L’any de nostre Senyor de 1474 Isabel de Trastàmara va ser coronada reina de Castella a Segòvia.

Quatre anys més tard el Papa Sixte IV, el mateix que va encarregar decorar les parets de la Sixtina a un seguit d’artistes florentins (Perugino, Botticelli, Ghirlandaio i Cosimo Rosselli…) va signar una butlla per la qual autoritzava el regne de Castella a nomenar inquisidors per tal d’acabar amb el “problema jueu”, al més pur estil SS i Gestapo.

Bartolomé Bermejo, Pietat Desplà, 1490. Catedral de Barcelona.

No era la primera vegada que es perseguia als jueus, conversos o no, als regnes europeus i a Espanya. De fet els jueus ja havien estat expulsats d’Anglaterra el 1290 i de França el 1394.

El 1348 amb l’arribada de la pesta negra molts els van acusar de ser els causants dels mals que van delmar la població europea. El 1391 hi va haver greus revoltes a Sevilla, Còrdova i Toledo i fins i tot van arribar a Barcelona on es va assaltar amb acarnissament el call.

Un segle després serien expulsats d’Espanya, un cop Isabel i Ferran van conquerir Granada. Ja abans, el 1476 a les Corts celebrades a Madrigal de las Altas Torres (un poblet de mil habitants d’Àvila on havia nascut Isabel la Catòlica) se’ls va prohibir guarnir-se amb robes luxoses i se’ls va ordenar que cosissin una “rodela bermeja” a l’espatlla dreta que permetés identificar-los, al més pur estil SS i Gestapo.

Bartolomé Bermejo, Flagelació de Santa Engràcia, c. 1474-1477. Museo de Bellas Artes de Bilbao.

Vers el 1480 la persecució va seguir implacable i els jueus van quedar confinats en els calls, que es van convertir en una mena de guettos. Gairebé cinc-cents anys després es va fer el mateix en els territoris controlats pel III Reich.

Un dels conversos que va decidir posar terra pel mig i fugir d’aquesta persecució antisemita va ser un pintor de formació flamenca: Bartolomé Cárdenas més conegut com Bermejo, originari probablement de Còrdova com deixà signat en la Pietat Desplà el 1490.

Bermejo (potser encara duia la “rodela bermeja” a l’espatlla) va sortir d’una Andalusia que era conquerida per les tropes castellanes i va marxar cap a Aragó on sembla que els vents que bufaven no eren tan virulents.

Bartolomé Bermejo, Descens de Crist al Limb, c. 1475. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.

A poc a poc es va anar apropant a Barcelona. Va treballar primer a València, a Daroca i a Saragossa on queden algunes obres que ens parlen de la influència de les obres dels primitius flamencs que arribaven als regnes hispànics. I el 1486 ja el trobem a Barcelona on concursà sense èxit amb Jaume Huguet per emportar-se l’encàrrec per pintar les portes de l’orgue de santa Maria del Mar.

Una de los obres emblemàtiques d’aquest pintor preciosista que ja dominava la nova tècnica nòrdica de l’oli, va ser la Pietat Desplà, encarregada per l’ardiaca major de la Seu de Barcelona, Lluís Desplà i d’Oms, que anys després, entre 1506 i 1509, va ser President de la Generalitat. Bermejo deuria trobar bona acollida amb Desplà, l’home que es va oposar a la intervenció del Sant Ofici a Barcelona tot i que no ho va poder evitar.

Bartolomé Bermejo, Tríptic de la mare de Déu de Montserrat, c. 1483-1484. Catedrale de Nostra Signora Assunta, Aula Capitolare, Acqui Terme (Alessandria).

A Catalunya va costar que s’hi implantés el Sant Ofici que es dedicava a perseguir als jueus que encara seguien practicant la seva religió, però el 1483 Tomás de Torquemada, confessor dels Reis Catòlics, era nomenat Inquisidor general de les corones de Castella i Aragó i la Inquisició s’implantava a a Saragossa i València (1484), Barcelona (1486), Mallorca (1488), Sicília (1487) i Sardenya (1492).

Era un preciosista, un erudit del color, de les formes i de la natura.

Finalment el 1492 van ser expulsats de la península entre 80.000 i 200.000 jueus. Aproximadament uns 100.000 van marxar de Castella i uns 10.000 d’Aragó, deu vegades menys. “Tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando”. Però potser “no tanto”.

Bartolomé Bermejo era un preciosista, un erudit del color, de les formes i de la natura. Era un home del renaixement, encara que aquest arribés a la península anys més tard. En la Pietat Desplà hi va pintar un tractat de fauna i de botànica: més de setanta espècies animals i vegetals són presents en aquesta obra del gòtic català que es pot admirar en l’excel·lent i acurada exposició que ara li dedica el MNAC provinent del Prado.

Bermejo va viure en terres aragoneses fins que va morir vers el 1500.

L’exposició Bermejo. El geni rebel del segle XV es pot visitar al MNAC, a Barcelona, fins al 19 de maig.