Barcelona, escrivia el periodista i escriptor Gaziel, és una de les ciutats europees més enjoiades.

De la importància de les joies i l’orfebreria en parla el fet que des de l’època medieval existís a Barcelona el Gremi de Platers i Argenters de sant Eloi. Una tradició joiera que és manté viva en l’esperit creatiu de diferents nissagues de joiers barcelonins. Una de les més conspíqües i internacionals és la dels Capdevila, capitanejada per quatre generacions, i de la qual podeu conèixer ara les creacions de Joaquim Capdevila i Gaia, en el Museu del Disseny.

Fermall, 1977. Plata i or. Col·lecció Museu del Disseny de Barcelona.

El mestre joier celebra el 60è aniversari de la seva fèrtil trajectòria amb una exposició retrospectiva -coincidint amb Enjoia’t, a cura de l’A-FAD- que presenta un recorregut per les seves creacions des de 1959 fins a l’actualitat.

S’observa com les seves primeres joies combinen la plata amb d’altres materials poc corrents i hi trobem reflexos del treball del seu pare i primer mestre en l’ofici de joier, Manuel Capdevila. Aquest darrer, havia incorporat les pedres de riu, les fustes o el coure en objectes d’orfebreria civil i religiosa- com exemple cal fer notar la Corona Kölbe– i reivindicava l’urushi en una sèrie de fermalls fets dins una estètica a contra corrent, que va donar al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Fermall, 1987-1988. Col·lecció “Suite Praga”. Plata, coure i pintura acrílica. Col·lecció Museu del Disseny de Barcelona

Joaquim Capdevila, però, ben aviat emprèn el seu propi vol creatiu i, això, es percep al llarg de les prop de 130 obres exposades procedents de la pròpia col·lecció del Museu del Disseny i de col·leccions privades reunides en aquesta ocasió.

Contemplades a vol d’ocell, som davant d’una producció fronterera: confina amb l’escultura (crea formes amb volums), la pintura (colors, formes, textures sobre una superfície), la tradició dels oficis i el disseny. Hi trobareu diferents tipologies com ara braçalets, collars, fermalls, penjolls o exemplars de joieria-orfebreria,  des de la copa del FAD, aquella que serveix per fer el brindis anual dels seus socis, passant per la Creu de Sant Jordi, guardó atorgat per la Generalitat de Catalunya. Veureu que, tot i que fa variacions de formes seriades, Joaquim Capdevila es manté fidel en la realització d’exemplars únics. No es veu temptat en la producció de múltiples, com han fet artistes i joiers de la seva generació.

Fermall, 1987-1988. Col·lecció “Suite Praga”. Plata, coure i pintura acrílica. Col·lecció Museu del Disseny de Barcelona.

Recomanem especialment exposicions d’aquesta naturalesa en l’actual monopoli de les pantalles. Ens obliga a fixar-nos en allò petit. Hi descobrireu els jocs de textures tel·lúriques, oxidacions, rugositats, ombres, esclats cromàtics, cal·ligrafies i materials heterogenis: plàstics, pells, zinc, teixits, pedres, fusta, cautxú, seda, coure, vidre, ferro, ceràmica, coquille d’oeuf, pintura acrílica, sense oblidar la plata, l’or i, en ocasions, el reflex resplendent dels diamants.

Les joies de Capdevila van més enllà de l’embelliment corporal i són incapaces de satisfer la vanagloria de la gent d’aupa.

Salta a la vista que les joies de Capdevila són fruit d’un acte creatiu i experimental; van més enllà de l’embelliment corporal i són incapaces de satisfer la vanagloria de la gent d’aupa. Fins i tot hi ha algun collaret que deu ser una mortificació corporal dur-lo posat.

Però, també, en aquestes joies exposades hi ha els reflexos estètics d’uns anys canviants i es pot establir un joc d’analogies. Hi ha ecos de l’informalisme, del constructivisme, del mon de la ciència ficció, del gadget – tot i que l’autor reutilitza els materials nobles per allunyar-se de l’objecte de consum banalitzat- i de l’estètica postmoderna dels anys 1980 i 1990. Hi ha una sèrie extraordinària de fermalls plens de color com els mobles d’Ettore Sottsass o Mariscal.

Fermall, 1997. Col·leció “Els arbres de la memòria”. Or, laca urushi i closca d’ou.

L’exposició clou amb les darreres col·leccions fetes en el nou mil·lenni com ara Els arbres de la memòria, Condició angèlica o la punyent Llum negra sobre argent. Es tracta d’unes series que vehiculen experiències vitals, reflexions intimes i espirituals de Capdevila.

Fermall, 2011. Col·lecció “Condició angèlica”. Plata, fusta i pintura acrílica.

L’exposició és comissariada sota l’expertesa de Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny i autora del llibre Joaquim Capdevila. La “Nova Joia” a Barcelona, on explora el paper de Capdevila com a pioner i promotor de la Nova Joieria a Europa. Es tracta d’una luxosa i rigorosa monografia, editada per Arnoldsche Art Publisher a Stuttgart, que recorda la dimensió internacional del joier i la seva connexió amb els nuclis alemanys de la joieria d’avantguarda.  No oblidem que les joies de Capdevila son presents en nombroses institucions, com ara el Schmuckmuseum Pforzheim, el Museum für Kunst und Gewerbe Hamburg, o el MAK –Museum of Applied Arts / Contemporary Art, Vienna.

L’exposició Joaquim Capdevila. Joies 1959-2019 es pot visitar al Museu del Disseny de Barcelona, fins al 17 de novembre.