Hi ha un dia per a cada cosa. Però si vols atreure el públic jove, l’has de celebrar de nit.

Això és exactament “La Nit dels Museus”, la versió guai i divertida del formal “dia dels museus”. 84 espais de l’àrea metropolitana de Barcelona, farcits d’activitats entre les set del vespre i la una de la matinada.

Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC. Nit dels Museus 2018. ©Robert_Ramos.

Podríem fer, fins i tot, la comparació amb els cristians “practicants” i els “no practicants”. Els primers van a missa tots els diumenges i festes de guardar; els segons només hi van dues vegades a l’any: per Nadal i per Pàsqua. Els “practicants” de l’art es passen l’any anant a museus, galeries, presentacions de llibres, etc. Els “no practicants” només visiten museus quan fan turisme, o s’empesquen una excursió a ARCOmadrid… quan no han entrat ni en una sola galeria de la seva ciutat.

No hi trobareu, a La Nit dels Museus, menors de 18 anys… ni majors de 45. Aquestes franges d’edat són per a, quan s’apleguen en massa, esdeveniments diürns i gratuïts com la tarda dels dissabtes al MACBA… si hi ha una exposició del Plensa. Com enyoro aquelles megaexposicions que atreien centenars de milers de visitants!

Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC. Nit dels Museus 2018. ©Robert_Ramos.

Imperdibles… però massificats

La nit dels museus no està pensada per a què el visitant endegui un procés de reflexió a l’entorn de determinada proposta artística, cultural o patrimonial. S’ha enginyat per a què tu, que no ets habitual dels museus, descobreixis un espai al qual tornar. Fins i tot els equipaments més grans procuren assemblar-se a la fàbrica de xocolata de Willy Wonka, i no hi manquen les performance sorpresa, les actuacions musicals i el confeti.

Em sembla fantàstic. D’acord amb les vostres preferències, podreu gaudir de les onomatopeies i dels muntatges sonors de Christian Marclay al MACBA, o perdre-us en el laberint mental de la física quàntica al CCCB, saludar les primeres mostres del geni malagueny al Museu Picasso, o lloar el geni gòtic de Bartolomé Bermejo, picar l’ullet al Pantocràtor de Taüll o fins i tot animar la gegantina Batalla de Tetuan de Fortuny al MNAC, on mil anys d’art català ens contemplen. Són propostes òbvies i recomanables.

Però… i si no us agrada fer cua? I si no voleu anar on va tothom? I si us animeu a convertir una nit temàtica en una nit de nínxol? Al Mirador de les Arts© proposem algunes rutes diferents. Ah, sí. Un consell important, hi ha força llocs que demanen que us registreu prèviament per internet. Si no voleu quedar-vos-hi fora, sigueu previsors!

Palau de la Virreina. Nit dels Museus 2018. ©Robert_Ramos.

Ruta fotogràfica

Amants de la fotografia? Ja sabeu que al mòbil hi teniu una càmera amb múltiples possibilitats? Que un dia podeu ser vosaltres, l’artista exposat al museu? Proposem de començar al capdamunt del Passeig de Gràcia, a La Pedrera, i de pas que visiteu un dels edificis més interessants de Gaudí, no deixeu de fruir la grandíssima exposició de Gabriel Cualladó; després, podeu anar fins a la Fundació Mapfre, al carrer Diputació amb Rambla Catalunya per adorar les fotografies de Berenice Abbott, seguir fins al CCCB i esbrinar en què s’assembla el World Press Photo d’enguany al de qualsevol edició anterior –resposta: tots són idèntics–, seguir a Les Rambles amb una altra icona de la fotografia, l’alemany August Sander, fred i precís com un entomòleg. Girar cap al gòtic, fins a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, i acabar la festa d’una manera una mica sinistra, a Foto Colectania, amb les fotografies i les instal·lacions de Laia Abril a l’entorn de l’avortament.

Fundació Arranz Bravo. Nit dels Museus 2018. L’Hospitalet de Llobregat. ©Robert_Ramos.

Rutes locals

Us agradaria abastar a peu sola una zona? Per exemple, hi ha gent de Barcelona que no ha anat mai a veure art a L’Hospitalet, i pot descobrir una mina: gairebé a peu de metro, teniu el Centre d’Art Tecla Sala, amb dues propostes interessants: l’exposició multidisciplinar d’Eugenio Ampudia I tu què has fet per l’art? I els trompe-l’oeil virtuosos de Lluís Hortalà a Guillotina –parla de les llars de foc de dos personatges històrics guillotinats–. Al complex de Tecla Sala hi tenim també la Fundació Arranz-Bravo, amb l’exposició de Pablo del Pozo Al muerto, tiempo encima. I si seguim la línia 1 de metro, al casc antic, tres espais pertanyents al Museu de L’Hospitalet: l’edifici de Casa Espanya –que es podrà visitar a les fosques–, l’edifici de l’Harmonia, i la Masia de Can Riera, on s’hi pot veure l’exposició Amb B de Brossa.

Subirachs va molt més enllà de la façana de la Passió de la Sagrada Família.

Si us agrada més el Poble Nou, cap problema: podeu visitar el Museu del Disseny, amb una muntanya de col·leccions que van del disseny industrial al disseny gràfic, tot passant pel tèxtil i la moda, podeu continuar al museu Can Framis de pintura contemporània catalana i de pas visitar exposició del recentment desaparegut Jordi Fulla. I si seguiu caminant cinc minuts més, arribareu a l’Espai Subirachs, on la filla de l’escultor us explicarà la trajectòria d’un artista que va molt més enllà de la façana de la Passió de la Sagrada Família.

Col·lecció de Carrosses Fúnebres.

Ruta invisible

També podeu fer rutes temàtiques. Per exemple, una dedicada a Gaudí que inclogui La Pedrera, la casa del guarda del Park Güell, el Palau Güell al capdavall de La Rambla i, si teniu automòbil, al Museu de les Aigües –carretera de Sant Boi, a Cornellà de Llobregat– podreu realitzar visites guiades a l’exposició i al jardí, on hi ha la reconstrucció de la cascada modernista de Gaudí.

Una altra ruta gairebé infinita seria la que recorre les restes romanes de l’antiga Barcino, com el Temple d’August, la Domus Aurea del carrer Avinyó, les restes romanes al MUHBA de la Plaça del Rei… i a Badalona, el museu i espais com la Casa dels Dofins, el Jardí de Quint Licini o el Conducte d’Aigües.

Però si voleu una ruta nocturna sobre allò invisible, de vegades a la vista de tothom però que passa desapercebut; o senzillament sou fans del programa Cuarto Milenio, us recomano començar per la magnífica Biblioteca Arús i la seva exposició Barcelona, la capital dels detectius privats. Seguir per la Gran Lògia Provincial de Catalunya, amb dos temples maçònics o, si us queda curta la visita, anar a la Fundació Privada Eugen Bleuler, on tindreu entrada lliure a quatre temples maçònics i sales de reunions on es mostra tota la simbologia maçònica, material, decoracions, etc. Una ruta així només pot tenir dos finals: o aneu al Museu Egipci a veure l’exposició sobre Tutankhamon… o us acosteu a la sortida 13 de la Ronda Litoral i aneu a parar a la Col·lecció de Carrosses Fúnebres, un patrimoni únic a Europa. No us perdeu el taller nocturn “Construïm el nostre propi cementiri”.

Aquí podeu informar de totes les propostes de La Nit dels Museus. I no oblideu que en molts espais cal fer una reserva prèvia. Truc o tracte?