Últimament sembla que a Joaquim Chancho (Tarragona, 1943) el relacionem força amb pintures de colors vius combinats de manera atrevida. Però l’obra d’aquest autèntic buscador de totes les possibilitats de  l’abstracció pictòrica, avalat per la seva dilatada trajectòria, és més que color.

Per a Chancho la pintura és bàsicament un llenguatge i l’utilitza de la mateixa manera que un escriptor o un músic. El color és simplement un adjectiu o una nota més.

Vista de l’exposició de Joaquim Chancho a la galeria Ana Mas Projects.

Res canvia, doncs, en l’impacte que provoca la pintura de Chancho, quan només utilitza el blanc i negre, que, no oblidem, també són colors. Ha estat tot un encert, doncs, recuperar una sèrie de pintures i dibuixos de Chancho en blanc i negre, del període que va del 1972 al 2017, en l’exposició que es pot veure a la galeria Ana Mas Projects, a l’Hospitalet de Llobregat.

Joaquim Chancho, Deixeu-me tancar la finestra III, 1992.

Són obres pertanyents a diverses sèries però que tenen en comú la creació de tensió entre el blanc i el negre, a través de la juxtaposició, el creuament de línies i les veladures. És cert que són peces minimalistes però només en una primera impressió. Chancho no s’atura en el pur diàleg entre el blanc i el negre o en crear camps de color, sinó que va més enllà.

Minimalisme, sí, però sense mai estalviar recursos de llenguatge.

En algunes ocasions, obre i tanca finestres, amb obertures blanques que il·luminen el quadre. En altres obres, grava cal·ligrafies amb línies que creuen la superfície. També construeix paisatges en horitzontal i vertical a partir de fines línies que cobreixen el quadre i aquí, si us acosteu a la peça, podreu descobrir altres colors amagats. Pinta aigües de fons amb subtils veladures. Construeix una estructura en un monocrom blanc només amb gotes i gruixos de pintura.

Joaquim Chancho, Taques, 1972.

En les obres de la sèrie més antiga de l’exposició, sobre fons negre, dibuixa una partitura subtil, esquitxada per traços i taques, que potser són (o no) fruit d’accidents. De vegades aquestes obres, hipnòtiques, són com partitures de John Cage i d’altres cops com composicions jazzístiques. L’exposició també inclou alguns dibuixos, en els quals el minimalisme s’accentua. Minimalisme, sí, però sense mai estalviar recursos de llenguatge.

Joaquim Chancho, Pintura 78, 1997.

Sempre amb discreció i amb un compromís ferm amb la pintura, al marge de modes i de moviments més trendy, Joaquim Chancho ha demostrat al llarg de tota la seva carrera una honestedat artística que en els temps que corren, s’ha de fer constar. En un moment en què costa tant de veure bones exposicions de pintura-pintura al nostre país, l’exposició de Chancho a l’Ana Mas Projects és una alenada d’aire fresc.

Joaquim Chancho. En blanc i negre es pot visitar a galeria Ana Mas Projects de l’Hospitalet fins al 16 de març.