Així es qualificava Juan Batlle Planas en una entrevista al diari Clarín al 1965, un any abans de morir. Al Museu d’Art de Girona es pot veure la primera exposició sobre aquest destacat surrealista argentí d’origen empordanès.

Nascut a Torroella de Montgrí al 1911, als dos anys la família es va traslladar a Buenos Aires per retrobar-se amb la branca materna. Tot i que no es va voler nacionalitzar argentí, mai més va tornar. El pare, que va fer-ho al cap d’uns anys, li enviava imatges des de Torroella, amb el castell i altres elements que va incorporar a la seva obra. Un dels pintors més reconeguts de l’avantguarda argentina, aquí segueix sent un desconegut. Fins avui.

Juan Batlle Planas, El paraíso perdido y Gaudí, 1944. Colección Giselda Batlle. Foto: © Rolando Schere Arq.

Al Museu d’Art de Girona es pot veure l’exposició Juan Batlle Planas. El gabinet surrealista, que després viatjarà a la Fundación Juan March de Palma de Mallorca i que es va inaugurar al Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca. Tot i que no és un retrospectiva, sí que és la primera exposició antològica del pintor a l’Estat espanyol. Tot i que no mostra les etèries figures femenines amb què Batlle Planas va arribar al gran públic, les Noicas, sí que mostra el seu surrealisme més elaborat, sobretot la producció dels anys trenta i quaranta.

Va ser un bon lector de Freud i un bon coneixedor de l’energia orgònica.

Batlle va participar del surrealisme a partir de 1935. La seva primera exposició individual, al 1939, ja marcava la seva adscripció a aquest moviment. Hi havia accedit arrel del seu interès per l’escriptura automàtica i l’associació lliure, que aviat va considerar la millor porta d’accés a la interioritat humana. Va ser un bon lector de Freud i un bon coneixedor de l’orgonomia o energia orgònica, aquesta força primordial i universal que suma organisme i orgasme, segons Wilhelm Reich, com es veu en els textos, en els cursos i conferències que va impartir, i en els títols de les seves obres. El mateix Juan Batlle va deixar escrites les seves filiacions en un text manuscrit que es conserva al seu arxiu personal:

“Hieronymus Bosch, el conde de Lautréamont aleccionaron esta búsqueda de mi pintura, como la aleccionó el Triunfo de la muerte de Brueghel, como la aleccionó el cometa Halley, como la aleccionaron las pinturas de Emeric Essex Vidal, como la aleccionaron las cuatro esquinas que forman el cruce de la calle Matheu y la ex calle Victoria […], como la aleccionó ese cuadro que más representa un muchacho mirando intensamente un destino mientras en un fondo azul oscuro vive un cielo que ilumina el castillo de Torroella de Montgrí.”

Juan Batlle Planas, Radiografía paranoica, 1939. Col·lecció Silvia Batlle. Foto: © Juan Molina y Vedia.

Amb unes 50 obres de petit format, amb el que l’artista es sentia més còmode, l’exposició es concentra en dos de les seves sèries més significatives: les radiografies paranoiques i els collages. A les primeres, pioneres del surrealisme a Argentina, Batlle hi desplega en blanc i negre calaveres, esquelets, siluetes buides i realitats orgàniques sorgides de l’inconscient. En els collages, en blanc i negre els primers i acolorits els últims, incorpora el dibuix retallat i la pintura i barreja geometries i figura humana amb un aire oníric que ressona a Chirico, Dalí i Max Ernst. Personatges de factura realista que sostenen elements ingràvids transiten en paisatges buits i atmosferes on no hi ha res. Són obres que funcionen com a poemes visuals. I és que Batlle va ser també un gran lector de poesia, il·lustrant un dels textos més estimats pel surrealisme, Els cants de Maldoror de Lautréamont, però també coetanis seus com Julio Córtazar, Rafael Alberti, Jorge Luis Borges o Alejandra Pizarnik.

Juan Batlle Planas, 1000 kilómetros al este de Tierra de Fuego, 1938. Col·lecció Giselda Batlle. Foto: © Rolando Schere Arq.

Laboriosa i exquisida, la realitat onírica de Juan Batlle Planas suposa un viatge al surrealisme més clàssic. Amb una fidelitat inqüestionable a aquest moviment que va articular bona part de la creació del segle XX, com ell mateix ja va deixar dit, Juan Batlle va morir a Buenos Aires al 1966.

L’exposició Juan Batlle Planas: el gabinet surrealista, es pot visitor al Museu d’Art de Girona fins al 26 de maig.