Entenem per catàleg raonat d’un artista l’inventari el més complet possible de les seves obres: títol, data, dades tècniques, localització i, si és possible, historial de propietaris i bibliografia.

Els primers catàlegs raonats estaven dedicats a l’obra gravada. El pioner d’aquest gènere és el Catalogue raisonné de toutes les pièces qui forment l’œuvre de Rembrandt, a cura d’Edme-François Gersaint, publicat pòstumament el 1751.

El catàleg raonat de pintures de Salvador Dalí.

Però no serà fins a la dècada del 1960 que els catàlegs raonats seran una eina estesa. Amb l’explosió del mercat de l’art contemporani, s’editen aquests estudis il·lustrats per regular el comerç i evitar les falsificacions. Són eines cares perquè es tracta de tiratges limitats a galeristes, col·leccionistes particulars, museus i biblioteques especialitzades.

Un dels catàlegs més coneguts i voluminosos és el que va publicar Christian Zervos sobre l’obra de Picasso: 33 volums, apareguts entre 1932 i 1978 –amb la col·laboració de l’artista– amb més de 16.000 imatges. El 2013 es va reeditar i es venia, sencer, per 20.000 dòlars. Però si tens un Picasso o et dediques a vendre’n, és una xifra modesta.

Els catàlegs raonats ens permeten d’estudiar l’obra completa dels artistes, d’una manera que ni els propis artistes, fins fa poc, han estat capaços de veure.

Ara, gràcies a internet, tenim la possibilitat de veure catàlegs raonats en línia d’una pila d’artistes. L’exemple més contundent, el catàleg raonat de pintures de Salvador Dalí, que ha trigat una dècada en completar-se. La Fundació Gala-Salvador Dalí està treballant, ara mateix, en el catàleg raonat d’escultura de l’artista empordanès. I acaba de veure la llum el catàleg raonat en línia de l’artista català-uruguaià Joaquim Torres-Garcia. Per accedir-hi, ens hi hem de registrar, però és totalment gratuït. Vist l’exemple, estaria bé de tenir els catàlegs raonats en línia d’artistes catalans com Joan Miró o Antoni Tàpies.

Si us interessa la pintura antiga, podeu consultar els catàlegs en línia dedicats a Jan Brueghel i a Pieter Bruegel. El cas de Rembrandt és força curiós: el 1968 naixia el Rembrandt Research Project, que va publicar els sis volums del A Corpus of Rembrandt Paintings. El 2011, mancat de finançament públic, l’equip es va dissoldre. Les llistes actualitzades de pintura, dibuix i gravat de Rembrandt els podeu trobar a la Wikipedia.

Pel que fa al segle XIX, teniu les obres completes en línia de l’impressionista Edgar Degas, del postimpressionista Paul Cézanne, i dels nord-americans James Abbot McNeil Whistler i George Bellows.

També hi ha una sèrie de clàssics del segle XX amb catàleg raonat en línia, com el pintor austríac Egon Schiele, l’escultor britànic Henry Moore, l’escultor suís Alberto Giacometti, l’escultor japonès-americà Isamu Noguchi. Així com l’artista pop nord-americà Roy Lichtenstein, el pintor britànic Francis Bacon o l’obra gravada i els llibres d’artista de la franco-nordamericana Louise Bourgeois.