Fa 102 anys, una terrible pandèmia de grip assolava Europa. La majoria de països estava en guerra i prohibia que els diaris en parlessin. Espanya era neutral i en publicava els estralls. Per això la van anomenar “grip espanyola”. A Espanya hi van morir 250.000 persones, i arreu del món, es calcula que entre 50 i 100 milions. Més que la suma de víctimes de les dues guerres mundials.

El setmanari satíric L’Esquella de la Torratxa li va dedicar una pila d’acudits gràfics a una tragèdia que, en tres onades successives, va afectar, només a Barcelona, 150.000 persones. No se n’han comptabilitzat els morts, però només a Madrid, ciutat aleshores amb menys habitants que Barcelona, i molt menys afectada per l’epidèmia, hi van morir 6.000 persones.

25-10-1918. Vista gripio-panoràmica de la ciutat de Barcelona, en l’any de la poca-gràcia de 1918 (Daguerrotip Picarol).

La segona onada de grip va començar a finals de setembre del 1918, i es va perllongar fins al desembre. El descens del nombre de víctimes i l’armistici de Compiègne –l’onze de novembre–, que posaria fi a la Primera Guerra Mundial, van anar relegant les notícies sobre la grip.

 

11-10-1918. És veritat lo que diu el Governador, que vostè només ataca els espectadors dels teatres? És clar, home. Als cines ja’n tenen prou amb el microbi de la fosca i el madrugueyo [magreig].

11-10-1918. –Vive aquí Antonio Creus? –Està malalt. –Vive aquí Pere Rafecas? –És mort. –Vive aquí Paca Muxarons? –És al llit. –Vive aquí José Xinagas? –Està fent l’ànec.

 

18-10-1918. Mides higièniques que s’imposen. La desinfecció des dels campanars.

 

1-11-1918. [Esqueles de La Vanguardia] El termòmetre del senyor Esteve.

1-11-1918. Això no pot anar. En pocs dies n’han entrat mes de tres mil. –Saps què’n resultarà de tot això?… Que’ns apujaran el lloguer!

 

8-11-1918. L’esfinx. –No us hi trenqueu el cap, senyors doctors. El meu microbi restarà eternament en el misteri.

 

15-11-1918. Excés de cortesia. –Consti, senyor Microbi, que no som nosaltres qui el treiem, és vostè que se’n va per sa pròpia voluntat.