Les joguines i l’art contemporani estan estretament vinculats. No és només que els artistes, com a persones, tinguin fills i creïn joguines per a aquests, és que també tenim una educació estètica que influeix en la nostra percepció de l’art i del món que ens envolta.

Tot va començar quan els nobles francesos es van negar a pagar més impostos…

Silueta de Jane Austen.

El 1759, Étienne de Silouhette, Inspector del Tresor del rei de França Lluís XV, va voler retallar pensions i privilegis a la noblesa. Com els fills dels nobles jugaven a retallar perfils dels seus coneguts, li van donar a aquest noble joc el del ministre. D’aquí ve la paraula silueta. Per cert, es deia a l’Antiga Grècia que la pintura havia nascut perquè un enamorat havia resseguit el perfil de la seva estimada en un mur, per recordar-la millor quan ella no hi fos. I al segle XVIII aquesta pràctica es posa de moda (era molt més fàcil i barat que un retrat). Amb l’aparició de la litografia, van aparèixer els cromos i les joguines retallables. Imagineu que teniu un paper i hi podeu composar l’escena que vulgueu tot retallant figures… Aquest joc popular va entrar per la porta gran el 1912 quan Picasso va enganxar un tros de reixeta d’una cadira en un dibuix d’una cadira. Una invasió en tota regla. Ara, al vostre ordinador, feu “retallar i enganxar” com si res, però tot ve de les maleïdes retallades d’un ministre.

Dons i ocupacions de Froebel.

Al pedagog alemany Friedrich Wilhem August Froebel (1782-1852), el creador del jardí d’infància (Kindergarten), vuit generacions d’occidentals li devem la nostra educació estètica.

Froebel va ser un revolucionari. Els infants van percebre el món de la manera que ell va establir, mitjançant una sèrie d’unitats didàctiques, moltes vegades capses, anomenades “Dons i ocupacions”. Els nens havien de fer activitats orientades a descobrir els colors, les formes… també va dissenyar diverses capses d’arquitectura. Un austríac, Milton Bradley, va exportar els jocs de Froebel als Estats Units i va crear l’empresa més potent al seu sector. El 1984 va ser absorbida per Hasbro.

Joguina de Torres Garcia.

L’artista català uruguaià Joaquim Torres Garcia, que torna a estar d’actualitat perquè els frescos que va pintar per al palau de la Generalitat han de ser retornats al Saló de Sant Jordi, d’on havien estat ocultats durant la dictadura de Primo de Rivera, va crear joguines per a nens. Primer amb la manufactura de Juguetes de Francisco Rambla, una empresa de Sarrià. I després, a Nova York, el 1921. En aquesta ciutat va fundar l’empresa Aladdin Toys. Va fracassar, però avui els seus jocs es cotitzen a preus estratosfèrics, i se n’han fet fins i tot facsímils. Per cert, just dos anys abans que Torres Garcia, Josep Palau Oller –pare de Palau i Fabre, poeta i gran estudiós de Picasso–, també havia començat a dissenyar joguines de fusta.

 

Alexander Calder és conegut per les seves escultures mòbils (i Dalí contraatacava dient que “si una sola cosa li podem demanar a una escultura, és que no es bellugui). A la Fundació Miró n’hi ha algunes. Era molt amic de l’artista del Passatge del Crèdit, i havia organitzat sessions a la masia de Mont-roig amb el seu famós circ fet de trossos de llauna, amb tots els personatges d’aquest curiós espectacle. El 1927 va crear una sèrie de joguines mòbils per a la companyia de Wisconsin Gould Manufacturing Company, amb animals amb rodes, moltes coloraines, fetes de conglomerat de fusta. També se n’han fet diverses edicions facsímil. El circ de Calder va acabar al Whitney Museum of American Art, de Nova York. El 1955, Jean Painlevé li va dedicar el film Le Grand Cirque Calder 1927.

Kit de Bruno Munari.

L’italià Bruno Munari (1907-1998) és un dels artistes i dissenyadors més interessants del panorama contemporani. Va dissenyar nombrosos llibres per a infants entre 1930 i 1970. També va dissenyar un llibre-llit, i una habitació infantil (1971) que és un prodigi d’imaginació espacial. De vegades venia a Cadaqués, on hi tenia un gran amic, el galerista i artista concret italosuís Lanfranco Bombelli. Per cert, podeu demanar llibres infantils de Munari, actualment, en qualsevol llibreria, física o en línia. I és que l’art contemporani hi ha obres obertes i amables, cal recordar-ho… Us sorprendrà!

Toys de Custo Barcelona.

Els dissenyadors i artistes urbans (dibuixants de còmic, graffiters, il·lustradors…), a la dècada del 1990, van començar a produir, en tiratges limitats, petits objectes de plàstic, vinil, làtex… La moda va començar a Hong Kong però s’ha estès arreu. Forma part del corrent Lowbrow (o surrealisme pop, amb molt de sarcasme). A Espanya hi ha la botiga en línia –i física– Vinylescape, però podreu trobar toys en molts i diferents indrets.