Jordi Baron Rubí és antiquari (de tercera generació), col·leccionista de fotografia antiga, i fotògraf d’autor. Cadascuna d’aquestes facetes alimenta les altres dues.

El seu ofici li ha permès de veure coses més increïbles que el cèlebre replicant de Blade Runner. I la seva col·lecció podria millorar el departament de fotografia de qualsevol museu.

Foto: Jordi Baron Rubí. Model: Ana Torner.

Però tal vegada la seva tasca més interessant és la d’artista fotògraf. Darrerament, viatja amb freqüència al museu Louvre, per a fotografiar-hi gent que es fa selfies amb la Mona Lisa. Ni se n’adonen.

Una de les sèries que té en procés és Domus Barcino. Es tracta d’interiors buits de pisos de l’Eixample barcelonès: “aquests pisos porten tancats anys. Han estat ocupats des de principis del segle XX”, explica Baron.

Aquests darrers anys, els hereus s’ho han anat venent tot: primer, el contingut; després, el continent. Cadascun d’aquells immensos pisos de 300 metres quadrats i sostres infinits, ha estat dividit en tres o quatre habitatges. És la fi d’un món, d’una Barcelona burgesa que ha brillat un segle escàs.

Foto: Jordi Baron Rubí. Model: Ana Torner.

El Jordi Baron ha buidat molts d’aquests pisos. En d’altres casos, els seus amics antiquaris l’han deixat entrar per a retratar “el que queda”, allò que ningú ha volgut després d’un acurat, implacable procés de selecció.

Baron creu que es tracta d’un exercici de voyeurisme pur: “té molt de morbo, però no és el meu terreny. Alguns d’aquests apartaments estan tal qual els van decorar a principis del segle XX. D’altres acumulen estrats: una tele moderna, un quadre de fa setanta anys, una làmpada de gas…”

Foto: Jordi Baron Rubí. Model: Ana Torner.

“Quan jo arribo, significa que una persona, una família, han acabat”, afegeix Baron. “Quan arribes a una casa, obres calaixos… Tens les cartes, tens les calces, tens les fotos, ho tens tot. Et pots trobar àlbums amb les imatges de fins a tres generacions, pel·lícules familiars, cartes d’amants, secrets de família”.

Acabes empatitzant amb gent que no coneixes.

En aquest sentit, Baron exerceix d’arqueòleg d’interiors: “Entres en un terreny desconegut, d’una família que ja ha passat a la història. Procuro no implicar-m’hi, però al final sempre t’hi impliques. Acabes empatitzant amb gent que no coneixes, i t’emociones amb les seves vides.”

Si hi ha algun model artístic per a Jordi Baron, aquest és Piranesi. Per a ell, la sèrie Domus Barcino està més inspirada en el cèlebre gravador de les Carceri que no pas en el moviment Urbex, que consisteix a fotografiar cases abandonades. Les cases de Baron no estan abandonades, estan tancades.

Foto: Jordi Baron Rubí. Model: Ana Torner.

La sèrie Domus Barcino té una subsèrie de fotos amb model. Es tracta d’Ana Torner: “Vaig conèixer l’Ana perquè, mentre jo feia les fotos als pisos, ella venia a remenar roba”.

Les fotos, realitzades amb llum natural, són molt escenogràfiques però tenen res a veure amb la fotografia de moda. Amb un mínim de manipulació, aconsegueixen traslladar el misteri d’allò que no veiem, d’allò que ha estat i que, qui sap, serà en un futur el nostre cas: el temps no passa, passem nosaltres.