La primera fotografia que ens ha arribat és de 1901. S’hi veu la muralla de Girona.

Valentí Fragnoli Ianetta tenia 16 anys quan va fer-la. Havia nascut en una pensió de la Rambla de Barcelona quan els seus pares, de la zona de Nàpols, es trobaven de pas per la ciutat. Tot i que va viure els primers anys a Itàlia, la família es va instal·lar en terres gironines, primer a Verges, després a La Bisbal, Figueres i finalment Girona. Ja no se’n van moure.

Valentí Fargnoli, Dones i nenes fent la bugada en un safareig públic, Torroella de Montgrí, 1911-1915. (Fons i Col·lecció Emili Massanas i Burcet. INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona).

Fargnoli no va ser un fotògraf d’estudi. Durant quatre dècades, va voltar per pobles i raconades de Catalunya i Espanya retratant vides i oficis, paisatges i arquitectures. S’explica que es desplaçava, en bicicleta (llàstima que no en tinguem cap imatge), pels pobles de terres gironines. Al vespre, tornava a casa i revelava el que havia retratat amb materials que ell mateix preparava, com el mateix revelador i el fixador. Amb una composició de línies sempre calculada, és un dels pocs fotògrafs de l’època que signava els negatius. El seu llegat (un fons custodiat per l’INSPAI, el Centre de la Imatge de la Diputació de Girona) abasta gèneres com el reportatge social, la publicitat (Fargnoli és autor de nombroses postals comercials: s’hi guanyava la vida), el retrat i la fotografia patrimonial. Un fons de gran qualitat que per primera vegada es mostra d’una manera conjunta.

Valentí Fargnoli, Monestir de Sant Pere de Rodes. A dalt a la dreta, el castell de Sant Salvador de Verdera, el Port de la Selva, 1915-1935. (Fons Valentí Fargnoli. INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona).

En el 75 aniversari de la seva mort, Girona homenatja el treball del fotògraf amb tres exposicions. Valentí Fargnoli. El paisatge revelat recupera, a la Casa de Cultura, el treball més etnogràfic i paisatgístic del fotògraf, amb imatges de pobles, cales i carreteres de plataners d’una Costa Brava idíl·lica, però sobretot, de dones i homes, nenes i nens, picapedrers i ferrers, garbelladores de blat, rentadores fent bugada, i altres oficis que hem perdut. Amb mirades i gestos, moments de treball i de festa, complicitats i esperances que ens arriben d’aquells qui van tenir la sort de no viure pendents d’una càmera.

Fargnoli va aportar a l’Arxiu Mas uns 2.000 negatius.

Una segona exposició, al Museu d’Història, Valentí Fargnoli. L’art en la fotografia, presenta el treball de fotografia patrimonial que va dur a terme el fotògraf en un moment en què la consciència d’un passat col·lectiu encara s’havia d’articular.Va ser durant els anys deu i vint quan alguns personatges amb visió de futur van començar a posar en valor i a promoure la cura del patrimoni artístic i arqueològic.

Retrat de Valentí Fargnoli, 1911. Taller d’Història de Maçanet de la Selva. Foto: Autor desconegut.

No cal dir noms… Josep Puig i Cadafalch, Josep Pijoan, Caterina Albert, Rafel Masó… i Adolf Mas. Va ser aquest, també fotògraf, juntament amb l’arquitecte Jeroni Martorell, els coordinadors d’un projecte sense precedents. L’Institut d’Estudis Catalans, creat feia uns anys, els va encomanar, l’any 1918, realitzar l’Inventari Iconogràfic de Catalunya, un projecte que es va ampliar a tota la península com a Repertori Iconogràfic d’Espanya. Entre d’altres tasques com la selecció dels monuments, la documentació i el disseny de l’operativa per dur a terme una tasca de gran magnitud, van seleccionar també els fotògrafs que hi treballarien. L’any 1916 van contactar amb Valentí Fargnoli per fer-li la primera comanda d’una col·laboració que es va allargar fins als anys trenta.

Arqueta de fusta de banús i arqueta de marfil del segle XI de la Catedral de Girona, 1919. Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas – Ajuntament de Girona CRDI. Foto: V. Fargnoli.

Fargnoli va aportar a l’Arxiu Mas uns 2.000 negatius. Capitells romànics, la nau de Sant Pere de Rodes esfondrada, les sales d’exposició del Museu d’Arqueologia de Catalunya, arquetes gòtiques, joies religioses… i nombrosa documentació de treball del fotògraf juntament amb l’intercanvi epistolar entre Adolf Mas i Fargnoli es mostren al Museu d’Història. L’exposició parteix d’un estudi publicat recentment de Joan Boadas, arxiver municipal de Girona, sobre el mètode i les condicions de treball de Fragnoli a través de documentació inèdita que va quedar a l’Arxiu Mas.

Una dona a la cuina amb pou de Can Poma, també coneguda com Can Prat. Sant Feliu de Pallerols, 1918. Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas – Ajuntament de Girona CRDI. Foto: V. Fargnoli.

Finalment, una tercera mostra, tan petita com exquisida, es presenta al Museu d’Història dels Jueus: Pedres amb nom. Partint d’una sola fotografia (només una!) oblidada fins i tot pels responsables de l’Inventari Iconogràfic de Catalunya, que mostra cinc làpides jueves amb les seves inscripcions en hebreu, s’explica el valor dels noms que constaten vides en la transmissió de la història. Un exercici expositiu que mostra com, si bé els responsables del repertori no van saber incloure la cultura jueva en el passat col·lectiu que calia conservar, Fargnoli no se’n va estar de retratar-lo.

Tot i que no en desconeixem la intenció, el fet és que es va avançar uns anys a posar en valor la cultura hebrea. El fotògraf va morir a Girona l’any 1944. Tenia 58 anys.