A l’Espai Busquets de l’Escola Massana s’hi exposa Absències, una petita retrospectiva de Ramon Guillen-Balmes.

Confesso que no soc expert en Art Contemporani, per tant la meva mirada sobre les peces exposades no serà la d’un teòric ni la d’un periodista especialitzat en Art. La meva formació, a la mateixa Escola Massana va ser en Disseny de producte.

Ramon Guillen-Balmes, Model d’us per a Alyssa Dee Krauss.

Aclarit això, us diré que és una de les exposicions més boniques que podeu veure a Barcelona aquests dies. El treball de Guillen-Balmes té unes qualitats plàstiques, matèriques i objectuals aclaparadores. Els treballs recollits van des de les primerenques Boies lliures als seus Objets Trouvés d’Arqueologia d’Artista. També hi ha una sèrie de llibretes d’esbossos que es poden veure escanejades en unes petites pantalles i algunes obres de la sèrie “Model d’ús”.

Em miro aquests objectes des de la meva condició d’observador del disseny i els trobo fascinants. Les Boies Lliures son una sèrie de “naus” pensades per a que flotin i puguin navegar de forma aleatòria. Les peces contenien una placa on s’informava que si algú les trobava es poses en contacte amb l’autor, amb l’adreça postal. L’autor les deixava anar a la costa, sense saber cap on les portaria la marea i el vent. Son fruit d’una època que explora, juntament amb altres artistes propers, els límits entre l’accionisme i l’escultura. La peça sencera conté les dades del lloc i moment on es va deixar anar i allà on es va trobar, si es que algú ho va fer.

Ramon Guillen-Balmes, Boies lliures.

Però més enllà, per a mi, la bellesa de les boies està en els materials escollits, fusta de castanyer, suro, roba de vela i llautó. Estan, primer, clarament dissenyades per a acomplir un objectiu i després, treballades amb cura, gairebé amb una dedicació d’artesà. De fet, a primera vista els objectes de Guillen-Balmes semblen estris, eines, pròtesis, utensilis amb una funció concreta. Potser la seva utilitat no es real, però segueixen sent peces que atreuen com aquella artesania que ha anat perfeccionant la seva tècnica al llarg dels anys i que mima els materials amb els que treballa.

Passa el mateix amb els objectes que formen part de la col·lecció Objets Trouvés d’Arqueologia d’Artista. El seu aspecte biomòrfic sembla indicar que estan pensats per ser apèndix corporals, encara que no sabem ben bé per a on o per a qui. El seu organicisme entre mòrbid i sexual suggereix usos insospitats i lúbrics, tot i que el component de fèrula protèsica ens fa pensar en disfuncions o malalties, quan no a parafílies pròpies dels protagonistes d’Inseparables, aquella pel·lícula de malson amb un Jeremy Irons per duplicat. Altre cop les peces de feltre, cautxú, resina o fusta evoquen el disseny per la cura de les seves formes pensades i “dissenyades” amb un gust exquisit. I altre cop la seva manufactura ens porta a pensar en un artesà, delicat i laboriós.

Les llibretes exposades mostren una habilitat pel dibuix notable, però també una cultura del projecte inherent. Els dibuixos estan al servei del procés, ja sigui per definir-lo o per comunicar-lo. Són dibuixos constructius, es diria que plànols de treball en molts casos. I, tanmateix, les planes son obres en si mateixes. Text i imatge estan maquetats, composats.  Llavors, entre les llibretes trobo una imatge familiar: una llavor dotada d’una ala de l’arbre anomenat Tipuana tipu, encara que també se li diu Auró. El dibuix reprodueix la llavor amb exactitud i alhora, especula sobre les diferents parts que la composen. Aquest dibuix l’he utilitzat durant anys per explicar un altre possible esquema de treball, que no fos el del funcionalisme de Bruno Munari, als meus alumnes de disseny. La imatge no sabia d’on havia sortit ni de qui era. Em va arribar i em va semblar perfecte pel que volia explicar. I aquí està, en una llibreta de Guillen-Balmes. Sobre el dibuix hi diu “preparació exercici disseny industrial”. Llavors ho entenc. M’informo i, efectivament, entre les seves tasques docents a l’Escola Massana, va ser professor a l’àrea de disseny.

Recorda el llenguatge constructiu de Da Vinci.

A finals dels anys noranta, l’autor va realitzar una sèrie de peces anomenades Models d’ús que es basaven en un procés de treball amb amics, on aquests li feien saber un desig personal i l’artista creava unes pròtesis per fer-lo possible.  Sembla reflexionar sobre la utilitat de l’art o, més aviat, l’absència d’aquesta. Es tracta de prolongacions del cos, o d’objectes que s’hi acoblen i en ressalten alguna de les parts. Concretament el que està exposat a la Massana, fet per a la dissenyadora Alyssa Dee Krauss, intenta donar resposta a un anhel humà essencial de tots els temps: volar. En diferents peces de la sèrie Model d’ús hi ha referències a una forma alada que recorda la llavor de la que parlava. També a un codi visual, a la fase d’esbossos, que recorda el llenguatge constructiu de Da Vinci; i fins hi tot als germans Wright, a la fase constructiva. És quan surt l’inventor de peces inútilment belles que Guillen-Balmes deixa entreveure en moltes de les seves obres. Un treball d’orfebreria, pel que fa al tracte dels materials, i gairebé patafísic, respecte a la seva antifuncionalitat.

Ramon Guillen-Balmes, Model d’us per a Alyssa Dee Krauss.

Fa uns anys Pilar Parcerisas escrivia sobre una exposició que contenia aquests Models d’us de Guillen-Balmes: “Afable, emotiu, vital i sensiblement càlid i natural, embolcallà les realitats del cos humà amb models anatòmics i apòsits antiacadèmics, uní cos i remei, treballà la intimitat tàctil de l’inframince… Un poeta de les formes per gaudir-ne en la intimitat”. No puc estar més d’acord, s’ha de gaudir d’aquesta exposició i del catàleg que l’acompanya en una intimitat poc a l’ús en aquests dies.

L’exposició Absències, de Ramon Guillen-Balmes, es pot visitar a l’Espai Busquets de l’Escola Massana, a Barcelona, fins el 24 de maig.