La major part de les obres d’art que coneixem, les hem descobert a través de reproduccions fotogràfiques.

Jo mateix he vist tres vegades la Gioconda “al natural”, al Museu del Louvre, però l’he vista centenars de vegades en reproduccions: postals, cartells, llibres… Quina és la meva Gioconda, doncs? No són totes les versions d’aquesta obra, inclosa la “original”, manifestacions d’un mateix fenomen?

Víctor Silva, Paisaje, 2018.

Són idees que em venen al cap tot visitant l’exposició de Víctor Silva a la galeria Víctor Saavedra: una vintena de pintures damunt cartolina (11 x 15 cm.), acompanyada cadascuna de la seva imatge fotogràfica ampliada (70 x 100 cm., 140 x 200 cm. etc.). Les obres estan dividides en tres apartats: paisatges, jardins i cases. Tres construccions culturals: natura ordenada per l’ull, natura ordenada per l’home, i natura creada per l’home com a hàbitat interior.

Víctor Silva, Jardín, 2018.

Amb els anys i la presbícia, m’he hagut d’acostumar a les ulleres progressives. En el cas de l’exposició de Víctor Silva, la sensació d’incomoditat en les distàncies s’accentua. Cal acostar-se molt a les pintures i allunyar-se prou de les fotografies. Estranya dansa que posa en qüestió la simple etiqueta de pintura a un suport pel senzill fet de que estigui untat de matèria pictòrica. Deu ser la presbícia, també, un estat d’esperit?

Hi ha una cinquena paret, en art.

El cas és que, a la generació que vam créixer mirant Barrio Sésamo, amb els seus cèlebres festivals de “cerca” i “lejos” –s’allunyava el personatge, no pas la pantalla del televisor–, aquest diàleg entre el micro i el macro se’ns fa familiar.

Víctor Silva, Casa y cordillera, 2018.

Víctor Silva no segueix el joc de Dalí, que ampliava al microscopi electrònic una taca d’òxid en un bolígraf de l’hotel Meurice de París per iniciar les seves particulars Impressions de la haute Mongolie. Silva segueix més aviat el joc d’Eduardo Chillida que, com a porter de la Real Sociedad, va intuir la dinàmica de l’espai millor que qualsevol dels pintors cubistes.

Hi ha una cinquena paret, en art –la quarta és sempre l’espectador–, podeu anomenar-la “reproducció”, “inframince” o “doppelgänger”, tant se val. Però no oblideu mai que els antics li’n deien poètica.

L’exposició Víctor Silva es pot visitar a la galeria Víctor Saavedra, de Barcelona, fins el 26 d’abril.