Foto Colectania torna al seu propòsit fundacional, donar a conèixer les grans col·leccions de fotografia del món, amb Estructures d’identitat, una mostra que ofereix una panoràmica de l’evolució del retrat des de 1840 fins a l’actualitat, a través de les obres de la Walther Collection.

Creada per l’alemany Artur Walther, que va començar a adquirir obres de forma sistemàtica el 1990, la col·lecció té dues seus: una a Neu-Ulm i una altra a Nova York, que es van obrir el 2010 i 2011 respectivament. El seu objectiu, analitzar com fotògrafs de diferents generacions i cultures aborden el tema de la identitat en les seves obres, es va posar de manifest ja des de la seva primera exposició Esdeveniments del Self: el Retrat i la Identitat Social, comissariada pel curador d’origen africà Okwui Enwezor.

Seydou Keïta, Retrat sense títol, 1959. © Seydou Keïta. © The Walther Collection & CAAC courtesy – The Pigozzi Collection, Ginebra.

Gràcies al suport de la Fundació Banc Sabadell, fins el 17 de febrer Colectania exhibeix una selecció representativa d’aquest fons extraordinari, que es plasma en conjunts d’obres icòniques de mestres com August Sander, Richard Avedon o Seydou Keïta. El recorregut es complementa amb les mirades contemporànies d’artistes com el xinès Zhang Huan, que es va donar a conèixer per les imatges de les seves impactants performances o Samuel Fosso, que multiplica la seva identitat en autoretrats ficticis.

Zhang Huan, FamilyTree, 2001. © Zhang Huan. Artist & Pace Gallery’s courtesy.

És el cas de African Spirits, set imatges en les quals Fosso es transforma en líders dels drets civils i l’alliberament panafricà, com Malcom X, Nelson Mandela, Martin Luther King o Angela Davis. L’atreviment de Fosso resulta emblemàtic de l’ús del retrat com a mitjà per reivindicar o desmentir els estereotips de gènere, classe o nacionalitat.

Rotimi Fani-Kayode utilitza la càmera per crear noves icones sexuals

Samuel Fosso, Self Portrait (Martin Luther King, Jr.). African Spirits Series, 2008. © The artist. Courtesy The Walther Collection and Galerie Magnin-A, Paris.

De la mateixa manera Rotimi Fani-Kayode, un dels abanderats de la cultura queer entre els artistes britànics de finals dels anys 80, utilitza la càmera per crear noves icones sexuals, alienes a la percepció occidental comuna de l’home negre.

Rotimi Fani-Kayode, Nothing to Lose VII, 1989. © Courtesy The Walther Collection and Autograph ABP, London.

Malauradament la discriminació aflora arreu. Ho demostra el treball de l’activista visual Zanele Muholi, que lluita contra la invisibilitat i la intolerància que pateixen les lesbianes i els transsexuals sud-africans, amb imatges de gran delicadesa que reivindiquen la identitat dels que són denigrats per la seva pròpia societat.

Zanele Muholi, Nosi ‘Ginga’ Marumo, Yeoville, Johannesburg, 2007. Faces and Phases Series. © The artist. Courtesy the artist and Stevenson, Cape Town and Johannesburg.

Pràcticament tots els fotògrafs de la mostra reflecteixen el seu compromís amb els moviments socials i polítics del seu temps, tot combinant la seva natural pulsió artística amb un enfocament de tall antropològic. És una estratègia que es fa evident en els retrats dels poderosos d’Amèrica que Avedon va immortalitzar sobre un fons blanc, que emfatitza el seu desarrelament de la realitat.

Unknown photographers, [Workers with the tools of their professions], ca. 1865–1890. The Walther Collection courtesy.

El recorregut es completa amb una fascinant selecció de fotografies històriques d’autors desconeguts, que reconfirma com les jerarquies i els estereotips socials contaminen en tots els àmbits, de les fotos de l’àlbum familiar a les fitxes policials.

L’exposició Estructures d’identitat. The Walther Collection es pot visitar a Foto Colectania, a Barcelona, fins el 17 de febrer de 2019.