Els artistes i la indústria farmacèutica sempre han tingut una relació complexa. Els artistes són usuaris, com la resta dels humans, de medicines; però també han dissenyat la publicitat i el packaging d’innombrables xarops i pastilles. Un exemple paradigmàtic és la influència dels artistes concrets suïssos en l’estètica que, entre el 1960 i el 1980, dominava a la majoria de productes farmacèutics.

D’altra banda, si l’art és sanador, també és una medicina. Això postulava un dels pares de l’art contemporani, Joseph Beuys (1921-1986), a la conferència “Parlant del propi país. Alemanya” (1985). En aquesta conferència, Beuys parla de “La píndola de l’art”, i proposa mostrar les pròpies ferides com a exercici guaridor.

Gaietà Cornet, Cerebrino Mandri, c. 1914.

Dos fenòmens apareixen amb el canvi de segle: un allau de medicines per a tota mena de mals, especialment dolor , estrès i digestions pesades. És l’època que va donar llum a una sèrie d’emprenedors, alhora científics i industrials, que posaran les bases de la potent indústria farmacèutica catalana. I la publicitat, posada en imatges, –abans d’existir res semblant a la ciència publicitària– pels mateixos artistes que pintaven i dibuixaven “ninots” en les revistes. És el cas de Gaietà Cornet, que també era enginyer a la Maquinista Terrestre y Marítima. Francesc Mandri, que tenia la farmàcia al carrer d’Escudellers de Barcelona i creia fermament en el poder de la publicitat, li va demanar a Cornet un anunci per al seu analgèsic, especialment indicat per als dolors menstruals. I Cornet va escollir, d’un mostrari de caricatures de metges que conservava, la del Doctor Izquierdo. Naixia un mite que s’ha estat venent durant més d’un segle (1894-2008).

Autor desconegut, Jarabe Bayer de Heroína, c. 1912.

Avui ens sorprèn, per la mala fama d’aquesta droga. Però els laboratoris Bayer comercialitzaven el seu xarop contra el dolor i els refredats amb eslògans xocants, sovint adreçats als pares de futurs addictes. En un d’aquests anuncis, un nen proclamava: “Mi catarro ha desaparecido”. En un altre es s’anunciava com a remei perfecte “en la tos fuerte”. Un tercer sentenciava “La tos desaparece”. La majoria contenia imatges de nens. El 1913 Bayer, en veure els estralls del xarop, el va retirar del mercat. No oblidem que, a Espanya, per exemple, fins a mitjans dels anys 20 la cocaïna es venia a les farmàcies. I hi havia perfums que es deien Cocaïna, Flor de Cocaïna, etc.

Josep Pla-Narbona, Pacetyn, c. 1961.

Josep Pla-Narbona es va guanyar la vida com a il·lustrador publicitari i com a artista. Una part important de la seva feina publicitària va ser per a la indústria farmacèutica, concretament per als laboratoris Uriach. A principi de la dècada del 1960 va dissenyar aquest cartell que, vist el 2020, inquieta. Resa el cartell: “Para niños difíciles. De agradable sabor. Calma y mejora el comportamiento”. O sigui, si el nen emprenyava gaire, un ansiolític i tots feliços. No és el xarop d’heroïna, però Déu n’hi dó. El Pacetyn contenia 2-etil-cis-crotonil carbamida.

Manuel Jalón Corominas, xeringa hipodèrmica d’un sol ús, 1989.

Aquest enginyer aeronàutic nascut a Logronyo, però aragonès d’adopció, inventà i fabricà la fregona, motxo, meri o com li vulgueu dir. S’havia inspirat en els estris gegants que empraven els nord-americans a les seves bases aèries per netejar l’oli que queia dels reactors. Amb uns inversors catalans, va desenvolupar una microfibra i va fundar Manufacturas Rodex. I el 1964 va millorar l’invent gràcies a substituir els rodets per un escorredor troncocònic. Una genialitat que el va enriquir. Amb la fortuna que va guanyar, en lloc de retirar-se i viure luxosament, es va dedicar a investigar per aconseguir la primera xeringa hipodèrmica amb agulla d’un sol ús. Era l’any 1989, i el seu invent va evitar milions de contagis de SIDA entre usuaris drogodependents.

Damien Hirst, The Last Supper (13 serigrafies), 1999.

Aquesta peça consisteix en tretze serigrafies de grans dimensions que parodien el disseny de capses de medecines fictícies, però que porten el nom de diversos plats força populars. El conjunt de les medicines ve a ser la farmàcia d’una persona que té la sida –per bé que enlloc es menciona la malaltia–, amb una colla de principis actius de medicaments variats: retrovirals per al VIH, antibiòtics per a infeccions associades a la sida, antiemètic per evitar vòmits associats als fàrmacs anti-VIH, antidepressius, fàrmacs pel dolor, per als antifúngics i arítmies. Al·ludeix a un darrer sopar, com el de Jesús amb els apòstols, però també al d’un individu condemnat a mort (per malaltia terminal). Ara la sida és una malaltia crònica, però a les darreries del segle XX encara causava milions de morts a Occident (a l’Àfrica és una altra història).