Sobrecàrregues és una iniciativa de l’Assemblea d’Artistes de la Garrotxa. Cada mes, l’Assemblea convida un artista a penjar a la façana de l’ajuntament d’Olot una interpretació a mida natural de La càrrega (1902), l’obra més famosa de Ramon Casas.

El passat desembre va ser el torn de Ferran Garcia Sevilla, que va realitzar la seva particular versió i va escriure el text que l’acompanya, Game over. Insert Coin. Una invitació a la revolta.

Ferran Garcia Sevilla, La càrrega, 2018.

Game over. Insert coin

Les anomenades obres d’art són coses que estan fora de nosaltres. Com les cadires.

Les anomenades obres d’art no parlen, com sovint s’afirma.

Són mudes com les pedres i els núvols. Com un semàfor o un Bloody Mary.

Som nosaltres qui projectem sobre el món determinats pensaments i emocions.

Pensaments i emocions, per cert, apresos en una determinada comunitat cultural.

I en una determinada llengua, o més, carregada ja d’aquests pensaments i emocions.

Per això les anomenades obres d’art no són estrictament universals.

Per contra la tècnica sí que ho és. Des de la roda fins a l’ordinador quàntic.

Som éssers predeterminats amb estadísticament les mateixes respostes. Però no tots.

Pensem que som lliures i en realitat hem signat un contracte amb l’esclavitud volguda.

Només canviar la seqüència heretada dels fets i les coses ens fa una mica més lliures.

Per això reconeixem els fets i les coses, i els interpretem. Seguim l’eterna roda.

Per això si canviem aquesta interpretació heretada destruïm el discurs dominant.

Amb aquesta acció passem del simple reconeixement a un coneixement diferent.

Si a una pregunta li donem les mateixes o similars respostes, fem evolució.

Si canviem les preguntes, fem revolució.

 

Podeu llegir més textos de Ferran Garcia Sevilla a http://ferrangarciasevilla.cat/textos/.