L’austríac Oliver Ressler presenta a la galeria àngels barcelona la seva primera exposició individual a la ciutat.

Situat en el punt de trobada entre la producció artística i l’activisme mediambiental, o entre art, ètica i medi ambient, Oliver Ressler presenta les seves videoprojeccions i sèries fotogràfiques sobre formes de resistència col·lectiva als abusos del capital. Compromeses. Esperançadores. Valentes. Contundents. Una lliçó d’activisme social i polític a través de l’art. Amb una trajectòria d’una gran coherència, aquesta vegada presenta cinc experiències de resistència que demanen certa pausa en el relat.

Oliver Ressler, Everything’s coming together while everything’s falling apart: COP21, 2016.

Primera. París, 2015: Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Mentre els governs són incapaços d’implicar-se i arribar a un acord vinculant per reduir l’escalfament del planeta, Oliver Ressler registra les accions que els activistes duen a terme en paral·lel a la cimera en una ciutat que es troba en estat d’emergència arran del terrorisme gihadista.

Segona. Lusàtia, estat alemany de Saxònia, 2016. Quatre-mil activistes entren a la mina de cel obert dels jaciments de lignit, un tipus de carbó altament contaminant, bloquejant l’estació de càrrega i la connexió ferroviària a una central elèctrica. Abans decideixen en assemblea com creuar la línia policial. El seu bloqueig continuat atura el subministrament de carbó fins que el propietari suec ha de tancar la central elèctrica. Oliver Ressler enregistra tot el procés.

Oliver Ressler, Everything’s coming together while everything’s falling apart: The ZAD, 2017.

Tercera. Notre-Dame-des-Landes, prop de Nantes, França, 2009. Davant la imminent construcció del tercer aeroport més gran del país en una zona rural d’aiguamolls i pagesia a protegir, els activistes la declaren com a ZAD (Zone A Deféndre) i s’hi instal·len recolzats per veïns i veïnes. Davant el desallotjament agressiu de les forces policials i l’exèrcit francès al 2012, 40.000 persones es resisteixen durament. Des de llavors, la policia no hi ha tornat més. Avui, el ZAD és el territori autònom anticapitalista més gran d’Europa. Hi viuen unes 250 persones que formen part d’uns 60 col·lectius. Oliver Ressler recupera imatges de l’atac policial i de la resistència mentre dona veu a alguns protagonistes.

Quarta. Port d’Àmsterdam, estiu de 2017. Segon port carbonífer d’Europa. Bona part del carbó que hi arriba prové de Colòmbia, on s’extreu en unes condicions ecològiques i socials insostenibles. Els activistes ocupen els molls de càrrega en una acció de desobediència civil. Oliver Ressler ho enregistra.

Oliver Ressler, Everything’s coming together while everything’s falling apart: Code Rood, 2018.

I cinquena. Boscos de Hambach, prop de Colònia, abril de 2018. En aquests boscos antics té lloc l’ocupació de copes d’arbres de més durada d’Europa. En arbres d’una alçada espectacular, hi viuen entre 100 i 200 persones des de fa sis anys. Només així s’ha evitat que l’empresa energètica RWE tallés els arbres per ampliar la seva mina a cel obert. El 13 de setembre de 2018, quasi 4.000 policies van ser traslladats al bosc per desocupar els arbres. Durant dues setmanes, dia i nit, van derruir cases d’arbres i ponts de corda. Hi va morir un periodista. El 5 d’octubre, un tribunal alemany va ordenar la suspensió de la tala del bosc de Hambach. Oliver Ressler situa un objectiu gran angular sota els arbres per documentar la resistència arbòria.

Entre “enfonsar” i “aixecar” hi ha molt més que una direccionalitat invertida.

Si bé les quatre primeres accions es presenten a través de videoprojeccions, la darrera constitueix en una sèrie de fotografies d’una gran bellesa. L’exposició porta per nom A Rising Tide Sinks Ships o “Una marea creixent enfonsa vaixells” fent referència a la sentència habitual en l’economia de mercat Una marea creixent aixeca vaixells. I és que, com mostra l’arxiu d’imatges d’Oliver Ressler, entre “enfonsar” i “aixecar” hi ha molt més que una direccionalitat invertida. Hi una vertadera inversió de valors, hi ha un altre món possible i també una tradició de resistència col·lectiva mediambiental com un dels millors valors d’Europa. O, si es vol diferent, i aquesta és la millor part del treball de Ressler, hi ha la distància entre realitat i utopia necessària.

L’exposició d’Oliver Ressler A Rising Tide Sinks Ships es pot veure a la galeria àngels barcelona fins al 8 de març.