Tothom els coneix com a protagonistes de la història, dirigents que van manegar els fils de la Segona Guerra Mundial, que van decidir la vida de milions de persones, d’estats sencers, sistemes polítics…

Però quan tenien un moment, obrien la capsa de pintures, estenien el caballet, i es posaven a pintar relaxadament, com si no haguessin trencat mai un plat. En definitiva, artistes de diumenge… d’armistici.

Winston Churchill, Autoretrat.

Sir Winston Churchill es reservava la “sang, suor i llàgrimes” per a la guerra. Després del desastre de la flota anglesa a l’estret dels Dardanels, durant la Primera Guerra Mundial, fou relegat del poder, i es refugià a França on, per pur avorriment, començà a pintar amb una capsa d’aquarel·les; aviat es passà a l’oli i, el 1917, rescatat com a Ministre de Munició, imposà una nova arma, el tanc, que seria decisiva en la victòria final.

A l’entreguerra, envià un paisatge de la seva casa a Kentish a un concurs amateur, i el guanyà. Més endavant, envià cinc pintures a París, signades amb el seudònim de Charles Morin… i en vengué quatre.

El 1947, després de ser recompensat per haver guanyat la Segona Guerra Mundial amb una derrota a les urnes, seguí pintant sota el pseudònim de Mr. Winter –senyor Hivern-. I al final de la seva vida, apart haver publicat l’assaig estètic Painting as a pastime –La pintura com a passatemps-, es traslladà a la recerca de la llum del Sainte-Victoire –tot seguint les passes de Cézanne-, i pintà sovint a Marraquesh. Total: 48 anys al pinzell i més de cinc-cents olis.

Adolf Hitler, El pati de l’antiga residència a Munic, 1914.

Hitler és un cas totalment diferent. Ell de ben jove ja volia ser artista, però va ser rebutjat a les proves d’accès de l’Acadèmia de Viena. Durant cinc anys, es guanyà la vida a la capital austriaca venent postals pintades i petits quadres a preus irrisoris. La clientela: gent de les cerveseries i venedors de marcs que necessitaven omplir el seu producte amb alguna làmina… Instal·lat a Munich, intervindrà a la primera guerra mundial com a correu entre trinxeres, i pintarà paisatges dels territoris ocupats a estones perdudes. Els darrers quadres de Hitler daten de la seva estada a presó de Landesberg, després del putsch de Munic, el 1923.

No devia estar gaire segur Hitler de la qualitat del seu art quan, el 1935, ordenà una operació secreta destinada a rescatar el miler d’obres que declarava haver pintat i venut durant els seus anys de bohèmia. Per contra, el 1942, el Ministeri de l’Interior alemany declarà les obres d’art del Fürer d’Importància Nacional, invendibles sense permís governamental. Avui dia es cotitzen entre 10.000 i 15.000 euros cadascuna…

Dwight Eisenhower, House on the Hill.

I el tercer en discòrdia, Dwight Eisenhower, no començà a pintar fins després de guanyar la Segona Guerra Mundial, poc abans de convertir-se en president dels Estats Units. Tenia 58 anys i es decidí a emprar els pinzells després que un pintor acabés el retrat de la seva esposa, tot fent-ne una versió pròpia amb els olis sobrants. Com a President, reservà una habitació a la Casa Blanca per al seu vici secret: sempre copiava a partir de fotos i retalls de revistes: natures mortes, paisatges bucòlics, etc. I fins i tot es decidí imprimir les nadales oficials de Presidència amb les seves obres.