Uns acords vigorosos i enèrgics que conviden a marxar endavant i a deixar de banda el desànim són part del secret de l’èxit immens de tot un himne, Viva la Vida, de la banda britànica Coldplay.

Una cançó, pertanyent al quart disc del grup, Viva la Vida or Death and All His Friends, que va ser número 1 a molts països. Al seu èxit va contribuir el fet que fos utilitzada en els estadis de diversos clubs esportius.

Frida Kahlo, Viva la vida, 1954. Museu Frida Kahlo, Coyoacán, Mèxic.

Aquí és especialment recordada perquè l’entrenador Pep Guardiola, fan de Coldplay, va començar a utilitzar-la per motivar els jugadors del Barça durant la temporada 2008-2009 –la del primer triplet– i d’aquí va passar al Camp Nou. És curiós perquè la lletra de la cançó, que ha donat peu a diverses interpretacions, parla més d’una sensació de derrota que de victòria i esperança, d’algú que tenia el món a les seves mans però l’ha perdut.

Segurament es tracta del rei Lluís XVI, a l’espera de ser guillotinat pels revolucionaris francesos. “Els revolucionaris esperen pel meu cap en una safata de plata. Només un titella en una corda solitària. Oh! Qui voldria ser rei?”

El títol de la cançó està inspirat en el quadre homònim de Frida Kahlo.

Però el que sí és segur i és una dada força desconeguda, és que el títol de la cançó, que en cap moment apareix en el text de la lletra, està inspirat en el quadre homònim, de Frida Kahlo, una particular natura morta amb síndries, datada el 1954. Està considerada la darrera obra de la pintora mexicana.

En tot cas, la inscripció amb el títol i la data de l’obra va ser afegida per l’autora vuit dies abans de la seva mort. Chris Martin, vocalista de Coldplay, va visitar el museu de l’artista a Mèxic el 2007 i va quedar tan impressionat per l’obra de Kahlo i pel fet que inscrivís aquesta vitalista frase al final de la seva vida, malgrat el seu dolor i patiment, que va decidir que el títol del pròxim disc del grup i d’un del seus temes seria Viva la Vida. Hi ha una altra referència artística, vinculada al vídeo oficial de la cançó: hi apareix el quadre La Llibertat guiant el poble, d’Eugène Delacroix, la qual cosa confirmaria la relació de la lletra amb la Revolució Francesa.

 

Viva la Vida

I used to rule the world
Seas would rise when I gave the word
Now in the morning I sleep alone
Sweep the streets I used to own

I used to roll the dice
Feel the fear in my enemy’s eyes
Listen as the crowd would sing
“Now the old king is dead! Long live the king!”

One minute I held the key
Next the walls were closed on me
And I discovered that my castles stand
Upon pillars of salt and pillars of sand

I hear Jerusalem bells a ringing
Roman Cavalry choirs are singing
Be my mirror, my sword and shield
My missionaries in a foreign field

For some reason I can’t explain
Once you go there was never
Never an honest word
And that was when I ruled the world

It was the wicked and wild wind
Blew down the doors to let me in
Shattered windows and the sound of drums
People couldn’t believe what I’d become

Revolutionaries wait
For my head on a silver plate
Just a puppet on a lonely string
Oh who would ever want to be king?