Crítica

L’art de la simbiosi

L’art contemporani de la Fundació Suñol visita les col·leccions permanents del MNAC, en un arriscat assaig de “Diàlegs intrusos”.

El pòsit del modernisme

Sis anys després d’obrir portes, el Museu del Disseny de Barcelona incorpora el modernisme al seu relat expositiu.

El rescat del vampir

L’exposició “Vampirs. L’evolució del mite” (CaixaForum Barcelona) fa honor al mite en la seva versió vuitcentista perquè sedueix, escalfa la sang, i en surts amb el coll torçat.

Óscar Domínguez: l’art com a cuirassa

La Galeria Marc Domènech acull l’exposició Óscar Domínguez. El “triple traç”. 1948–1952, amb voluntat de posar llum a una de les darreres etapes del pintor canari.

Jugant amb el buit

Una exposició a la galeria Artur Ramon Art il·lustra l’evolució de la ceràmica des que es va desprendre del llegat de la tradició.

Federico García Lorca, atropellat

L’acabada d’estrenar Casa Seat, de Barcelona, acull la instal·lació “Recreativos Federico”, una reflexió sobre la mercantilització del llegat artístic d’aquest creador universal. La polèmica està servida.

Lectures retrobades

Si enguany celebrem Sant Jordi tres mesos tard, per què no fer-ho recuperant llibres publicats poc abans del confinament? La proposta, l’aposta del “Mirador”, és interessant i interessada: “Art trobat”, d’Artur Ramon (Comanegra).

1.001 gravats per al Museu de Lleida

El col·leccionista i mecenes Antoni Gelonch ha donat 1.001 gravats al Museu de Lleida. Obres de grans artistes com Dürer, Rembrandt, Goya, Piranesi, Picasso, Warhol…

Joan Brossa i Josefa Tolrà, l’ateu i la mèdium

Sembla paradoxal que Joan Brossa, el poeta que proclamava el seu ateisme ajuntant un crucifix amb una hèlix, visités una mèdium. No era creient, però li agradava allò desconegut com a possibilitat i com a joc.

L’art de l’engany

El Museu d’Art de Girona exposa falsos, alguns de propis i d’altres cedits. La mostra “Falsos verdaders” ens explica un segle de fraus artístics a Catalunya.

El Picasso poeta

Picasso pinta, escriu, sobre o amb objectes i estris que, quan són vistos, oïts, t’impulsen, et sacsegen, però no has de saber de què va perquè només és per la poètica plàstica o escrita que són tolerables.

D’un temps, d’uns salons

Des que, el 2017, va complir el 140è aniversari, la Sala Parés està duent a terme una sèrie d’exposicions retrospectives que celebren la seva extraordinària història.