El cicle Nits d’Estiu del CaixaForum s’ha transformat i té lloc exclusivament online, amb propostes d’arts escèniques que reivindiquen la capacitat transformadora de l’art. Dimecres 29, a les 20 hores, es presenta una nova versió de Las Muchísimas, el projecte de la companyia Mariantònia Oliver.

Què passa quan reuneixes en un escenari una desena de dones d’una certa edat que no són ballarines professionals? “Poden explotar molts continguts, hi ha tantes diferències i tant de comú”, diu la coreògrafa mallorquina. “Las Muchísimas parla del vigor i la bellesa que tenim les dones a partir dels 60 anys, de la nostra vigència”, afegeix Oliver.

Las Muchísimas.

L’espectacle de títol superlatiu estira el fil del relat que va iniciar amb Las Muchas (2012); llavors va col·laborar amb dones dels 70 als 87 anys, per reflexionar sobre la identitat comuna i la fragilitat de les persones que, tot i estar invisibilitzades per l’edat i els seus cossos no normatius, se senten vives i ho demostren ballant. El clam a la diversitat i l’enfocament social segueix present –de fet, el treball amb persones grans, persones amb diversitats funcionals i col·lectius de risc d’exclusió social és una de les línies de la seva companyia–, però Oliver considera que Las Muchísimas és un “projecte artístic” més que una reivindicació.

“Dones no professionals, però prou valentes com per exposar-se i enfrontar-se a un treball amb el cos”.

El registre sonor juga un paper fonamental a l’obra. D’una banda, hi sentim la música de Joana Gomila, que és fruit de la col·laboració estreta amb la coreògrafa, i de l’altra, els alenars i les paraules de les artistes que hi participen, dones mallorquines, catalanes i eslovenes que Oliver ha conegut i seleccionat en tallers; les descriu com a “dones no professionals, però prou valentes com per exposar-se i enfrontar-se a un treball amb el cos”.

Las Muchísimas ha girat per Europa i s’ha vist en festivals com l’OFF d’Avinyó i al Namur en Mai, a Bèlgica. Té un format teatral –amb fins a 17 intèrprets sobre l’escenari– però també se n’ha fet una adaptació més lleugera i de carrer, que es va presentar al metro de Barcelona en el marc del Grec 2019. Aquest darrer format és l’escollit per al CaixaForum, i tindrà lloc en un racó emblemàtic del museu, davant del mural de Sol LeWitt: “Ballem la nostra peça tenint en compte el moviment del mural, és un teló de fons que vibra, és molt potent, hi ha moments de molta energia”, conclou Oliver.