Consol Villaubí i Pons (Badalona, 1932-Barcelona, 2019) ha estat una de les pioneres del ballet contemporani a Catalunya. Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona amb els mestres Joan Magrinyà i Marina Noreg.

Becada per l’ajuntament de Badalona, va continuar els seus estudis a l’Institut Chorégraphique du Théâtre National de l’Opéra de París, amb les mítiques Madame Préobrajenska –mestressa de Ludmilla Tchérina– i Madame Rousanne –mestressa de Maurice Béjart–.

Consol Villaubí.

Actuà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. I formà part de la companyia de Joan Tena (Barcelona, 1923-2007), pioner a l’hora de fundar una companyia independent de dansa a Barcelona. El 1954, exercí de primera ballarina en ballet expressionista de Béla Bartók El Mandarí meravellós, amb figurins de Joan Josep Tharrats.

Entre el 1956 i el 1961, establerta a la capital francesa, balla a la companyia Ballet moderne de Paris. També realitza gires d’investigació coreogràfica i d’intercanvi a Moscú, Nova York, Itàlia, el Regne Unit i Suïssa.

El 1972 funda el Ballet Experimental de l’Eixample de Barcelona, del qual fou directora i coreògrafa, amb l’assessorament artístic del seu company sentimental, el filòsof Arnau Puig (que havia format part del grup Dau al Set).

Segons el web artnobel.es, “Consol Villaubí té una idea ben clara del que pretén: la creació i la comunicació concepte-visual del moviment en l’escena. Per a dur a terme aquest concepte de la dansa, trenca la imatge que l’espectador te d’un ballarí aplomat, rígid i en perpetu equilibri. D’aquesta ruptura neix la gràcia i la força del moviment en l’espai”.

Els ballets estrenats pel Ballet Experimental de l’Eixample de Barcelona, amb coreografia de Consol Villaubí, i escenografia i música de nombrosos artistes catalans, són:

La temptació de Sant Antoni. Estrenat al Saló Comptal de Ripoll el maig de 1979. Guió basat en l’obra homònima de Flaubert. Música escollida de quatre quintets del Pare Antoni Soler. Vestuari i decorats de Francesc Espigolé.

Estrenats al Teatre Bartrina de Reus el 19 de gener de 1980: Negre sobre negre. Pren la música del Queatzalcatl, de Josep Soler. Escenografia i vestuari ideats per Enric Ansesa. Tota l’escena apareixia ambientada en negre, il·luminada tan sols per a permetre visualitzar els moviments coreogràfics. Bipolar. Vestuari i decoració de Joan Hernàndez Pijuan. Test Sonata. Música de Xavier Benguerel. Vestits i decorats de Francesc Espigolé. I Torna el nocturn, amb text i acotacions de Joan Brossa sobre un fons musical de Tres peces per a clarinet, de Joan Guinjoan.

Test Sonata, 1980.

Estrenats a la Fundació Miró, de Barcelona, el 26 de juny de 1980: Quina. Música de Josep Maria Mestres Quadreny. Escenografia i vestuari de Maria Teresa Codina. I Moment musical. Ballet de Joan Brossa dedicat a Joan Prats. Música de Franz Schubert.

Estrenats al Teatre Municipal de Girona, el 15 de gener de 1981: De Caldetes a Moià, i Gran copa especial, amb música de Llorenç Balsach. Escenografia de Josep Guinovart.

Estrenats al Teatre de la Faràndula, de Sabadell, el 6 de febrer de 1981: Primera Simfonia. El títol del ballet era donat per l’obra de Robert Gerhardt, que servia d’il·lustració musical. Decorat i vestuari de Robert Llimós. I Fàtica, amb música d’Andrés Lewin-Richter i escenografia de Robert Llimós.

La Mei del costat de l’erola. Estrenat al Teatre l’Esbarjo, de Cardedeu, el 21 de març de 1981. Música de Benet Casablancas. Escenografia i vestuari a partir d’una maqueta de Leandre Cristòfol.

Vis vitalis. Estrenat a l’Auditòrium de l’ajuntament de Logroño. La música era un acompanyament amb violoncel de Miquel Pujol. Escenografia i vestuari d’Albert Casals, Pujol Grau i Rey Polo.

Estrenats el 1982 al Palau de Congressos de Barcelona dins d’Expocultura 82: Entrant-hi, sense música, i escenografia d’Enric Ansesa. Emmotllaments, amb música de Llorenç Balsach i escenografia d’Agustí Fructuoso. I El ballarí i l’estructura, amb música d’Andrés Lewin-Richter i escenografia de Joan Josep Tharrats.

Finalment, estrenat el 1983 a La Llotja de Barcelona, Ballet onze personatges, amb música de Juan Hidalgo i L. Prudhomme, i escenografia de Josep Uclés.