Més enllà dels tòpics sobre les afinitats entre Itàlia i Espanya, la veritat és que els intercanvis culturals i artístics entre els dos països són menys intensos del que es podria esperar.

A Barcelona, una mostra, una instal·lació urbana, tallers i d’altres iniciatives intenten pal·liar aquesta manca de coneixement recíproc.

Fundació Enric Miralles, Barcelona. Foto: Irene Pietrella.

La Regió de Pulla, el taló de la bota que dibuixa el territori italià, és la protagonista d’Itàlia República Creativa, la segona edició d’un festival multidisciplinar per difondre a Catalunya l’escena artística més contemporània del país transalpí, que s’emmarca en el projecte ITmakES, actiu des de fa ja més d’un any en l’àmbit del disseny. Itàlia República Creativa, que va arrencar l’any passat amb Sardenya, és una iniciativa del Consolat i de l’Istituto Italiano di Cultura, decidits a multiplicar el diàleg cultural entre els dos països. “Volem reivindicar la Mediterrània i encendre un focus sobre els territoris menys coneguts com Pulla, de les Illes Tremiti a la comarca del Salento, on es barregen tradició i avantguarda, història i investigació”, indica la cònsol Gaia Lucilla Danese.

Fabrizio Bellomo, Villaggio Cavatrulli, Archetype 1; Cursi, Melpignano (Lecce) 2016.

El programa d’enguany es va inaugurar a la Filmoteca amb un cicle de pel·lícules realitzades en aquesta regió, que inclouen el documental 10YearsOn d’Alessandro Piva amb sonorització en viu de Fedele Ladisa, fundador del trio de música electrònica Agent of Time. Per oferir una panoràmica de l’escena artística més emergent, així com del territori que l’acull, s’ha escollit una mostra de fotografia oberta fins al 18 de juny a l’arxiu de la Fundació Enric Miralles.

Erosioni. Exhibition view. Foto Irene Pietrella.

Allà entre estratificacions de caixes de projectes i maquetes s’exposen les obres que componen Erosions. Pulla: llegendes, utopies, visions. “L’erosió és un fenomen mediambiental que tendeix a la recerca de l’equilibri. Quan vam veure aquest espai atapeït de caixes i arxivadors, de seguida vam rebutjar la idea d’ocultar-lo darrere de falses parets blanques i vam començar a buscar un equilibri perquè contenidor i contingut contribuïssin a compondre un retrat multiforme d’aquest territori antic, poblat de llegendes, la memòria del qual desafia el present en una lluita constant entre harmonia i conflicte”, expliquen Ilaria Speri i Massimo Torrigiani, comissaris de la mostra, autors també de la instal·lació que desplega les 864 pàgines del llibre Territori del Cinema que documenta a través de les imatges de fotògrafs de totes les generacions i tendències, les 269 sales cinematogràfiques (tant actives com tancades) de Pulla i relata la seva importància per al desenvolupament del territori i dels seus habitants.

“Es tracta de crear sinergies a través d’un llenguatge transnacional com l’art.”

La col·laboració amb la Fundació Miralles és emblemàtica de la voluntat del Consolat. “No es tracta només d’organitzar activitats a la seu de l’Istituto Italiano, sinó de col·laborar amb les institucions catalanes públiques i privades, creant sinergies a través d’un llenguatge transnacional com l’art”, apunta Danese, que va presentar ITmakES fa un any al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, un altre dels centres involucrats en la iniciativa.

Giorgio di Palma.

Això no impedeix que hi hagi projectes expressament pensats per a l’Istituto, com Mutacions, noves formes de l’artesania i el disseny a Pulla, una instal·lació permanent per al jardí del centre de Giorgio Di Palma. Conegut per obres que sintetitzen el diàleg entre el disseny contemporani i les tècniques tradicionals de creació en ceràmica, Di Palma explora les vessants artístiques d’objectes quotidians i trivials que en les seves mans adquireixen un nou sentit, encara que perdin tota funcionalitat. “Vull crear objectes inutilitzables però imprescindibles, objectes que vols, encara que no et fan falta”, assegura Di Palma, que d’aquesta manera protesta contra el consumisme desenfrenat de la societat contemporània, on el que ara es considera necessari està destinat a esdevenir superflu demà. Di Palma s’aproxima a la ceràmica, una artesania típica de la zona, a través de la ironia i la provocació, com demostren les quinze neules de gelat que semblen fondre’s a la paret del jardí com si els alumnes de l’adjacent escola italiana els haguessin llançats contra la paret per jugar, protestar o desfogar-se.

Giorgio di Palma.

“Volem plantejar una visió a 360º de la creació actual, alternant joves emergents amb artistes consagrats a Itàlia, i tot i així no prou coneguts a Espanya”, afegeix Angelo Gioè, director de l’Istituto Italiano di Cultura de Barcelona i responsable de ITmakES Arte, que ha posat en marxa un programa de residències artístiques i planeja llançar una convocatòria per a viatges d’investigació a Itàlia dirigida als comissaris espanyols, de manera que coneguin els joves creadors italians i els introdueixin en els seus projectes. Visibilitzar i coordinar els artistes italians a l’estranger és també l’objectiu d’un cens, que ha arrencat a Catalunya i s’expandirà a altres parts d’Espanya.

El festival tindrà el seu apogeu els dies 2 i 3 de juny amb una gran festa al Moll de Costa (Terminal Grimaldi) amb tallers per a diferents tipus de públics, masterclass de gastronomia, música en viu, street food i sessions de discjòqueis.