Crítica

Les trampes del mag Bill Viola

Les trampes del mag Bill Viola

L’art de Bill Viola (Nova York, 1951) té una qualitat hipnòtica tan intensa que pot fascinar i molestar a parts iguals. Passa el mateix amb el substrat místic i espiritual de la seva obra.

L’òpera fa història

L’òpera fa història

CaixaForum Barcelona ens explica la història de l’Europa moderna a través de vuit òperes. Una exposició d’alta fidelitat que cal visitar amb audioguia.

Juan Bufill. El vestíbul invisible

Juan Bufill. El vestíbul invisible

El creador Juan Bufill presenta una hipnòtica instal·lació al vestíbul de la Fundació Miró, “Invisible visible (la llum animal)” on juga amb la llum i el temps.

Christian Marclay: les imatges dels sons

Christian Marclay: les imatges dels sons

“Christian Marclay. Composicions” és una exposició radical i recomanable per a un públic ampli, que requereix del visitant una actitud sense prejudicis, una disposició espiritual i sensorial oberta, atenta i lliure.

Una artista en vigilància permanent

Una artista en vigilància permanent

Nora Ancarola presenta a La Virreina un projecte sobre l’evolució del concepte de vigilància; des del panòptic de Jeremy Bentham fins a la mirada creuada i horitzontal dels dispositius digitals contemporanis, i la seva relació amb les poblacions immigrants i exiliades.

Hereus de les avantguardes

Hereus de les avantguardes

Collage, cartellisme, dibuix, fotografia… Una petita gran mostra amb els fons de les avantguardes històriques de l’IVAM de València que no us podeu perdre.

Prince, res no es pot comparar a l’original

Prince, res no es pot comparar a l’original

Prince deia que amb tot el material inèdit que hi havia a la seva mítica vault –la cambra cuirassada on es guarda tot el seu arxiu musical i visual– donava per fer un disc anualment durant un segle.

Miró-Gaudí-Gomis, mirades creuades

Miró-Gaudí-Gomis, mirades creuades

Aquesta exposició, organitzada a partir dels fons de la fundació, confronta les afinitats estètiques i creatives de Gaudí i Miró, vistes a través de Joaquim Gomis.

Frank Horvat: “Please don’t smile”

Frank Horvat: “Please don’t smile”

Els Espais Volart de la Fundació Vila Casas exposa “Please don’t smile”, del fotògraf Frank Horvat qui, després d’haver picat la pedra de la vida a ritme d’instantànies, ofereix un recull de fotografies que realitzà en el terreny de la moda durant els anys 50, 60 i 70.

Renau: art i revolució

Renau: art i revolució

Arriba a Barcelona l’exposició antològica del valencià Josep Renau (1907-1982), el cartellista de la revolució. Introductor a Espanya de les avantguardes internacionals als anys vint i trenta, i referent per a l’esquerra catalana als setanta, la seva crítica a la societat americana és d’una actualitat alarmant.

Dos genis cara a cara: Fages i Dalí

Dos genis cara a cara: Fages i Dalí

No es pot llegir plenament l’obra de Salvador Dalí sense conèixer el llegat literari de Carles Fages de Climent, així ho demostra l’especialista dalinià Josep Playà en el seu llibre “Fages Dalí, genis i amics”.

El políptic del Vallès

El políptic del Vallès

“Vallés: fabricar passats, fabricar futurs” és un projecte amb el qual Claudio Zulian recorre la memòria proletària de la comarca del Vallès, una zona històricament i políticament adscrita a l’anomenat “cinturó roig” de Barcelona.

En el nom de Picasso

En el nom de Picasso

Una mostra al museu barceloní reinterpreta les diferents facetes de l’artista des de la mirada de deu creadors contemporanis. El Picasso polític i el Picasso poètic, el Picasso passional i el Picasso intel·lectual, tots es donen cita al relat que articula la comissària Rosa Martínez.

Lluís Hortalà o la mirada com a trampa

Lluís Hortalà o la mirada com a trampa

Cal anar a l’exposició de Lluís Hortalà a Tecla Sala de L’Hospitalet disposats a un doble joc: el de l’ull, sotmès a la lògica enganyosa del trompe-l’oeil, i al del concepte, articulat en el sòlid relat d’Oriol Fontdevila entorn de l’exposició. Anem a pams.

L’operació rescat d’Antoni Fabrés

L’operació rescat d’Antoni Fabrés

Al MNAC, com a museu nacional que és, li tocava recuperar l’obra d’Antoni Fabrés, artista versàtil i efectiu que va anar més enllà de l’academicisme i l’orientalisme de la seva primera època.

Últim acte a La Capella

Últim acte a La Capella

Es titula “Tancar obrint”, l’escena sisena de “La Capella 25 anys després”, una exposició per entregues que des de gener ha recorregut la història d’aquest centre dedicat a l’art emergent, a través dels artistes que hi han exhibit les seves obres.

Combat per amor a l’art

Combat per amor a l’art

Només entrar a l’exposició Cinc anys a les trinxeres, una espècie de mirall amb forma de filacteri penjat a la paret, obra de Jesús Galdón, reflecteix a qui acaba d’entrar a la galeria El quadern robat.

El temps dóna veu als vençuts

El temps dóna veu als vençuts

Tot just quan Estats Units torna a demostrar el seu afany d’ingerència en els assumptes interns d’Amèrica Llatina, i quan Pedro Sánchez reconeix un president autoproclamat a Veneçuela, el Macba inaugura la necessària i encertada exposició Territoris indefinits. Perspectives sobre el llegat colonial.

Imaginari plural a la Capella

Imaginari plural a la Capella

Ciutats globals, distòpies futuristes i figures universals de l’imaginari literari i lingüístic s’apleguen a La Capella en una col·lectiva amb deu propostes heterogènies entorn la idea de capes o de temps acumulat.

Compte amb les estàtues!

Compte amb les estàtues!

El projecte de Pedro Azara per al Pavelló de Catalunya a la Biennal de Venècia enfronta el visitant amb la seva debilitat emocional a partir de les reaccions viscerals d’amor i odi que susciten les imatges.

Exorcismes sobre el paper

Exorcismes sobre el paper

S’exposen a la N2 una catorzena d’obres sobre paper d’onze destacats artistes, unides “per les tendències estètiques trencades per la guerra, els exilis interiors, les diferents temptatives de conservació de la llibertat creativa en la primera postguerra i l’eclosió després de l’inici de la democràcia”.

Ciutats que vessen: massa turisme massiu a Barcelona?

Ciutats que vessen: massa turisme massiu a Barcelona?

Qui no ha volat en un low cost fins a una ciutat europea i s’ha allotjat en un AirBnB? Qui no ha fet de “turista acrític” i de “consumidor de llocs” per uns dies? No és fàcil fer créixer el debat sobre l’excés de turisme a les ciutats si no es vol caure en la contradicció.

Ecografia a l’avortament il·legal

Ecografia a l’avortament il·legal

Laia Abril ha universalitzat i contemporaneïtzat el problema de l’avortament il·legal en el seu projecte artístic On Abortion, que es presenta ara a la Fundació Foto Colectania, de Barcelona.

Damià Campeny a Mataró

Damià Campeny a Mataró

“Reflexos. L’obra de Damià Campeny”, a Ca l’Arenas de Mataró, és una mostra que pretén posar l’accent en el mètode de treball de l’artista i en el seu context.

Escenes mutants a La Capella

Escenes mutants a La Capella

La Capella celebra el 25 aniversari com a espai de promoció de l’art emergent. I ho fa en episodis. Vet ací el quart lliurament.

Dispositiu de despreniment

Dispositiu de despreniment

A l’Espai Busquets de l’Escola Massana s’hi exposa “Absències”, una petita retrospectiva de Ramon Guillen-Balmes.

El (doble) secret de Víctor Silva

El (doble) secret de Víctor Silva

Un misteriós artista anomenat Víctor Silva exposa a la galeria Víctor Saavedra una sèrie de pintures en petit format, acompanyades de la seva reproducció fotogràfica a mida monumental. Per què?

Dulcemente suaves…

Dulcemente suaves…

…cómodas, resistentes, fáciles de lavar. Així s’anunciaven, als anys setanta, les noves fibres elàstiques que sortien de les tèxtils de Mataró, una ciutat especialitzada en el gènere de punt que avui mostra el seu patrimoni industrial a l’antiga nau de Can Marfà.

Gabriel Cualladó és nostre

Gabriel Cualladó és nostre

Com passa amb les bones pel·lícules o els bons llibres, l’exposició de Gabriel Cualladó a la seu de la Fundació Catalunya La Pedrera roman present passat un temps després de visitar-la.

Berenice Abbott: absolutament moderna

Berenice Abbott: absolutament moderna

Una àmplia retrospectiva a la Fundació Mapfre de Barcelona ressalta l’aposta per la llibertat, la modernitat i la creativitat d’aquesta fotògrafa nord-americana.

Sexe, biblioteques i lumpen

Sexe, biblioteques i lumpen

Quina relació hi ha entre el sexe “trash” de Johnny Zipper i una biblioteca abandonada? I entre la Pantera Rosa i una nina inflable? Ho sabreu si visiteu l’exposició d’Evaristo Benítez, “Décalage”, a la galeria Contrast.

Anarxiu sida, documents que omplen buits

Anarxiu sida, documents que omplen buits

Intersexuals, persones racialitzades, transexuals, homosexuals, guerrillers, persones amb VIH. Podríem dir que, gràcies a la mostra “Anarxiu Sida”, organitzada pel Centre d’Estudis de Documentació del MACBA, el museu està menys buit de nosaltres.

He estat, sóc i moriré sent surrealista

He estat, sóc i moriré sent surrealista

Així es qualificava Juan Batlle Planas en una entrevista al diari Clarín al 1965, un any abans de morir. Al Museu d’Art de Girona es pot veure la primera exposició sobre aquest destacat surrealista argentí d’origen empordanès.

Roi Soleil, els límits del poder

Roi Soleil, els límits del poder

L’ull de la càmera no té compassió: tant se val el que li posis davant. En el cas de “Roi Soleil” Albert Serra torna a escollir, de nou, el cos agònic de Lluís XIV, encarnat per un altre cos mític, el de Lluís Serrat, àlies Sanxini, que el cineasta ha utilitzat en gairebé tots els seus projectes.

L’única diferència entre un boig i jo…

L’única diferència entre un boig i jo…

La figura de Joan Obiols Vié acumula més d’un encaix. Psiquiatre reconegut i acadèmic, col·leccionista d’art, activador de cultura en moments d’estretor franquista… fins avui no se li havia dedicat cap exposició completa.

Ignasi de Solà-Morales. La violència resistent

Ignasi de Solà-Morales. La violència resistent

“En realitat tota operació d’arquitectura és una imposició, una colonització que implica violència”. Una exposició a La Virreina repassa el llegat intel·lectual i crític de l’arquitecte Ignasi de Solà-Morales. No deixarà ningú indiferent.

Sentiment i sensibilitat al CaixaForum

Sentiment i sensibilitat al CaixaForum

Un interessant assaig, en format exposició, aborda les emocions a través de l’art occidental. Sentim el mateix ara que fa cinc-cents anys? Pot l’art mentir i ser, alhora, sincer?

Je ne veux pas travailler

Je ne veux pas travailler

Una exposició col·lectiva sobre el temps aplega filosofia i art contemporani a Can Felipa. Amb nou artistes i un títol heideggerià que diu “Perdre el temps i adquirir un rellotge amb aquest propòsit!”.

La nostra artística relació amb la tecnologia

La nostra artística relació amb la tecnologia

“La nostra senzilla relació amb la tecnologia”, l’exposició que la Mobile Week Barcelona 2019 organitza com a estrella del programa cultural paral·lel a la fira, reflexiona sobre la transformació digital de la nostra societat a través de 14 obres d’artistes internacionals.

Lina Bo Bardi dibuixa el futur de la Fundació Miró

Lina Bo Bardi dibuixa el futur de la Fundació Miró

La Fundació Miró presenta la mostra de dibuixos de la italobrasilera Lina Bo Bardi, una de les arquitectes més rellevants del segle XX, després de l’huracà generat pels acomiadaments i les notícies sobre el dèficit de la institució.

L’últim muntador d’Isaki Lacuesta

L’últim muntador d’Isaki Lacuesta

“Fa temps que faig videoinstal·lacions. Em permeten continuar fent cinema de maneres diferents. Perquè el cinema de les sales hi ha coses que no admet, pel suport, pel context o pel públic, que s’ha tornat molt conservador.”

Venus i Adonis by Estudi Giró

Venus i Adonis by Estudi Giró

Un dels quadres més famosos del Tizià és “Venus i Adonis”, i va tenir tant d’èxit ja a l’època que en va fer un munt de rèpliques, amb mínimes variants. En l’obra, l’artista no se centra en el mite evocat per Ovidi, sinó que en fa una versió lliure, i encara avui no se sap si de la seva pròpia invenció.

Univers Casas

Univers Casas

El pintor Ramon Casas va ser el gran cronista d’un dels períodes més brillants i convulsos de la història de Catalunya. La galeria Gothsland li dedica una magnífica exposició, que acompanya la presentació del primer volum del Catàleg complet de l’artista.

Incombustible Guinovart

Incombustible Guinovart

La densitat de tècniques, materials i continguts que es poden arribar a concentrar en una sola peça de Josep Guinovart és gairebé infinita.

El paisatge minúscul de Terra-lab.cat

El paisatge minúscul de Terra-lab.cat

Jordi Mitjà, Jon Uriarte i Ingrid Guardiola han portat al Museu de l’Empordà de Figueres i al Museu de l’Exili de la Jonquera el quart episodi d’aquest laboratori visual del territori que és Terra-lab.cat.

Saliva, suor i sang al Festival SÂLMON

Saliva, suor i sang al Festival SÂLMON

El Festival SÂLMON, que celebra la seva setena edició amb un programa expandit, és sempre un marc estimulant per a prendre-li el pols a les darreres tendències en dansa, performance i arts vives contemporànies.

El paradís perdut (o no) de Domènec

El paradís perdut (o no) de Domènec

Després de l’exposició Ni aquí ni enlloc que es va poder veure al Macba l’any passat, Domènec torna a mostrar les tensions entre utopia i realitat en l’àmbit de l’arquitectura moderna.

Un Dalí explosiu

Un Dalí explosiu

Dalí és la bomba. Va inventar els rellotges tous, el mètode paranoic-crític, el museu com a teatre de l’experiència i, encara després de mort, l’exposició en dos actes.

Sergio Mora: dibuix expandit i èxit internacional

Sergio Mora: dibuix expandit i èxit internacional

Sergio Mora pot expressar-se amb la mateixa frescor en una exposició de pintura, un llibre il·lustrat per a adults o per a tots els públics, un còmic bizarre, una portada d’un disc o un disseny de moda o d’interiorisme subjectiu i antineutre. El llibre Moraland recull una tria de la seva obra, realitzada pel mateix artista.

La ciutat no ens fa lliures

La ciutat no ens fa lliures

El projecte Umbral al metro de Barcelona: tretze intervencions artístiques suburbanes sobre la migració i les seves contradiccions polítiques, socials i simbòliques.

El tot Tharrats

El tot Tharrats

Una exposició a la Fundació Tharrats d’Art Gràfic commemora el centenari del naixement d’aquest artista gironí, i explora les seves múltiples facetes creatives.

Tintín a la Lluna

Tintín a la Lluna

CosmoCaixa ens convida a una exposició que relaciona el còmic d’Hergé “Objectiu: la Lluna” (1950) amb el viatge de l’Apollo 11 (1969).

Mela Muter, finalment!

Mela Muter, finalment!

Una exposició al Museu d’Art de Girona ens apropa a l’obra pictòrica i escrita d’aquesta artista polonesa, que va deixar petja a la Girona de començament del segle XX.

Dalí sota el geni de Rafael

Dalí sota el geni de Rafael

La “Verge de la Rosa”, de Rafael, surt del Museu del Prado i visita el Teatre-Museu Dalí, per acomplir un somni del geni empordanès.

El rostre com a bandera

El rostre com a bandera

Foto Colectania planteja el tema de la identitat a través de la representació fotogràfica, tot bussejant en l’extraordinari fons de la Walther Collection.

La veu dels més febles

La veu dels més febles

Més enllà de la violència, la guerra i la política, hi ha persones que pateixen, vides destrossades i traumes incurables. L’artista turc Erkan Özgen dóna veu a les seves històries silenciades.

Vindicacions d’Ismael Smith

Vindicacions d’Ismael Smith

L’any 1951, Isaac, Ana Maria, Ismael i Paco Smith Marí embalaven les pertinences de la luxosa mansió que tenien al poble d’Irvington, a la riba del Hudson, indret residencial predilecte dels novaiorquesos més acabalats.

La llar del cavaller

La llar del cavaller

Una lectura alternativa a l’exposició “L’esplendor dels castells catalans” al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Geni i figura de Manuel Duque

Geni i figura de Manuel Duque

De tant en tant, la Fundació Vila Casas assoleix petits grans encerts malgrat que, sovint, quedin entelats per un excés d’eclecticisme i d’hiperactivitat expositiva.