home

F*king Money Art

F*king Money Art

Per què ens fa tanta por proclamar el nostre amor al diner? De veritat la Rosalia vol ser mil·lionària? Salvador Dalí, com en tantes altres coses, va ser el primer artista català a trencar aquest tabú.

Hereus de les avantguardes

Hereus de les avantguardes

Collage, cartellisme, dibuix, fotografia… Una petita gran mostra amb els fons de les avantguardes històriques de l’IVAM de València que no us podeu perdre.

Un bosc ple de lletres

Un bosc ple de lletres

Una mirada particular, a través dels elements gràfics, a l’exposició central de l’Any Brossa.

Prince, res no es pot comparar a l’original

Prince, res no es pot comparar a l’original

Prince deia que amb tot el material inèdit que hi havia a la seva mítica vault –la cambra cuirassada on es guarda tot el seu arxiu musical i visual– donava per fer un disc anualment durant un segle.

Pierrette Gargallo se n’ha anat

Pierrette Gargallo se n’ha anat

Pierrette Gargallo era molt més que la filla del gran escultor Pau Gargallo. Tot i que va complir, amb escreix, amb la seva “obligació” de vetllar per la memòria del seu pare, Pierrette tenia personalitat pròpia i va ser també escultora i dibuixant.

Una subhasta memorable

Una subhasta memorable

La firma barcelonina Soler y Llach va celebrar ahir dijous la seva subhasta extraordinària de cartells d’època de la col·lecció Josep Torné. El cartell de la barreteria Ernest, de Cassandre, va assolir els 27.000 euros. Un rècord.

Sónar Summer Camp

Sónar Summer Camp

En la seva recerca de formats nous, aquest any Sónar + D es converteix en un campus d’estiu, amb experts internacionals en creació d’experiències immersives i Intel·ligència Artificial aplicada a les arts.

L’antiquari somnàmbul

L’antiquari somnàmbul

Dominique Lambert té vint anys i viu a París. La seva mare, Isabelle, és una reconeguda psiquiatra i el seu pare, Christophe, un antiquari o cronopi.

Miró-Gaudí-Gomis, mirades creuades

Miró-Gaudí-Gomis, mirades creuades

Aquesta exposició, organitzada a partir dels fons de la fundació, confronta les afinitats estètiques i creatives de Gaudí i Miró, vistes a través de Joaquim Gomis.

Frank Horvat: “Please don’t smile”

Frank Horvat: “Please don’t smile”

Els Espais Volart de la Fundació Vila Casas exposa “Please don’t smile”, del fotògraf Frank Horvat qui, després d’haver picat la pedra de la vida a ritme d’instantànies, ofereix un recull de fotografies que realitzà en el terreny de la moda durant els anys 50, 60 i 70.

Renau: art i revolució

Renau: art i revolució

Arriba a Barcelona l’exposició antològica del valencià Josep Renau (1907-1982), el cartellista de la revolució. Introductor a Espanya de les avantguardes internacionals als anys vint i trenta, i referent per a l’esquerra catalana als setanta, la seva crítica a la societat americana és d’una actualitat alarmant.

Bellesa XXL

Bellesa XXL

Soler y Llach subhasta, el proper 27 de juny, 212 cartells extraordinaris de la col·lecció Josep Torné. Es tracta d’obres mestres del cartellisme, d’autors tan emblemàtics com Josep Renau, Ricard Opisso, Capiello, Cassandre, A. de Riquer, Ramon Casas o Segrelles.

Dos genis cara a cara: Fages i Dalí

Dos genis cara a cara: Fages i Dalí

No es pot llegir plenament l’obra de Salvador Dalí sense conèixer el llegat literari de Carles Fages de Climent, així ho demostra l’especialista dalinià Josep Playà en el seu llibre “Fages Dalí, genis i amics”.

Pactes i lluites per la cultura

Pactes i lluites per la cultura

Quan parlem de cultura alguns creuen que ens trobem en el terreny d’allò utòpic o, el que és pitjor, del luxe i el prescindible. Ideologies oposades abandonen, d’una manera oposada però semblant, la cultura a la iniciativa privada.

El políptic del Vallès

El políptic del Vallès

“Vallés: fabricar passats, fabricar futurs” és un projecte amb el qual Claudio Zulian recorre la memòria proletària de la comarca del Vallès, una zona històricament i políticament adscrita a l’anomenat “cinturó roig” de Barcelona.

En el nom de Picasso

En el nom de Picasso

Una mostra al museu barceloní reinterpreta les diferents facetes de l’artista des de la mirada de deu creadors contemporanis. El Picasso polític i el Picasso poètic, el Picasso passional i el Picasso intel·lectual, tots es donen cita al relat que articula la comissària Rosa Martínez.

Lluís Hortalà o la mirada com a trampa

Lluís Hortalà o la mirada com a trampa

Cal anar a l’exposició de Lluís Hortalà a Tecla Sala de L’Hospitalet disposats a un doble joc: el de l’ull, sotmès a la lògica enganyosa del trompe-l’oeil, i al del concepte, articulat en el sòlid relat d’Oriol Fontdevila entorn de l’exposició. Anem a pams.

L’operació rescat d’Antoni Fabrés

L’operació rescat d’Antoni Fabrés

Al MNAC, com a museu nacional que és, li tocava recuperar l’obra d’Antoni Fabrés, artista versàtil i efectiu que va anar més enllà de l’academicisme i l’orientalisme de la seva primera època.

Franco, pintor

Franco, pintor

Tots els dirigents polítics tenen el seu hobby artístic: el president Clinton tocava el saxòfon, Neró la lira, Alfons XIII produïa cinema per a adults i Franco pintava.

Últim acte a La Capella

Últim acte a La Capella

Es titula “Tancar obrint”, l’escena sisena de “La Capella 25 anys després”, una exposició per entregues que des de gener ha recorregut la història d’aquest centre dedicat a l’art emergent, a través dels artistes que hi han exhibit les seves obres.

Churchill, Hitler, Eisenhower… pintors

Churchill, Hitler, Eisenhower… pintors

Tothom els coneix com a protagonistes de la història, dirigents que van manegar els fils de la Segona Guerra Mundial… però quan tenien un moment, es posaven a pintar relaxadament com si no haguessin trencat mai un plat.

Enciclopèdia Breu de Falsificadors

Enciclopèdia Breu de Falsificadors

Si ara mateix tinguéssim davant els ulls una factícia “Enciclopèdia de reconeguts artistes falsificadors”, l’índex inclouria creadors tan famosos com Miquel Àngel i Picasso.

Germanes desconegudes

Germanes desconegudes

Més enllà dels tòpics sobre les afinitats entre Itàlia i Espanya, la veritat és que els intercanvis culturals i artístics entre els dos països són menys intensos del que es podria esperar.A Barcelona, una mostra, una instal·lació urbana, tallers i d’altres iniciatives intenten pal·liar aquesta manca de coneixement recíproc.

Retrats d’August Sander: ¿aparences que no enganyen?

Retrats d’August Sander: ¿aparences que no enganyen?

La retrospospectiva d’August Sander a La Virreina és excepcional pel seu rigorós respecte a l’estructura original del gran projecte que aquest fotògraf va dur a terme a la primera meitat del segle passat: “Gent del segle XX”.

Combat per amor a l’art

Combat per amor a l’art

Només entrar a l’exposició Cinc anys a les trinxeres, una espècie de mirall amb forma de filacteri penjat a la paret, obra de Jesús Galdón, reflecteix a qui acaba d’entrar a la galeria El quadern robat.

Retrat d’una dama veneciana

Retrat d’una dama veneciana

Un dels somnis de tot antiquari-cronopi és que vingui un client-fama i et compri tota la botiga. Les possibilitats són mínimes però en aquest ofici, com en la vida, tot pot passar. De fet, li va passar a un col·lega meu el dia que…

On és el Jeff Koons català?

On és el Jeff Koons català?

El passat 15 de maig, a Christie’s de Nova York, es va adjudicar l’obra Rabbit (1986), de Jeff Koons, per 91 milions de dòlars.

El temps dóna veu als vençuts

El temps dóna veu als vençuts

Tot just quan Estats Units torna a demostrar el seu afany d’ingerència en els assumptes interns d’Amèrica Llatina, i quan Pedro Sánchez reconeix un president autoproclamat a Veneçuela, el Macba inaugura la necessària i encertada exposició Territoris indefinits. Perspectives sobre el llegat colonial.

Imaginari plural a la Capella

Imaginari plural a la Capella

Ciutats globals, distòpies futuristes i figures universals de l’imaginari literari i lingüístic s’apleguen a La Capella en una col·lectiva amb deu propostes heterogènies entorn la idea de capes o de temps acumulat.

L’estètica com a anestèsia

L’estètica com a anestèsia

És un impecable fotògraf internacional al qual li he demanat un favor d’amic: que m’acompanyi al World Press Photo. M’interessa la seva visió íntima de la tragèdia. Perquè el WPPh és una gran tragèdia: a les seves fotos gairebé ningú hi somriu.

Els altres catalans de la Biennal

Els altres catalans de la Biennal

Hi ha vida més enllà del Pavelló. L’escena artística catalana a Venècia es filtra en projectes institucionals per a la Biennal i en iniciatives paral·leles.

Halloween al Museu

Halloween al Museu

Hi ha un dia per a cada cosa. Però si vols atreure el públic jove, l’has de celebrar de nit. Això és exactament “La Nit dels Museus”, la versió guai i divertida del formal “dia dels museus”.

Compte amb les estàtues!

Compte amb les estàtues!

El projecte de Pedro Azara per al Pavelló de Catalunya a la Biennal de Venècia enfronta el visitant amb la seva debilitat emocional a partir de les reaccions viscerals d’amor i odi que susciten les imatges.

Memòria, dolor… i politiqueta

Memòria, dolor… i politiqueta

Mauthausen va tornar a ser notícia. Parlem sobre el pes de la memòria amb Jesús Galdón, l’autor de la placa que, a través del buit, rememora les víctimes de la barbàrie nazi.

Exorcismes sobre el paper

Exorcismes sobre el paper

S’exposen a la N2 una catorzena d’obres sobre paper d’onze destacats artistes, unides “per les tendències estètiques trencades per la guerra, els exilis interiors, les diferents temptatives de conservació de la llibertat creativa en la primera postguerra i l’eclosió després de l’inici de la democràcia”.

Girona homenatja la fotografia pionera de Valentí Fargnoli

Girona homenatja la fotografia pionera de Valentí Fargnoli

Què tenen les fotografies de començament de segle que ens agraden sempre? Tres exposicions recuperen el fons de Valentí Fargnoli, fill d’italians establert a Girona que va deixar un valuós treball etnogràfic i de fotografia patrimonial.

Espurnes i sorpreses

Espurnes i sorpreses

El món del galerisme està recobrant el pols, però sobretot està vivint una profunda transformació. No només obren noves galeries, sinó que canvien els formats, els models de negoci, el plantejament de les propostes i també els públics.

Ciutats que vessen: massa turisme massiu a Barcelona?

Ciutats que vessen: massa turisme massiu a Barcelona?

Qui no ha volat en un low cost fins a una ciutat europea i s’ha allotjat en un AirBnB? Qui no ha fet de “turista acrític” i de “consumidor de llocs” per uns dies? No és fàcil fer créixer el debat sobre l’excés de turisme a les ciutats si no es vol caure en la contradicció.

Ecografia a l’avortament il·legal

Ecografia a l’avortament il·legal

Laia Abril ha universalitzat i contemporaneïtzat el problema de l’avortament il·legal en el seu projecte artístic On Abortion, que es presenta ara a la Fundació Foto Colectania, de Barcelona.

Damià Campeny a Mataró

Damià Campeny a Mataró

“Reflexos. L’obra de Damià Campeny”, a Ca l’Arenas de Mataró, és una mostra que pretén posar l’accent en el mètode de treball de l’artista i en el seu context.

10 instruccions per licitar en una subhasta

10 instruccions per licitar en una subhasta

Us penseu que comprar art en una subhasta és fàcil? Doncs us equivoqueu. L’Artur Ramon, que d’això en sap un niu, us dona deu consells bàsics per, com a mínim, no fer el ridícul en una subhasta.

Escenes mutants a La Capella

Escenes mutants a La Capella

La Capella celebra el 25 aniversari com a espai de promoció de l’art emergent. I ho fa en episodis. Vet ací el quart lliurament.

10 llibres d’art que et recomanem

10 llibres d’art que et recomanem

Assaig, antologia, guia, anecdotari, novel·la gràfica… Aquest 2019 arriba carregat de novetats bibliogràfiques sobre art. I el dia de Sant Jordi és l’excusa perfecta per comprar-ne un (o més). Aquí tens les nostres recomanacions.

Dispositiu de despreniment

Dispositiu de despreniment

A l’Espai Busquets de l’Escola Massana s’hi exposa “Absències”, una petita retrospectiva de Ramon Guillen-Balmes.

Van Gogh, a mig camí

Van Gogh, a mig camí

L’exposició “Meet Van Gogh” es ven com si fos una experiència immersiva i no ho és.

El (doble) secret de Víctor Silva

El (doble) secret de Víctor Silva

Un misteriós artista anomenat Víctor Silva exposa a la galeria Víctor Saavedra una sèrie de pintures en petit format, acompanyades de la seva reproducció fotogràfica a mida monumental. Per què?

Anem de galeries?

Anem de galeries?

Quan va ser la darrera vegada que vas entrar en una galeria d’art? Pots dir, de memòria, el nom de tres galeries de la teva ciutat? Has suspès l’examen? No et preocupis, ets a temps per a la repesca.

Dulcemente suaves…

Dulcemente suaves…

…cómodas, resistentes, fáciles de lavar. Així s’anunciaven, als anys setanta, les noves fibres elàstiques que sortien de les tèxtils de Mataró, una ciutat especialitzada en el gènere de punt que avui mostra el seu patrimoni industrial a l’antiga nau de Can Marfà.

Jordi Baron i les engrunes del temps

Jordi Baron i les engrunes del temps

Jordi Baron Rubí és antiquari (de tercera generació), col·leccionista de fotografia antiga, i fotògraf d’autor. Cadascuna d’aquestes facetes alimenta les altres dues.

Uri Geller i Salvador Dalí, una amistat paranormal

Uri Geller i Salvador Dalí, una amistat paranormal

Poca gent ho sap, però Uri Geller i Salvador Dalí es van conèixer a Barcelona i van mantenir el contacte força temps. L’un va pintar la primera cullera torta; l’altre torçava culleres amb el poder de la ment. Surrealisme paranormal?

Gabriel Cualladó és nostre

Gabriel Cualladó és nostre

Com passa amb les bones pel·lícules o els bons llibres, l’exposició de Gabriel Cualladó a la seu de la Fundació Catalunya La Pedrera roman present passat un temps després de visitar-la.

Berenice Abbott: absolutament moderna

Berenice Abbott: absolutament moderna

Una àmplia retrospectiva a la Fundació Mapfre de Barcelona ressalta l’aposta per la llibertat, la modernitat i la creativitat d’aquesta fotògrafa nord-americana.

Sexe, biblioteques i lumpen

Sexe, biblioteques i lumpen

Quina relació hi ha entre el sexe “trash” de Johnny Zipper i una biblioteca abandonada? I entre la Pantera Rosa i una nina inflable? Ho sabreu si visiteu l’exposició d’Evaristo Benítez, “Décalage”, a la galeria Contrast.

El Disseny no és Cultura, o això creuen

El Disseny no és Cultura, o això creuen

Aquest dies hem conegut els Premis Nacionals de Cultura 2019, atorgats pel CoNCA. Felicitats a tots els guardonats. No, aquest any tampoc tenim cap dissenyador/a entre els premiats.

Anarxiu sida, documents que omplen buits

Anarxiu sida, documents que omplen buits

Intersexuals, persones racialitzades, transexuals, homosexuals, guerrillers, persones amb VIH. Podríem dir que, gràcies a la mostra “Anarxiu Sida”, organitzada pel Centre d’Estudis de Documentació del MACBA, el museu està menys buit de nosaltres.

Microvisites emocionals

Microvisites emocionals

Les microvisites a l’exposició “Poètiques de l’emoció”, que cada cap de setmana s’ofereixen a CaixaForum, són una manera senzilla i fàcil, sense reserva i sense cap cost addicional, d’apropar-se a l’art contemporani.

La Biennal de Venècia de 1976 com a símptoma

La Biennal de Venècia de 1976 com a símptoma

El dirigisme cultural del PCE i del PSUC va prendre el relleu a les polítiques d’aparador del franquisme. La Biennal de Venècia del 1976, en plena transició democràtica, en fou clar testimoni.

He estat, sóc i moriré sent surrealista

He estat, sóc i moriré sent surrealista

Així es qualificava Juan Batlle Planas en una entrevista al diari Clarín al 1965, un any abans de morir. Al Museu d’Art de Girona es pot veure la primera exposició sobre aquest destacat surrealista argentí d’origen empordanès.

Art polític. Un difícil equilibri

Art polític. Un difícil equilibri

Fa un parell d’anys vaig poder visitar l’espai de la Fundació Proa de Buenos Aires. Exposava Ai Weiwei. La mostra, anomenada “Inoculación”, consistia en una gran quantitat d’obres de contingut polític presentades com a treball públic i intervenció social, com a art dissident.

Roi Soleil, els límits del poder

Roi Soleil, els límits del poder

L’ull de la càmera no té compassió: tant se val el que li posis davant. En el cas de “Roi Soleil” Albert Serra torna a escollir, de nou, el cos agònic de Lluís XIV, encarnat per un altre cos mític, el de Lluís Serrat, àlies Sanxini, que el cineasta ha utilitzat en gairebé tots els seus projectes.

L’única diferència entre un boig i jo…

L’única diferència entre un boig i jo…

La figura de Joan Obiols Vié acumula més d’un encaix. Psiquiatre reconegut i acadèmic, col·leccionista d’art, activador de cultura en moments d’estretor franquista… fins avui no se li havia dedicat cap exposició completa.

Cau Barcelona. Cau i segueix…

Cau Barcelona. Cau i segueix…

En aquestes quatre dècades de democràcia, s’ha passat la major part del temps creant un fake cultural; essent aquest utilitzat com a màrqueting d’un país que necessitava amb urgència demostrar que podia posar-se a l’altura de la cultura europea.

Ignasi de Solà-Morales. La violència resistent

Ignasi de Solà-Morales. La violència resistent

“En realitat tota operació d’arquitectura és una imposició, una colonització que implica violència”. Una exposició a La Virreina repassa el llegat intel·lectual i crític de l’arquitecte Ignasi de Solà-Morales. No deixarà ningú indiferent.

Sentiment i sensibilitat al CaixaForum

Sentiment i sensibilitat al CaixaForum

Un interessant assaig, en format exposició, aborda les emocions a través de l’art occidental. Sentim el mateix ara que fa cinc-cents anys? Pot l’art mentir i ser, alhora, sincer?

L’H. El centre és a la perifèria

L’H. El centre és a la perifèria

L’Hospitalet va camí de convertir-se en un dels centres neuràlgics de l’art català, però què el fa tan atractiu als ulls de galeristes i creadors?

L’àvia gòtica

L’àvia gòtica

La nena escanya amb les seves mans el nen i mira fixament la càmera. L’òrbita dels seus ulls assassins travessa el fotògraf mentre la llengua de la seva víctima li surt de la boca. Tot emmarcat per la foscor i les ombres d’un bosc.

Bermejo, la Gestapo i la Corona d’Aragó

Bermejo, la Gestapo i la Corona d’Aragó

Bartolomé Bermejo va sortir d’una Andalusia que era conquerida per les tropes castellanes i va marxar cap a Aragó on sembla que els vents que bufaven no eren tan virulents.

Je ne veux pas travailler

Je ne veux pas travailler

Una exposició col·lectiva sobre el temps aplega filosofia i art contemporani a Can Felipa. Amb nou artistes i un títol heideggerià que diu “Perdre el temps i adquirir un rellotge amb aquest propòsit!”.

La nostra artística relació amb la tecnologia

La nostra artística relació amb la tecnologia

“La nostra senzilla relació amb la tecnologia”, l’exposició que la Mobile Week Barcelona 2019 organitza com a estrella del programa cultural paral·lel a la fira, reflexiona sobre la transformació digital de la nostra societat a través de 14 obres d’artistes internacionals.

Arts infinites a l’Hospitalet

Arts infinites a l’Hospitalet

La Infinita, de L’Hospitalet, és un nou espai de creació pluridisciplinar impulsat per l’artista Jordi Colomer i la seva companya, la productora Carolina Olivares.

Quadres amb cartel·les

Quadres amb cartel·les

Molts quadres antics que pengen a les parets dels pisos de la ciutat porten una cartel·la daurada amb el nom del pintor, sempre un dels grans Mestres de la pintura: Murillo, Ribera, Velázquez, Zurbarán.

L’automòbil en l’art català

L’automòbil en l’art català

Per l’època mateixa de la seva invenció, l’automòbil no pot ser, com a tema artístic, gaire més antic que del tombant de segle XIX-XX.

Lina Bo Bardi dibuixa el futur de la Fundació Miró

Lina Bo Bardi dibuixa el futur de la Fundació Miró

La Fundació Miró presenta la mostra de dibuixos de la italobrasilera Lina Bo Bardi, una de les arquitectes més rellevants del segle XX, després de l’huracà generat pels acomiadaments i les notícies sobre el dèficit de la institució.

L’últim muntador d’Isaki Lacuesta

L’últim muntador d’Isaki Lacuesta

“Fa temps que faig videoinstal·lacions. Em permeten continuar fent cinema de maneres diferents. Perquè el cinema de les sales hi ha coses que no admet, pel suport, pel context o pel públic, que s’ha tornat molt conservador.”

Venus i Adonis by Estudi Giró

Venus i Adonis by Estudi Giró

Un dels quadres més famosos del Tizià és “Venus i Adonis”, i va tenir tant d’èxit ja a l’època que en va fer un munt de rèpliques, amb mínimes variants. En l’obra, l’artista no se centra en el mite evocat per Ovidi, sinó que en fa una versió lliure, i encara avui no se sap si de la seva pròpia invenció.