Qui ha dit que el ballet és elitista? Qui ha dit que és una disciplina per a espais exclusius, destinada als iniciats i no apta per a qualsevol públic?

Mentides. Ho demostra la companyia de dansa Delrevés que, amb el seu espectacle Finale, el dimecres 26 a les 20 hores, posarà el punt i final a les Nits d’Estiu de CaixaForum Barcelona, que enguany han capejat l’emergència sanitària tot reinventant-se en un nou format virtual.

Delrevés, Finale. Foto: Frank Díaz.

Finale acomiadarà la veterana programació de música i arts escèniques que ha animat tots els dimecres de juliol i agost, confirmant el compromís de la Fundació la Caixa amb la cultura i la seva difusió.

Amb Finale, Delrevés treu la dansa clàssica dels teatres cèlebres, allunyant-la dels oripells, el vellut i les butaques flonges que constitueixen el seu marc habitual, per portar-la a l’aire lliure, a l’espai urbà on tothom pot gaudir-la sense sentir-se cohibit per l’entorn. I això no és tot, perquè Delrevés no és una companyia de dansa comuna i corrent, sinó una companyia de dansa vertical. És a dir, que els intèrprets no ballen a terra, sinó a l’aire, utilitzant com a escenari no una tarima de linòleum o parquet, sinó la façana d’un edifici. “En la dansa vertical la coreografia canvia en funció de les arquitectures, de les seves corbes i vores, dels seus vidres i balcons, que afegeixen interès, però també perill a la proposta”, explica Eduardo (Dudu) Torres, que va fundar la companyia el 2007 a Barcelona juntament amb Saioa Fernández.

Finale estava pensat per representar-sobre dues façanes de la torre de CaixaForum que dóna al carrer de Mèxic, i els espectadors haurien gaudit de l’espectacle des del pati interior de centre cultural. No obstant això, la pandèmia i la impossibilitat de mantenir la distància de seguretat, ha obligat a pregravar la performance, que es transmetrà per Internet i després romandrà disponible a l’Àgora Digital de CaixaForum, juntament amb els altres espectacles del cicle.

“L’espectacle treu aquestes cèlebres peces a l’espai urbà i les descontextualitza”.

“No tot són desavantatges, veure el ballet a través d’Internet permet d’apreciar determinats detalls i enquadraments que potser s’haurien perdut durant l’espectacle en viu” explica Saioa Fernández. Finale, que dura uns 20 minuts, trasllada a l’espai aeri un conjunt de peces de ballet que formen part de l’imaginari col·lectiu com El Trencanous o Giselle i acaba amb la mort del cigne que com l’au fènix ressorgirà de les seves cendres. “L’espectacle treu aquestes cèlebres peces a l’espai urbà i les descontextualitza, mantenint la indumentària característica, sabatilles de punta i tutú i els moviments clàssics, si bé n’hi ha alguns que no es poden reproduir exactament, com les piruetes”, continua Fernández, que serà una de les dues ballarines en escena juntament amb Sheila Ferrer, mentre que el seu company habitual Eduardo Torres, que té un interessant background de dansa clàssica i arts marcials, en aquesta ocasió no ballarà.

La peculiaritat d’aquesta disciplina creada per a espais oberts ha permès a la companyia salvar el 50% de la gira d’enguany, en la qual, juntament amb Finale, representen Uno, una peça que combina dansa clàssica i contemporània. En els tretze anys que porten ballant en la façana d’edificis de quatre dels cinc continents, Delrevés ha experimentat amb tècniques acrobàtiques, encara que allunyades del sentit circense del terme, i recursos tecnològics, com projeccions i efectes digitals. “A Guateque explicàvem una història amb música en viu, barrejant imatges pregravades i captades en directe”, expliquen els artistes, que per al 2021 tenen al cap una aposta especialment arriscada i experimental: estrenar una nova peça més gran i complexa, que implicaria fins i tot construir una paret ex profeso, cosa que mai han fet fins ara.