Crítica

Frank Horvat: “Please don’t smile”

Els Espais Volart de la Fundació Vila Casas exposa “Please don’t smile”, del fotògraf Frank Horvat qui, després d’haver picat la pedra de la vida a ritme d’instantànies, ofereix un recull de fotografies que realitzà en el terreny de la moda durant els anys 50, 60 i 70.

Renau: art i revolució

Arriba a Barcelona l’exposició antològica del valencià Josep Renau (1907-1982), el cartellista de la revolució. Introductor a Espanya de les avantguardes internacionals als anys vint i trenta, i referent per a l’esquerra catalana als setanta, la seva crítica a la societat americana és d’una actualitat alarmant.

Dos genis cara a cara: Fages i Dalí

No es pot llegir plenament l’obra de Salvador Dalí sense conèixer el llegat literari de Carles Fages de Climent, així ho demostra l’especialista dalinià Josep Playà en el seu llibre “Fages Dalí, genis i amics”.

El políptic del Vallès

“Vallés: fabricar passats, fabricar futurs” és un projecte amb el qual Claudio Zulian recorre la memòria proletària de la comarca del Vallès, una zona històricament i políticament adscrita a l’anomenat “cinturó roig” de Barcelona.

En el nom de Picasso

Una mostra al museu barceloní reinterpreta les diferents facetes de l’artista des de la mirada de deu creadors contemporanis. El Picasso polític i el Picasso poètic, el Picasso passional i el Picasso intel·lectual, tots es donen cita al relat que articula la comissària Rosa Martínez.

Lluís Hortalà o la mirada com a trampa

Cal anar a l’exposició de Lluís Hortalà a Tecla Sala de L’Hospitalet disposats a un doble joc: el de l’ull, sotmès a la lògica enganyosa del trompe-l’oeil, i al del concepte, articulat en el sòlid relat d’Oriol Fontdevila entorn de l’exposició. Anem a pams.

L’operació rescat d’Antoni Fabrés

Al MNAC, com a museu nacional que és, li tocava recuperar l’obra d’Antoni Fabrés, artista versàtil i efectiu que va anar més enllà de l’academicisme i l’orientalisme de la seva primera època.

Últim acte a La Capella

Es titula “Tancar obrint”, l’escena sisena de “La Capella 25 anys després”, una exposició per entregues que des de gener ha recorregut la història d’aquest centre dedicat a l’art emergent, a través dels artistes que hi han exhibit les seves obres.

Retrats d’August Sander: ¿aparences que no enganyen?

La retrospospectiva d’August Sander a La Virreina és excepcional pel seu rigorós respecte a l’estructura original del gran projecte que aquest fotògraf va dur a terme a la primera meitat del segle passat: “Gent del segle XX”.

Combat per amor a l’art

Només entrar a l’exposició Cinc anys a les trinxeres, una espècie de mirall amb forma de filacteri penjat a la paret, obra de Jesús Galdón, reflecteix a qui acaba d’entrar a la galeria El quadern robat.

El temps dóna veu als vençuts

Tot just quan Estats Units torna a demostrar el seu afany d’ingerència en els assumptes interns d’Amèrica Llatina, i quan Pedro Sánchez reconeix un president autoproclamat a Veneçuela, el Macba inaugura la necessària i encertada exposició Territoris indefinits. Perspectives sobre el llegat colonial.

Imaginari plural a la Capella

Ciutats globals, distòpies futuristes i figures universals de l’imaginari literari i lingüístic s’apleguen a La Capella en una col·lectiva amb deu propostes heterogènies entorn la idea de capes o de temps acumulat.

Compte amb les estàtues!

El projecte de Pedro Azara per al Pavelló de Catalunya a la Biennal de Venècia enfronta el visitant amb la seva debilitat emocional a partir de les reaccions viscerals d’amor i odi que susciten les imatges.

Exorcismes sobre el paper

S’exposen a la N2 una catorzena d’obres sobre paper d’onze destacats artistes, unides “per les tendències estètiques trencades per la guerra, els exilis interiors, les diferents temptatives de conservació de la llibertat creativa en la primera postguerra i l’eclosió després de l’inici de la democràcia”.

Girona homenatja la fotografia pionera de Valentí Fargnoli

Què tenen les fotografies de començament de segle que ens agraden sempre? Tres exposicions recuperen el fons de Valentí Fargnoli, fill d’italians establert a Girona que va deixar un valuós treball etnogràfic i de fotografia patrimonial.