Aquest estiu han tingut lloc dos esdeveniments aparentment inconnexes: l’exposició Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol, al MNAC de Barcelona, i la Copa Mundial de Futbol, a Rússia.

Elena Ivànovna Diàkonova, més coneguda com a “Gala”, havia nascut el 1894 a la ciutat de Kazan, capital de l’actual república federal rusa de Tatarstan. I el Kazan Arena va ser una de les principals seus del mundial.

El 30 de maig de 1970, Salvador Dalí va visitar la ciutat de Valls, capital de la comarca de l’Alt Camp. La cosa es complica… L’ajuntament va rebre l’artista amb una exhibició dels famosos castells humans de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Dalí els va dibuixar, en pocs minuts, una àliga i, a canvi, s’endugué, l’Àliga de Valls, una figura de fusta emprada a les festes patrimonials.

En una fotografia de Josep Postius podem veure el camió que, procedent de Valls, arriba al seu destí. En un costat del camió hi ha una pancarta amb la inscripció: “L’Àliga de Valls a Gala, esposa de Dalí. Donació de la ciutat per al castell de Púbol”. A l’extrem esquerra de la foto podem veure Gala d’esquena –no li agradava sortir a les fotos–, i a l’extrem dret Dalí, sempre atent a la instantània.

L’actual Àliga de Valls. Foto: Cuereta. Llicència Creative Commons 3.0.

Gala havia demanat al seu marit un castell per a aïllar-se del frenètic, sorollós, multitudinari univers dalinià. El maig de 1970, quan tot just s’havien acabat les obres de reforma a Púbol, Gala tenia setanta-sis anys. Volia la tranquil·litat que es mereix una persona d’aquesta edat, però també volia intimitat; una intimitat que implica recuperar la identitat pròpia i alguns records estimats.
Per a què volia Gala una àliga de fusta d’uns dos metres d’alçada? No ho va dir. Però un cop d’ull a la bandera de Kazan ens pot ajudar. Fixem-nos en la criatura que la presideix. És el Zilant, un animal fantàstic amb cap de drac, cos d’ocell, potes de pollastre, coll i cua de serp, orelles de gos, ales roges, plomes i escates de color gris fosc. El Zilant està relacionat amb la llegenda fundacional de Kazan, i figura al seu escut d’armes com a mínim des del segle XVIII.
No hi ha més relació entre l’àliga de Valls i el Zilant de Kazan que l’aparença, però aquesta imatge popular catalana devia fer l’efecte, en Gala, de la famosa magdalena de Proust.
Deixem aquí per a una altra ocasió la fascinació del seu marit, Salvador Dalí, per les torres humanes dels Xiquets de Valls, i les dues vegades que aquests van participar en homenatges o happenings dalinians.

Bandera de la ciutat de Kazan. Autor: AlexTref871. Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 International license.

Quedem-nos amb una trista anècdota que tanca el cercle: l’àliga de Valls va acabar al Teatre-Museu Dalí, de Figueres. Guarda al pit una intervenció de l’artista. El gener del 2017, una turista russa es va penjar de l’ala i la va trencar… Confiem que no fos kazanenca.

L’exposició Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol, es pot visitar al MNAC de Barcelona fins al proper 14 d’octubre.