició democràtica, en fou clar testimoni.

He estat, sóc i moriré sent surrealista

Així es qualificava Juan Batlle Planas en una entrevista al diari Clarín al 1965, un any abans de morir. Al Museu d’Art de Girona es pot veure la primera exposició sobre aquest destacat surrealista argentí d’origen empordanès.

Art polític. Un difícil equilibri

Fa un parell d’anys vaig poder visitar l’espai de la Fundació Proa de Buenos Aires. Exposava Ai Weiwei. La mostra, anomenada “Inoculación”, consistia en una gran quantitat d’obres de contingut polític presentades com a treball públic i intervenció social, com a art dissident.

Roi Soleil, els límits del poder

L’ull de la càmera no té compassió: tant se val el que li posis davant. En el cas de “Roi Soleil” Albert Serra torna a escollir, de nou, el cos agònic de Lluís XIV, encarnat per un altre cos mític, el de Lluís Serrat, àlies Sanxini, que el cineasta ha utilitzat en gairebé tots els seus projectes.

L’única diferència entre un boig i jo…

La figura de Joan Obiols Vié acumula més d’un encaix. Psiquiatre reconegut i acadèmic, col·leccionista d’art, activador de cultura en moments d’estretor franquista… fins avui no se li havia dedicat cap exposició completa.

Cau Barcelona. Cau i segueix…

En aquestes quatre dècades de democràcia, s’ha passat la major part del temps creant un fake cultural; essent aquest utilitzat com a màrqueting d’un país que necessitava amb urgència demostrar que podia posar-se a l’altura de la cultura europea.

Ignasi de Solà-Morales. La violència resistent

“En realitat tota operació d’arquitectura és una imposició, una colonització que implica violència”. Una exposició a La Virreina repassa el llegat intel·lectual i crític de l’arquitecte Ignasi de Solà-Morales. No deixarà ningú indiferent.

Sentiment i sensibilitat al CaixaForum

Un interessant assaig, en format exposició, aborda les emocions a través de l’art occidental. Sentim el mateix ara que fa cinc-cents anys? Pot l’art mentir i ser, alhora, sincer?

L’àvia gòtica

La nena escanya amb les seves mans el nen i mira fixament la càmera. L’òrbita dels seus ulls assassins travessa el fotògraf mentre la llengua de la seva víctima li surt de la boca. Tot emmarcat per la foscor i les ombres d’un bosc.

Je ne veux pas travailler

Una exposició col·lectiva sobre el temps aplega filosofia i art contemporani a Can Felipa. Amb nou artistes i un títol heideggerià que diu “Perdre el temps i adquirir un rellotge amb aquest propòsit!”.

La nostra artística relació amb la tecnologia

“La nostra senzilla relació amb la tecnologia”, l’exposició que la Mobile Week Barcelona 2019 organitza com a estrella del programa cultural paral·lel a la fira, reflexiona sobre la transformació digital de la nostra societat a través de 14 obres d’artistes internacionals.

Arts infinites a l’Hospitalet

La Infinita, de L’Hospitalet, és un nou espai de creació pluridisciplinar impulsat per l’artista Jordi Colomer i la seva companya, la productora Carolina Olivares.

Quadres amb cartel·les

Molts quadres antics que pengen a les parets dels pisos de la ciutat porten una cartel·la daurada amb el nom del pintor, sempre un dels grans Mestres de la pintura: Murillo, Ribera, Velázquez, Zurbarán.

L’automòbil en l’art català

Per l’època mateixa de la seva invenció, l’automòbil no pot ser, com a tema artístic, gaire més antic que del tombant de segle XIX-XX.

Lina Bo Bardi dibuixa el futur de la Fundació Miró

La Fundació Miró presenta la mostra de dibuixos de la italobrasilera Lina Bo Bardi, una de les arquitectes més rellevants del segle XX, després de l’huracà generat pels acomiadaments i les notícies sobre el dèficit de la institució.

L’últim muntador d’Isaki Lacuesta

“Fa temps que faig videoinstal·lacions. Em permeten continuar fent cinema de maneres diferents. Perquè el cinema de les sales hi ha coses que no admet, pel suport, pel context o pel públic, que s’ha tornat molt conservador.”

Venus i Adonis by Estudi Giró

Un dels quadres més famosos del Tizià és “Venus i Adonis”, i va tenir tant d’èxit ja a l’època que en va fer un munt de rèpliques, amb mínimes variants. En l’obra, l’artista no se centra en el mite evocat per Ovidi, sinó que en fa una versió lliure, i encara avui no se sap si de la seva pròpia invenció.

Una Barcelona de videojoc

Quan Barcelona no comptava per a res en la indústria del videojoc, hi apareixia representada sovint com a escenari. Ara que n’ha esdevingut una capital indiscutible, ja no apareix als videojocs. Algú ho entén?

Univers Casas

El pintor Ramon Casas va ser el gran cronista d’un dels períodes més brillants i convulsos de la història de Catalunya. La galeria Gothsland li dedica una magnífica exposició, que acompanya la presentació del primer volum del Catàleg complet de l’artista.

Incombustible Guinovart

La densitat de tècniques, materials i continguts que es poden arribar a concentrar en una sola peça de Josep Guinovart és gairebé infinita.

El paisatge minúscul de Terra-lab.cat

Jordi Mitjà, Jon Uriarte i Ingrid Guardiola han portat al Museu de l’Empordà de Figueres i al Museu de l’Exili de la Jonquera el quart episodi d’aquest laboratori visual del territori que és Terra-lab.cat.

Angulema, una capital del còmic

Existeix en aquest món una ciutat gairebé tan inversemblant com Les ciutats invisibles descrites per Italo Calvino. És una ciutat on els dos carrers més cèntrics es diuen Rue Hergé i Rue Goscinny.

Saliva, suor i sang al Festival SÂLMON

El Festival SÂLMON, que celebra la seva setena edició amb un programa expandit, és sempre un marc estimulant per a prendre-li el pols a les darreres tendències en dansa, performance i arts vives contemporànies.

Quan Dalí va fer les paus amb el seu pare

Un fragment del dietari inèdit de Rafael Santos Torroella ens revela, a través d’Anna Maria Dalí, com va ser la reconciliació de Salvador Dalí amb el seu pare, després d’haver estat expulsat de la família per la seva relació amb Gala i la “secta” surrealista.

Misericòrdia per al MACBA

Al ja clàssic dilema sobre “qui t’estimes més, el papa o la mama?” els barcelonins hi han afegit un de nou: “què prefereixes, cultura o salut?”

Tres jovenetes impertinents

Ara que els robots censuradors de Facebook posen en pràctica els dictats, implacables i eficients, del puritanisme, blanc i bullit, del Silicon Valley, ve a to una interessant i divertida polèmica que es va donar a Barcelona, en plena Dictadura de Primo de Rivera.

La purga fundacional

El teixit artístic i patrimonial de Catalunya és extens… i prim, massa prim. Són, els recents acomiadaments de personal a la Fundació Joan Miró, i el “canvi estratègic” a la Fundació Antoni Tàpies, avisos de futures escabetxades?

El paradís perdut (o no) de Domènec

Després de l’exposició Ni aquí ni enlloc que es va poder veure al Macba l’any passat, Domènec torna a mostrar les tensions entre utopia i realitat en l’àmbit de l’arquitectura moderna.

Un Dalí explosiu

Dalí és la bomba. Va inventar els rellotges tous, el mètode paranoic-crític, el museu com a teatre de l’experiència i, encara després de mort, l’exposició en dos actes.

El Caravaggio perdut

Tots els antiquaris que ens dediquem al noble ofici de la pintura antiga hem somiat amb trobar un Caravaggio.

Sergio Mora: dibuix expandit i èxit internacional

Sergio Mora pot expressar-se amb la mateixa frescor en una exposició de pintura, un llibre il·lustrat per a adults o per a tots els públics, un còmic bizarre, una portada d’un disc o un disseny de moda o d’interiorisme subjectiu i antineutre. El llibre Moraland recull una tria de la seva obra, realitzada pel mateix artista.

Què passa a la Fundació Miró?

La institució, una de les més prestigioses de Barcelona, ha presentat la seva programació per a 2019. I la veritat és que ha estat una sorpresa…

La ciutat no ens fa lliures

El projecte Umbral al metro de Barcelona: tretze intervencions artístiques suburbanes sobre la migració i les seves contradiccions polítiques, socials i simbòliques.

Els retrats d’encàrrec (i 2)

A mesura que anava avançant el segle XX, el retrat anava quedant, al menys entre nosaltres, com un gènere arraconat, quan no maleït.

Els retrats d’encàrrec (1)

Els darrers temps hi ha hagut una certa polèmica arran de l’encàrrec d’un retrat del rei d’Espanya al pintor Hernán Cortés Moreno, especialista en aquest tipus de tasques.

Sobrecàrregues a Olot

L’art polític té molt mala fama, quan el que hauria de tenir mala fama és l’art que no transmet res.

Game over. Insert coin

“Sobrecàrregues” és una iniciativa de l’Assemblea d’Artistes de la Garrotxa. Cada mes, l’Assemblea convida un artista a penjar a la façana de l’ajuntament d’Olot una interpretació a mida natural de “La càrrega” (1902), l’obra més famosa de Ramon Casas.

El tot Tharrats

Una exposició a la Fundació Tharrats d’Art Gràfic commemora el centenari del naixement d’aquest artista gironí, i explora les seves múltiples facetes creatives.

Tintín a la Lluna

CosmoCaixa ens convida a una exposició que relaciona el còmic d’Hergé “Objectiu: la Lluna” (1950) amb el viatge de l’Apollo 11 (1969).

La invisible col·lecció

Rebo una trucada estranya d’una dona que per la veu dolça sembla jove. M’explica que el seu pare té una important col·lecció de dibuixos i em cita a veure-la a Argentona.

Entre l’Onyar i el Ripoll, Mela i Antoni

D’entre tots els artistes estrangers que va exposar el marxant Josep Dalmau, Mela Muter (Varsòvia, 1876 – París, 1967) va ser qui va tenir més incidència a Catalunya.

Mela Muter, finalment!

Una exposició al Museu d’Art de Girona ens apropa a l’obra pictòrica i escrita d’aquesta artista polonesa, que va deixar petja a la Girona de començament del segle XX.

Dalí sota el geni de Rafael

La “Verge de la Rosa”, de Rafael, surt del Museu del Prado i visita el Teatre-Museu Dalí, per acomplir un somni del geni empordanès.

La tradició nadalenca més barcelonina

Si hi ha una tradició nadalenca que aplegui més seguidors que qualsevol altra, almenys a la ciutat de Barcelona, aquesta és criticar el pessebre que es posa a la plaça Sant Jaume.

El rostre com a bandera

Foto Colectania planteja el tema de la identitat a través de la representació fotogràfica, tot bussejant en l’extraordinari fons de la Walther Collection.

La veu dels més febles

Més enllà de la violència, la guerra i la política, hi ha persones que pateixen, vides destrossades i traumes incurables. L’artista turc Erkan Özgen dóna veu a les seves històries silenciades.

Vindicacions d’Ismael Smith

L’any 1951, Isaac, Ana Maria, Ismael i Paco Smith Marí embalaven les pertinences de la luxosa mansió que tenien al poble d’Irvington, a la riba del Hudson, indret residencial predilecte dels novaiorquesos més acabalats.

El caçador caçat

Que un caçador vulgui caçar un altre caçador, és missió impossible. Segon lliurament de la sèrie “Històries d’antiquaris i de fames”.

La llar del cavaller

Una lectura alternativa a l’exposició “L’esplendor dels castells catalans” al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Bibliofília i procés

Dijous passat va tenir lloc a Barcelona una subhasta extraordinària de llibres antics i manuscrits. L’organitzava Soler y Llach, la firma referent en aquest tipus de subhastes. La major part dels lots es va vendre.

Geni i figura de Manuel Duque

De tant en tant, la Fundació Vila Casas assoleix petits grans encerts malgrat que, sovint, quedin entelats per un excés d’eclecticisme i d’hiperactivitat expositiva.

Eppur si muove!

No és fàcil apropar-se a l’art cinètic des del món de la pantalla i de l’univers digital. Acostumats al paradigma del moviment constant i líquid, les propostes de l’art cinètic i el seu compromís amb l’estudi del moviment tenen alguna cosa de mètode antic, de procediment mecànic, de màgia. Com si et parlessin d’altres temps.

Lee Miller, una geni en la trama del surrealisme britànic

Si hi ha una exposició de la qual puguem dir que “té moltes lectures” sense caure en cap tòpic ni exageració, aquesta és, sens dubte “Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya”, que es pot veure a la Fundació Miró de Barcelona.

Picasso blau i rosa, a París

Si Pablo Picasso hagués mort el maig del 1904, abans d’instal·lar-se definitivament a França, ara seria també a tots els manuals d’història de l’art mundial. Ho demostra l’exposició Picasso bleu & rose, al Musée d’Orsay de París.

Tresors de paper

De la mateixa manera que a Jep Gambardella, el protagonista de La grande bellezza, li agradava l’olor de les cases de la gent gran, hi ha qui es deixa fascinar per les subhastes de llibres antics i manuscrits.

Toulouse-Lautrec i les noves tecnologies

A CaixaForum Barcelona acaben d’inaugurar una exposició de títol enganyívol, però que paga molt la pena visitar. Serem testimonis d’una de les més importants revolucions de la història cultural.

MACBA. A la 34ena vegada, va la vençuda?

Des que el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) va obrir les seves portes definitivament al públic el novembre del 1995, el museu ja ha exposat 34 presentacions de la seva col·lecció.

Històries d’antiquaris i de fames: breu autòpsia

“Un antiquari és un caçador d’obres d’art, algú que busca o segueix les peces obsessivament fins que les aconsegueix.” L’antiquari Artur Ramon ens oferirà en aquest espai, cada mes, les seves vivències professionals més apassionades. Sense filtres.

macaparana-barcelona o l’etèria sensualitat

L’artista brasiler José de Souza Oliveira Filho, més conegut com a Macaparana, exposa per primera vegada al nostre país. És un destacat continuador de la geometria paulista, l’abstracció geomètrica dels constructivistes russos i en fa cites i homenatges constants.

La joia i el setge

Un viatge en el temps a dues ciutats assetjades, amb un nexe en comú: la joieria.

Driving Miss Dalí

Blai Matons (Barcelona, 1934) treballà com a xofer de luxe. Entre els anys 1969 i 1977 transportà en el seu Mercedes Classe E l’artista Salvador Dalí i la seva esposa, Gala.