En el tram final del setge, caminant per la ciutat vella de Sarajevo, vaig passar per davant d’una joieria: Fahrudin Sofić. Al seu aparador em va cridar l’atenció una agulla amb la flor de lis, el símbol històric de Bòsnia. Vaig entrar i vaig preguntar el seu preu. El joier em va dir que no estava en venda, que havia creat aquella agulla durant el setge, modelant la plata i encastant les pedres amb l’artilleria de fons.

La seva explicació va fer més intens el desig de posseir aquella joia llaurada entre projectils. Vaig treure tot el meu poder de seducció i va funcionar. Me la vaig endur, i des d’aleshores he sentit que posseir aquesta flor és posseir-me, posseir la bellesa i la inutilitat de les guerres i les joies.

Dibuix de Jeroni Cànoves, realitzat al juliol de 1699 com a prova d’accés al gremi de joiers de Barcelona.

És una història una mica genètica. L’avi de l’avi de l’avi de l’avi del meu pare -Josep Vilarrúbia- també era joier i també va patir els brutals setges de francesos i espanyols a Barcelona –1652, 1697 i 1705– en totes les etapes de la seva vida: essent un simple aprenent i essent el màxim representant del Gremi d’Argenters. Res, ni els atacs massius contra els baluards de la ciutat ni els bombardejos indiscriminats de la trama urbana, va aturar del tot el seu taller.

Agulla amb la flor de lis creada pel joier Fahrudin Sofić durant el setge de Sarajevo.

El seu fill va heretar el seu nom, el seu ofici i els setges. Va patir l’envestida final de 1714, probablement lluitant en el batalló del Gremi d’Argenters. Com el seu pare, havia patit els setges de 1705 i de 1697, aquest darrer essent aprenent al taller familiar.

¿Què sent algú que aprèn a encastar pedres precioses mentre li plouen bales de canó?

Dibuix de Josep Vilarrúbia realitzat al juliol de 1699, com a prova d’accés al gremi de joiers de Barcelona.

Dos anys després del setge de 1697, Josep Vilarrúbia fill es va examinar per a ser joier. Ho va fer al costat d’altres nois, després dels sis anys d’aprenentatge obligatori en un taller i amb diversos mestres del Gremi com a jurat. Havien de presentar el dibuix d’una joia –es conserven els dibuixos de cinc segles– i aquesta mateixa joia ja feta. Els aspirants solien dibuixar-la embolcallada amb àngels, flors o sants. Així ho va fer ell amb el seu anell, com havia fet abans el seu pare i com farien, durant dos segles, els néts dels seus néts.

Aquell dia, l’aspirant que es va presentar just després d’ell –Jeroni Cànoves– no va embolcallar la seva joia, també un anell, amb àngels ni flors. Va dibuixar la seva aliança al cel subjecta a un llaç tot surant sobre el setge que ells havien patit dos anys abans. La joia presidint baluards cremant, bombes sobrevolant teulades i explosions destrossant persones.

Detall del dibuix de Jeroni Cànoves, 1699.

Què és l’anell en aquest dibuix? El talismà del setge? O la més sublim de les bombes?