L’exposició Vida? o teatre? de Charlotte Salomon al monestir de Pedralbes està destinada a l’èxit.

En part perquè sempre ens criden més l’atenció les biografies dels creadors amb vides plenes d’acció i tragèdia, com Caravaggio i Van Gogh, que no pas els de vida tranquil·la com Joan Miró o Vermeer.

Les pedres a la butxaca per a enfonsar-se millor que va fer servir Virginia Woolf per a suïcidar-se destil·len poesia. Les drogues, que no deixen mai d’endur-se a tants cantants i músics, ens sembla que són la conseqüència d’una inadaptació a una societat hostil per part dels esperits sensibles i altament creatius.

Mentrestant, a la melodia Ja, moren Liebe hat barret Flügel [Si, l’amor té unes ales de colors brillants], Charlotte està asseguda al llit. Charlotte Salomon: Collection Jewish Historical Museum, Amsterdam © Charlotte Salomon Foundation Charlotte Salomon.

Charlotte Salomon (1917-1943) és una artista marcada per la tragèdia familiar i per la col·lectiva. Nascuda en el sí d’una família jueva, li va tocar viure i patir l’Alemanya nazi de ple. Tenia només 26 anys quan va ser deportada i exterminada a Auschwitz. Amb una vocació artística molt forta, Salomon va topar amb una altra dificultat pròpia de l’època per a desenvolupar-se com a artista professional: era una dona. Així, com en altres casos, l’obra de Salomon conté la mítica de l’artista fèmina redescoberta molt després de morta.

L’esvàstica: símbol brillant d’esperança. El dia de la llibertat i del pa ara arriba. Charlotte Salomon: Collection Jewish Historical Museum, Amsterdam © Charlotte Salomon Foundation Charlotte Salomon.

Vida? o teatre? és una col·lecció de gairebé 800 guaixos, que Salomon va pintar al llarg d’un any, entre el 1941 i el 1942, de manera obsessiva amb una intenció catàrtica i terapèutica. Però no només és un conjunt de pintures. Es tracta d’una obra total, amb un fil narratiu -autobiogràfic-, concebuda per a exorcitzar fantasmes familiars, després que Salomon  s’assabentés que molts membres de la seva família, sobretot les dones, com la seva mare, la tieta i l’àvia, s’havien suïcidat. I tot amb la figura de l’avi a l’ombra, com un monstre de Murnau. I no explicaré més per no fer spoilers en una obra tan narrativa.

el guaixos sovint semblen storyboards i vinyetes d’un còmic

Procedents del Jewish Historical Museum d’Amsterdam, el comissari de la mostra, Ricard Bru, ha seleccionat 237 peces de tot el conjunt. Un conjunt que ben bé podria ser una novel·la gràfica actual, esdevenir un obra de teatre i àdhuc un musical ja que l’artista fins i tot va concebre una banda sonora per als guaixos, que sovint semblen storyboards i vinyetes d’un còmic; acompanyats per textos que en l’exposició es poden trobar en uns llibrets a l’entrada de la sala. De fet, ja existeix una òpera, una novel·la i es prepara un film d’animació sobre l’artista.

Charlotte Salomon: Collection Jewish Historical Museum, Amsterdam © Charlotte Salomon Foundation Charlotte Salomon.

Però l’important és que a la mostra podem contemplar els guaixos originals de Salomon, i que deixant de banda la poderosa història que expliquen, posen de manifest l’extraordinari talent de l’artista. Aquesta, amb només amb tres colors -groc, blau i vermell- construeix una obra plàstica sòlida, colorista i impregnada de l’estètica de l’expressionisme alemany, que al llarg de tota la narració es va simplificant cap a un art més gestual, que finalment acaba amb traços que formen només paraules. Tota una lliçó d’esperança -malgrat el mal final-  i de vida, demostració palpable del caràcter guaridor de l’art.

L’exposició Vida? o Teatre? Charlotte Salomon. Berlín, 1917 – Auschwitz, 1943 es pot visitar al Monestir de Pedralbes, a Barcelona, fins al 17 de febrer de 2019.