Si ara mateix tinguéssim davant els ulls una factícia Enciclopèdia de reconeguts artistes falsificadors, l’índex inclouria creadors tan famosos com Miquel Àngel, Picasso, el pare d’aquest –José Ruiz Blasco–, i fins i tot l’expressionista Manuel Viola.

El Buonarotti va esculpir i va vendre un Cupido grec a un cardenal romà, Picasso va dibuixar toulousse-lautrecs i steinlens, i el seu progenitor va pintar frontals romànics. Viola, finalment, treballava per Camilo José Cela i va realitzar un Miró que el de Mont-roig va apunyalar amb fruïció.

Signatures de Steinlen… per Picasso.

Alceo Dossena (1878-1937) va esculpir centenars de composicions trecentistes i quatrecentistes que compraven generosament les universitats americanes.

Durant la dècada de 1930, Otto Wacker va ser responsable de centenars de van Goghs; Han van Meegeren (1885-1947) inventava el primer període de Vermeer de Delft. Per cert, va arribar a vendre-li un fals al mateix Göring, i va ser jutjat per col·laboracionista… Cesare Tubino, que va pintar per diversió la “Madonna del Gat”, de Leonardo, va tenir tant d’èxit en la Itàlia feixista que no es va atrevir a descobrir la impostura.

Alceo Dossena, Madonna che allatta il Bambino, 1936.

A la dècada del 1950, Lothar Malskat va afegir, mentre restaurava els frescos de la catedral de Lübeck, uns quants més, de propina –tan bons que se’n van fer segells commemoratius–. I a la del 1960, Elmyr de Hory va ser descobert per primera vegada… anys més tard, el mateix Orson Welles li dedicaria el seu últim film, F for Fake. Poc després, David Stein –en realitat, Michel Haddad–, pintava alegrement tota mena de quadres de l’escola de París. A la presó, va redactar les seves memòries, Tres Picassos abans d’esmorzar. La seva darrera malifeta va consistir a pintar una col·lecció sencera d’obres mestres impressionistes per al traficant saudita Adnan Khashoggi.

Han van Meegeren, a la presó, pintant Jesús entre els Doctors a la manera de Vermeer, 1945. Foto: Koos Raucamp. © Nationaal Archief.

I l’anglès Tom Keating, després de sortir de la presó, es va dedicar a ensenyar la tècnica dels grans pintors que havia falsificat, en un programa de la BBC. Gairebé al mateix temps, era detingut a Itàlia Giorgio Cegna, director d’un asil d’artistes que es dedicava a falsificar. Menys sort va tenir Eric Hebborn: després de publicar el seu segon llibre on explicava minuciosament la seva tasca com a falsificador de pintures barroques, va morir a Roma, al mig del carrer, víctima d’una contusió al crani.