Els artistes i la indústria farmacèutica sempre han tingut una relació complexa. Els artistes són usuaris, com la resta dels humans, de medicines; però també han dissenyat la publicitat i el packaging d’innombrables xarops i pastilles.
home
El Picasso poeta
Picasso pinta, escriu, sobre o amb objectes i estris que, quan són vistos, oïts, t’impulsen, et sacsegen, però no has de saber de què va perquè només és per la poètica plàstica o escrita que són tolerables.
D’un temps, d’uns salons
Des que, el 2017, va complir el 140è aniversari, la Sala Parés està duent a terme una sèrie d’exposicions retrospectives que celebren la seva extraordinària història.
Picasso i Paul Éluard. Cercadors de la llibertat no condicionada
“Qu’est-ce que la douleur picassienne? Une épée dont le pommeau est un poignard”. El Museu Picasso de Barcelona celebra l’amistat entre el pintor malagueny i el poeta Paul Éluard, amb l’extraordinària mostra “Pablo Picasso, Paul Éluard. Una amistat sublim”.
Les hores de l’art
Com explicar, des de l’art, el pas del temps? Ara que encetem any és un bon moment per estudiar alguns casos interessants.
Modest Urgell, definitivament més enllà de l’horitzó
El Museu d’Art de Girona presenta, amb tota la seva complexitat i les seves contradiccions, a Modest Urgell (Barcelona, 1839-1919), en el marc de l’any dedicat a aquest pintor amb motiu del centenari de la seva mort.
Llibres d’art per al tió
Arriba Nadal, l’excusa perfecta per regalar –o regalar-nos– un bon llibre d’art. Al Mirador de les Arts us fem unes quantes propostes, d’entre les nombroses novetats que han arribat a les llibreries les darreres setmanes.
Lotte Reiniger: mestra d’ombres
CaixaForum recupera la figura de la pionera de l’animació Lotte Reiniger, amb una sessió de contes animats, i música en directe del pianista Josep Maria Baldomà.
Catàlegs raonablement gratuïts
Els catàlegs raonats ens permeten d’estudiar l’obra completa dels artistes, d’una manera que ni els propis artistes, fins fa poc, han estat capaços de veure. Ara, gràcies a internet, tenim la possibilitat de veure catàlegs raonats en línia d’una pila d’artistes.
Beckett. Dir o no dir
Amb motiu del 30è aniversari de la mort de Samuel Beckett, Fabra i Coats-Fàbrica de la Creació i Centre d’Art Contemporani de Barcelona acull un petit cicle dedicat a aquest escriptor universal.
Joguines d’artista
Les joguines i l’art contemporani estan estretament vinculats. Tot va començar quan els nobles francesos es van negar a pagar més impostos…
La vida a les ciutats modernes
L’exposició “Càmera i ciutat. La vida urbana en la fotografia i el cinema” reuneix a CaixaForum Barcelona 244 obres de 80 autors, realitzades entre els anys 1910 i 2010. El conjunt ve a ser una mena d’assaig visual o de reflexió mitjançant imatges fixes i en moviment.
Reflexions sobre una banana artística
L’obra més celebrada –i retratada– de la darrera edició d’Art Basel Miami Beach ha estat Comedian, de l’artista italià Maurizio Cattelan. Consisteix en una banana –adquirida en un supermercat de Miami– enganxada amb cinta adhesiva a la paret de l’estand de la galeria Perrotin. Preu: 120.000 dòlars. Un espontani se l’ha menjat…
Art fred
Baixen les temperatures i a Madrid celebren la Cimera del Clima (COP25), l’art contemporani també celebra la seva fredor.
Museu de l’Empordà: Inquietant de Juana
Passejar per la darrera exposició d’Eudald de Juana al Museu de l’Empordà (Figueres) és com transitar un somni; dóna la sensació que les seves escultures ens observen i que, tot d’una, siguin capaces d’esvanir-se.
La mort del mercat artístic català?
El mercat català de l’art viu un moment complicat. Internet i la globalització han canviat la percepció, la distribució i fins i tot la manera de consumir art, alhora que la tecnologia ens ofereix nous vehicles de creativitat.
Museu de la Garrotxa: exposar és participar
El Museu de la Garrotxa, a Olot, ha organitzat una mostra en la qual els veïns escullen les peces a exposar.
Museu de Lleida: reivindicació del barroc
El Museu de Lleida ha renovat les sales de renaixement i barroc. Aquesta remodelació ens brinda la possibilitat de fer justícia, i de conèixer millor un període, el barroc català, poc conegut pel públic.
MACBA o NYAPBA?
El MACBA renuncia a la capella de la Misericòrdia i accepta el Convent dels Àngels per expandir-se. El CAP, finalment, tindrà un edifici a mida de les necessitats sanitàries del barri a la capella.
La nova vida de la Fabra i Coats
La Fàbrica en Obert reunirà totes les activitats que la Fabra i Coats – Fàbrica de Creació i Centre d’Art Contemporani de Barcelona organitza amb motiu de la Festa Major del districte de Sant Andreu, que tindran el seu punt àlgid a la Jornada de Portes obertes del 30 de novembre.
Museu de Reus: Si no ho pots dibuixar és que no ho entens
El Museu de Reus mostra una tria dels millors dibuixos del seu fons, amb obra de Fortuny, Tapiró, Gaudí, Casas… però que, alhora, ens fa reflexionar sobre el dibuix mateix com a fenomen.
La Ricarda: un projecte arquitectònic i cultural
En el marc de la Chicago Architecture Biennial, s’ha presentat una exposició sobre La Ricarda (1949-1963), la mítica casa que Ricardo Gomis i Inés Bertrand van encarregar a l’arquitecte Antonio Bonet Castellana.
Obres mestres a 20 euros (i menys)
Cinc obres mestres del disseny que podem trobar al MoMA de Nova York… i a la botiga de la cantonada. Per menys de vint euros.
Papanek, disseny, política i el bricolatge militant
El Museu del Disseny de Barcelona exposa una gran retrospectiva centrada en el dissenyador, teòric i activista Victor Papanek (1923-1998).
Com expliquem el patrimoni? De la immersió i el 3D a la narrativa multisensorial
Les noves narratives, el 3D i les experiències immersives estan arrelant en el món dels museus. L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat va organitzar, a finals d’octubre, unes jornades professionals del patrimoni artístic i la museografia.
La lluna té nom de dona
Palau Antiguitats dedica una mostra a la relació entre Dona i Lluna, un llarg viatge per la història de l’art damunt paper –gravat, dibuix i fotografia– que abarca quatre segles, autors anònims i noms de la categoria de F. de Goya, W. Hogarth, G. Doré, M. Urgell, J. Miró o Perejaume.
L’estat li fot llenya al poble
Això de reprimir de manera violenta els teus administrats és més vell que l’anar a peu. Podríem dir que existeix com a gènere pictòric des del naixement de l’Estat Modern. Aquí hi teniu alguns exemples destacats.
Museu Morera: inventari de futur
El Museu d’Art Jaume Morera, de Lleida, estrenarà en dos o tres anys la seva seu definitiva: l’antic Palau de Justícia. Jesús Navarro, el seu director, ens explica com serà el nou museu.
Llorenç Balsach: quan Sabadell cavalcava la cultura
El Museu d’Art de Sabadell dedica una reveladora exposició a la figura de Llorenç Balsach Grau (1922-1993), industrial, pintor, mecenes i col·leccionista.
Artistes a la presó
L’espai natural de l’artista és el seu estudi, però molts creadors han passat per la presó. Analitzem els casos de Caravaggio, van Meegeren, Ai Weiwei i Salvador Dalí.
Galerie Mirador: Catalunya com a miratge
Una exposició a la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell recupera la memòria de la galeria Mirador de París, un espai de cultura catalana en l’exili parisenc de postguerra.
Abisme o refugi?
L’exposició “En caiguda lliure” –CaixaForum Barcelona– explora la situació d’incertesa, preocupació i de vegades fins i tot pànic, que pateixen moltes persones en aquest moment de crisi estructural.
Joaquim Capdevila: l’orfebreria com a expressió artística
Joaquim Capdevila és un renovador de la joia com a via d’expressió artística. El Museu del Disseny de Barcelona li dedica una mostra retrospectiva.
Marullo, l’home insatisfet
El prodigiós “Retrat de Michele Marullo”, de Sandro Botticelli, és el retrat d’un individu que ja no es deixa mirar sense més ni més, com era l’antic costum, perquè ara ha pres la iniciativa. És el virtuosisme d’un art més interessat per les persones individuals, pels temperaments, i no tant per les idees o els ideals de bellesa.
Consol Villaubí i el Ballet Experimental de l’Eixample de Barcelona
La ballarina, coreògrafa i pedagoga Consol Villaubí, fundadora del Ballet Experimental de l’Eixample de Barcelona, va morir el passat dimecres.
Les trampes del mag Bill Viola
L’art de Bill Viola (Nova York, 1951) té una qualitat hipnòtica tan intensa que pot fascinar i molestar a parts iguals. Passa el mateix amb el substrat místic i espiritual de la seva obra.
Si “This is Art” són els mínims, per dessota ja no hi ha més que llot i excrements
Si “This is Art” suposés el mínim cultural que el nostre país necessita, com sosté la Clàudia Rius, estaríem pitjor del que ens podíem imaginar: per dessota ja no hi ha més que llot i excrements.
This is NOT art
214.000 persones van veure el darrer episodi del programa “This is Art”. Hauran après alguna cosa sobre art? Em temo que cal ser pessimista.
L’òpera fa història
CaixaForum Barcelona ens explica la història de l’Europa moderna a través de vuit òperes. Una exposició d’alta fidelitat que cal visitar amb audioguia.
Solsona donarà nova vida a les pintures de Sant Quirze de Pedret
A Solsona, les pintures de Sant Quirze de Pedret són l’estrella del museu, situat a l’interior de l’imponent edifici neoclàssic del Palau Episcopal, a tocar de la catedral.
Premis Nacionals de Cultura… i el videojoc, quan?
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) no ha fet encara justícia al món del videojoc, el sector més dinàmic, més creatiu i més exportador de tota la cultura catalana.
Museu d’Art Modern de Tarragona: Cent anys amb Julio Antonio
El Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT) té la millor col·lecció d’escultures de Julio Antonio. El centenari de la seva mort és una bona ocasió per descobrir l’obra d’un artista difícil de classificar.
MAC: Cerdanyola hi té molt a celebrar
El Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) celebra el seu desè aniversari, i la proclamació dels vitralls “Dames de Cerdanyola” com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). És una bona ocasió per descobrir els seus tresors.
Un Marès de novel·la
El Museu Marès organitza un passeig literari pel “museu sentimental”, un recorregut per les seves col·leccions a través de la literatura catalana de final del segle XIX i principi del XX.
Plany per un Botticelli (o la història de Marullo i Cambó)
La família Guardans-Cambó posarà a la venda, a la fira londinenca Frieze Masters, l’obra de Botticelli Retrat de Michele Marullo. Es tracta d’una obra catalogada com a bé d’interès cultural (BIC). Què està passant, en realitat?
Manresa 2022: el futur és barroc
El Museu Comarcal de Manresa es renovarà completament l’any 2022 amb l’objectiu d’esdevenir un referent en l’art barroc català. Mentrestant, podem visitar-hi dues petites exposicions.
MEV: Medieval i digital
El Museu Episcopal de Vic (MEV) conserva extraordinàries col·leccions d’art romànic i gòtic. Però té una cosa encara millor: la seva sensibilitat pedagògica. Si un museu no se sap explicar, millor que plegui.
De Reus a l’Olimp de les arts electròniques
La Col·lecció BEEP d’Art Electrònic es presenta amb sis noves adquisicions –i una important peça de bioart– a l’Ars Electronica Festival, la cita més important de l’any del món de l’art i la tecnologia, que celebra el seu 40è aniversari, amb la seva edició més àmplia i ambiciosa.
El Prado a Vilanova i la Geltrú
La Biblioteca Museu Víctor Balaguer mostra el seu extraordinari dipòsit d’obres del Museu del Prado, amb motiu del bicentenari de la pinacoteca madrilenya.
Juan Bufill. El vestíbul invisible
El creador Juan Bufill presenta una hipnòtica instal·lació al vestíbul de la Fundació Miró, “Invisible visible (la llum animal)” on juga amb la llum i el temps.
Valls, capital per amor a l’art
La ciutat de Valls té 24.000 habitants. El seu museu, 2.000 obres, que formen una interessant selecció dels darrers 150 anys d’art català.
Buster Keaton, slapstick i jazz al CaixaForum Barcelona
El December Quintet posa jazz a “El rostre pàl·lid” (1922) de Buster Keaton, al CaixaForum Barcelona. Es tracta de les divertides sessions “Escolta el cinema mut”, adreçades al públic familiar.
Abelló-Dalí, crònica d’una amistat
El Museu Abelló de Mollet del Vallès és un d’aquells tresors artístics que cal redescobrir cada cert temps.
Christian Marclay: les imatges dels sons
“Christian Marclay. Composicions” és una exposició radical i recomanable per a un públic ampli, que requereix del visitant una actitud sense prejudicis, una disposició espiritual i sensorial oberta, atenta i lliure.
L’Ibex 35 de l’art
Diu la revista “Fortune” que, el 1948, una tal senyora Walter comprà a les Galeries Charpentier, de París, l’oli de Cézanne Pommes et biscuits, per 33 milions de francs, i que aquest fet significà l’inici del mercat de l’art modern.
El Museu Marès redescobreix el Marès escultor
Sabíeu que Frederic Marès és l’escultor més present a l’espai públic de Barcelona? A la plaça Catalunya, al passeig de Gràcia, a la Diagonal o dins de Santa Maria del Mar i del Palau de la Generalitat, per exemple.
Una artista en vigilància permanent
Nora Ancarola presenta a La Virreina un projecte sobre l’evolució del concepte de vigilància; des del panòptic de Jeremy Bentham fins a la mirada creuada i horitzontal dels dispositius digitals contemporanis, i la seva relació amb les poblacions immigrants i exiliades.
Les dones de la Bauhaus
Plantegem-ho com un homenatge, o potser com un joc, tot coincidint amb el centenari de l’escola que va marcar un punt i a part en l’art del segle XX. Quantes artistes dones de la Bauhaus coneixes?
“El Víbora” al MNAC: el còmic entra al museu (per quedar-s’hi)
El millor de l’exposició sobre la revista “El Víbora” que presenta el MNAC a Barcelona és el simple fet que s’hagi arribat a celebrar.
F*king Money Art
Per què ens fa tanta por proclamar el nostre amor al diner? De veritat la Rosalia vol ser mil·lionària? Salvador Dalí, com en tantes altres coses, va ser el primer artista català a trencar aquest tabú.
Ombres, esplendor i melangia en l’art català
L’exposició “Realisme(s) a Catalunya 1917-1936” explora com alguns artistes van optar per la renovació del seu llenguatge plàstic sense renunciar a la figuració.
L’enigma de la visibilitat
“la caixa” exposa la seva col·lecció de pintura contemporània.
La fotografia intervinguda d’Òscar Holloway: on són els animals?
Òscar Holloway presenta una exposició a Can Felipa a l’entorn dels grans noms del “camera hunting”, fotògrafs que cacen amb la càmera.
Hereus de les avantguardes
Collage, cartellisme, dibuix, fotografia… Una petita gran mostra amb els fons de les avantguardes històriques de l’IVAM de València que no us podeu perdre.
Hannah Collins, una raó política i una força lírica
En les fotografies de Hannah Collins es dona una doble particularitat: la raó conceptual i política, i la força lírica i evocativa, singular.
Un bosc ple de lletres
Una mirada particular, a través dels elements gràfics, a l’exposició central de l’Any Brossa.
Prince, res no es pot comparar a l’original
Prince deia que amb tot el material inèdit que hi havia a la seva mítica vault –la cambra cuirassada on es guarda tot el seu arxiu musical i visual– donava per fer un disc anualment durant un segle.
Pierrette Gargallo se n’ha anat
Pierrette Gargallo era molt més que la filla del gran escultor Pau Gargallo. Tot i que va complir, amb escreix, amb la seva “obligació” de vetllar per la memòria del seu pare, Pierrette tenia personalitat pròpia i va ser també escultora i dibuixant.
Una subhasta memorable
La firma barcelonina Soler y Llach va celebrar ahir dijous la seva subhasta extraordinària de cartells d’època de la col·lecció Josep Torné. El cartell de la barreteria Ernest, de Cassandre, va assolir els 27.000 euros. Un rècord.
Sónar Summer Camp
En la seva recerca de formats nous, aquest any Sónar + D es converteix en un campus d’estiu, amb experts internacionals en creació d’experiències immersives i Intel·ligència Artificial aplicada a les arts.
L’antiquari somnàmbul
Dominique Lambert té vint anys i viu a París. La seva mare, Isabelle, és una reconeguda psiquiatra i el seu pare, Christophe, un antiquari o cronopi.
Miró-Gaudí-Gomis, mirades creuades
Aquesta exposició, organitzada a partir dels fons de la fundació, confronta les afinitats estètiques i creatives de Gaudí i Miró, vistes a través de Joaquim Gomis.
Frank Horvat: “Please don’t smile”
Els Espais Volart de la Fundació Vila Casas exposa “Please don’t smile”, del fotògraf Frank Horvat qui, després d’haver picat la pedra de la vida a ritme d’instantànies, ofereix un recull de fotografies que realitzà en el terreny de la moda durant els anys 50, 60 i 70.
Renau: art i revolució
Arriba a Barcelona l’exposició antològica del valencià Josep Renau (1907-1982), el cartellista de la revolució. Introductor a Espanya de les avantguardes internacionals als anys vint i trenta, i referent per a l’esquerra catalana als setanta, la seva crítica a la societat americana és d’una actualitat alarmant.
Bellesa XXL
Soler y Llach subhasta, el proper 27 de juny, 212 cartells extraordinaris de la col·lecció Josep Torné. Es tracta d’obres mestres del cartellisme, d’autors tan emblemàtics com Josep Renau, Ricard Opisso, Capiello, Cassandre, A. de Riquer, Ramon Casas o Segrelles.
Gino Rubert: retaules i delícies del segle XXI
La nova exposició de Gino Rubert a la galeria Senda aconsegueix transmetre una sensació de llibertat fora del comú.
Dos genis cara a cara: Fages i Dalí
No es pot llegir plenament l’obra de Salvador Dalí sense conèixer el llegat literari de Carles Fages de Climent, així ho demostra l’especialista dalinià Josep Playà en el seu llibre “Fages Dalí, genis i amics”.
Pactes i lluites per la cultura
Quan parlem de cultura alguns creuen que ens trobem en el terreny d’allò utòpic o, el que és pitjor, del luxe i el prescindible. Ideologies oposades abandonen, d’una manera oposada però semblant, la cultura a la iniciativa privada.
El políptic del Vallès
“Vallés: fabricar passats, fabricar futurs” és un projecte amb el qual Claudio Zulian recorre la memòria proletària de la comarca del Vallès, una zona històricament i políticament adscrita a l’anomenat “cinturó roig” de Barcelona.
En el nom de Picasso
Una mostra al museu barceloní reinterpreta les diferents facetes de l’artista des de la mirada de deu creadors contemporanis. El Picasso polític i el Picasso poètic, el Picasso passional i el Picasso intel·lectual, tots es donen cita al relat que articula la comissària Rosa Martínez.
Lluís Hortalà o la mirada com a trampa
Cal anar a l’exposició de Lluís Hortalà a Tecla Sala de L’Hospitalet disposats a un doble joc: el de l’ull, sotmès a la lògica enganyosa del trompe-l’oeil, i al del concepte, articulat en el sòlid relat d’Oriol Fontdevila entorn de l’exposició. Anem a pams.
Richard Learoyd, inquietant i monumental
Learoyd exerceix la fotografia d’una manera força original. No és que al seu estudi hi tingui una càmera, és que la càmera és una habitació del seu estudi.
L’operació rescat d’Antoni Fabrés
Al MNAC, com a museu nacional que és, li tocava recuperar l’obra d’Antoni Fabrés, artista versàtil i efectiu que va anar més enllà de l’academicisme i l’orientalisme de la seva primera època.
Franco, pintor
Tots els dirigents polítics tenen el seu hobby artístic: el president Clinton tocava el saxòfon, Neró la lira, Alfons XIII produïa cinema per a adults i Franco pintava.
Últim acte a La Capella
Es titula “Tancar obrint”, l’escena sisena de “La Capella 25 anys després”, una exposició per entregues que des de gener ha recorregut la història d’aquest centre dedicat a l’art emergent, a través dels artistes que hi han exhibit les seves obres.
Churchill, Hitler, Eisenhower… pintors
Tothom els coneix com a protagonistes de la història, dirigents que van manegar els fils de la Segona Guerra Mundial… però quan tenien un moment, es posaven a pintar relaxadament com si no haguessin trencat mai un plat.
Enciclopèdia Breu de Falsificadors
Si ara mateix tinguéssim davant els ulls una factícia “Enciclopèdia de reconeguts artistes falsificadors”, l’índex inclouria creadors tan famosos com Miquel Àngel i Picasso.
D’un encenedor a una làmpada portàtil: el Museu del Disseny es renova
Sabíeu que l’encenedor recarregable de plàstic Clipper, que es pot trobar arreu del món, és un disseny d’Enric Sardà de principis dels anys 70? O que l’ós de peluix de Tous va ser creat per Rosa Maria Oriol el 1985 sense cap intenció que es convertís en l’icona de la joieria?
Germanes desconegudes
Més enllà dels tòpics sobre les afinitats entre Itàlia i Espanya, la veritat és que els intercanvis culturals i artístics entre els dos països són menys intensos del que es podria esperar.A Barcelona, una mostra, una instal·lació urbana, tallers i d’altres iniciatives intenten pal·liar aquesta manca de coneixement recíproc.
Retrats d’August Sander: ¿aparences que no enganyen?
La retrospospectiva d’August Sander a La Virreina és excepcional pel seu rigorós respecte a l’estructura original del gran projecte que aquest fotògraf va dur a terme a la primera meitat del segle passat: “Gent del segle XX”.
Combat per amor a l’art
Només entrar a l’exposició Cinc anys a les trinxeres, una espècie de mirall amb forma de filacteri penjat a la paret, obra de Jesús Galdón, reflecteix a qui acaba d’entrar a la galeria El quadern robat.
Retrat d’una dama veneciana
Un dels somnis de tot antiquari-cronopi és que vingui un client-fama i et compri tota la botiga. Les possibilitats són mínimes però en aquest ofici, com en la vida, tot pot passar. De fet, li va passar a un col·lega meu el dia que…
On és el Jeff Koons català?
El passat 15 de maig, a Christie’s de Nova York, es va adjudicar l’obra Rabbit (1986), de Jeff Koons, per 91 milions de dòlars.
El temps dóna veu als vençuts
Tot just quan Estats Units torna a demostrar el seu afany d’ingerència en els assumptes interns d’Amèrica Llatina, i quan Pedro Sánchez reconeix un president autoproclamat a Veneçuela, el Macba inaugura la necessària i encertada exposició Territoris indefinits. Perspectives sobre el llegat colonial.
Una mirada cap al cel des del refugi de l’art
El passeig per la magnífica i malauradament pòstuma exposició de Jordi Fulla a Can Framis és silenciós. No pot ser d’altra manera.
Imaginari plural a la Capella
Ciutats globals, distòpies futuristes i figures universals de l’imaginari literari i lingüístic s’apleguen a La Capella en una col·lectiva amb deu propostes heterogènies entorn la idea de capes o de temps acumulat.
L’estètica com a anestèsia
És un impecable fotògraf internacional al qual li he demanat un favor d’amic: que m’acompanyi al World Press Photo. M’interessa la seva visió íntima de la tragèdia. Perquè el WPPh és una gran tragèdia: a les seves fotos gairebé ningú hi somriu.
Els altres catalans de la Biennal
Hi ha vida més enllà del Pavelló. L’escena artística catalana a Venècia es filtra en projectes institucionals per a la Biennal i en iniciatives paral·leles.
Halloween al Museu
Hi ha un dia per a cada cosa. Però si vols atreure el públic jove, l’has de celebrar de nit. Això és exactament “La Nit dels Museus”, la versió guai i divertida del formal “dia dels museus”.
Compte amb les estàtues!
El projecte de Pedro Azara per al Pavelló de Catalunya a la Biennal de Venècia enfronta el visitant amb la seva debilitat emocional a partir de les reaccions viscerals d’amor i odi que susciten les imatges.