Pla fix d’una nau d’una fàbrica tèxtil abandonada. És al centre de Sabadell i l’única vida que s’hi percep és la que hi ha al carrer i es cola pels finestrals. Un so d’ambulància, l’ombra dels vianants…

Sembla com si ningú recordés l’activitat que hi havia dins d’aquestes parets, no fa tants anys. El so llunyà d’uns telers ens ho evoca. Era la banda sonora de tants pobles i ciutats del Vallès fins fa quatre dies.

Fotograma de la videoinstal·lació Utopies, de la sèrie Vallès: fabricar passats, fabricar futurs, de Claudio Zulian.

La fàbrica, el treball i el Vallès Occidental són els protagonistes de la videoinstal·lació que el polifacètic artista i cineasta Claudio Zulian exposa a La Virreina Centre de la Imatge. Sense cap ànim de ser nostàlgic, ni documental, ni tampoc massa explícit, Zulian ha creat un políptic visual, format per set pantalles que conformen una narració amb principi i final.

Fotograma de la videoinstal·lació La torre, de la sèrie Vallès: fabricar passats, fabricar futurs, de Claudio Zulian.

La peça recorre el temps, des del passat industrial d’una comarca que no té un imaginari artístic “dissident” del món obrer -com molt bé recorda el ripolletenc Valentín Roma, director de La Virreina i comissari de la mostra- fins a un futur que aquí també és present. Els espais de l’obra són la fàbrica, el despatx i els carrers, com els del barri terrassenc de la Maurina, que va ser construït per les pròpies mans del seus primers habitants, o els d’un polígon industrial de Ripollet, en el què uns joves de la vila, fills d’emigrants, caminen cap a endavant i recreen el moment de l’arribada de l’emigrant al seu lloc de destí.

 

L’exposició, però, és molt més que l’obra que ara es projecta a La Virreina.  És la culminació d’un procés de dos anys que ha portat el projecte a Sabadell, Terrassa, Ripollet i Cerdanyola del Vallès, amb diferents versions parcials de l’obra, a més de tallers, taules rodones i conferències a cadascuna de les localitats. El procés aquí ha estat tant o més important que la peça final.

El políptic final crea un espai simbòlic de gran potència visual.

El viatge de Zulian per l’espai i pel temps del Vallès ha valgut la pena. El políptic final crea un espai simbòlic de gran potència visual, a través de plans fixos i tràvelings, que l’espectador ha de completar no només mentalment, sinó amb el propi camí físic que ha de fer desplaçant-se per les sales de la planta 0 de La Virreina.

Fotograma de la videoinstal·lació La nena obrera, de la sèrie Vallès: fabricar passats, fabricar futurs, de Claudio Zulian.

La peça pot semblar massa simple a primera vista, és cert. És una obra sense estridències ni consignes però els detalls són molt importants com la nena obrera que protagonitza la fantàstica pintura de Joan Planella, del 1882, que en l’obra de Zulian ha estat desplaçada des de la sala on s’exposa fins a la silenciosa reserva del Museu d’Història de Catalunya. O la noia que, des d’un despatx amb vistes, espera resoldre no sé sap ben bé què dins de la seva estressant rutina laboral diària. Un present laboral que ja no és dins d’una fàbrica però que també se sustenta en cadenes.

L’exposició de Claudio Zulian Vallès: fabricar passats, fabricar futurs es pot veure a La Virreina Centre de la Imatge, a Barcelona, fins al 29 de setembre.