Bòlit Girona presenta una exposició singular que aporta llum i documenta un interessant experiment social i creatiu que es va donar als anys setanta a Nova York, quan, al 127 de Prince Street, tres joves obrien el FOOD, un espai que fusionava la idea de menjar amb la de comunitat i creació artística.

Harold Berg, col·leccionista de Gordon Matta-Clark; Carme Sais, directora del Bòlit i el crític d’art Eudald Camps signen el projecte, que es pot veure als tres espais del Bòlit i que, d’una manera sorprenent, ve a demostrar que l’experiment novaiorquès del FOOD té orígens a l’Empordà.

Vista de l’exposició amb imatge pertanyent a la instal·lació d’Àngels Ribé, Work is the effort against resistance (1976). Foto: © PEREDEPRADA.

En els viatges al sud d’Europa, als anys seixanta, una jove ballarina britànica establerta als Estats Units, Carol Goodden, es fixa en el Baix Empordà. Des de Mont-ras, on s’instal·la, viatja per la península descobrint, fascinada, la pràctica del tapeo i aquest element tan mediterrani que uneix el fet social i el gastronòmic. Quan, quatre anys després, se’n va a Nova York i coneix la comunitat artística del SoHo, amb l’artista xilè Gordon Matta-Clark, parella seva en aquell moment, planegen un experiment nou: un restaurant per a artistes on es pugui menjar barat i alhora teixir comunitat. Lloguen un local que ja era un lloc per a menjars i obren el FOOD, on, des del 1971 fins al 1973, alimentaran la comunitat artística del SoHo, un barri degradat de lloguers barats.

Vista de l’exposició amb fotos de l’acció Raindrop Dance (1971) de Carol Goodden al 112 de Greene St. Foto: © PEREDEPRADA.

Goodden hi posarà els diners d’una herència familiar, algunes idees empordaneses com la cuina oberta i moltes hores de treball; Matta-Clark, el disseny de l’espai i dels objectes, la seva mirada alquimista i la seva crítica al capitalisme; i Girouard la cuina cajun. Godden ho explica en un diari inèdit recuperat per a l’exposició: “Durant tres anys, FOOD va produir deliciosos àpats saludables i barats (el dinar i el sopar), va proporcionar un lloc relaxant perquè els artistes es reunissin, planifiquessin esdeveniments, quedessin entre ells i, en tornar a casa, poguessin dir que havien vist Rauschenberg o Rothenberg, Nonas o Noguchi. Durant tres anys, FOOD va guanyar prou diners per pagar les seves factures, alimentar-nos a Gordon i a mi, alguns amics, els nostres treballadors i d’altres que van arribar per la porta del darrere… Durant tres anys, a FOOD hi van treballar una seixantena d’artistes que, d’aquesta manera, van poder permetre’s viure a Nova York mentre intentaven tirar endavant la seva carrera artística”.

Només mirant els noms dels amics i clients que circulaven pel FOOD, tens la sensació que et trobes a l’ull de l’huracà, amb Laurie Anderson, John Cage, Jasper Johns o Lou Reed…

Si bé l’aventura del FOOD és coneguda, al Bòlit Pou Rodó es presenten materials de treball, vídeos, dibuixos, cartes culinàries, llistes de clients i amics, i accions que s’hi van realitzar (magnífiques i còmplices, algunes de realitzades entre Matta-Clark i Goodden), i s’hi transmet, amb una immediatesa molt neta, l’esperit del FOOD, que va contribuir a fixar comunitat. I quina comunitat! Només mirant els noms dels amics i clients que circulaven pel FOOD, tens la sensació que et trobes a l’ull de l’huracà, amb Laurie Anderson, John Cage, Jasper Johns o Lou Reed, per dir-ne alguns.

Francesc Torres, Accident (1977), instal·lació multimèdia. Foto: © PEREDEPRADA.

Però l’exposició segueix explorant la cruïlla entre la idea del menjar i la creació artística, amb artistes catalans que eren també a Nova York en aquells anys, com Antoni Miralda, Antoni Muntadas, Francesc Torres i Àngels Ribé. De Francesc Torres, al Bòlit La Rambla s’ha remuntat Accident, una instal·lació complexa que havia presentat l’any 1977 al llavors espai alternatiu del 112 de Greene Street.

Vista de l’exposició amb obres de Fina Miralles: Relacions del cos en accions quotidianes (1975) i Fases de la lluna, l’oli i el pa (2016). Foto: © PEREDEPRADA.

Al Bòlit Sant Nicolau es presenten els Cérémonials fets pels artistes catalans de París, entre els que hi havia Miralda, Jaume Xifra, Joan Rabascall i Benet Rossell, i d’altres artistes conceptuals catalans que han treballat el menjar com Fina Miralles i Pere Noguera (què gran el seu àpat de Nadal surant damunt d’una bassa en un paratge amenaçat de les Gavarres).

Cérémonials de Benet Rossell i Jaume Xifra. Foto: © PEREDEPRADA.

Però el fil del menjar s’estira cap avui incorporant obres de Marta Vergonyós i Mar Serinyà, que omplen, emotivament, l’antic espai sagrat de l’absis i les capelles laterals d’aquesta antiga església. Amb tres accions (una de cadascuna, i una tercera de compartida), Vergonyós i Serinyà s’aproximen al menjar d’una manera més aviat benjaminiana i que ens vincula, experiencialment, a la terra i a aquest gest neolític transmès durant generacions per àvies i mares com és el fet, humil, de pelar una verdura.

I ara sí, ens hem deixat el subtítol de l’exposició per al final: La utopia de la proximitat. A banda de resultar extremament significatiu en temps de pandèmia, i de qualificar amb precisió el que va ser el FOOD, l’expressió prové del teòric de l’art Nicolas Bourriaud al seu text Estètica relacional: “La realització artística apareix avui com un terreny ric en experimentacions socials, com un espai parcialment preservat de la uniformitat dels comportaments. Les obres d’art de les quals parlarem aquí dibuixen, cada una, una utopia de la proximitat.” En efecte, FOOD va ser, en ell mateix, una obra d’art que va dibuixar una utopia social.

Mar Serinyà Gou i Marta Vergonyós Cabratosa, Taula viva. Paraulari (2021). Foto: © PEREDEPRADA.

Eudald Camps, al text del catàleg, aporta un interessant concepte marxista: interstici, un terme utilitzat per Marx per definir comunitats d’intercanvi que escapen a la lògica del capital perquè no responen a la llei del guany. El FOOD es situava en aquesta perspectiva: va obrir, a tots els efectes, un interstici social. Avui que la gastronomia i la viticultura persegueixen l’art per fer maridatges que només busquen un rèdit econòmic, l’experiència del FOOD va ser honesta, “intersticialment” honesta. I això, tant als anys setanta com avui, és molt.

(No deixeu de consultar el blog creat per a l’exposició, plantejat com un arxiu viu de textos i conceptes sobre el vincle entre art i gastronomia: https://foodutopia.cat)

L’exposició Food. La utopia de la proximitat es pot visitar a Bòlit Centre d’Art Contemporani Girona, fins al 30 de maig.