Encara no havia mort Dalí, i Mecano ja en demanava la reencarnació.
home
Artistes que anuncien coses a la tele
Va haver-hi un temps en què grans artistes eren emprats com a reclam televisiu.
El Museu Marès
M’agrada visitar el Museu Marès, aquesta cova d’Alí Babà que dorm el somni dels justos a l’ombra de la catedral.
El cànon vampíric en el cinema
El cicle “Por i plaer. Cinema de vampirs”, al CaixaForum Barcelona, ens mostra com aquest personatge gòtic i aristocràtic va conquerir les nostres pantalles.
Coldplay: Viva la Vida
El títol d’aquest hit de Coldplay està inspirat en una natura morta de Frida Kahlo.
Totes les cares de Beethoven
La Fundació ”La Caixa” desglossa en nou vídeos divulgatius la vida i obra del genial compositor Ludwig van Beethoven.
Pla-Narbona (1928-2020)
Pintor, dibuixant, gravador i renovador del grafisme català, cultivà la publicitat comercial… i la cultural. Ara fa tres setmanes que ens va deixar.
2020
Durant el confinament, la cultura va ser un refugi, ara sembla que és un destorb.
Modernisme impressionant
Una exposició al Museu Maricel de Sitges ens descobreix el llibre modernista, quan art i indústria van caminar de la mà i van donar llum a sector editorial de nivell global.
Ikebanes per a Alexandre de Riquer
Roser Pintó ha maridat, en el centenari de la mort d’Alexandre de Riquer, els motius florals d’aquest creador modernista amb la simbologia japonesa de l’ikebana.
La mirada enigmàtica
Més de tres-cents anys de mirades artístiques esguarden l’espectador.
Un passeig per la vida i obra de Beethoven
La Fundació ”la Caixa” ofereix un concert teatralitzat a les xarxes que repassa la biografia de Beethoven, amb motiu del 250 aniversari del geni alemany.
Un conte de Nadal
M’agrada mirar l’edifici del davant, un bloc anodí de pisos de luxe de Nuñez y Navarro, que es lloguen a preu d’or, amb piscina al terrat i tot.
Cigarrillos París: l’art de la publicitat
Els concursos de cartells dels “Cigarrillos París” (1900-1901) són, encara, els més ben dotats de la història.
Del rei Alfons dit el Magnànim
La galeria Artur Ramon Art presenta una exposició d’una sola peça, l’extraordinari retrat del rei Alfons el Magnànim. Però, qui fou realment aquest monarca?
L’efecte Plensa
L’obra de Jaume Plensa agrada gairebé tothom. Per què?
Exposicions: William Kentridge
L’exposició de William Kentridge al CCCB, és una de les millors mostres que he vist a la ciutat en anys.
King Crimson: The Night Watch
Els King Crimson van trencar la barrera del temps i les disciplines, en la que sembla gairebé una lectura sonora de la fascinant escena de Rembrandt.
Mirador de les Arts, Premi GAC al mitjà de comunicació
En el segon aniversari de la seva fundació, Mirador de les Arts ha rebut el Premi GAC al mitjà de comunicació.
Bill Brandt: veritats i ficcions fotogràfiques
El nou centre de fotografia KBr, de la Fundació Mapfre, ha obert a Barcelona amb una important exposició retrospectiva dedicada a Bill Brandt.
Art: real o virtual?
L’art es basa en un intercanvi físic entre els objectes passius –les obres– i nosaltres –les persones– molt difícil de reemplaçar per un simulacre virtual, per bo que aquest sigui.
David Bowie: Andy Warhol
Poc abans de convertir-se en Ziggy Stardust, David Bowie va visitar per primer cop Andy Warhol a La Factory la tardor del 1971.
Passarel·la de consciències
Un any més, li demano al mateix fotògraf un favor d’amic: que m’acompanyi al World Press Photo (WPPh). Però aquesta vegada el noto amb un punt menys de mandra.
De la hiperactivitat a la contemplació
Una exposició sobre l’evolució del concepte de mandra tanca el cicle de CaixaForum dedicat als joves comissaris.
Breviari: La cultura catalana o la regressió
De tant en tant convé mirar enrere per veure d’on venim, i així poder presagiar cap a on anem. Amb aquest esperit històric, em pregunto com estava la cultura catalana fa un segle, el 1920.
Nat King Cole: Mona Lisa
La veu vellutada de Nat King Cole és perfecta per a “Mona Lisa”, balada dolça que parla sobre el misteri del somriure de “La Gioconda”.
Disseny d’emergència
L’exposició “Emergència! Dissenys contra la COVID-19” visualitza l’esforç col·lectiu del món del disseny contra l’actual epidèmia vírica.
Breviari: El col·leccionista
D’entre els diversos tipus de col·leccionistes, el de papallones és el més genuí perquè conjuga la caça d’imatges belles amb la seva classificació.
Don McLean: Vincent (Starry Night)
En una càpsula del temps que hi ha enterrada sota l’edifici del Museu van Gogh d’Àmsterdam, hi ha un joc de pinzells de l’artista i una partitura de la cançó “Vincent (Starry Night)”, del cantautor nord-americà Don McLean.
L’art de la simbiosi
L’art contemporani de la Fundació Suñol visita les col·leccions permanents del MNAC, en un arriscat assaig de “Diàlegs intrusos”.
Breviari: Performance al Palau de la Generalitat
Diumenge passat vaig acostar-me a la plaça sant Jaume per veure com estava la façana del Palau de la Generalitat, després de l’atac que havia rebut feia tot just una setmana.
El pòsit del modernisme
Sis anys després d’obrir portes, el Museu del Disseny de Barcelona incorpora el modernisme al seu relat expositiu.
De màscares i mascarades
Ara que anem tot el dia amb el nas i la boca tapats, és l’ocasió de repassar el paper de la màscara –i la mascarada– en la història de l’art.
Breviari: Retrats del Faium
Disseminats per museus de tot el món, hi ha uns retrats pintats sobre taules primes de fusta, rostres que ens miren ençà i enllà del temps.
Nova York pintada per catalans
Un repàs per la poc coneguda història dels paisatges urbans de Nova York, pintats per artistes catalans durant gairebé un segle (1870-1960).
El rescat del vampir
L’exposició “Vampirs. L’evolució del mite” (CaixaForum Barcelona) fa honor al mite en la seva versió vuitcentista perquè sedueix, escalfa la sang, i en surts amb el coll torçat.
Breviari: L’art com a luxe. Comparació i prejudici
Quines són les vares de mesurar el que és elitista i el que no, el que és prescindible i el que no?
Arnau Alemany
Arnau Alemany, un del pintors més personals de la Catalunya dels darrers temps, morí l’abril passat en mig d’un silenci total.
Els déus de l’Olimp són entre nosaltres
CaixaForum Barcelona acull una exposició sobre art i mitologia grecorromana, amb obres del Museu del Prado.
Breviari. L’art com a gènere
L’afany per trobar obres de dones artistes pot portar al ridícul. És el que recentment ha succeït en l’exposició “Invitadas” del Museu del Prado.
Les dones creadores de l’Alt Empordà surten de les cambres silencioses
L’exposició “Pintar, crear, viure. Dones artistes a l’alt Empordà (1830-1939)” planteja una reflexió sobre els condicionants d’ésser dona creadora.
KBr en l’univers fotogràfic barceloní
Acaba d’obrir portes el Centre de Fotografia KBr, de la Fundació Mapfre. Com encaixa en el panorama i la tradició de l’exhibició fotogràfica a Catalunya?
Breviari: Retrat de Jaume Barrachina
“Tots duem una necròpolis en el nostre cor” deia Flaubert. I a la meva s’hi ha sumat recentment l’amic Jaume Barrachina.
La veu dels humans i de les coses
El centre d’art Fabra i Coats comença la temporada amb dues exposicions de tall polític.
Breviari: Vermeer de Fake
Quan van Meegeren fou detingut per haver venut obres de Vermeer als nazis, va haver de confessar la veritat: aquelles obres les havia pintat ell mateix.
Óscar Domínguez: l’art com a cuirassa
La Galeria Marc Domènech acull l’exposició Óscar Domínguez. El “triple traç”. 1948–1952, amb voluntat de posar llum a una de les darreres etapes del pintor canari.
Breviari: Pintar el món
Amb menys de divuit anys, una noia a Valladolid va demanar al seu pare un llenç gran per pintar el món.
Alfons Borrell, a contracorrent
El camí de l’Alfons Borrell no va ser fàcil. En un moment en el qual començava a imposar-se un altre tipus de pintura, i l’art conceptual agafava força, ell nedava a contracorrent.
Presència de la dona en l’art català contemporani: quatre xifres
Qui no té feina el gat pentina. I jo m’he posat a pentinar xifres sobre la presència de la dona en l’ecosistema artístic català.
Breviari: Giacomo Ceruti
La faceta de Ceruti –pintor de temes socials, en diríem avui–, com a especialista en natures mortes és poc coneguda.
Jugant amb el buit
Una exposició a la galeria Artur Ramon Art il·lustra l’evolució de la ceràmica des que es va desprendre del llegat de la tradició.
Breviari: La Font de l’Oreneta
Un dels temples més bells del Noucentisme no és de pedra sinó de vegetació. Es troba en un paratge natural presidit per una font.
El meu Rafael Santos Torroella… i algunes coses més sobre l’Ángeles (2)
Als 18 anys de la mort de Rafael Santos Torroella, encara no sabem quines obres de la seva col·lecció no han anat a Girona. D’entre aquestes, alguns olis d’Ángeles Santos.
El meu Rafael Santos Torroella… (1)
El proper 30 de setembre es compliran 18 anys de la mort del poeta i crític d’art Rafael Santos Torroella. Va ser el meu mestre.
Breviari: Uccello
Vaig passar part dels meus anys d’estudiant a la National Gallery. I sovint m’aturava davant de la “Batalla de san Romano de Paolo Uccello”.
Joan Rebull, denunciat per antifranquista
Primera Bienal Hispanoamericana de Arte, 1951. Està previst que l’escultor Joan Rebull rebi el Gran Premi d’Escultura, però un rival el denuncia… Un capítol desconegut extret del dietari inèdit de Rafael Santos Torroella.
Breviari: Guerau de Liost
Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates) és un dels grans escriptors catalans. Avui, però, pocs el recorden.
Dalí, Miró i la guerra de les corbates
Mourinho vs Guardiola? Un joc de nens, comparat amb la guerra dialèctica entre Miró i Dalí, a compte d’unes corbates.
Què val més, un Miró o un Dalí?
L’altre dia, una amiga, mentre omplíem el silenci d’un llarg viatge en automòbil, em va demanar: “Què val més, un Miró o un Dalí?”
Breviari: Rembrandt
Solter i sense fills, va dedicar la seva vida a una sola persona, Rembrandt, a qui va estudiar de dia i de nit sense parar.
El dia que Miró va decidir assassinar la pintura
L’1 de desembre de 1926 Miró arribava a Viena trasbalsat i inquiet, sense saber ben bé què hi feia allà. Portava la direcció escrita en un paper: carrer Berggasse número 19.
Federico García Lorca, atropellat
L’acabada d’estrenar Casa Seat, de Barcelona, acull la instal·lació “Recreativos Federico”, una reflexió sobre la mercantilització del llegat artístic d’aquest creador universal. La polèmica està servida.
Mirador de Ficció: L’escultor i el seu deixeble
Tommaso volia ser pintor. Amb l’excusa de la seva vocació incipient, va demanar d’entrar com a aprenent al taller de Michelangelo.
El retrat de Juan Ramón Jiménez que es va perdre per sempre
Quan pensem en Juan Ramón Jiménez, ens ve a la memòria el retrat que li va fer Vázquez Díaz, el que trobàvem en els bitllets de 2.000 pessetes. No obstant, aquest dibuix porta més de vuitanta anys desaparegut.
Mirador de Ficció: “No trobaràs en ta vida millors dibuixos que els meus”
És divendres 31 de juliol de l’any de la pandèmia. Estic a punt de començar unes vacances estranyes quan rebo una trucada d’una dona que per la veu sembla jove.
El misteri dels vitralls més antics de Catalunya (i 2)
El finestral amb nou plafons descoberts recentment a la seu de Girona només fou conservat com a ocasional i provisional cobriment de l’obertura del mur i més tard oblidat durant 457 anys.
Ballar a l’aire
La companyia de “dansa vertical” Delrevés posarà el punt i final a les Nits d’Estiu de CaixaForum Barcelona amb el seu espectacle “Finale”.
Mirador de Ficció: El paraigua
Quan les coses anaven malament, l’Amèlia sempre recordava aquell paraigua.
El misteri dels vitralls més antics de Catalunya (1)
L’aparició el 17 d’octubre de 2019 d’una col·lecció de deu plafons en un finestral cegat de la seu de Girona, inesperats i desconeguts, ha causat expectació.
Mirador de Ficció: La barbàrie postmoderna (Relat del que els va passar a Dante, Leonardo i Bernini a principis de segle XXI)
Dante ofereix els seus poemes a un editor i aquest no els vol ni llegir. Leonardo da Vinci intenta que algú contempli els seus quadres i no aconsegueix ni un minut d’atenció. Bernini ha esculpit un èxtasi que ningú ha volgut mirar excepte alguns familiars i col·legues.
Isidre Nonell & Josep Pla: Les arengades lluminoses
Aquest no és un article sobre Josep Pla, ni potser sobre Nonell, és més aviat sobre el “Nonell de Pla” que, per diferents motius, acaba sent altra cosa.
Mirador de Ficció: El cap trobat
No s’ho podia creure. Tants anys remenant entre els Encants Vells, però en Manel estava segur: mai havia fet una “pescada” com aquesta.
Dansar i empoderar-se amb Sol LeWitt
El cicle “Nits d’Estiu” del CaixaForum s’ha transformat i té lloc exclusivament online, amb propostes d’arts escèniques que reivindiquen la capacitat transformadora de l’art.
Sense mascareta: Comiat
L’ahir no tornarà. És l’ombra d’un record tan llunyà com feliç: nostàlgia. Refugiem-nos en la cultura com a salvavides.
Mirador de Ficció: Aquella nit en St. Petersburg
Arrenquem, aquest Sant Jordi de la “nova normalitat”, una secció estiuenca: “Mirador de Ficció”. Els historiadors i crítics d’art habituals del “Mirador” es transformen en narradors. L’art, però, hi segueix present.
Lectures retrobades
Si enguany celebrem Sant Jordi tres mesos tard, per què no fer-ho recuperant llibres publicats poc abans del confinament? La proposta, l’aposta del “Mirador”, és interessant i interessada: “Art trobat”, d’Artur Ramon (Comanegra).
Memòria de la Canuda
El llibre de Manuel Llanas, “La Canuda i el comerç del llibre vell” (Comanegra), és un llarg diàleg amb Santi Mallafré sobre els 66 anys d’aquesta emblemàtica llibreria, on podies trobar veritables tresors bibliogràfics.
El Teatre-Museu Dalí exhibeix el seu tresor surrealista
La represa del Teatre-Museu Dalí de Figueres, després del seu tancament forçat per la COVID-19, arriba marcada per l’exposició temporal “’El Surrealisme soc jo!’. Paisatges fora de temps”.
Atribucions gratis
Si tingués un gos i el volgués pentinar, no se m’acudiria d’anar a una perruqueria canina i marxar sense pagar. En canvi, sorprèn que quan algú em truca dient que té un quadre que no sap de qui és, una vegada li he dit el que penso no em pregunti si em deu alguna cosa.
Anna Belsa: “Viure exclusivament d’això és francament heroic”
L’Anna Belsa té una novel·la. I un blog, i una galeria… i avui, una entrevista al Mirador on no ens estalvia cap detall sobre la seva experiència a món del galerisme barceloní.
Sense mascareta: Robar i vendre patrimoni
Erik el Belga (1940-2020) va perpetrar més de sis-cents atracaments en esglésies i museus entre Navarra, Aragó i Catalunya… Aquí, però, encara el venerem i li riem totes les gràcies.
Surrealisme i objectes, una obscura relació de desig
L’exposició “Objectes de desig. Surrealisme i disseny, 1924-2020”, al CaixaForum Barcelona, ens explica com el disseny d’objectes ha manllevat influències, idees, dèries i obsessions del surrealisme.
Sense mascareta: Elogi de la boca (i 2)
Quan penso en les boques més belles que he vist en l’art apareix la Mona Lisa, amb els seus llavis creats per al petó forçant un enigmàtic somriure.
El ‘Viva la Vida’ de Coldplay uneix més de 600 cantaires a la xarxa
La Fundació ”la Caixa” ha llançat per primera vegada una activitat participativa digital al so del tema ‘Viva la Vida’, de Coldplay, i ha aconseguit una xifra rècord de participació, amb més de 640 persones.
Sense mascareta: Elogi de la boca (I)
En el paisatge de la cara la boca és la cova. Els seus llavis emmarquen aquest orifici singular, mitjançant el qual ens nodrim, parlem, somriem i estimem.
I si el carrer fos el museu més viu? Els grafits i el poder
“Els carrers seran sempre nostres”, criden els manifestants. Però una part important d’aquests manifestants estan d’acord en una cosa, fins i tot amb aquells en contra dels qui protesten: les parets no que no ho són, de nostres.
Sense mascareta
Ara que comencem a veure la llum a la fi del túnel, l’Artur Ramon torna al Mirador amb una columna sense mascareta… ni pèls a la llengua.
Christo, Colom i la maleïda hemeroteca
Les hemeroteques estan per recordar-nos que som fills de les nostres contradiccions i errors. El cas del projecte de Christo, entre 1975 i 1984, per embolcallar l’estàtua de Colom, a Barcelona, és paradigmàtic.
Christo en la memòria: records d’una exposició
Christo va exposar a la galeria Joan Prats-Artgràfic l’any 2008. Amb motiu de la desaparició de l’artista, recuperem la intrahistòria d’aquell esdeveniment. I de propina, una deliciosa anècdota: què té a veure Christo amb els CDR?
Xavier Grau, (gairebé) sense paraules
Amb la Covid-19 de rerefons, aquests darrers mesos hem tancat, al món de les arts, massa parèntesis cronològics. Xavier Grau ha estat, de moment, el darrer.
El quadre de Dalí que va volar pels aires
Un cotxe a gran velocitat recorre els Alps. Els viatgers volen arribar com més aviat per poder gaudir d’una de les obres mestres de joventut de Salvador Dalí. Però el quadre no arribarà en les millors condicions al seu destí final.
Picasso, el gitano Manitas i els Gipsy Kings
A finals de maig del 1955 –fa 65 anys–, el fotògraf Lucien Clergue i el guitarrista Manitas de Plata (Ricard Baliardo) es van conèixer durant la peregrinació gitana a Les Santes Maries de la Mar (Camarga). Clergue li va presentar Manitas a Picasso. Manitas també es farà amic de Dalí… i encara serà pare i oncle dels fundadors dels Gipsy Kings. La seva història és apassionant.
COVID-ART BCN
L’estat d’alarma i el confinament a causa de la pandèmia de la COVID-19 han tingut importants conseqüències en el món de l’art. El Street art de Barcelona n’és testimoni.
Museus: modern és més nou que contemporani
Els primers museus públics van néixer a Europa occidental a les darreries del segle XVIII. Aleshores, els artistes contemporanis volien expulsar dels museus els “mestres antics” perquè els feien la competència.
Art en erupció
Els volcans són una forma, tan bona com qualsevol altra, d’emergència artística.
Retrats pictòrics per a films
Força pel·lícules nord-americanes de la dècada del 1940 estan construïdes a l’entorn d’un retrat pictòric creat expressament. Es tracta d’obres que tothom ha vist però de les quals gairebé ningú coneix l’autor.
Elogi de Luis Eduardo Aute
Fa uns dies ens va deixar Luís Eduardo Aute, un home d’aquells que fan que un encara pugui mantenir la fe en la humanitat a pesar de tot. Aute tenia l’hàbit de ser amable, atent i sol·lícit amb les persones del seu voltant. I són molts els que ho poden testificar.
Els quadres més cars
Des que va esclatar la crisi del 2008, els preus han assolit xifres mai vistes. Els compradors, són sempre bilionaris (amb b) del sector financer (fons d’inversió, capital privat, etc.) o gent vinculada al capitalisme d’estat, com oligarques russos o magnats àrabs. Aquesta és la llista dels cinc quadres més cars de la darrera dècada.
En agraïment infinit a l’Arnau Puig
Ens ha deixat l’Arnau Puig (Barcelona, 1926 – 2020). Tots els que l’hem conegut guardem un trosset d’aquest Arnau enèrgic, de reflexions lúcides, molt ben construïdes, i colpidores.
1.001 gravats per al Museu de Lleida
El col·leccionista i mecenes Antoni Gelonch ha donat 1.001 gravats al Museu de Lleida. Obres de grans artistes com Dürer, Rembrandt, Goya, Piranesi, Picasso, Warhol…