Sabíeu que Frederic Marès (1883-1991) és l’escultor més present a l’espai públic de Barcelona? A la plaça Catalunya, al passeig de Gràcia, a la Diagonal o dins de Santa Maria del Mar i del Palau de la Generalitat, per exemple.

També té molta obra repartida en cementiris de tot Catalunya i és autor de les reconstrucció de les tombes reials al monestir de Poblet. Malgrat ser tan present i prolífica, l’obra escultòrica de Marès, lligada al noucentisme i al fet d’haver estat un artista amb molts encàrrecs institucionals durant les dècades del franquisme, no ha tingut tanta difusió i reconeixement com la seva faceta de col·leccionista, que va fer possible que fa 70 anys s’inaugurés el seu museu en un magnífic edifici al costat de la catedral.

Cap de jove (1915) i Cap de Bernat Metge (c. 1925), de Frederic Marès.

Ara per ara el Museu Marès és un dels museus més singulars de Barcelona. Explica la història de l’escultura hispànica des de l’època medieval fins al segle XIX, a través de la col·lecció que va reunir l’escultor. Però, a més, apart del fons d’escultura, també es poden visitar les curioses col·leccions de milers d’objectes de la vida quotidiana, des de ventalls a rellotges, passant per soldadets de plom, joguines, peces de ceràmica i vidre o daguerrotips. Un autèntic gabinet del col·leccionista, fruit de l’obsessió del fundador del museu, que és el que fa que el Marès sigui un museu molt especial. Malgrat la seva centralitat i la riquesa de les seves col·leccions, el museu és encara desconegut per molts ciutadans i a hores d’ara el 60 per cent dels visitants són foranis.

L’estudi-biblioteca de Marès.

Amb motiu que el museu va complir el passat 25 de novembre els 70 anys de la seva obertura, el Marès ha aprofitat aquesta commemoració per impulsar el coneixement de la vessant artística del seu fundador. Al llarg de l’any, el museu celebra l’aniversari  amb diverses activitats centrades en impulsar i divulgar el coneixement sobre l’art de Marès.

Per això la principal de les intervencions de l’aniversari s’ha centrat en l’espectacular estudi-biblioteca de l’escultor, un espai a la segona planta de l’edifici, dissenyat el 1964 però que no es va obrir al públic fins al 1996, cinc anys després de la mort de l’artista. Aquí és on Marès acumulava els seus llibres, tenia el despatx i solia rebre les visites i avui en dia és la sala del museu dedicada específicament a l’obra de Marès, en un entorn de típic ambient d’una casa-museu. Però fins ara la disposició bigarrada i densa de les obres no facilitava un discurs museogràfic ordenat, que permetés el visitant d’entendre bé l’obra de l’artista.

Frederic Marès.

És per aquesta raó que el museu ha modernitzat la presentació d’aquest espai amb un discurs estructurat, amb menys obres per facilitar una millor visió de les peces i una renovació del mobiliari expositiu i de la il·luminació. A través de sis àmbits temàtics, el visitant pot copsar el procés de treball de l’artista amb models i versions d’obres que sovint estan en espais públics i privats. Es poden veure, per exemple, alguns del cérvols del conjunt monumental situat a la macroilla de l’avinguda Diagonal, Gran Via Carles III i Sabino Arana; el monument de Francesc Soler i Rovirosa a la Gran Via, que no retrata l’homenatjat sinó que utilitza una al·legoria; el Sant Jordi del Palau de la Generalitat; el bust de Goya a Saragossa; o l’escultura del Timbaler del Bruc. També s’exposen algunes de les obres inicials de l’artista, de tall més modernista, que acusen la influència de Rodin i d’Eusebi Arnau, que va ser mestre de Marès, i un relleu de fusta que Marès va fer per a l’edifici de l’Ajuntament de Barcelona per commemorar els 500 anys de la visita de Carles V a la ciutat, que mai es va arribar a col·locar al lloc per a on va ser concebut. No falta un àmbit dedicat a la gran producció medallística de Marès i un altre sobre art funerari.

Crist d’un davallament del segle XII (Astúries).

El preàmbul d’aquest espai és al pati del museu,on es pot veure fins que s’acabi la commemoració el 24 de novembre, una reproducció de l’escultura Nu (Plenitud-Primavera), del 1936, que es troba a l’edifici de l’Ajuntament barceloní,  absolutament representativa del noucentisme. També fins a mitjans de novembre, el recorregut de la col·lecció permanent del museu està acompanyat per fotografies del Centre i Documentació i Recerca del museu, que mostren Marès al costat d’algunes de les peces adquirides

Una altra de les activitats que s’organitzen amb motiu de l’aniversari és un itinerari –La Barcelona de Frederic Marès– que partint de la biblioteca del centre, visita durant dues hores i mitja alguns dels punts propers al museu on hi ha escultures de Marès o que estan relacionats amb l’escultor.