“Picasso Baby”, de Jay-Z, és una crítica a l’ostentació que els nous rics fan de l’art.
BONUS TRACK
Paul Simon: René and Georgette Magritte with Their Dog After the War
Us imagineu René Magritte ballant amb la seva esposa Georgette una suau balada de R&B?
Paul Weller: Hopper
En pandèmia, les escenes nocturnes en bars del pintor Edward Hopper semblen cosa d’un món perdut.
Lana del Rey: Big Eyes
Els nens amb ulls anormalment grans que pintava Margaret Keane eren considerats de mal gust, però van inundar galeries i botigues d’art dels Estats Units.
Raimon: A Joan Miró
Segons Joan Miró, “l’art de Raimon arriba directament al poble, aconsegueix un contacte instantani”.
Peter Gabriel: Fourteen Black Paintings
La relació entre la Capella Rothko a Houston i la música és d’amor.
Manic Street Preachers: Between the Clock and the Bed
“Entre el rellotge i el llit” (1940) és una de les darreres pintures d’Edvard Munch, en la qual s’autoretrata a la seva habitació.
Tori Amos: 16 Shades of Blue
La cantant Tori Amos mai ha amagat el seu feminisme, i en aquesta cançó denuncia com de difícil és per a una dona arribar segons a on.
Leonard Cohen: Ballad Of The Absent Mare
Cohen va transformar un text zen clàssic, il·lustrat pels millors artistes orientals, en una cançó de cowboys.
Black Lips: Modern Art
“Modern Art”, dels Black Lips relata un viatge al·lucinant pel Teatre-Museu Dalí de Figueres. Ai, les drogues…
Domenico Modugno: Nel blu dipinto di blu (Volare)
“Volare, oh, oh, volare, oh, oh, oh!”. Qui no ha cantat mai aquesta tornada?
Paul McCartney & Wings: Picasso’s Last Words
“Picasso’s Last Words” és filla d’una feliç casualitat.
The Modern Lovers: Pablo Picasso
Picasso és el de menys en una cançó musicalment hipnòtica.
Prince/Sheila E.: Dear Michaelangelo
Ambientada en la Florència renaixentista, aquesta és la història d’una pagesa bojament enamorada de Michelangelo.
Mecano: “Eungenio” Salvador Dalí
Encara no havia mort Dalí, i Mecano ja en demanava la reencarnació.
Coldplay: Viva la Vida
El títol d’aquest hit de Coldplay està inspirat en una natura morta de Frida Kahlo.
King Crimson: The Night Watch
Els King Crimson van trencar la barrera del temps i les disciplines, en la que sembla gairebé una lectura sonora de la fascinant escena de Rembrandt.
David Bowie: Andy Warhol
Poc abans de convertir-se en Ziggy Stardust, David Bowie va visitar per primer cop Andy Warhol a La Factory la tardor del 1971.
Nat King Cole: Mona Lisa
La veu vellutada de Nat King Cole és perfecta per a “Mona Lisa”, balada dolça que parla sobre el misteri del somriure de “La Gioconda”.
Don McLean: Vincent (Starry Night)
En una càpsula del temps que hi ha enterrada sota l’edifici del Museu van Gogh d’Àmsterdam, hi ha un joc de pinzells de l’artista i una partitura de la cançó “Vincent (Starry Night)”, del cantautor nord-americà Don McLean.