L’aventura del “Mirador de les Arts” va engegar l’octubre del 2018. Ara és l’hora de dir adéu.
Articles
“Campañà mai no hauria guanyat el World Press Photo”
Conversa informal amb Plàcid Garcia-Planas, comissari de l’exposició “La guerra infinita. Antoni Campañà (1906-1989)”.
Jay-Z: Picasso Baby
“Picasso Baby”, de Jay-Z, és una crítica a l’ostentació que els nous rics fan de l’art.
Nàdia i Vàlia Sokolova, logicofobistes
Resulta que la misteriosa russa de cognom Sokolova, vinculada a l’ADLAN, eren dues persones. Ho ha descobert Josep Miquel Garcia.
Paul Simon: René and Georgette Magritte with Their Dog After the War
Us imagineu René Magritte ballant amb la seva esposa Georgette una suau balada de R&B?
Qui va matar Tim Hetherington?
Avui, dimarts 20 d’abril del 2021, fa deu anys del dia que un projectil va seccionar l’artèria femoral del Tim Hetherington.
Paul Weller: Hopper
En pandèmia, les escenes nocturnes en bars del pintor Edward Hopper semblen cosa d’un món perdut.
Lana del Rey: Big Eyes
Els nens amb ulls anormalment grans que pintava Margaret Keane eren considerats de mal gust, però van inundar galeries i botigues d’art dels Estats Units.
Comentaris a una semblança biogràfica de Joan Ainaud de Lasarte
L’Institut d’Estudis Catalans ha publicat una semblança biogràfica de l’historiador de l’art Joan Ainaud de Lasarte, escrita per Francesc Fontbona.
Els Monuments de Setmana Santa: sublimació de l’art efímer
Entre Dijous i Divendres Sant, molts dels nostres temples religiosos decoraven els seus interiors amb unes sumptuoses estructures efímeres, anomenades “monuments”, que tenien per objecte fer d’espai de reserva de l’Eucaristia.
Raimon: A Joan Miró
Segons Joan Miró, “l’art de Raimon arriba directament al poble, aconsegueix un contacte instantani”.
Rafael Santos Torroella: records de la Triennale de Milà (1951)
Quatre apunts, extrets del dietari inèdit de Rafael Santos Torroella, aporten alguna llum a la història de la participació espanyola en la Triennale di Milano del 1951.
Peter Gabriel: Fourteen Black Paintings
La relació entre la Capella Rothko a Houston i la música és d’amor.
Manic Street Preachers: Between the Clock and the Bed
“Entre el rellotge i el llit” (1940) és una de les darreres pintures d’Edvard Munch, en la qual s’autoretrata a la seva habitació.
Tori Amos: 16 Shades of Blue
La cantant Tori Amos mai ha amagat el seu feminisme, i en aquesta cançó denuncia com de difícil és per a una dona arribar segons a on.
Cherchez le Mormon
Una eina desenvolupada pels mormons facilita la vida als historiadors de l’art.
Leonard Cohen: Ballad Of The Absent Mare
Cohen va transformar un text zen clàssic, il·lustrat pels millors artistes orientals, en una cançó de cowboys.
Madama Fritz: pionera de la fotografia
En exclusiva: descobrim la primera foto feta, a Barcelona, per una dona.
Black Lips: Modern Art
“Modern Art”, dels Black Lips relata un viatge al·lucinant pel Teatre-Museu Dalí de Figueres. Ai, les drogues…
L’hora Calsina
Ramon Calsina (el Poblenou, 1901-Barcelona, 1992) és un dels artistes catalans contemporanis més injustament arraconats.
Domenico Modugno: Nel blu dipinto di blu (Volare)
“Volare, oh, oh, volare, oh, oh, oh!”. Qui no ha cantat mai aquesta tornada?
Paul McCartney & Wings: Picasso’s Last Words
“Picasso’s Last Words” és filla d’una feliç casualitat.
The Modern Lovers: Pablo Picasso
Picasso és el de menys en una cançó musicalment hipnòtica.
Prince/Sheila E.: Dear Michaelangelo
Ambientada en la Florència renaixentista, aquesta és la història d’una pagesa bojament enamorada de Michelangelo.
Woody Allen: timbes, amors i monstres
L’autobiografia de Woody Allen atrapa els lectors des de la primera pàgina, gràcies al seu punyent sentit de l’humor i a una franquesa confessional salvatge.
Mecano: “Eungenio” Salvador Dalí
Encara no havia mort Dalí, i Mecano ja en demanava la reencarnació.
Artistes que anuncien coses a la tele
Va haver-hi un temps en què grans artistes eren emprats com a reclam televisiu.
Coldplay: Viva la Vida
El títol d’aquest hit de Coldplay està inspirat en una natura morta de Frida Kahlo.
Totes les cares de Beethoven
La Fundació ”La Caixa” desglossa en nou vídeos divulgatius la vida i obra del genial compositor Ludwig van Beethoven.
Pla-Narbona (1928-2020)
Pintor, dibuixant, gravador i renovador del grafisme català, cultivà la publicitat comercial… i la cultural. Ara fa tres setmanes que ens va deixar.
Ikebanes per a Alexandre de Riquer
Roser Pintó ha maridat, en el centenari de la mort d’Alexandre de Riquer, els motius florals d’aquest creador modernista amb la simbologia japonesa de l’ikebana.
Del rei Alfons dit el Magnànim
La galeria Artur Ramon Art presenta una exposició d’una sola peça, l’extraordinari retrat del rei Alfons el Magnànim. Però, qui fou realment aquest monarca?
King Crimson: The Night Watch
Els King Crimson van trencar la barrera del temps i les disciplines, en la que sembla gairebé una lectura sonora de la fascinant escena de Rembrandt.
Mirador de les Arts, Premi GAC al mitjà de comunicació
En el segon aniversari de la seva fundació, Mirador de les Arts ha rebut el Premi GAC al mitjà de comunicació.
David Bowie: Andy Warhol
Poc abans de convertir-se en Ziggy Stardust, David Bowie va visitar per primer cop Andy Warhol a La Factory la tardor del 1971.
Breviari: La cultura catalana o la regressió
De tant en tant convé mirar enrere per veure d’on venim, i així poder presagiar cap a on anem. Amb aquest esperit històric, em pregunto com estava la cultura catalana fa un segle, el 1920.
Nat King Cole: Mona Lisa
La veu vellutada de Nat King Cole és perfecta per a “Mona Lisa”, balada dolça que parla sobre el misteri del somriure de “La Gioconda”.
Breviari: El col·leccionista
D’entre els diversos tipus de col·leccionistes, el de papallones és el més genuí perquè conjuga la caça d’imatges belles amb la seva classificació.
Don McLean: Vincent (Starry Night)
En una càpsula del temps que hi ha enterrada sota l’edifici del Museu van Gogh d’Àmsterdam, hi ha un joc de pinzells de l’artista i una partitura de la cançó “Vincent (Starry Night)”, del cantautor nord-americà Don McLean.
Breviari: Performance al Palau de la Generalitat
Diumenge passat vaig acostar-me a la plaça sant Jaume per veure com estava la façana del Palau de la Generalitat, després de l’atac que havia rebut feia tot just una setmana.
De màscares i mascarades
Ara que anem tot el dia amb el nas i la boca tapats, és l’ocasió de repassar el paper de la màscara –i la mascarada– en la història de l’art.
Breviari: Retrats del Faium
Disseminats per museus de tot el món, hi ha uns retrats pintats sobre taules primes de fusta, rostres que ens miren ençà i enllà del temps.
Nova York pintada per catalans
Un repàs per la poc coneguda història dels paisatges urbans de Nova York, pintats per artistes catalans durant gairebé un segle (1870-1960).
Arnau Alemany
Arnau Alemany, un del pintors més personals de la Catalunya dels darrers temps, morí l’abril passat en mig d’un silenci total.
Breviari. L’art com a gènere
L’afany per trobar obres de dones artistes pot portar al ridícul. És el que recentment ha succeït en l’exposició “Invitadas” del Museu del Prado.
KBr en l’univers fotogràfic barceloní
Acaba d’obrir portes el Centre de Fotografia KBr, de la Fundació Mapfre. Com encaixa en el panorama i la tradició de l’exhibició fotogràfica a Catalunya?
Breviari: Retrat de Jaume Barrachina
“Tots duem una necròpolis en el nostre cor” deia Flaubert. I a la meva s’hi ha sumat recentment l’amic Jaume Barrachina.
Breviari: Vermeer de Fake
Quan van Meegeren fou detingut per haver venut obres de Vermeer als nazis, va haver de confessar la veritat: aquelles obres les havia pintat ell mateix.
Breviari: Pintar el món
Amb menys de divuit anys, una noia a Valladolid va demanar al seu pare un llenç gran per pintar el món.
Alfons Borrell, a contracorrent
El camí de l’Alfons Borrell no va ser fàcil. En un moment en el qual començava a imposar-se un altre tipus de pintura, i l’art conceptual agafava força, ell nedava a contracorrent.
Presència de la dona en l’art català contemporani: quatre xifres
Qui no té feina el gat pentina. I jo m’he posat a pentinar xifres sobre la presència de la dona en l’ecosistema artístic català.
Breviari: Giacomo Ceruti
La faceta de Ceruti –pintor de temes socials, en diríem avui–, com a especialista en natures mortes és poc coneguda.
Breviari: La Font de l’Oreneta
Un dels temples més bells del Noucentisme no és de pedra sinó de vegetació. Es troba en un paratge natural presidit per una font.
El meu Rafael Santos Torroella… i algunes coses més sobre l’Ángeles (2)
Als 18 anys de la mort de Rafael Santos Torroella, encara no sabem quines obres de la seva col·lecció no han anat a Girona. D’entre aquestes, alguns olis d’Ángeles Santos.
El meu Rafael Santos Torroella… (1)
El proper 30 de setembre es compliran 18 anys de la mort del poeta i crític d’art Rafael Santos Torroella. Va ser el meu mestre.
Breviari: Uccello
Vaig passar part dels meus anys d’estudiant a la National Gallery. I sovint m’aturava davant de la “Batalla de san Romano de Paolo Uccello”.
Joan Rebull, denunciat per antifranquista
Primera Bienal Hispanoamericana de Arte, 1951. Està previst que l’escultor Joan Rebull rebi el Gran Premi d’Escultura, però un rival el denuncia… Un capítol desconegut extret del dietari inèdit de Rafael Santos Torroella.
Breviari: Guerau de Liost
Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates) és un dels grans escriptors catalans. Avui, però, pocs el recorden.
Dalí, Miró i la guerra de les corbates
Mourinho vs Guardiola? Un joc de nens, comparat amb la guerra dialèctica entre Miró i Dalí, a compte d’unes corbates.
Què val més, un Miró o un Dalí?
L’altre dia, una amiga, mentre omplíem el silenci d’un llarg viatge en automòbil, em va demanar: “Què val més, un Miró o un Dalí?”
Breviari: Rembrandt
Solter i sense fills, va dedicar la seva vida a una sola persona, Rembrandt, a qui va estudiar de dia i de nit sense parar.
El dia que Miró va decidir assassinar la pintura
L’1 de desembre de 1926 Miró arribava a Viena trasbalsat i inquiet, sense saber ben bé què hi feia allà. Portava la direcció escrita en un paper: carrer Berggasse número 19.
Mirador de Ficció: L’escultor i el seu deixeble
Tommaso volia ser pintor. Amb l’excusa de la seva vocació incipient, va demanar d’entrar com a aprenent al taller de Michelangelo.
El retrat de Juan Ramón Jiménez que es va perdre per sempre
Quan pensem en Juan Ramón Jiménez, ens ve a la memòria el retrat que li va fer Vázquez Díaz, el que trobàvem en els bitllets de 2.000 pessetes. No obstant, aquest dibuix porta més de vuitanta anys desaparegut.
Mirador de Ficció: “No trobaràs en ta vida millors dibuixos que els meus”
És divendres 31 de juliol de l’any de la pandèmia. Estic a punt de començar unes vacances estranyes quan rebo una trucada d’una dona que per la veu sembla jove.
El misteri dels vitralls més antics de Catalunya (i 2)
El finestral amb nou plafons descoberts recentment a la seu de Girona només fou conservat com a ocasional i provisional cobriment de l’obertura del mur i més tard oblidat durant 457 anys.
Ballar a l’aire
La companyia de “dansa vertical” Delrevés posarà el punt i final a les Nits d’Estiu de CaixaForum Barcelona amb el seu espectacle “Finale”.
Mirador de Ficció: El paraigua
Quan les coses anaven malament, l’Amèlia sempre recordava aquell paraigua.
El misteri dels vitralls més antics de Catalunya (1)
L’aparició el 17 d’octubre de 2019 d’una col·lecció de deu plafons en un finestral cegat de la seu de Girona, inesperats i desconeguts, ha causat expectació.
Mirador de Ficció: La barbàrie postmoderna (Relat del que els va passar a Dante, Leonardo i Bernini a principis de segle XXI)
Dante ofereix els seus poemes a un editor i aquest no els vol ni llegir. Leonardo da Vinci intenta que algú contempli els seus quadres i no aconsegueix ni un minut d’atenció. Bernini ha esculpit un èxtasi que ningú ha volgut mirar excepte alguns familiars i col·legues.
Isidre Nonell & Josep Pla: Les arengades lluminoses
Aquest no és un article sobre Josep Pla, ni potser sobre Nonell, és més aviat sobre el “Nonell de Pla” que, per diferents motius, acaba sent altra cosa.
Mirador de Ficció: El cap trobat
No s’ho podia creure. Tants anys remenant entre els Encants Vells, però en Manel estava segur: mai havia fet una “pescada” com aquesta.
Dansar i empoderar-se amb Sol LeWitt
El cicle “Nits d’Estiu” del CaixaForum s’ha transformat i té lloc exclusivament online, amb propostes d’arts escèniques que reivindiquen la capacitat transformadora de l’art.
Sense mascareta: Comiat
L’ahir no tornarà. És l’ombra d’un record tan llunyà com feliç: nostàlgia. Refugiem-nos en la cultura com a salvavides.
Mirador de Ficció: Aquella nit en St. Petersburg
Arrenquem, aquest Sant Jordi de la “nova normalitat”, una secció estiuenca: “Mirador de Ficció”. Els historiadors i crítics d’art habituals del “Mirador” es transformen en narradors. L’art, però, hi segueix present.
Memòria de la Canuda
El llibre de Manuel Llanas, “La Canuda i el comerç del llibre vell” (Comanegra), és un llarg diàleg amb Santi Mallafré sobre els 66 anys d’aquesta emblemàtica llibreria, on podies trobar veritables tresors bibliogràfics.
Atribucions gratis
Si tingués un gos i el volgués pentinar, no se m’acudiria d’anar a una perruqueria canina i marxar sense pagar. En canvi, sorprèn que quan algú em truca dient que té un quadre que no sap de qui és, una vegada li he dit el que penso no em pregunti si em deu alguna cosa.
Sense mascareta: Robar i vendre patrimoni
Erik el Belga (1940-2020) va perpetrar més de sis-cents atracaments en esglésies i museus entre Navarra, Aragó i Catalunya… Aquí, però, encara el venerem i li riem totes les gràcies.
Sense mascareta: Elogi de la boca (i 2)
Quan penso en les boques més belles que he vist en l’art apareix la Mona Lisa, amb els seus llavis creats per al petó forçant un enigmàtic somriure.
El ‘Viva la Vida’ de Coldplay uneix més de 600 cantaires a la xarxa
La Fundació ”la Caixa” ha llançat per primera vegada una activitat participativa digital al so del tema ‘Viva la Vida’, de Coldplay, i ha aconseguit una xifra rècord de participació, amb més de 640 persones.
Sense mascareta: Elogi de la boca (I)
En el paisatge de la cara la boca és la cova. Els seus llavis emmarquen aquest orifici singular, mitjançant el qual ens nodrim, parlem, somriem i estimem.
I si el carrer fos el museu més viu? Els grafits i el poder
“Els carrers seran sempre nostres”, criden els manifestants. Però una part important d’aquests manifestants estan d’acord en una cosa, fins i tot amb aquells en contra dels qui protesten: les parets no que no ho són, de nostres.
Sense mascareta
Ara que comencem a veure la llum a la fi del túnel, l’Artur Ramon torna al Mirador amb una columna sense mascareta… ni pèls a la llengua.
Christo, Colom i la maleïda hemeroteca
Les hemeroteques estan per recordar-nos que som fills de les nostres contradiccions i errors. El cas del projecte de Christo, entre 1975 i 1984, per embolcallar l’estàtua de Colom, a Barcelona, és paradigmàtic.
Christo en la memòria: records d’una exposició
Christo va exposar a la galeria Joan Prats-Artgràfic l’any 2008. Amb motiu de la desaparició de l’artista, recuperem la intrahistòria d’aquell esdeveniment. I de propina, una deliciosa anècdota: què té a veure Christo amb els CDR?
Xavier Grau, (gairebé) sense paraules
Amb la Covid-19 de rerefons, aquests darrers mesos hem tancat, al món de les arts, massa parèntesis cronològics. Xavier Grau ha estat, de moment, el darrer.
El quadre de Dalí que va volar pels aires
Un cotxe a gran velocitat recorre els Alps. Els viatgers volen arribar com més aviat per poder gaudir d’una de les obres mestres de joventut de Salvador Dalí. Però el quadre no arribarà en les millors condicions al seu destí final.
Picasso, el gitano Manitas i els Gipsy Kings
A finals de maig del 1955 –fa 65 anys–, el fotògraf Lucien Clergue i el guitarrista Manitas de Plata (Ricard Baliardo) es van conèixer durant la peregrinació gitana a Les Santes Maries de la Mar (Camarga). Clergue li va presentar Manitas a Picasso. Manitas també es farà amic de Dalí… i encara serà pare i oncle dels fundadors dels Gipsy Kings. La seva història és apassionant.
COVID-ART BCN
L’estat d’alarma i el confinament a causa de la pandèmia de la COVID-19 han tingut importants conseqüències en el món de l’art. El Street art de Barcelona n’és testimoni.
Museus: modern és més nou que contemporani
Els primers museus públics van néixer a Europa occidental a les darreries del segle XVIII. Aleshores, els artistes contemporanis volien expulsar dels museus els “mestres antics” perquè els feien la competència.
Art en erupció
Els volcans són una forma, tan bona com qualsevol altra, d’emergència artística.
Retrats pictòrics per a films
Força pel·lícules nord-americanes de la dècada del 1940 estan construïdes a l’entorn d’un retrat pictòric creat expressament. Es tracta d’obres que tothom ha vist però de les quals gairebé ningú coneix l’autor.
Elogi de Luis Eduardo Aute
Fa uns dies ens va deixar Luís Eduardo Aute, un home d’aquells que fan que un encara pugui mantenir la fe en la humanitat a pesar de tot. Aute tenia l’hàbit de ser amable, atent i sol·lícit amb les persones del seu voltant. I són molts els que ho poden testificar.
Els quadres més cars
Des que va esclatar la crisi del 2008, els preus han assolit xifres mai vistes. Els compradors, són sempre bilionaris (amb b) del sector financer (fons d’inversió, capital privat, etc.) o gent vinculada al capitalisme d’estat, com oligarques russos o magnats àrabs. Aquesta és la llista dels cinc quadres més cars de la darrera dècada.
En agraïment infinit a l’Arnau Puig
Ens ha deixat l’Arnau Puig (Barcelona, 1926 – 2020). Tots els que l’hem conegut guardem un trosset d’aquest Arnau enèrgic, de reflexions lúcides, molt ben construïdes, i colpidores.
Barcelona dibuixa la pandèmia (de 1918)
La pandèmia de grip de 1918 va matar entre 50 i 100 milions de persones. A Barcelona va haver-hi 150.000 afectats. Malgrat la dimensió de la tragèdia, el setmanari satíric “L’Esquella de la Torratxa” li va dedicar nombrosos acudits. Malauradament, tornen a estar d’actualitat.
Les formes són cossos o són només perímetres?
Auguste Rodin i Aristides Maillol encarnen dos conceptes de l’escultura, de l’art i, potser, de la vida que marquen fortament la modernitat creativa.
De la granota de Manolo a les venus de Maillol i el ferro que canta de Juli Gonzalez
Conta Josep Pla a la Vida de Manolo –i Manolo sempre ho recordava– que infinitat de vegades a París i a Ceret havia assajat de fer una Venus hel·lènica i sempre, al final, li sortia una granota.
La nova esplendor d’Aurèlia Muñoz
L’Aurèlia Muñoz (1926-2011) és una de les artistes catalanes més internacionals. La seva obra forma part de la col·lecció permanent del MOMA. I ara acaba d’ingressar al MNAC, gràcies a una donació de la família de l’artista.
L’art del tripijoc
Existeix una mirada idealitzada, espiritual i extremadament respectuosa cap al món de l’art. I existeix la realitat: un mercat on tot s’hi val, sense llei ni més valors que el benefici a qualsevol preu. Com més diners, més tripijocs.