En una societat on la gran majoria dels creadors i creadores ens dediquem a activitats de mediació o educació, sorprèn el poc pes que tenen les assignatures humanístiques i d’art en l’ensenyament reglat.
Opinió
Xavier Vendrell: doble cronopi singular
Xavier Vendrell és un chercheur baudelerià que no passeja pel spleen de París sinó pels Encants de Barcelona.
El Disseny no és Cultura, o això creuen
Aquest dies hem conegut els Premis Nacionals de Cultura 2019, atorgats pel CoNCA. Felicitats a tots els guardonats. No, aquest any tampoc tenim cap dissenyador/a entre els premiats.
La Biennal de Venècia de 1976 com a símptoma
El dirigisme cultural del PCE i del PSUC va prendre el relleu a les polítiques d’aparador del franquisme. La Biennal de Venècia del 1976, en plena transició democràtica, en fou clar testimoni.
Art polític. Un difícil equilibri
Fa un parell d’anys vaig poder visitar l’espai de la Fundació Proa de Buenos Aires. Exposava Ai Weiwei. La mostra, anomenada “Inoculación”, consistia en una gran quantitat d’obres de contingut polític presentades com a treball públic i intervenció social, com a art dissident.
El cultiu de la irrellevància o el dolç confort de la mediocritat
Porto un cabreig de tres collons de mico i espero que es noti en el to amb què escric aquest text.
Cau Barcelona. Cau i segueix…
En aquestes quatre dècades de democràcia, s’ha passat la major part del temps creant un fake cultural; essent aquest utilitzat com a màrqueting d’un país que necessitava amb urgència demostrar que podia posar-se a l’altura de la cultura europea.
Quadres amb cartel·les
Molts quadres antics que pengen a les parets dels pisos de la ciutat porten una cartel·la daurada amb el nom del pintor, sempre un dels grans Mestres de la pintura: Murillo, Ribera, Velázquez, Zurbarán.
Misericòrdia per al MACBA
Al ja clàssic dilema sobre “qui t’estimes més, el papa o la mama?” els barcelonins hi han afegit un de nou: “què prefereixes, cultura o salut?”
La purga fundacional
El teixit artístic i patrimonial de Catalunya és extens… i prim, massa prim. Són, els recents acomiadaments de personal a la Fundació Joan Miró, i el “canvi estratègic” a la Fundació Antoni Tàpies, avisos de futures escabetxades?
El Caravaggio perdut
Tots els antiquaris que ens dediquem al noble ofici de la pintura antiga hem somiat amb trobar un Caravaggio.
La invisible col·lecció
Rebo una trucada estranya d’una dona que per la veu dolça sembla jove. M’explica que el seu pare té una important col·lecció de dibuixos i em cita a veure-la a Argentona.
Rafael Lozano-Hemmer, el megalodemòcrata
Rafael Lozano-Hemmer ha estrenat a Barcelona, “Megalodemocrat”, el documental que recull l’última dècada de la seva extraordinària trajectòria.
Bernardo Bertolucci i L’últim tango a París
El fantasma de la mantega persegueix Bertolucci també en la seva vida pòstuma.
Cal fer canvis a l’Acadèmia
Una anàlisi dels convulsos fets que han alterat la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
La tradició nadalenca més barcelonina
Si hi ha una tradició nadalenca que aplegui més seguidors que qualsevol altra, almenys a la ciutat de Barcelona, aquesta és criticar el pessebre que es posa a la plaça Sant Jaume.
El caçador caçat
Que un caçador vulgui caçar un altre caçador, és missió impossible. Segon lliurament de la sèrie “Històries d’antiquaris i de fames”.
El cinema segons Stanley Kubrick
La primera característica que defineix Stanley Kubrick i el seu cinema és una alta i excepcional ambició artística.
Històries d’antiquaris i de fames: breu autòpsia
“Un antiquari és un caçador d’obres d’art, algú que busca o segueix les peces obsessivament fins que les aconsegueix.” L’antiquari Artur Ramon ens oferirà en aquest espai, cada mes, les seves vivències professionals més apassionades. Sense filtres.