Malgrat la pandèmia, l’equip del Museu Picasso, dirigit per Emmanuel Guigon, ha seguit treballant en el 50è aniversari de la donació de Pablo Picasso a la ciutat de Barcelona, de 236 pintures, 681 dibuixos, 17 quaderns, 4 llibres de text, 2 gravats, 47 obres d’altres artistes i objectes diversos.

I ho festeja exposant els quaderns del seu fons, 17 dels quals provenen d’aquesta donació, i 2 més adquirits pel mateix museu.

Esquerra: Pablo Picasso, Primera Comunió. Barcelona, gener-març del 1896. Museu Picasso, Barcelona. Donació Pablo Picasso, 1970. MPB 110.001. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Gasull Fotografia © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2020. Dreta: Pablo Picasso, Estudi per a Primera Comunió i altres croquis. Àlbum de Barcelona, 1896 (MPB 110.921c). Museu Picasso, Barcelona. Donació Pablo Picasso, 1970. MPB 111.450. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Gasull Fotografia. © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2020.

Els quaderns ens permeten d’entendre amb tota la seva complexitat el procés de treball de Picasso, el seu camí iniciàtic en les tècniques artístiques des de la seva tendra infància, passant per l’escola de Belles Arts de la Corunya, La Llotja de Barcelona, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando a Madrid, les visites al Museo del Prado, les estades a Horta de Sant Joan i Gósol, i el seu primer viatge a París el 1900. En aquests àlbums vida quotidiana i aprenentatge es mesclen i ens mostren el seu itinerari vital.

Pablo Picasso, La mare de l’artista. Full d’àlbum (MPB 110.921c). Barcelona, 9 de juny del 1896. Museu Picasso, Barcelona. Donació Pablo Picasso, 1970. MPB 111.472. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Gasull Fotografia. © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2021.

Tal com afirma la comissària de l’exposició, la conservadora del Museu Picasso Malén Gual, per Picasso aquests quaderns “són la part més íntima de la seva creació, un laboratori d’idees on planteja i troba les solucions plàstiques i compositives que apareixen a les pintures.” Amb els  quaderns s’exposen obres del mateix Picasso i d’altres artistes que formaven part del seu dia a dia, i que estableixen diàleg amb els seus dibuixos.

Esquerra: Pablo Picasso, El vell pescador. Màlaga, 1895. N.R. 200.502. Donació́ Josep Sala i Ardiz. Museu de Montserrat, Abadia de Montserrat. © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2020. Dreta: Pablo Picasso, Estudi per a Vell pescador. Àlbum de Madrid, Màlaga i Barcelona, 1895-1896 (MPB 110.913c) Màlaga, 14 d’agost del 1895. Museu Picasso, Barcelona. Donació́ Pablo Picasso, 1970. MPB 111.167. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Gasull Fotografia. © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2020.

Així, tenim a l’etapa de la Corunya, que és el primer àmbit de la mostra –quan és un nen de tretze o catorze anys– els esbossos a l’aiguada d’Home amb boina i Vell, que es troben acompanyats de les obres acabades del 1895. En aquest mateix àlbum emergeixen els retrats del seu pare, Don José Luís Blasco, professor de dibuix, pintor, i responsable que els dots creatius del seu fill prenguin volada, el guia en el seu aprenentatge que farà mans i mànigues perquè rebi la formació adequada. En aquest mateix àlbum emergeixen els retrats de la seva mare i de la seva germana petita, la Conchita, que morí el 1895, i també els de la seva segona germana la Lola, que la mostra brodant, amb dues obres penjades a la paret de la cambra. Una d’aquestes composicions ha estat identificada com l’aquarel.la de Rafael Blanco Merino, alumne del seu pare, a qui li havia regalat l’obra i que també es pot veure en aquest àmbit.

Esquerra: Diego Velázquez, El bufón Calabacillas. 1635-1639. Museo Nacional del Prado. © Archivo Fotográfico. Museo Nacional del Prado. Madrid. Dreta: Pablo Picasso, Bien tirada está. Còpia del Capricho núm. 17 de Goya Àlbum de Madrid, 1898 (MPB 110.917c). Madrid, gener-març del 1898. Museu Picasso, Barcelona. Donació Pablo Picasso, 1970. MPB 111.369. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Gasull Fotografia © Successió́ Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2020.

En l’àlbum Madrid, Màlaga i Barcelona (entre 1895 i 1896), hi ha el rastre de la primera visita de Picasso al Museo del Prado, el juliol de 1895, amb l’esbós de la còpia de El bufón “Calabacillas” de Velázquez, que dialoga directament amb l’obra original de Velázquez, prestada pel Museu del Prado. En aquest mateix àlbum es poden observar els grans avenços tècnics d’un nen Picasso, amb nou estudis de mans, cames i rostres per a l’obra Vell pescador del Museu de Montserrat, executat a Màlaga, també exposat. Tanquen aquest àlbum les acadèmies ja elaborades a Barcelona a l’Escola la Llotja, on el seu pare exerceix la pedagogia de l’art a partir del 1895.

Pablo Picasso, Home dempeus, caricatura de Carles Casagemas i estudi de caps.
Full d’àlbum (MPB 110.925c). Barcelona, c. 1899. Museu Picasso, Barcelona. Donació Pablo Picasso, 1970. MPB 111.555. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Gasull Fotografia. © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2021.

L’apartat de Barcelona ve encapçalat per dos grans guixos de la Venus de Milo i la Venus de Medici, que en aquella època ja eren a les aules de l’Escola de Belles Arts i que van inspirar a l’alumne Picasso per a les seves acadèmies. Entre els sis àlbums que apleguen Barcelona, hi ha els dos apunts per a Primera comunió (1896), amb llapis i aiguada, que és exhibit a la sala; i estudis del rostre de la seva mare, dos dels quals a l’aquarel·la, que enllacen amb el retrat al pastel que conserva el museu, del 1896.

A la mateixa sala es miren la còpia de Picasso del retrat Felip IV ancià de Velázquez i l’obra original.

El tercer àmbit correspon a la seva etapa de Madrid, que aplega cinc quaderns on hi són presents els exercicis acadèmics de la Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado, i les seves còpies dels gravats de Goya del Museo del Prado, on hi acudeix amb el seu amic pintor Francisco Bernareggi. A la mateixa sala es miren la còpia de Picasso del retrat Felip IV ancià de Velázquez i l’obra original del mateix Velázquez, prestada també pel Museo del Prado.

Pablo Picasso, Bien tirada está. Còpia del Capricho núm. 17 de Goya Àlbum de Madrid, 1898 (MPB 110.917c). Madrid, gener-març del 1898. Museu Picasso, Barcelona. Donació́ Pablo Picasso, 1970. MPB 111.369. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Gasull Fotografia © Successió́ Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2020.

A Madrid, Picasso emmalalteix i, després de retornar a Barcelona, es trasllada a Horta de Sant Joan acompanyat de Manuel Pallarés. Allí s’hostatjarà a la casa del seu amic, per recuperar-se entre el juny de 1898 i el gener de 1899. Aquest següent àmbit aplega els quaderns d’Horta de Sant Joan, de temàtica de paisatge rural, i a on també hi ha traçades escenes de malalts, que culminarà amb la seva etapa tenebrista, sota l’influx de Steinlen i Munch.

Pablo Picasso, Fernande amb mocador. Carnet català̀ (MPB 113.039c)
Gósol, maig-agost del 1906. Museu Picasso, Barcelona. Adquisició, 2000. MPB 113.039.23. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Gasull Fotografia © Successió́ Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2020.

En aquest mateix apartat es presenta el Carnet català, adquirit pel museu Picasso, que recull la seva estada a Gósol la primavera del 1906. En ell, pensaments i processos de treball es troben, així com versos de Joan Maragall i els retrats de la seva companya Fernande. A través de les formes femenines mostra el retorn a l’origen, i la marededéu romànica de Gósol prestada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, va inspirar en part aquestes formes primitives. El Carnet Català conté estudis d’obres tant rellevants com Dos germans o La dona dels pans.

Pablo Picasso, Dona llegint. Àlbum de París, 1900 (MPB 110.910c). París, octubre-desembre del 1900. Museu Picasso, Barcelona. Donació́ Pablo Picasso, 1970. MPB 111.009. © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2020.

En el penúltim àmbit comparteixen espai l’Àlbum de Barcelona (1899), amb referències a l’atmosfera dels Quatre Gats, i l’Àlbum de París, el més petit de tots dels quaderns, de la seva primera estada a la capital francesa, on hi arriba l’octubre del 1900, pocs dies abans de fer 19 anys, acompanyat de Carles Casagemas. S’hi pot copsar la seva evolució de “pintor de la vida moderna”, que flairem en els esbossos de figures femenines, i els retrats de perfil esbossats del seu amic Casagemas. En aquest mateix espai hi conviuen un delicat pastel de Joaquim Sunyer de París, procedent del Museu Nacional d’Art de Catalunya, i un retrat punyent de Casagemas executat per Picasso. Tanca la mostra en un salt temporal el Carnet Pepe Illo. Tauromaquia regalat per Picasso al seu amic l’editor Gustau Gili el 1957, que es troba directament relacionat amb el llibre il·lustrat per Picasso La Tauromaquia o Arte de Torear que es va publicar el 1959.

Pablo Picasso, Citando al toro con la capa. Carnet “Pepe Illo. Tauromaquia” (MPB 114.090c). Canes, 24 de desembre del 1957. Museu Picasso, Barcelona. Adquisició́, 2018. Fons Gustau Gili i Anna Maria Torra MPB 114.090.14. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Gasull Fotografia © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2020.

Aquesta és una exposició per degustar de manera lenta, sense acceleracions, molt d’acord amb aquests moments de necessitat de recolliment que vivim. Aquest Picasso secret, laboriós, reflexiu, acadèmic que trenca tot seguit els seus cànons, il·lumina les nostres hores de silenci. I ens fa entendre el naixement d’un geni, en el context de la seva època. El catàleg de l’exposició és tota una delícia, amb estudis de setze especialistes, inclosos la seva comissaria i el director del museu, que aborden, reprodueixen i cataloguen íntegrament els 19 quaderns. Tot un exemple de bon fer, de resiliència d’un museu en moments difícils que reivindica el lligam de Picasso amb Barcelona, per apropar les seves col·leccions al públic local, al que fou el destí de les seves donacions: Barcelona, Catalunya. Aneu al Picasso!

L’exposició Picasso. Els Quaderns es pot visitar al Museu Picasso de Barcelona fins al 4 d’abril.