Bancs, centres comercials, esglésies, caixes de cartró i cinemes buits: una obra per a cada lloc i un lloc per a cada obra. La investigació de Jordi Abelló a la recerca de nous formats i llocs per compartir la seva creació pictòrica i audiovisual, no deixa de sorprendre i fascinar.

El mar a l’hivern és una idea que la ment no considera, deia la cançó i com molts altres pobles turístics a l’hivern Cambrils es converteix en una ombra del que és a l’estiu. El vent es referma en un passeig marítim buit, sembrat de botigues tancades i escassos transeünts entotsolats.

Jordi Abelló, Mantis.

És aquest l’ambient malenconiós i nostàlgic que l’artista Jordi Abelló (Reus, 1970) ha escollit per estrenar la seva última obra Pinzellades perdudes, una pel·lícula d’una hora de durada que s’ha projectat al cinema Rambla de l’Art, en una única sessió i sense públic. “Com a pintor vaig pensar que podia ser fascinant visionar el que mai veiem en detall i gran format, viatjar per l’interior de la pintura, potenciar les pinzellades a la gran pantalla per penetrar en el seu món. Sense so, sense públic i sense argument aparent intento recuperar l’essència de la pintura, la pinzellada, i del cinema, el moviment “, explica Abelló, que ara comparteix aquesta radical experiència expositiva en dos vídeos: un és un fragment de la pel·lícula original i l’altre mostra el cinema durant la projecció.

Jordi Abelló, Pinzellades perdudes.

Pinzellades perdudes constitueix un pas més en la investigació de l’artista sobre l’esgotament dels formats expositius tradicionals i la recerca de noves plataformes i llocs per compartir la seva obra. La pel·lícula forma un tríptic ideal amb Vida i Llocs, dos projectes emblemàtics de la innovadora i atrevida investigació d’Abelló.

“Exposar on vols i quan vols és el meu lema”

Amb Vida, un projecte videogràfic que investiga l’origen de la vida des del Big Bang fins a la bomba atòmica, es va atrevir a transformar el departament de televisors de la FNAC Illa Diagonal en una sala d’exposicions, un dijous a la tarda. “Els televisors de les grans superfícies projecten constantment per a tots i per a ningú documentals de natura, el gènere que més convida a la compra, segons les enquestes de mercat”, explica Abelló, que no va tenir por de tractar amb la gentada, la contaminació sonora i els llums encegadors del centre comercial. “L’art ha de tornar al món real, desvincular-se dels espais institucionals per penetrar en la quotidianitat. Exposar on vols i quan vols és el meu lema”, continua l’artista, que després de l’acció ha emmagatzemat els 22 capítols de Vida en altres tants pen-drive, que tot i la infinita reproductibilitat del vídeo són obra única… única i múltiple com la vida.

Jordi Abelló, Vida.

Dibuixant compulsiu, Abelló ha desenvolupat Vida a partir d’unes pintures que el van portar a identificar els embrions del vocabulari estètic i formal de totes les avantguardes, a les imatges ampliades del món microscòpic. Així un mosquit pot esdevenir un pantocràtor romànic, les cèl·lules semblar “un Miró en moviment” i l’explosió atòmica, “un homenatge a Rothko”. “Els expositors de televisors són com altars contemporanis i quan t’ajups per mirar el preu sembla que t’agenolles”, assegura Abelló, abanderat d’una espiritualitat tan atípica com la seva pràctica artística.

Jordi Abelló, Bank.

Transgressor i provocador sense ser mai ofensiu o agressiu, en Llocs transmet el seu missatge artístic de forma gairebé clandestina, tot apropiant-se ni més ni menys que del full dominical, un dels canals primordials de l’església catòlica. “No vull provocar, sinó trobar el lloc adequat per a cada obra. A més a més la religió sempre ha acompanyat l’art”, assegura Abelló, que en aquesta obra estableix un subtil paral·lelisme formal i conceptual entre els llocs de la vida de Jesús i de Van Gogh. L’acció, documentada pel fotògraf Lluc Queralt, va tenir lloc el passat abril a l’església de Sant Pere de Reus.

Jordi Abelló, Llocs.

Fa ja anys que Abelló explora llocs per a l’art més enllà del cub blanc. El 2009 va exposar a la gàbia dels goril·les del Zoo de Barcelona, i el 2012 els 40 retrats de banquers de la sèrie Bank, realitzats amb la desinteressada col·laboració dels voltors de la reserva de Nonaspe, es va poder veure només a través d’una App per mòbils en determinats bancs convertits en sales d’exposició sense saber-ho. Fascinat per la mirada d’altres éssers vius va arribar a crear una mostra per a mantis amb obres a la seva escala, és a dir una desena de centímetres. No deixeu de veure la reacció de les mantis durant la visita a la web del projecte.

“Bancs, centres comercials, esglésies i també museus. El lloc influeix en la comunicació del missatge. En un món globalitzat i uniforme cal reivindicar espais autèntics per a l’art real”, conclou Abelló.