Ars Electronica és un festival de referència mundial, que fa dècades marca tendències en el media art i les expressions més experimentals i arriscades de l’art i la creativitat contemporània, on la presència espanyola i catalana ha estat sempre escassa, quan no del tot absent o merament anecdòtica.

Així que la presència de la Col·lecció BEEP d’Art Electrònic, convidada per segon any consecutiu en el Gallery Space, un espai relativament nou que qüestiona de manera constructiva els models tradicionals de galerisme i col·leccionisme, resulta francament excepcional.

Robertina Šebjanič: Aurelia 1 +Hz / proto viva generator. Photo: Miha Fras (archive Gallery Kapelica).

Nascuda a Reus gràcies al clarivident mecenatge de l’empresari Andreu Rodríguez i la seva dona, l’artista Marie-France Veyrat, la Col·lecció BEEP porta gairebé 15 anys creixent sense pressa però sense pausa, i a dia d’avui ha reunit un conjunt d’obres d’art electrònic i digital molt significatiu a nivell internacional, que resumeix les tendències i evolució de les pràctiques artístiques relacionades amb els nous mitjans tecnològics.

Ars Electronica, Linz.

Ars Electrònica, que se celebra a Linz (Àustria), del 5 al 9 de setembre, no necessita presentacions. Per al seu 40è aniversari ha preparat l’edició més àmplia de la seva història, OUT OF THE BOX. The midlife crisi of the digital revolution que, en 5 dies, reuneix uns 1.500 artistes, científics, teòrics i activistes de mig món, que donaran vida a més de 600 iniciatives entre mostres, tallers i esdeveniments de tota mena, repartits en 16 espais, al voltant del mític PostCity, l’antic i gegantí edifici de correus, vestigi d’un món que ja no existeix.

José Manuel Berenguer, Luci, sin nombre y sin memoria.

Al soterrani del PostCity, el centre neuràlgic del Festival, la Col·lecció BEEP presenta una proposta a l’alçada de l’efemèride, que planteja un inèdit concepte de bioart expandit. Es composa de set obres, de les quals només una, Luci, sense nom i sense memòria, de José Manuel Berenguer, una de les peces clau del fons, protagonitzada per un eixam de cuques de llum electròniques, s’ha exhibit anteriorment. Les altres sis són noves adquisicions: tres artistes amb una sòlida trajectòria com Robertina Šebjanič amb una instal·lació sonora controlada per una comunitat de meduses, Félicie d’Estienne d’Orves amb una instal·lació lumínica que reinterpreta fenòmens astrofísics com les eclipsis, i Mariano Sardón i Mariano Sigman amb un sistema de representació del rostre basat en la mirada de l’observador, guanyador de la 14a edició Premi ARC-BEEP d’art electrònic, que s’ha encarregat de mantenir viva l’escena de l’art electrònic i digital a la fira de art contemporani més important d’Espanya, ARCOmadrid.

Félicie d’Estienne d’Orves. Photo: Gerald Knights.

Les últimes tres obres d’artistes joves són fruit del primer programa de producció realitzat en col·laboració amb Hangar de Barcelona. “Volem plantejar un nou model de col·leccionisme, que no estigui basat en acumular peces. Per això proporcionem suport tecnològic als artistes amb fins d’investigació i producció, i desenvolupem diversos programes de patrocini tecnològic. El més recent, amb el Centre de Producció i Recerca en Arts Visuals Hangar de Barcelona, és un exemple de la nostra voluntat de donar suport a la creació de base i practicar una forma de col·leccionisme actiu i militant”, explica Vicente Matallana, director de la col·lecció.

Kenneth Dow, PsyCHO TRance K-HOLE.

Les tres obres, que s’estrenen en aquesta ocasió, ofereixen diverses perspectives de la creació vinculada a la tecnologia, com el cadenat de bicicleta convertit en seqüenciador, de Kenneth Dow, la pistola robòtica de Patricio Rivera, que escriu a les parets amb pintura i excrements de cavall, i una instal·lació interactiva de TopLap (Lina Bautista i Iván Paz) que permet al visitant d’escriure en el teclat d’un vell ordinador, per generar i modificar en temps real la peça sonora que el dispositiu va creant.

Mariano Sardón, Wall of Gazes.

“Aquest acord suposa una magnífica oportunitat per als artistes residents a Hangar, perquè els permet de produir una peça nova, presentar-la en un context de la màxima rellevància internacional i integrar-la en una col·lecció de referència, com és la Col·lecció BEEP. És fonamental tenir en compte que aquesta col·laboració no es basa en la incorporació de peces acabades, sinó en fer possible un procés de producció”, explica Lluís Nacenta, director d’Hangar, el qual afegeix: “És el primer pas d’un procés que segueix obert. El que s’incorpora a la Col·lecció és una prova d’artista, la qual cosa permet a aquest de seguir desenvolupant aquesta mateixa peça, així com poder-la presentar en d’altres contextos”.

Les meduses són tècnicament immortals.

Amb l’adquisició d’Aurelia 1 + Hz / proto visqui generator, de l’eslovena Robertina Šebjanič, que va rebre una Menció d’Honor en els Ars Electronica Prix 2016 i es presenta ara en una versió ampliada i millorada, la Col·lecció BEEP entra en el debat sobre el col·leccionisme de bioart, obres que contenen elements vius, com les meduses que protagonitzen aquesta peça.”Les meduses són tècnicament immortals, en canvi els éssers humans a més de peribles i depredadors, tècnicament som una plaga”, afirma Matallana, que exposarà la seva estratègia de col·leccionisme a la taula de debat Paradoxes i obstacles per mantenir i exposar el bioarte viu.

Robertina Šebjanič: Aurelia 1 +Hz / proto viva generator. Photo: Miha Fras (archive Gallery Kapelica).

Amb la peça de Šebjanič, BEEP es fica de ple en un àmbit que va abordar fa gairebé 15 anys i pel qual sempre va tenir interès. “La col·lecció es va inaugurar amb l’adquisició de l’obra guanyadora del primer Premi ARCO-BEEP d’Art Electrònic, Time Capsule d’Eduardo Kac, un dels grans noms del bioart, i amb Independent Robotic Community de Ricardo Iglesias i Gerald Kogler, una de les obres que anticipen el concepte bio mediart, tan vinculat a la intel·ligència artificial”, conclou Matallana.

Fins al 6 d’octubre, una important selecció d’obres de la Col·lecció s’exhibeix al museu d’art modern i contemporani Es Baluard de Palma de Mallorca, en el marc de la mostra FACES. Un diàleg entre la Col·lecció d’Es Baluard i la Col·lecció BEEP d’Art Electrònic, que amb més de 49.000 visitants (falta un mes per a la seva clausura) se situa entre les exposicions més visitades dels 10 anys d’història del museu mallorquí.