No és cap novetat que estem vivint una situació nova, inversemblant a estones, desconcertant en d’altres i frustrant sovint. La pandèmia de la Covid19 ha portat dolor i situacions dramàtiques.

El disseny forma part de la societat, d’ella sorgeixen les necessitats amb les quals treballa, i a ella li ofereix possibles respostes a aquestes necessitats.

Campanya informativa Ajuntament de Barcelona-Estudi Familia.

Si bé és cert que sovint s’ha vist el disseny com una frivolitat per a esnobs o simplement com a un argument de venda, sempre hi ha hagut professionals del disseny que han treballat per millorar la vida dels usuaris als quals van destinats els seus productes o serveis. No es estrany, doncs, que en una situació d’emergència social, hi hagi dissenyadors/es que reaccionin intentant trobar possibles solucions, que segur que seran parcials i potser efímeres, però que poden parar el cop en algunes situacions.

Gracia Mask Open Screen.

Posem-nos en context, estem tots a casa tancats, durant el primer confinament, les xarxes bullen ja que són el més proper a poder tenir vida social. Després del desconcert dels primers dies, comencen a aparèixer projectes, productes, invents, prototips fets per dissenyadors, makers, enginyers, estudis diversos. La idea sempre és la mateixa, estem en un moment excepcional i cal que tots ajudem. Des de mascaretes a respiradors, de campanyes informatives a missatges encoratjadors o visualització de dades, per entendre millor el que està passant.

És en aquest context que els conservadors del Museu del Disseny decideixen que ells també poden i volen aportar alguna cosa i comencen a recollir projectes i propostes. Aquest és l’origen d’Emergència! Dissenys contra la COVID-19, una exposició temporal d’accés gratuït que es pot veure al Museu del Disseny de Barcelona. Comissariada per Teresa Bastardes, cap de col·leccions del Museu del Disseny, i Rossend Casanova, conservador de disseny de producte del Museu del Disseny, intenta visualitzar aquest esforç col·lectiu de respostes, tant públiques com privades, i formar una col·lecció que en sigui testimoni, dedicant una atenció especial als elements de protecció, a la maquinària clínica i a la gràfica comunicativa.

La tecnologia de la informació i la digitalització han facilitat el disseny col·laboratiu, la relació fluïda entre equips transversals, la disponibilitat per accedir a dissenys en codi obert i la possibilitat d’imprimir en 3D.

Hi ha un fet interessant, que fa de l’exposició un relat del nostre temps. Avui, ara, aquí, la tecnologia de la informació i la digitalització han facilitat el disseny col·laboratiu, la relació fluïda entre equips transversals, la disponibilitat per accedir a dissenys en codi obert i la possibilitat d’imprimir en 3D a l’empresa, a la universitat, al despatx o, simplement, des de casa. És important posar això de relleu, perquè justament aquestes tecnologies són utilitzades amb més freqüència per generacions joves. Hi ha excepcions, òbviament, però han estat les noves fornades de dissenyadors les que més s’han llençat a provar, investigar i produir possibles eines i mecanismes de protecció o de tractament d’efectes de la pandèmia.

Respirador OxyGEN, 2020, de Protofy, produit a la SEAT.

Que el Museu del Disseny incorpori aquestes peces a la seva col·lecció, i la voluntat expressada pels seus comissaris que aquest recull continuï creixent per deixar testimoni de l’excepcionalitat del moment i dels diferents dissenys que han ajudat a salvar vides, és un punt d’inflexió important. El gruix dels projectes recollits a la col·lecció permanent del Museu, forma part del que diem “disseny d’autor”. Son peces amb una carrega cultural important, un component estètic potent i una vinculació amb el mobiliari o parament de la llar. També hi ha petits electrodomèstics o maquinaria lleugera, però els criteris de la seva inclusió segueixen sent majoritàriament culturals. Ara, entren a formar-ne part respiradors clínics, filtres d’aire, infografies, senyalització efímera. Cal valorar aquest salt endavant i l’obertura de nous territoris que suposa això.

Cartell de Mr. Zé.

Personalment, em sento molt orgullós de que el concepte “Disseny per viure”, que vam desenvolupar al Museu l’any 2015 amb una exposició i que segueix actiu amb les jornades anuals homònimes, hagi contribuït a ampliar la mirada del disseny i de la seva conservació museogràfica cap a entorns no massa treballats abans. Ara podem dir que el disseny socialment responsable, i conceptes fins ara poc representats com el co-disseny, el codi obert o la impressió 3D són membres de ple dret en la col·lecció del Museu del Disseny i per tant serà més fàcil que formin part de l’imaginari col·lectiu de professionals i estudiants. Estic convençut de que aquesta incorporació obrirà finestres i camins a escoles, estudis i empreses del nostre país.

Mascaretes dissenyades per Sergi Opisso.

Anant al contingut, a l’exposició podem trobar mascaretes higièniques fetes per dissenyadors i empreses, des de professionals de la moda com Txell Miras, Míriam Ponsa o Josep Abril a dissenyadors gràfics com Sergi Opisso o empreses de producte com Closca o Buff. Fins hi tot, una col·laboració entre un equip del CSIC i Bioinicia per fer unes mascaretes de nanofibres que actuen per filtració mecànica.

També hi ha dispositius de protecció per a ús sanitari, amb major grau de protecció i cercant la màxima funcionalitat amb sistemes fàcils, ràpids i econòmics de produir, tot sovint utilitzant la impressió 3D. Pep Trias i Grau, de l’estudi Morillas Brand Design és una mostra de les persones i estudis que van aportar la seves impressores de volum per tal de fabricar elements de protecció sota la iniciativa Covidmakers a Catalunya.

Arm Door Opener desenvolupada pel CIM UPC, centre tecnològic de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Hi ha també iniciatives com el projecte CAR3D, finançat per l’EIT Health i la UE, que té per objectiu dissenyar, desenvolupar i validar equips EPP com mascaretes i protectors facials, i a través d’una plataforma web posar en contacte productors validats i consumidors.

Pel que fa al desenvolupament de maquinària clínica s’ha volgut recollir la diversitat de propostes que han aportat solucions a una de les necessitats més immediates durant la pandèmia: la falta d’aparells respiradors. Alguns han estat i estan en funcionament en UCIs de centres mèdics, ja que han estat validats per l’Agència Espanyola del Medicament. Hi ha dispensadors de gel, robots de desinfecció amb tecnologia de llum ultraviolada o dispositius impresos en 3D que permeten obrir portes compartides sense necessitat de fer servir les mans, i així prevenir nous contagis.

Visualització de dades dissenyada per Albert Carles.

Al mateix temps, hi ha un apartat de gràfica i comunicació on trobem des de campanyes institucionals com les de l’Ajuntament de Barcelona o senyalització específica fet per l’equip de l’empresa Signes, fins als cartells de Félix Rodríguez, o Mr. Zé, que s’han viralitzat durant el confinament per la seva carrega política i alhora encoratjadora. Es recull també el projecte de visualització de dades del dissenyador Albert Carles, que fins al maig del 2020 va oferir en temps real al web dades d’evolució de la pandèmia a Catalunya extretes del repositori de Datadista.

Robot de desinfecció d’espais MTS UVC.

Tot plegat, està ben documentat i exposat, malgrat un dispositiu museogràfic que intenta generar la mínima despesa, reutilitzant el sistema que fa servir el FAD per exposar el seus premis. Una idea interessant per rebaixar costos i donar exemple, des del propi muntatge, de que l’austeritat i el rigor no són incompatibles. De fet, la col·laboració amb l’ADIFAD ha fet possible la convocatòria ADI-Reconeix, Emergència COVID amb l’objectiu de donar cabuda, difusió i reconeixement a les iniciatives que s’han posat en marxa per fer front a crisi sanitària. La selecció de projectes i productes ADI-Reconeix formarà part de l’exposició ben aviat.

Per últim, l’exposició comptarà amb unes jornades paral·leles, en format virtual, els dies 9 i 10 de desembre, que són alhora les cinquenes jornades Disseny per viure. Sota el nom “Dissenyant futurs en temps d’Emergència”, aquestes sessions tenen l’objectiu de visualitzar estratègies, maneres y recursos, de com des del disseny podem fer que el futur probable (aquell que sembla més factible) s’assembli el màxim possible al futur desitjable (aquell que aposta pel be comú). Hi haurà des de presentacions d’alguns projectes de l’exposició a conferències de disseny-ficció y el disseny especulatiu, dues corrents molt actives durant aquests darrers anys i que estan construint possibilitats d’altres futurs al que semblem abocar-nos sense remei. Podreu trobar tota la informació a la web del Museu del Disseny.

L’exposició Emergència! Dissenys contra la COVID-19 es pot visitar al Museu del Disseny de Barcelona fins al 10 de gener del 2021.