Als 18 anys de la mort de Rafael Santos Torroella, encara no sabem quines obres de la seva col·lecció no han anat a Girona. D’entre aquestes, alguns olis d’Ángeles Santos.
home
El meu Rafael Santos Torroella… (1)
El proper 30 de setembre es compliran 18 anys de la mort del poeta i crític d’art Rafael Santos Torroella. Va ser el meu mestre.
Breviari: Uccello
Vaig passar part dels meus anys d’estudiant a la National Gallery. I sovint m’aturava davant de la “Batalla de san Romano de Paolo Uccello”.
Joan Rebull, denunciat per antifranquista
Primera Bienal Hispanoamericana de Arte, 1951. Està previst que l’escultor Joan Rebull rebi el Gran Premi d’Escultura, però un rival el denuncia… Un capítol desconegut extret del dietari inèdit de Rafael Santos Torroella.
Breviari: Guerau de Liost
Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates) és un dels grans escriptors catalans. Avui, però, pocs el recorden.
Dalí, Miró i la guerra de les corbates
Mourinho vs Guardiola? Un joc de nens, comparat amb la guerra dialèctica entre Miró i Dalí, a compte d’unes corbates.
Què val més, un Miró o un Dalí?
L’altre dia, una amiga, mentre omplíem el silenci d’un llarg viatge en automòbil, em va demanar: “Què val més, un Miró o un Dalí?”
Breviari: Rembrandt
Solter i sense fills, va dedicar la seva vida a una sola persona, Rembrandt, a qui va estudiar de dia i de nit sense parar.
El dia que Miró va decidir assassinar la pintura
L’1 de desembre de 1926 Miró arribava a Viena trasbalsat i inquiet, sense saber ben bé què hi feia allà. Portava la direcció escrita en un paper: carrer Berggasse número 19.
Federico García Lorca, atropellat
L’acabada d’estrenar Casa Seat, de Barcelona, acull la instal·lació “Recreativos Federico”, una reflexió sobre la mercantilització del llegat artístic d’aquest creador universal. La polèmica està servida.
Mirador de Ficció: L’escultor i el seu deixeble
Tommaso volia ser pintor. Amb l’excusa de la seva vocació incipient, va demanar d’entrar com a aprenent al taller de Michelangelo.
El retrat de Juan Ramón Jiménez que es va perdre per sempre
Quan pensem en Juan Ramón Jiménez, ens ve a la memòria el retrat que li va fer Vázquez Díaz, el que trobàvem en els bitllets de 2.000 pessetes. No obstant, aquest dibuix porta més de vuitanta anys desaparegut.
Mirador de Ficció: “No trobaràs en ta vida millors dibuixos que els meus”
És divendres 31 de juliol de l’any de la pandèmia. Estic a punt de començar unes vacances estranyes quan rebo una trucada d’una dona que per la veu sembla jove.
El misteri dels vitralls més antics de Catalunya (i 2)
El finestral amb nou plafons descoberts recentment a la seu de Girona només fou conservat com a ocasional i provisional cobriment de l’obertura del mur i més tard oblidat durant 457 anys.
Ballar a l’aire
La companyia de “dansa vertical” Delrevés posarà el punt i final a les Nits d’Estiu de CaixaForum Barcelona amb el seu espectacle “Finale”.
Mirador de Ficció: El paraigua
Quan les coses anaven malament, l’Amèlia sempre recordava aquell paraigua.
El misteri dels vitralls més antics de Catalunya (1)
L’aparició el 17 d’octubre de 2019 d’una col·lecció de deu plafons en un finestral cegat de la seu de Girona, inesperats i desconeguts, ha causat expectació.
Mirador de Ficció: La barbàrie postmoderna (Relat del que els va passar a Dante, Leonardo i Bernini a principis de segle XXI)
Dante ofereix els seus poemes a un editor i aquest no els vol ni llegir. Leonardo da Vinci intenta que algú contempli els seus quadres i no aconsegueix ni un minut d’atenció. Bernini ha esculpit un èxtasi que ningú ha volgut mirar excepte alguns familiars i col·legues.
Isidre Nonell & Josep Pla: Les arengades lluminoses
Aquest no és un article sobre Josep Pla, ni potser sobre Nonell, és més aviat sobre el “Nonell de Pla” que, per diferents motius, acaba sent altra cosa.
Mirador de Ficció: El cap trobat
No s’ho podia creure. Tants anys remenant entre els Encants Vells, però en Manel estava segur: mai havia fet una “pescada” com aquesta.
Dansar i empoderar-se amb Sol LeWitt
El cicle “Nits d’Estiu” del CaixaForum s’ha transformat i té lloc exclusivament online, amb propostes d’arts escèniques que reivindiquen la capacitat transformadora de l’art.
Sense mascareta: Comiat
L’ahir no tornarà. És l’ombra d’un record tan llunyà com feliç: nostàlgia. Refugiem-nos en la cultura com a salvavides.
Mirador de Ficció: Aquella nit en St. Petersburg
Arrenquem, aquest Sant Jordi de la “nova normalitat”, una secció estiuenca: “Mirador de Ficció”. Els historiadors i crítics d’art habituals del “Mirador” es transformen en narradors. L’art, però, hi segueix present.
Lectures retrobades
Si enguany celebrem Sant Jordi tres mesos tard, per què no fer-ho recuperant llibres publicats poc abans del confinament? La proposta, l’aposta del “Mirador”, és interessant i interessada: “Art trobat”, d’Artur Ramon (Comanegra).
Memòria de la Canuda
El llibre de Manuel Llanas, “La Canuda i el comerç del llibre vell” (Comanegra), és un llarg diàleg amb Santi Mallafré sobre els 66 anys d’aquesta emblemàtica llibreria, on podies trobar veritables tresors bibliogràfics.
El Teatre-Museu Dalí exhibeix el seu tresor surrealista
La represa del Teatre-Museu Dalí de Figueres, després del seu tancament forçat per la COVID-19, arriba marcada per l’exposició temporal “’El Surrealisme soc jo!’. Paisatges fora de temps”.
Atribucions gratis
Si tingués un gos i el volgués pentinar, no se m’acudiria d’anar a una perruqueria canina i marxar sense pagar. En canvi, sorprèn que quan algú em truca dient que té un quadre que no sap de qui és, una vegada li he dit el que penso no em pregunti si em deu alguna cosa.
Anna Belsa: “Viure exclusivament d’això és francament heroic”
L’Anna Belsa té una novel·la. I un blog, i una galeria… i avui, una entrevista al Mirador on no ens estalvia cap detall sobre la seva experiència a món del galerisme barceloní.
Sense mascareta: Robar i vendre patrimoni
Erik el Belga (1940-2020) va perpetrar més de sis-cents atracaments en esglésies i museus entre Navarra, Aragó i Catalunya… Aquí, però, encara el venerem i li riem totes les gràcies.
Surrealisme i objectes, una obscura relació de desig
L’exposició “Objectes de desig. Surrealisme i disseny, 1924-2020”, al CaixaForum Barcelona, ens explica com el disseny d’objectes ha manllevat influències, idees, dèries i obsessions del surrealisme.
Sense mascareta: Elogi de la boca (i 2)
Quan penso en les boques més belles que he vist en l’art apareix la Mona Lisa, amb els seus llavis creats per al petó forçant un enigmàtic somriure.
El ‘Viva la Vida’ de Coldplay uneix més de 600 cantaires a la xarxa
La Fundació ”la Caixa” ha llançat per primera vegada una activitat participativa digital al so del tema ‘Viva la Vida’, de Coldplay, i ha aconseguit una xifra rècord de participació, amb més de 640 persones.
Sense mascareta: Elogi de la boca (I)
En el paisatge de la cara la boca és la cova. Els seus llavis emmarquen aquest orifici singular, mitjançant el qual ens nodrim, parlem, somriem i estimem.
I si el carrer fos el museu més viu? Els grafits i el poder
“Els carrers seran sempre nostres”, criden els manifestants. Però una part important d’aquests manifestants estan d’acord en una cosa, fins i tot amb aquells en contra dels qui protesten: les parets no que no ho són, de nostres.
Sense mascareta
Ara que comencem a veure la llum a la fi del túnel, l’Artur Ramon torna al Mirador amb una columna sense mascareta… ni pèls a la llengua.
Christo, Colom i la maleïda hemeroteca
Les hemeroteques estan per recordar-nos que som fills de les nostres contradiccions i errors. El cas del projecte de Christo, entre 1975 i 1984, per embolcallar l’estàtua de Colom, a Barcelona, és paradigmàtic.
Christo en la memòria: records d’una exposició
Christo va exposar a la galeria Joan Prats-Artgràfic l’any 2008. Amb motiu de la desaparició de l’artista, recuperem la intrahistòria d’aquell esdeveniment. I de propina, una deliciosa anècdota: què té a veure Christo amb els CDR?
Xavier Grau, (gairebé) sense paraules
Amb la Covid-19 de rerefons, aquests darrers mesos hem tancat, al món de les arts, massa parèntesis cronològics. Xavier Grau ha estat, de moment, el darrer.
El quadre de Dalí que va volar pels aires
Un cotxe a gran velocitat recorre els Alps. Els viatgers volen arribar com més aviat per poder gaudir d’una de les obres mestres de joventut de Salvador Dalí. Però el quadre no arribarà en les millors condicions al seu destí final.
Picasso, el gitano Manitas i els Gipsy Kings
A finals de maig del 1955 –fa 65 anys–, el fotògraf Lucien Clergue i el guitarrista Manitas de Plata (Ricard Baliardo) es van conèixer durant la peregrinació gitana a Les Santes Maries de la Mar (Camarga). Clergue li va presentar Manitas a Picasso. Manitas també es farà amic de Dalí… i encara serà pare i oncle dels fundadors dels Gipsy Kings. La seva història és apassionant.
COVID-ART BCN
L’estat d’alarma i el confinament a causa de la pandèmia de la COVID-19 han tingut importants conseqüències en el món de l’art. El Street art de Barcelona n’és testimoni.
Museus: modern és més nou que contemporani
Els primers museus públics van néixer a Europa occidental a les darreries del segle XVIII. Aleshores, els artistes contemporanis volien expulsar dels museus els “mestres antics” perquè els feien la competència.
Art en erupció
Els volcans són una forma, tan bona com qualsevol altra, d’emergència artística.
Retrats pictòrics per a films
Força pel·lícules nord-americanes de la dècada del 1940 estan construïdes a l’entorn d’un retrat pictòric creat expressament. Es tracta d’obres que tothom ha vist però de les quals gairebé ningú coneix l’autor.
Elogi de Luis Eduardo Aute
Fa uns dies ens va deixar Luís Eduardo Aute, un home d’aquells que fan que un encara pugui mantenir la fe en la humanitat a pesar de tot. Aute tenia l’hàbit de ser amable, atent i sol·lícit amb les persones del seu voltant. I són molts els que ho poden testificar.
Els quadres més cars
Des que va esclatar la crisi del 2008, els preus han assolit xifres mai vistes. Els compradors, són sempre bilionaris (amb b) del sector financer (fons d’inversió, capital privat, etc.) o gent vinculada al capitalisme d’estat, com oligarques russos o magnats àrabs. Aquesta és la llista dels cinc quadres més cars de la darrera dècada.
En agraïment infinit a l’Arnau Puig
Ens ha deixat l’Arnau Puig (Barcelona, 1926 – 2020). Tots els que l’hem conegut guardem un trosset d’aquest Arnau enèrgic, de reflexions lúcides, molt ben construïdes, i colpidores.
1.001 gravats per al Museu de Lleida
El col·leccionista i mecenes Antoni Gelonch ha donat 1.001 gravats al Museu de Lleida. Obres de grans artistes com Dürer, Rembrandt, Goya, Piranesi, Picasso, Warhol…
Barcelona dibuixa la pandèmia (de 1918)
La pandèmia de grip de 1918 va matar entre 50 i 100 milions de persones. A Barcelona va haver-hi 150.000 afectats. Malgrat la dimensió de la tragèdia, el setmanari satíric “L’Esquella de la Torratxa” li va dedicar nombrosos acudits. Malauradament, tornen a estar d’actualitat.
Sis pintures de Flaugier sobre Santa Eulàlia troben nova casa al MUHBA
Un col·leccionista anònim ha donat sis plafons amb passatges de la vida de santa Eulàlia màrtir. Es tracta d’olis pintats a principis del segle XIX, atribuïts al pintor neoclàssic Josep Bernat Flaugier.
Les formes són cossos o són només perímetres?
Auguste Rodin i Aristides Maillol encarnen dos conceptes de l’escultura, de l’art i, potser, de la vida que marquen fortament la modernitat creativa.
De la granota de Manolo a les venus de Maillol i el ferro que canta de Juli Gonzalez
Conta Josep Pla a la Vida de Manolo –i Manolo sempre ho recordava– que infinitat de vegades a París i a Ceret havia assajat de fer una Venus hel·lènica i sempre, al final, li sortia una granota.
La nova esplendor d’Aurèlia Muñoz
L’Aurèlia Muñoz (1926-2011) és una de les artistes catalanes més internacionals. La seva obra forma part de la col·lecció permanent del MOMA. I ara acaba d’ingressar al MNAC, gràcies a una donació de la família de l’artista.
Giambattista Piranesi i Humberto Rivas: l’arquitectura de les ruïnes
L’exposició Piranesi – Rivas. Gravats i fotografies pretén establir un diàleg entre l’obra de dos artistes distanciats en tècnica i temps, però guiats per una mateixa pulsió.
Joan Brossa i Josefa Tolrà, l’ateu i la mèdium
Sembla paradoxal que Joan Brossa, el poeta que proclamava el seu ateisme ajuntant un crucifix amb una hèlix, visités una mèdium. No era creient, però li agradava allò desconegut com a possibilitat i com a joc.
L’art del tripijoc
Existeix una mirada idealitzada, espiritual i extremadament respectuosa cap al món de l’art. I existeix la realitat: un mercat on tot s’hi val, sense llei ni més valors que el benefici a qualsevol preu. Com més diners, més tripijocs.
La mirada “satisfyer”
La setmana passada, una senyora de Callosa de Segura (Alacant) va robar 40 succionadores Satisfyer i les va repartir entre les seves veïnes.
L’art de l’engany
El Museu d’Art de Girona exposa falsos, alguns de propis i d’altres cedits. La mostra “Falsos verdaders” ens explica un segle de fraus artístics a Catalunya.
Jaume Sans i l’Avantguarda natural
La Galeria Marc Domènech de Barcelona recupera la figura de Jaume Sans, destacat protagonista del surrealisme català.
L’Hora de Barcelona (i 2)
La manera moderna de viure a la gran ciutat comença probablement quan els seus habitants tenen la necessitat de saber quina hora és amb detallada exactitud per aprofitar millor el temps.
L’hora de Barcelona (1)
A finals del segle XIV, a Barcelona es construeix una enorme campana, l’Honorata, per tocar les hores del dia i de la nit perquè la nova moral dels comerciants ha convençut tothom que el temps és or i que aquesta riquesa ha de ser mesurada i administrada amb encert.
L’art com a medicina
Els artistes i la indústria farmacèutica sempre han tingut una relació complexa. Els artistes són usuaris, com la resta dels humans, de medicines; però també han dissenyat la publicitat i el packaging d’innombrables xarops i pastilles.
El Picasso poeta
Picasso pinta, escriu, sobre o amb objectes i estris que, quan són vistos, oïts, t’impulsen, et sacsegen, però no has de saber de què va perquè només és per la poètica plàstica o escrita que són tolerables.
D’un temps, d’uns salons
Des que, el 2017, va complir el 140è aniversari, la Sala Parés està duent a terme una sèrie d’exposicions retrospectives que celebren la seva extraordinària història.
Picasso i Paul Éluard. Cercadors de la llibertat no condicionada
“Qu’est-ce que la douleur picassienne? Une épée dont le pommeau est un poignard”. El Museu Picasso de Barcelona celebra l’amistat entre el pintor malagueny i el poeta Paul Éluard, amb l’extraordinària mostra “Pablo Picasso, Paul Éluard. Una amistat sublim”.
Les hores de l’art
Com explicar, des de l’art, el pas del temps? Ara que encetem any és un bon moment per estudiar alguns casos interessants.
Modest Urgell, definitivament més enllà de l’horitzó
El Museu d’Art de Girona presenta, amb tota la seva complexitat i les seves contradiccions, a Modest Urgell (Barcelona, 1839-1919), en el marc de l’any dedicat a aquest pintor amb motiu del centenari de la seva mort.
Llibres d’art per al tió
Arriba Nadal, l’excusa perfecta per regalar –o regalar-nos– un bon llibre d’art. Al Mirador de les Arts us fem unes quantes propostes, d’entre les nombroses novetats que han arribat a les llibreries les darreres setmanes.
Lotte Reiniger: mestra d’ombres
CaixaForum recupera la figura de la pionera de l’animació Lotte Reiniger, amb una sessió de contes animats, i música en directe del pianista Josep Maria Baldomà.
Catàlegs raonablement gratuïts
Els catàlegs raonats ens permeten d’estudiar l’obra completa dels artistes, d’una manera que ni els propis artistes, fins fa poc, han estat capaços de veure. Ara, gràcies a internet, tenim la possibilitat de veure catàlegs raonats en línia d’una pila d’artistes.
Beckett. Dir o no dir
Amb motiu del 30è aniversari de la mort de Samuel Beckett, Fabra i Coats-Fàbrica de la Creació i Centre d’Art Contemporani de Barcelona acull un petit cicle dedicat a aquest escriptor universal.
Joguines d’artista
Les joguines i l’art contemporani estan estretament vinculats. Tot va començar quan els nobles francesos es van negar a pagar més impostos…
La vida a les ciutats modernes
L’exposició “Càmera i ciutat. La vida urbana en la fotografia i el cinema” reuneix a CaixaForum Barcelona 244 obres de 80 autors, realitzades entre els anys 1910 i 2010. El conjunt ve a ser una mena d’assaig visual o de reflexió mitjançant imatges fixes i en moviment.
Reflexions sobre una banana artística
L’obra més celebrada –i retratada– de la darrera edició d’Art Basel Miami Beach ha estat Comedian, de l’artista italià Maurizio Cattelan. Consisteix en una banana –adquirida en un supermercat de Miami– enganxada amb cinta adhesiva a la paret de l’estand de la galeria Perrotin. Preu: 120.000 dòlars. Un espontani se l’ha menjat…
Art fred
Baixen les temperatures i a Madrid celebren la Cimera del Clima (COP25), l’art contemporani també celebra la seva fredor.
Museu de l’Empordà: Inquietant de Juana
Passejar per la darrera exposició d’Eudald de Juana al Museu de l’Empordà (Figueres) és com transitar un somni; dóna la sensació que les seves escultures ens observen i que, tot d’una, siguin capaces d’esvanir-se.
La mort del mercat artístic català?
El mercat català de l’art viu un moment complicat. Internet i la globalització han canviat la percepció, la distribució i fins i tot la manera de consumir art, alhora que la tecnologia ens ofereix nous vehicles de creativitat.
Museu de la Garrotxa: exposar és participar
El Museu de la Garrotxa, a Olot, ha organitzat una mostra en la qual els veïns escullen les peces a exposar.
Museu de Lleida: reivindicació del barroc
El Museu de Lleida ha renovat les sales de renaixement i barroc. Aquesta remodelació ens brinda la possibilitat de fer justícia, i de conèixer millor un període, el barroc català, poc conegut pel públic.
MACBA o NYAPBA?
El MACBA renuncia a la capella de la Misericòrdia i accepta el Convent dels Àngels per expandir-se. El CAP, finalment, tindrà un edifici a mida de les necessitats sanitàries del barri a la capella.
La nova vida de la Fabra i Coats
La Fàbrica en Obert reunirà totes les activitats que la Fabra i Coats – Fàbrica de Creació i Centre d’Art Contemporani de Barcelona organitza amb motiu de la Festa Major del districte de Sant Andreu, que tindran el seu punt àlgid a la Jornada de Portes obertes del 30 de novembre.
Museu de Reus: Si no ho pots dibuixar és que no ho entens
El Museu de Reus mostra una tria dels millors dibuixos del seu fons, amb obra de Fortuny, Tapiró, Gaudí, Casas… però que, alhora, ens fa reflexionar sobre el dibuix mateix com a fenomen.
La Ricarda: un projecte arquitectònic i cultural
En el marc de la Chicago Architecture Biennial, s’ha presentat una exposició sobre La Ricarda (1949-1963), la mítica casa que Ricardo Gomis i Inés Bertrand van encarregar a l’arquitecte Antonio Bonet Castellana.
Obres mestres a 20 euros (i menys)
Cinc obres mestres del disseny que podem trobar al MoMA de Nova York… i a la botiga de la cantonada. Per menys de vint euros.
Papanek, disseny, política i el bricolatge militant
El Museu del Disseny de Barcelona exposa una gran retrospectiva centrada en el dissenyador, teòric i activista Victor Papanek (1923-1998).
Com expliquem el patrimoni? De la immersió i el 3D a la narrativa multisensorial
Les noves narratives, el 3D i les experiències immersives estan arrelant en el món dels museus. L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat va organitzar, a finals d’octubre, unes jornades professionals del patrimoni artístic i la museografia.
La lluna té nom de dona
Palau Antiguitats dedica una mostra a la relació entre Dona i Lluna, un llarg viatge per la història de l’art damunt paper –gravat, dibuix i fotografia– que abarca quatre segles, autors anònims i noms de la categoria de F. de Goya, W. Hogarth, G. Doré, M. Urgell, J. Miró o Perejaume.
L’estat li fot llenya al poble
Això de reprimir de manera violenta els teus administrats és més vell que l’anar a peu. Podríem dir que existeix com a gènere pictòric des del naixement de l’Estat Modern. Aquí hi teniu alguns exemples destacats.
Museu Morera: inventari de futur
El Museu d’Art Jaume Morera, de Lleida, estrenarà en dos o tres anys la seva seu definitiva: l’antic Palau de Justícia. Jesús Navarro, el seu director, ens explica com serà el nou museu.
Llorenç Balsach: quan Sabadell cavalcava la cultura
El Museu d’Art de Sabadell dedica una reveladora exposició a la figura de Llorenç Balsach Grau (1922-1993), industrial, pintor, mecenes i col·leccionista.
Artistes a la presó
L’espai natural de l’artista és el seu estudi, però molts creadors han passat per la presó. Analitzem els casos de Caravaggio, van Meegeren, Ai Weiwei i Salvador Dalí.
Galerie Mirador: Catalunya com a miratge
Una exposició a la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell recupera la memòria de la galeria Mirador de París, un espai de cultura catalana en l’exili parisenc de postguerra.
Abisme o refugi?
L’exposició “En caiguda lliure” –CaixaForum Barcelona– explora la situació d’incertesa, preocupació i de vegades fins i tot pànic, que pateixen moltes persones en aquest moment de crisi estructural.
Joaquim Capdevila: l’orfebreria com a expressió artística
Joaquim Capdevila és un renovador de la joia com a via d’expressió artística. El Museu del Disseny de Barcelona li dedica una mostra retrospectiva.
Marullo, l’home insatisfet
El prodigiós “Retrat de Michele Marullo”, de Sandro Botticelli, és el retrat d’un individu que ja no es deixa mirar sense més ni més, com era l’antic costum, perquè ara ha pres la iniciativa. És el virtuosisme d’un art més interessat per les persones individuals, pels temperaments, i no tant per les idees o els ideals de bellesa.
Consol Villaubí i el Ballet Experimental de l’Eixample de Barcelona
La ballarina, coreògrafa i pedagoga Consol Villaubí, fundadora del Ballet Experimental de l’Eixample de Barcelona, va morir el passat dimecres.
Les trampes del mag Bill Viola
L’art de Bill Viola (Nova York, 1951) té una qualitat hipnòtica tan intensa que pot fascinar i molestar a parts iguals. Passa el mateix amb el substrat místic i espiritual de la seva obra.
Si “This is Art” són els mínims, per dessota ja no hi ha més que llot i excrements
Si “This is Art” suposés el mínim cultural que el nostre país necessita, com sosté la Clàudia Rius, estaríem pitjor del que ens podíem imaginar: per dessota ja no hi ha més que llot i excrements.
This is NOT art
214.000 persones van veure el darrer episodi del programa “This is Art”. Hauran après alguna cosa sobre art? Em temo que cal ser pessimista.
L’òpera fa història
CaixaForum Barcelona ens explica la història de l’Europa moderna a través de vuit òperes. Una exposició d’alta fidelitat que cal visitar amb audioguia.