El prodigiós “Retrat de Michele Marullo”, de Sandro Botticelli, és el retrat d’un individu que ja no es deixa mirar sense més ni més, com era l’antic costum, perquè ara ha pres la iniciativa. És el virtuosisme d’un art més interessat per les persones individuals, pels temperaments, i no tant per les idees o els ideals de bellesa.
La ballarina, coreògrafa i pedagoga Consol Villaubí, fundadora del Ballet Experimental de l’Eixample de Barcelona, va morir el passat dimecres.
214.000 persones van veure el darrer episodi del programa “This is Art”. Hauran après alguna cosa sobre art? Em temo que cal ser pessimista.
A Solsona, les pintures de Sant Quirze de Pedret són l’estrella del museu, situat a l’interior de l’imponent edifici neoclàssic del Palau Episcopal, a tocar de la catedral.
El Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT) té la millor col·lecció d’escultures de Julio Antonio. El centenari de la seva mort és una bona ocasió per descobrir l’obra d’un artista difícil de classificar.
El Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) celebra el seu desè aniversari, i la proclamació dels vitralls “Dames de Cerdanyola” com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). És una bona ocasió per descobrir els seus tresors.
El Museu Marès organitza un passeig literari pel “museu sentimental”, un recorregut per les seves col·leccions a través de la literatura catalana de final del segle XIX i principi del XX.
El Museu Comarcal de Manresa es renovarà completament l’any 2022 amb l’objectiu d’esdevenir un referent en l’art barroc català. Mentrestant, podem visitar-hi dues petites exposicions.
El Museu Episcopal de Vic (MEV) conserva extraordinàries col·leccions d’art romànic i gòtic. Però té una cosa encara millor: la seva sensibilitat pedagògica. Si un museu no se sap explicar, millor que plegui.
La Col·lecció BEEP d’Art Electrònic es presenta amb sis noves adquisicions –i una important peça de bioart– a l’Ars Electronica Festival, la cita més important de l’any del món de l’art i la tecnologia, que celebra el seu 40è aniversari, amb la seva edició més àmplia i ambiciosa.
La Biblioteca Museu Víctor Balaguer mostra el seu extraordinari dipòsit d’obres del Museu del Prado, amb motiu del bicentenari de la pinacoteca madrilenya.
La ciutat de Valls té 24.000 habitants. El seu museu, 2.000 obres, que formen una interessant selecció dels darrers 150 anys d’art català.
El December Quintet posa jazz a “El rostre pàl·lid” (1922) de Buster Keaton, al CaixaForum Barcelona. Es tracta de les divertides sessions “Escolta el cinema mut”, adreçades al públic familiar.
El Museu Abelló de Mollet del Vallès és un d’aquells tresors artístics que cal redescobrir cada cert temps.
Diu la revista “Fortune” que, el 1948, una tal senyora Walter comprà a les Galeries Charpentier, de París, l’oli de Cézanne Pommes et biscuits, per 33 milions de francs, i que aquest fet significà l’inici del mercat de l’art modern.
Sabíeu que Frederic Marès és l’escultor més present a l’espai públic de Barcelona? A la plaça Catalunya, al passeig de Gràcia, a la Diagonal o dins de Santa Maria del Mar i del Palau de la Generalitat, per exemple.
Plantegem-ho com un homenatge, o potser com un joc, tot coincidint amb el centenari de l’escola que va marcar un punt i a part en l’art del segle XX. Quantes artistes dones de la Bauhaus coneixes?
Pierrette Gargallo era molt més que la filla del gran escultor Pau Gargallo. Tot i que va complir, amb escreix, amb la seva “obligació” de vetllar per la memòria del seu pare, Pierrette tenia personalitat pròpia i va ser també escultora i dibuixant.
La firma barcelonina Soler y Llach va celebrar ahir dijous la seva subhasta extraordinària de cartells d’època de la col·lecció Josep Torné. El cartell de la barreteria Ernest, de Cassandre, va assolir els 27.000 euros. Un rècord.
En la seva recerca de formats nous, aquest any Sónar + D es converteix en un campus d’estiu, amb experts internacionals en creació d’experiències immersives i Intel·ligència Artificial aplicada a les arts.
Dominique Lambert té vint anys i viu a París. La seva mare, Isabelle, és una reconeguda psiquiatra i el seu pare, Christophe, un antiquari o cronopi.
Tots els dirigents polítics tenen el seu hobby artístic: el president Clinton tocava el saxòfon, Neró la lira, Alfons XIII produïa cinema per a adults i Franco pintava.
Tothom els coneix com a protagonistes de la història, dirigents que van manegar els fils de la Segona Guerra Mundial… però quan tenien un moment, es posaven a pintar relaxadament com si no haguessin trencat mai un plat.
Si ara mateix tinguéssim davant els ulls una factícia “Enciclopèdia de reconeguts artistes falsificadors”, l’índex inclouria creadors tan famosos com Miquel Àngel i Picasso.
Quan va ser la darrera vegada que vas entrar en una galeria d’art? Pots dir, de memòria, el nom de tres galeries de la teva ciutat? Has suspès l’examen? No et preocupis, ets a temps per a la repesca.
Poca gent ho sap, però Uri Geller i Salvador Dalí es van conèixer a Barcelona i van mantenir el contacte força temps. L’un va pintar la primera cullera torta; l’altre torçava culleres amb el poder de la ment. Surrealisme paranormal?
L’Hospitalet va camí de convertir-se en un dels centres neuràlgics de l’art català, però què el fa tan atractiu als ulls de galeristes i creadors?
La nena escanya amb les seves mans el nen i mira fixament la càmera. L’òrbita dels seus ulls assassins travessa el fotògraf mentre la llengua de la seva víctima li surt de la boca. Tot emmarcat per la foscor i les ombres d’un bosc.
Per l’època mateixa de la seva invenció, l’automòbil no pot ser, com a tema artístic, gaire més antic que del tombant de segle XIX-XX.
Quan Barcelona no comptava per a res en la indústria del videojoc, hi apareixia representada sovint com a escenari. Ara que n’ha esdevingut una capital indiscutible, ja no apareix als videojocs. Algú ho entén?
Més declaracions inèdites d’Anna Maria Dalí sobre el prolongat conflicte que va sostenir l’artista amb el seu pare.
Un fragment del dietari inèdit de Rafael Santos Torroella ens revela, a través d’Anna Maria Dalí, com va ser la reconciliació de Salvador Dalí amb el seu pare, després d’haver estat expulsat de la família per la seva relació amb Gala i la “secta” surrealista.
Ara que els robots censuradors de Facebook posen en pràctica els dictats, implacables i eficients, del puritanisme, blanc i bullit, del Silicon Valley, ve a to una interessant i divertida polèmica que es va donar a Barcelona, en plena Dictadura de Primo de Rivera.
La institució, una de les més prestigioses de Barcelona, ha presentat la seva programació per a 2019. I la veritat és que ha estat una sorpresa…
A mesura que anava avançant el segle XX, el retrat anava quedant, al menys entre nosaltres, com un gènere arraconat, quan no maleït.
Els darrers temps hi ha hagut una certa polèmica arran de l’encàrrec d’un retrat del rei d’Espanya al pintor Hernán Cortés Moreno, especialista en aquest tipus de tasques.
L’art polític té molt mala fama, quan el que hauria de tenir mala fama és l’art que no transmet res.
“Sobrecàrregues” és una iniciativa de l’Assemblea d’Artistes de la Garrotxa. Cada mes, l’Assemblea convida un artista a penjar a la façana de l’ajuntament d’Olot una interpretació a mida natural de “La càrrega” (1902), l’obra més famosa de Ramon Casas.
La investigació de Jordi Abelló a la recerca de nous formats i llocs per compartir la seva creació pictòrica i audiovisual, no deixa de sorprendre i fascinar.
Pocket Art Connoisseur és com dur un crític d’art a la butxaca.
D’entre tots els artistes estrangers que va exposar el marxant Josep Dalmau, Mela Muter (Varsòvia, 1876 – París, 1967) va ser qui va tenir més incidència a Catalunya.
Dijous passat va tenir lloc a Barcelona una subhasta extraordinària de llibres antics i manuscrits. L’organitzava Soler y Llach, la firma referent en aquest tipus de subhastes. La major part dels lots es va vendre.
No és fàcil apropar-se a l’art cinètic des del món de la pantalla i de l’univers digital. Acostumats al paradigma del moviment constant i líquid, les propostes de l’art cinètic i el seu compromís amb l’estudi del moviment tenen alguna cosa de mètode antic, de procediment mecànic, de màgia. Com si et parlessin d’altres temps.
Una obra rescatada del passat, un sarcàstic retrat d’Antoni Tàpies, ens revela el cruent debat entre informalisme i realisme, entre l’ètica i la voluntat de poder de l’art.
La Catedral del Mar és fruit secret de la tradició clàssica, i filla de l’esperit emprenedor que va il·luminar la modernitat.
Un viatge en el temps a dues ciutats assetjades, amb un nexe en comú: la joieria.
Tres iniciatives recents han revifat l’interès per l’obra de l’escultor rossellonès Gustau Violet.
La ciutat de Valls va obsequiar Gala Dalí amb la seva emblemàtica àliga. Per què? Una pista: en l’univers Dalí, res és el que sembla…