Si encara no heu descobert el geni de Buster Keaton, esteu de sort. I si ja el coneixeu, també: el proper dimecres 21 d’agost, al CaixaForum Barcelona, el December Quintet posarà música en directe al film El rostre pàl·lid (The Paleface).

No es tracta d’un simple concert il·lustrat o d’una projecció amb banda sonora. El rostre pàl·lid (1922) el podeu visionar, en bona resolució (i una banda sonora correcta), a Youtube.

 

El secret de les sessions “Escolta el cinema mut” al CaixaForum Barcelona (aquí podeu reservar les entrades) rau en el December Quintet, el conjunt de jazz que ha composat la banda sonora i que, a més, donarà una divertida lliçó sobre com es relacionen música i cinema. En aquest cas, diferents estils de jazz com el swing, el bebop, el ragtime o el latin jazz.

Buster Keaton, Charles Chaplin, Harold Lloyd i Harry Langdon eren els reis del Slapstick, un subgènere còmic molt físic, amb acció frenètica i una violència hiperbòlica. Les pel·lícules de slapstick, duraven normalment vint minuts i precedien el llargmetratge. Amb el sonor, els curts slapstick serien substituïts per dibuixos animats, encara més curts, més violents i fins i tot més frenètics.

No és casualitat que el jazz i el cinema hagin nascut gairebé alhora. Dos futurs genis com Salvador Dalí i Luis Buñuel, per exemple, somiaven en tancar-se dies i dies en un cinema, nodrint-se només de música jazz, llaunes de conserva i films de Buster Keaton. Slapstick i jazz, dos símbols de la contemporaneïtat.

El December Quintet posa música a “El rostre pàl·lid” al CaixaForum Barcelona.

A la sessió “Escolta el cinema mut”, el December Quintet explicarà com es creaven les bandes sonores del cinema silent. El cinema és una successió de fotografies, i el muntatge d’aquestes imatges és molt semblant al de la composició musical. També ballen, els ulls.

“Escolta el cinema mut” és una activitat adreçada al públic familiar en la qual podrem aprendre, d’una manera divertida, com la música afecta la nostra percepció de la pel·lícula. Els leitmotiv, per exemple, ens ajuden a reconèixer cadascun dels protagonistes; els instruments poden marcar cops d’efecte, subratllar estats d’ànim, moments d’acció, etc.

Buster Keaton denuncia els abusos contra les tribus indígenes nord-americanes.

Després d’aquest aprenentatge viscut, assistirem a la projecció d’El rostre pàl·lid amb el jazz de December Quintet en directe. Com pot ser que, gairebé cent anys després, aquest film sigui encara tan divertit i tan actual? Encara més, com és possible que, des de l’humor aparentment més banal, Buster Keaton denunciï els abusos contra les tribus indígenes nord-americanes, en una època en que tothom feia precisament el contrari? Fins i tot en això Keaton fou un pioner.

Per cert, si després d’aquesta magnífica sessió voleu aprendre més sobre Buster Keaton, podeu consultar molts dels seus films a Youtube, o anar al cinema a veure el documental El gran Buster, estrenat aquest estiu.