És teva, la teva infància? Va ser com la recordes? Què conservem, del passat: el record o el record del record? El moment viscut o la imatge del moment? Però sobretot: qui seríem sense aquest mecanisme desconegut que és la memòria?

Les fotografies intervingudes de Concha Martínez Barreto són un gran contenidor de memòria. O millor: d’actes de memòria. De fet, es plantegen com petits i poètics actes de memòria. L’obra recent d’aquesta artista murciana es pot veure a la galeria Víctor Lope de Barcelona.

Concha Martínez Barreto, Estratos. El álbum.

Concha Martínez treballa a partir de fotografies d’època en blanc i negre, sobretot dels anys quaranta i cinquanta. Són escenes de famílies de diumenge, de nens a la platja i de moments quotidians que, en si mateixes, contenen el retrat social d’un temps i alhora proposen preguntes sobre certes pràctiques que, tot i semblar-nos molt privades i molt nostres, mostren una sorprenent universalitat. Per què totes les famílies immortalitzen les seves trobades? Per què nens i nenes juguen igual a totes les cases? Per què fem els mateixos gestos davant la càmera?

Tot i que aquí s’obre una línia d’indagació possible, a Concha Martínez Barreto no li interessa la sociologia. El seu és un interès més fenomenològic que social. A ella li interessa mostrar els mecanismes de construcció de la memòria. Quin model segueix? Quines són les sutures de la mirada en la seva elaboració del passat? Amb aquest nord conceptual, l’artista intervé les fotografies d’època amb recursos molt subtils, de vegades fins i tot imperceptibles, que posen en joc la lògica compositiva del record.

Concha Martínez Barreto, Birds, 2018.

O bé omet presències tenint molta cura de deixar algun indici de l’absència, o insereix una fotografia dins d’una altra en un joc de nines russes del record, o traspassa una fotografia a dibuix sobredimensionant un element de l’escena i convertint-lo en una presència gegantina, o senzillament redibuixa la línia de l’horitzó d’una imatge d’època. Algunes són intervencions a la manera de collage fotogràfic, d’altres suposen un acurat exercici de dibuix. En unes i altres, el seu treball amb les imatges explora les maneres, no sempre evidents, en què el passat es construeix des del present.

No es tracta tant de mirar enrere sinó de fer que el passat sigui present

Hi ha un segon element que preocupa a l’artista: el seu compromís amb la bellesa. En totes les seves composicions hi ha una gran preocupació formal. La de Concha Martínez Barreto és una bellesa lírica i fràgil, una bellesa de clima i d’una certa melancolia. Un paisatge d’emocions que, tot i evocar un passat que no ens pertoca –cap de nosaltres és el nen o l’adult o la noia de la imatge–, ens convoca d’alguna manera.

Concha Martínez Barreto, De la sèrie El viaje, 2018.

L’ordre dels dies –aquest és el títol de l’exposició– presenta també obres en volum i una instal·lació. Dues antigues peses de teler romanes de ceràmica han estat convertides en una escultura que remet a una escena de família: un pare i una mare, literalment. Una maqueta de vaixell ja gastada navega sense mar dins d’una urna de metacrilat. Finalment, una instal·lació lluminosa –un neó de llum blanca amb la paraula Birds– concentra aquest estrany sortilegi de la proximitat i la distància amb què opera la memòria. Cada vegada que algú s’apropa al neó, la llum s’apaga. Quan arribes, l’ocell se’n va.

Concha Martínez Barreto, Ajuar (Flores para un principio y final).

“No es tracta tant de mirar enrere sinó de fer que el passat sigui present”, escriu l’artista en els textos que acompanyen les obres al·ludint a aquesta línia intangible que uneix present i passat. El treball de Concha Martínez Barreto ens recorda la distorsió, la sobredimensió, els canvis d’escala, els oblits i els espais buits damunt dels quals construïm el nostre relat del passat i de pas, la nostra identitat. Potser per això ens arriben tant aquests actes de memòria que són les fotografies intervingudes de Concha Martínez, per ens situen en un lloc comú: el de la pregunta, fonamental, sobre si som aquells qui diem que hem estat.

L’exposició de Concha Martínez Barreto, L’ordre dels dies, es pot visitar a la galeria Víctor Lope, de Barcelona, fins al dia 26 de gener de 2019.