Crítica
Juan Bufill. El vestíbul invisible
El creador Juan Bufill presenta una hipnòtica instal·lació al vestíbul de la Fundació Miró, “Invisible visible (la llum animal)” on juga amb la llum i el temps.
Christian Marclay: les imatges dels sons
“Christian Marclay. Composicions” és una exposició radical i recomanable per a un públic ampli, que requereix del visitant una actitud sense prejudicis, una disposició espiritual i sensorial oberta, atenta i lliure.
Una artista en vigilància permanent
Nora Ancarola presenta a La Virreina un projecte sobre l’evolució del concepte de vigilància; des del panòptic de Jeremy Bentham fins a la mirada creuada i horitzontal dels dispositius digitals contemporanis, i la seva relació amb les poblacions immigrants i exiliades.
“El Víbora” al MNAC: el còmic entra al museu (per quedar-s’hi)
El millor de l’exposició sobre la revista “El Víbora” que presenta el MNAC a Barcelona és el simple fet que s’hagi arribat a celebrar.
Ombres, esplendor i melangia en l’art català
L’exposició “Realisme(s) a Catalunya 1917-1936” explora com alguns artistes van optar per la renovació del seu llenguatge plàstic sense renunciar a la figuració.
L’enigma de la visibilitat
“la caixa” exposa la seva col·lecció de pintura contemporània.
La fotografia intervinguda d’Òscar Holloway: on són els animals?
Òscar Holloway presenta una exposició a Can Felipa a l’entorn dels grans noms del “camera hunting”, fotògrafs que cacen amb la càmera.
Hereus de les avantguardes
Collage, cartellisme, dibuix, fotografia… Una petita gran mostra amb els fons de les avantguardes històriques de l’IVAM de València que no us podeu perdre.
Hannah Collins, una raó política i una força lírica
En les fotografies de Hannah Collins es dona una doble particularitat: la raó conceptual i política, i la força lírica i evocativa, singular.
Un bosc ple de lletres
Una mirada particular, a través dels elements gràfics, a l’exposició central de l’Any Brossa.
Prince, res no es pot comparar a l’original
Prince deia que amb tot el material inèdit que hi havia a la seva mítica vault –la cambra cuirassada on es guarda tot el seu arxiu musical i visual– donava per fer un disc anualment durant un segle.
Miró-Gaudí-Gomis, mirades creuades
Aquesta exposició, organitzada a partir dels fons de la fundació, confronta les afinitats estètiques i creatives de Gaudí i Miró, vistes a través de Joaquim Gomis.
Frank Horvat: “Please don’t smile”
Els Espais Volart de la Fundació Vila Casas exposa “Please don’t smile”, del fotògraf Frank Horvat qui, després d’haver picat la pedra de la vida a ritme d’instantànies, ofereix un recull de fotografies que realitzà en el terreny de la moda durant els anys 50, 60 i 70.
Renau: art i revolució
Arriba a Barcelona l’exposició antològica del valencià Josep Renau (1907-1982), el cartellista de la revolució. Introductor a Espanya de les avantguardes internacionals als anys vint i trenta, i referent per a l’esquerra catalana als setanta, la seva crítica a la societat americana és d’una actualitat alarmant.
Gino Rubert: retaules i delícies del segle XXI
La nova exposició de Gino Rubert a la galeria Senda aconsegueix transmetre una sensació de llibertat fora del comú.
Dos genis cara a cara: Fages i Dalí
No es pot llegir plenament l’obra de Salvador Dalí sense conèixer el llegat literari de Carles Fages de Climent, així ho demostra l’especialista dalinià Josep Playà en el seu llibre “Fages Dalí, genis i amics”.
El políptic del Vallès
“Vallés: fabricar passats, fabricar futurs” és un projecte amb el qual Claudio Zulian recorre la memòria proletària de la comarca del Vallès, una zona històricament i políticament adscrita a l’anomenat “cinturó roig” de Barcelona.
En el nom de Picasso
Una mostra al museu barceloní reinterpreta les diferents facetes de l’artista des de la mirada de deu creadors contemporanis. El Picasso polític i el Picasso poètic, el Picasso passional i el Picasso intel·lectual, tots es donen cita al relat que articula la comissària Rosa Martínez.
Lluís Hortalà o la mirada com a trampa
Cal anar a l’exposició de Lluís Hortalà a Tecla Sala de L’Hospitalet disposats a un doble joc: el de l’ull, sotmès a la lògica enganyosa del trompe-l’oeil, i al del concepte, articulat en el sòlid relat d’Oriol Fontdevila entorn de l’exposició. Anem a pams.
Richard Learoyd, inquietant i monumental
Learoyd exerceix la fotografia d’una manera força original. No és que al seu estudi hi tingui una càmera, és que la càmera és una habitació del seu estudi.