Sembla paradoxal que Joan Brossa, el poeta que proclamava el seu ateisme ajuntant un crucifix amb una hèlix, visités una mèdium. No era creient, però li agradava allò desconegut com a possibilitat i com a joc.
Crítica
L’art de l’engany
El Museu d’Art de Girona exposa falsos, alguns de propis i d’altres cedits. La mostra “Falsos verdaders” ens explica un segle de fraus artístics a Catalunya.
Jaume Sans i l’Avantguarda natural
La Galeria Marc Domènech de Barcelona recupera la figura de Jaume Sans, destacat protagonista del surrealisme català.
El Picasso poeta
Picasso pinta, escriu, sobre o amb objectes i estris que, quan són vistos, oïts, t’impulsen, et sacsegen, però no has de saber de què va perquè només és per la poètica plàstica o escrita que són tolerables.
D’un temps, d’uns salons
Des que, el 2017, va complir el 140è aniversari, la Sala Parés està duent a terme una sèrie d’exposicions retrospectives que celebren la seva extraordinària història.
Picasso i Paul Éluard. Cercadors de la llibertat no condicionada
“Qu’est-ce que la douleur picassienne? Une épée dont le pommeau est un poignard”. El Museu Picasso de Barcelona celebra l’amistat entre el pintor malagueny i el poeta Paul Éluard, amb l’extraordinària mostra “Pablo Picasso, Paul Éluard. Una amistat sublim”.
Modest Urgell, definitivament més enllà de l’horitzó
El Museu d’Art de Girona presenta, amb tota la seva complexitat i les seves contradiccions, a Modest Urgell (Barcelona, 1839-1919), en el marc de l’any dedicat a aquest pintor amb motiu del centenari de la seva mort.
La vida a les ciutats modernes
L’exposició “Càmera i ciutat. La vida urbana en la fotografia i el cinema” reuneix a CaixaForum Barcelona 244 obres de 80 autors, realitzades entre els anys 1910 i 2010. El conjunt ve a ser una mena d’assaig visual o de reflexió mitjançant imatges fixes i en moviment.
Museu de l’Empordà: Inquietant de Juana
Passejar per la darrera exposició d’Eudald de Juana al Museu de l’Empordà (Figueres) és com transitar un somni; dóna la sensació que les seves escultures ens observen i que, tot d’una, siguin capaces d’esvanir-se.
Museu de la Garrotxa: exposar és participar
El Museu de la Garrotxa, a Olot, ha organitzat una mostra en la qual els veïns escullen les peces a exposar.
Museu de Lleida: reivindicació del barroc
El Museu de Lleida ha renovat les sales de renaixement i barroc. Aquesta remodelació ens brinda la possibilitat de fer justícia, i de conèixer millor un període, el barroc català, poc conegut pel públic.
Papanek, disseny, política i el bricolatge militant
El Museu del Disseny de Barcelona exposa una gran retrospectiva centrada en el dissenyador, teòric i activista Victor Papanek (1923-1998).
La lluna té nom de dona
Palau Antiguitats dedica una mostra a la relació entre Dona i Lluna, un llarg viatge per la història de l’art damunt paper –gravat, dibuix i fotografia– que abarca quatre segles, autors anònims i noms de la categoria de F. de Goya, W. Hogarth, G. Doré, M. Urgell, J. Miró o Perejaume.
Llorenç Balsach: quan Sabadell cavalcava la cultura
El Museu d’Art de Sabadell dedica una reveladora exposició a la figura de Llorenç Balsach Grau (1922-1993), industrial, pintor, mecenes i col·leccionista.
Galerie Mirador: Catalunya com a miratge
Una exposició a la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell recupera la memòria de la galeria Mirador de París, un espai de cultura catalana en l’exili parisenc de postguerra.
Abisme o refugi?
L’exposició “En caiguda lliure” –CaixaForum Barcelona– explora la situació d’incertesa, preocupació i de vegades fins i tot pànic, que pateixen moltes persones en aquest moment de crisi estructural.
Joaquim Capdevila: l’orfebreria com a expressió artística
Joaquim Capdevila és un renovador de la joia com a via d’expressió artística. El Museu del Disseny de Barcelona li dedica una mostra retrospectiva.
Les trampes del mag Bill Viola
L’art de Bill Viola (Nova York, 1951) té una qualitat hipnòtica tan intensa que pot fascinar i molestar a parts iguals. Passa el mateix amb el substrat místic i espiritual de la seva obra.
L’òpera fa història
CaixaForum Barcelona ens explica la història de l’Europa moderna a través de vuit òperes. Una exposició d’alta fidelitat que cal visitar amb audioguia.
Juan Bufill. El vestíbul invisible
El creador Juan Bufill presenta una hipnòtica instal·lació al vestíbul de la Fundació Miró, “Invisible visible (la llum animal)” on juga amb la llum i el temps.
Christian Marclay: les imatges dels sons
“Christian Marclay. Composicions” és una exposició radical i recomanable per a un públic ampli, que requereix del visitant una actitud sense prejudicis, una disposició espiritual i sensorial oberta, atenta i lliure.
Una artista en vigilància permanent
Nora Ancarola presenta a La Virreina un projecte sobre l’evolució del concepte de vigilància; des del panòptic de Jeremy Bentham fins a la mirada creuada i horitzontal dels dispositius digitals contemporanis, i la seva relació amb les poblacions immigrants i exiliades.
“El Víbora” al MNAC: el còmic entra al museu (per quedar-s’hi)
El millor de l’exposició sobre la revista “El Víbora” que presenta el MNAC a Barcelona és el simple fet que s’hagi arribat a celebrar.
Ombres, esplendor i melangia en l’art català
L’exposició “Realisme(s) a Catalunya 1917-1936” explora com alguns artistes van optar per la renovació del seu llenguatge plàstic sense renunciar a la figuració.
L’enigma de la visibilitat
“la caixa” exposa la seva col·lecció de pintura contemporània.
La fotografia intervinguda d’Òscar Holloway: on són els animals?
Òscar Holloway presenta una exposició a Can Felipa a l’entorn dels grans noms del “camera hunting”, fotògrafs que cacen amb la càmera.
Hereus de les avantguardes
Collage, cartellisme, dibuix, fotografia… Una petita gran mostra amb els fons de les avantguardes històriques de l’IVAM de València que no us podeu perdre.
Hannah Collins, una raó política i una força lírica
En les fotografies de Hannah Collins es dona una doble particularitat: la raó conceptual i política, i la força lírica i evocativa, singular.
Un bosc ple de lletres
Una mirada particular, a través dels elements gràfics, a l’exposició central de l’Any Brossa.
Prince, res no es pot comparar a l’original
Prince deia que amb tot el material inèdit que hi havia a la seva mítica vault –la cambra cuirassada on es guarda tot el seu arxiu musical i visual– donava per fer un disc anualment durant un segle.
Miró-Gaudí-Gomis, mirades creuades
Aquesta exposició, organitzada a partir dels fons de la fundació, confronta les afinitats estètiques i creatives de Gaudí i Miró, vistes a través de Joaquim Gomis.
Frank Horvat: “Please don’t smile”
Els Espais Volart de la Fundació Vila Casas exposa “Please don’t smile”, del fotògraf Frank Horvat qui, després d’haver picat la pedra de la vida a ritme d’instantànies, ofereix un recull de fotografies que realitzà en el terreny de la moda durant els anys 50, 60 i 70.
Renau: art i revolució
Arriba a Barcelona l’exposició antològica del valencià Josep Renau (1907-1982), el cartellista de la revolució. Introductor a Espanya de les avantguardes internacionals als anys vint i trenta, i referent per a l’esquerra catalana als setanta, la seva crítica a la societat americana és d’una actualitat alarmant.
Gino Rubert: retaules i delícies del segle XXI
La nova exposició de Gino Rubert a la galeria Senda aconsegueix transmetre una sensació de llibertat fora del comú.
Dos genis cara a cara: Fages i Dalí
No es pot llegir plenament l’obra de Salvador Dalí sense conèixer el llegat literari de Carles Fages de Climent, així ho demostra l’especialista dalinià Josep Playà en el seu llibre “Fages Dalí, genis i amics”.
El políptic del Vallès
“Vallés: fabricar passats, fabricar futurs” és un projecte amb el qual Claudio Zulian recorre la memòria proletària de la comarca del Vallès, una zona històricament i políticament adscrita a l’anomenat “cinturó roig” de Barcelona.
En el nom de Picasso
Una mostra al museu barceloní reinterpreta les diferents facetes de l’artista des de la mirada de deu creadors contemporanis. El Picasso polític i el Picasso poètic, el Picasso passional i el Picasso intel·lectual, tots es donen cita al relat que articula la comissària Rosa Martínez.
Lluís Hortalà o la mirada com a trampa
Cal anar a l’exposició de Lluís Hortalà a Tecla Sala de L’Hospitalet disposats a un doble joc: el de l’ull, sotmès a la lògica enganyosa del trompe-l’oeil, i al del concepte, articulat en el sòlid relat d’Oriol Fontdevila entorn de l’exposició. Anem a pams.
Richard Learoyd, inquietant i monumental
Learoyd exerceix la fotografia d’una manera força original. No és que al seu estudi hi tingui una càmera, és que la càmera és una habitació del seu estudi.
L’operació rescat d’Antoni Fabrés
Al MNAC, com a museu nacional que és, li tocava recuperar l’obra d’Antoni Fabrés, artista versàtil i efectiu que va anar més enllà de l’academicisme i l’orientalisme de la seva primera època.
Últim acte a La Capella
Es titula “Tancar obrint”, l’escena sisena de “La Capella 25 anys després”, una exposició per entregues que des de gener ha recorregut la història d’aquest centre dedicat a l’art emergent, a través dels artistes que hi han exhibit les seves obres.
D’un encenedor a una làmpada portàtil: el Museu del Disseny es renova
Sabíeu que l’encenedor recarregable de plàstic Clipper, que es pot trobar arreu del món, és un disseny d’Enric Sardà de principis dels anys 70? O que l’ós de peluix de Tous va ser creat per Rosa Maria Oriol el 1985 sense cap intenció que es convertís en l’icona de la joieria?
Retrats d’August Sander: ¿aparences que no enganyen?
La retrospospectiva d’August Sander a La Virreina és excepcional pel seu rigorós respecte a l’estructura original del gran projecte que aquest fotògraf va dur a terme a la primera meitat del segle passat: “Gent del segle XX”.
Combat per amor a l’art
Només entrar a l’exposició Cinc anys a les trinxeres, una espècie de mirall amb forma de filacteri penjat a la paret, obra de Jesús Galdón, reflecteix a qui acaba d’entrar a la galeria El quadern robat.
El temps dóna veu als vençuts
Tot just quan Estats Units torna a demostrar el seu afany d’ingerència en els assumptes interns d’Amèrica Llatina, i quan Pedro Sánchez reconeix un president autoproclamat a Veneçuela, el Macba inaugura la necessària i encertada exposició Territoris indefinits. Perspectives sobre el llegat colonial.
Una mirada cap al cel des del refugi de l’art
El passeig per la magnífica i malauradament pòstuma exposició de Jordi Fulla a Can Framis és silenciós. No pot ser d’altra manera.
Imaginari plural a la Capella
Ciutats globals, distòpies futuristes i figures universals de l’imaginari literari i lingüístic s’apleguen a La Capella en una col·lectiva amb deu propostes heterogènies entorn la idea de capes o de temps acumulat.
Compte amb les estàtues!
El projecte de Pedro Azara per al Pavelló de Catalunya a la Biennal de Venècia enfronta el visitant amb la seva debilitat emocional a partir de les reaccions viscerals d’amor i odi que susciten les imatges.
Exorcismes sobre el paper
S’exposen a la N2 una catorzena d’obres sobre paper d’onze destacats artistes, unides “per les tendències estètiques trencades per la guerra, els exilis interiors, les diferents temptatives de conservació de la llibertat creativa en la primera postguerra i l’eclosió després de l’inici de la democràcia”.
Girona homenatja la fotografia pionera de Valentí Fargnoli
Què tenen les fotografies de començament de segle que ens agraden sempre? Tres exposicions recuperen el fons de Valentí Fargnoli, fill d’italians establert a Girona que va deixar un valuós treball etnogràfic i de fotografia patrimonial.
La màgia invisible de la física quàntica
L’ambiciosa exposició “Quàntica”, que es pot veure al CCCB, intenta explicar la teoria de la física quàntica, incloent un diàleg entre ciència i art.
Ciutats que vessen: massa turisme massiu a Barcelona?
Qui no ha volat en un low cost fins a una ciutat europea i s’ha allotjat en un AirBnB? Qui no ha fet de “turista acrític” i de “consumidor de llocs” per uns dies? No és fàcil fer créixer el debat sobre l’excés de turisme a les ciutats si no es vol caure en la contradicció.
Ecografia a l’avortament il·legal
Laia Abril ha universalitzat i contemporaneïtzat el problema de l’avortament il·legal en el seu projecte artístic On Abortion, que es presenta ara a la Fundació Foto Colectania, de Barcelona.
Damià Campeny a Mataró
“Reflexos. L’obra de Damià Campeny”, a Ca l’Arenas de Mataró, és una mostra que pretén posar l’accent en el mètode de treball de l’artista i en el seu context.
Max Beckmann: perdre el paradís i descobrir l’estranyesa
El paradís perdut de Max Beckmann no era una utopia, sinó una certa harmonia desitjable i possible, que va ser destruïda per voluntat imperialista.
Escenes mutants a La Capella
La Capella celebra el 25 aniversari com a espai de promoció de l’art emergent. I ho fa en episodis. Vet ací el quart lliurament.
Tres llibres d’art per a una illa deserta (i 2)
Abans no arribi el Dia del Llibre, hem preguntat als col·laboradors del “Mirador de les Arts” quins tres llibres sobre art s’endurien a una illa deserta. Les respostes són sorprenents.
Tres llibres d’art per a una illa deserta (1)
Abans no arribi el Dia del Llibre, hem preguntat als col·laboradors del “Mirador de les Arts” quins tres llibres sobre art s’endurien a una illa deserta. Les respostes són sorprenents.
Dispositiu de despreniment
A l’Espai Busquets de l’Escola Massana s’hi exposa “Absències”, una petita retrospectiva de Ramon Guillen-Balmes.
Van Gogh, a mig camí
L’exposició “Meet Van Gogh” es ven com si fos una experiència immersiva i no ho és.
El (doble) secret de Víctor Silva
Un misteriós artista anomenat Víctor Silva exposa a la galeria Víctor Saavedra una sèrie de pintures en petit format, acompanyades de la seva reproducció fotogràfica a mida monumental. Per què?
CaboSanRoque porta per tot Catalunya la seva interpretació sonora i transversal de Joan Brossa
CaboSanRoque no para. La instal·lació sonora transitable No em va fer Joan Brossa, que explora la prosa més desconeguda del poeta des d’una aproximació sonora, continua la seva exitosa gira.
Dulcemente suaves…
…cómodas, resistentes, fáciles de lavar. Així s’anunciaven, als anys setanta, les noves fibres elàstiques que sortien de les tèxtils de Mataró, una ciutat especialitzada en el gènere de punt que avui mostra el seu patrimoni industrial a l’antiga nau de Can Marfà.
Gabriel Cualladó és nostre
Com passa amb les bones pel·lícules o els bons llibres, l’exposició de Gabriel Cualladó a la seu de la Fundació Catalunya La Pedrera roman present passat un temps després de visitar-la.
Berenice Abbott: absolutament moderna
Una àmplia retrospectiva a la Fundació Mapfre de Barcelona ressalta l’aposta per la llibertat, la modernitat i la creativitat d’aquesta fotògrafa nord-americana.
Sexe, biblioteques i lumpen
Quina relació hi ha entre el sexe “trash” de Johnny Zipper i una biblioteca abandonada? I entre la Pantera Rosa i una nina inflable? Ho sabreu si visiteu l’exposició d’Evaristo Benítez, “Décalage”, a la galeria Contrast.
Anarxiu sida, documents que omplen buits
Intersexuals, persones racialitzades, transexuals, homosexuals, guerrillers, persones amb VIH. Podríem dir que, gràcies a la mostra “Anarxiu Sida”, organitzada pel Centre d’Estudis de Documentació del MACBA, el museu està menys buit de nosaltres.
Louise Bourgeois, lliçó de supervivència i llibertat
Supervivència i vulnerabilitat però també coratge i llibertat. Aquest és el missatge que traspua tota l’obra de Louise Bourgeois, per mi un dels millors artistes del segle XX, homes i dones inclosos.
He estat, sóc i moriré sent surrealista
Així es qualificava Juan Batlle Planas en una entrevista al diari Clarín al 1965, un any abans de morir. Al Museu d’Art de Girona es pot veure la primera exposició sobre aquest destacat surrealista argentí d’origen empordanès.
Roi Soleil, els límits del poder
L’ull de la càmera no té compassió: tant se val el que li posis davant. En el cas de “Roi Soleil” Albert Serra torna a escollir, de nou, el cos agònic de Lluís XIV, encarnat per un altre cos mític, el de Lluís Serrat, àlies Sanxini, que el cineasta ha utilitzat en gairebé tots els seus projectes.
L’única diferència entre un boig i jo…
La figura de Joan Obiols Vié acumula més d’un encaix. Psiquiatre reconegut i acadèmic, col·leccionista d’art, activador de cultura en moments d’estretor franquista… fins avui no se li havia dedicat cap exposició completa.
Ignasi de Solà-Morales. La violència resistent
“En realitat tota operació d’arquitectura és una imposició, una colonització que implica violència”. Una exposició a La Virreina repassa el llegat intel·lectual i crític de l’arquitecte Ignasi de Solà-Morales. No deixarà ningú indiferent.
Sentiment i sensibilitat al CaixaForum
Un interessant assaig, en format exposició, aborda les emocions a través de l’art occidental. Sentim el mateix ara que fa cinc-cents anys? Pot l’art mentir i ser, alhora, sincer?
Estrany-de la Mota, epíleg deconstruït
Estrany-de la Mota ha anunciat que clourà les seves portes com a galeria comercial.
Roma, una esplèndida pel·lícula d’Alfonso Cuarón
Crec que és un fet infreqüent, fins i tot excepcional, que una pel·lícula s’acosti a la saviesa vital mitjançant la saviesa cinematogràfica de la manera que ho fa “Roma”, d’Alfonso Cuarón.
Bermejo, la Gestapo i la Corona d’Aragó
Bartolomé Bermejo va sortir d’una Andalusia que era conquerida per les tropes castellanes i va marxar cap a Aragó on sembla que els vents que bufaven no eren tan virulents.
Je ne veux pas travailler
Una exposició col·lectiva sobre el temps aplega filosofia i art contemporani a Can Felipa. Amb nou artistes i un títol heideggerià que diu “Perdre el temps i adquirir un rellotge amb aquest propòsit!”.
La nostra artística relació amb la tecnologia
“La nostra senzilla relació amb la tecnologia”, l’exposició que la Mobile Week Barcelona 2019 organitza com a estrella del programa cultural paral·lel a la fira, reflexiona sobre la transformació digital de la nostra societat a través de 14 obres d’artistes internacionals.
Lina Bo Bardi dibuixa el futur de la Fundació Miró
La Fundació Miró presenta la mostra de dibuixos de la italobrasilera Lina Bo Bardi, una de les arquitectes més rellevants del segle XX, després de l’huracà generat pels acomiadaments i les notícies sobre el dèficit de la institució.
L’últim muntador d’Isaki Lacuesta
“Fa temps que faig videoinstal·lacions. Em permeten continuar fent cinema de maneres diferents. Perquè el cinema de les sales hi ha coses que no admet, pel suport, pel context o pel públic, que s’ha tornat molt conservador.”
L’estètica kitsch, al servei de la denúncia
Al col·lectiu artístic AES+F no li importa que se’l titlli de frívol o kitsch. La seva estètica està al llindar molts cops d’allò considerat generalment de mal gust.
Venus i Adonis by Estudi Giró
Un dels quadres més famosos del Tizià és “Venus i Adonis”, i va tenir tant d’èxit ja a l’època que en va fer un munt de rèpliques, amb mínimes variants. En l’obra, l’artista no se centra en el mite evocat per Ovidi, sinó que en fa una versió lliure, i encara avui no se sap si de la seva pròpia invenció.
Univers Casas
El pintor Ramon Casas va ser el gran cronista d’un dels períodes més brillants i convulsos de la història de Catalunya. La galeria Gothsland li dedica una magnífica exposició, que acompanya la presentació del primer volum del Catàleg complet de l’artista.
Incombustible Guinovart
La densitat de tècniques, materials i continguts que es poden arribar a concentrar en una sola peça de Josep Guinovart és gairebé infinita.
El paisatge minúscul de Terra-lab.cat
Jordi Mitjà, Jon Uriarte i Ingrid Guardiola han portat al Museu de l’Empordà de Figueres i al Museu de l’Exili de la Jonquera el quart episodi d’aquest laboratori visual del territori que és Terra-lab.cat.
Saliva, suor i sang al Festival SÂLMON
El Festival SÂLMON, que celebra la seva setena edició amb un programa expandit, és sempre un marc estimulant per a prendre-li el pols a les darreres tendències en dansa, performance i arts vives contemporànies.
Noces de plata per episodis a La Capella
Les parets de La Capella de l’Antic Hospital de Barcelona supuren història. Història sanitària, història religiosa i història artística.
La diferència entre “enfonsar” i “aixecar”
L’austríac Oliver Ressler presenta a la galeria àngels barcelona la seva primera exposició individual a la ciutat.
El paradís perdut (o no) de Domènec
Després de l’exposició Ni aquí ni enlloc que es va poder veure al Macba l’any passat, Domènec torna a mostrar les tensions entre utopia i realitat en l’àmbit de l’arquitectura moderna.
Velázquez, l’or de les Índies i els capitans Alatriste
Felip IV va contractar Diego de Velázquez quan el pintor tenia vint-i-quatre anys. Acabava d’arribar a un Madrid que vivia la febre d’or.
Un Dalí explosiu
Dalí és la bomba. Va inventar els rellotges tous, el mètode paranoic-crític, el museu com a teatre de l’experiència i, encara després de mort, l’exposició en dos actes.
Joaquim Chancho, la vibració del blanc i negre
En un moment en què costa tant de veure bones exposicions de pintura-pintura al nostre país, l’exposició de Chancho a l’Ana Mas Projects és una alenada d’aire fresc.
Sergio Mora: dibuix expandit i èxit internacional
Sergio Mora pot expressar-se amb la mateixa frescor en una exposició de pintura, un llibre il·lustrat per a adults o per a tots els públics, un còmic bizarre, una portada d’un disc o un disseny de moda o d’interiorisme subjectiu i antineutre. El llibre Moraland recull una tria de la seva obra, realitzada pel mateix artista.
La ciutat no ens fa lliures
El projecte Umbral al metro de Barcelona: tretze intervencions artístiques suburbanes sobre la migració i les seves contradiccions polítiques, socials i simbòliques.
Elogi del Guinovart més subtil
Una dècada després de la seva desaparició, s’ha fet més evident que mai la necessitat de revisar l’obra de Guinovart.
El tot Tharrats
Una exposició a la Fundació Tharrats d’Art Gràfic commemora el centenari del naixement d’aquest artista gironí, i explora les seves múltiples facetes creatives.
Tintín a la Lluna
CosmoCaixa ens convida a una exposició que relaciona el còmic d’Hergé “Objectiu: la Lluna” (1950) amb el viatge de l’Apollo 11 (1969).
Amb la rebel·lia neixen les consciències… i les suspicàcies
La galeria Mayoral exhibeix un conjunt de peces del millor informalisme espanyol.
El MNAC serà flexible o no serà
El MNAC acaba d’obrir dues noves sales dedicades a l’art català del 1940 al 1980.
Lorenza Böttner, l’art de l’extrema delicadesa
L’obra de Lorenza Böttner, artista alemanya nascuda a Xile, ens fa oblidar que la seva autora no té braços i a més fa que ens deixem de preguntar si és un home, una dona o una persona transgènere.